27 de gener 2006

Israel i Palestina: Les veus del conflicte.


Dijous passat al vespre, i dins del cicle organitzat per l'Institut d'Estudis Nahmànides i la Càtedra Ferrater-Mora de Pensament Contemporani de la UdG anomenat "Israel i Palestina: les veus del conflicte", vaig tindre el privilegi d'assistir a la conferència d'apertura, presentada per la Directora de l'IEN i del Museu d'Història dels Jueus Silvia Planas, i a càrrec del Doctor en Filosofia i Ciències de l'Educació Josep-Maria Terricabras, en el marc incomparable del Centre Bonastruc ça Porta, cor de l'evocador Call de Girona.

Si voleu més informació sobre el Patronat "Call de Girona", cliqueu aquí:

http://www.ajuntament.gi/call/cat/index.php

De camí cap a Gerunda vaig escoltar el 2on. volum del CD "Delicate sound of thunder", un meravellòs concert en directe dels "Pink Floyd" de finals dels 80 (Ferran, t'aconsello seriosament la memorable versió de "Money"). Per tornar cap a casa, sota una nit freda i amb un plugim anguniós, li va tocar el torn al CD "How to dismantle an atomic bomb" dels incombustibles U2, que encara que no arriben al nivell del concert en directe a Chicago del 11 de maig del 2005 (dins la gira "Vértigo", us en recomano el DVD) ja fan prou com a companys de viatge. Un directe mai serà superat per una gravació en un estudi, oi?.

Paradoxa: els títols dels dos volums musicals em van vindre com anell al dit per obrir i tancar una tarda-nit màgica, com ho són totes les que visc darrerament al Barri Vell de la capital gironina. El sòl fet d'aparcar el cotxe en el històric Passeig Fora Muralla, passar xino-xano per davant de la UdG-Facultat de Filosofia i Lletres (veritable "Escola d'Atenes"), i baixar -per un parell d'hores més tard pujar- pels carrerons estrets i empedrats que em duien cap el carrer de la Força, personalment, i com deia una estimada amiga, "em va sobrepassar". La cirereta del pastís la van posar les solemnes campanades que marquen les hores a la Catedral.

El Dr. Terricabras, a grans trets, va dividir la conferència en dues parts ben diferenciades, i va deixar ben clar -com així va ser- que no prendria posició personal i pròpia per cap de les dues parts del conflicte. Aquest punt va ser motiu de discrepància oberta i d'un posterior encès debat per part d'una de les assistents a l'acte, en el sentit de que -sempre segons la seva verssió- el tractament d'una sèrie de dades no la portàven a pensar en aquesta -segons aquesta persona, repeteixo- pretesa objectivitat per part del Dr. Terricabras en el desenvolupament del tema. Com diu el Dr. Terricabras en el seu weblog de divendres passat:

"A la primera sessió, ha quedat ben clarament de manifest que la dinàmica perversa de les relacions entre Israel i Palestina és un autèntic càncer que s’ho menja i destrueix tot. Són dos odis, dues venjances, que no cessaran només amb bons desigs o amb males armes. Serà imprescindible que les dues bandes tinguin més lucidesa i que hi hagi una decidida intervenció internacional -molt particularment nord-americana- que ajudi a desencallar el conflicte."

Si voleu llegir el weblog sencer del divendres 27 de gener, cliqueu aquí:

http://www.terricabras-filosofia.info/cat/weblog.asp

I ja hi som pel tròs!. Vet aquí una de les claus de volta -crec- d'aquest conflicte. Des de fa un temps que se'ns vol imposar d'una forma preocupant (a fe que no ho aconseguiran!) el que en diem "pensament únic", en qualsevol tipus d'enfrontament. Ni tan sols ens és permesa l'observació i posterior narració dels fets -com en el cas que ens ocupa- per part de persones alienes. És allò de "amb mi, o contra mi". No anem pas bé!. Hi ha qui no sap (o no vol) capir "el delicat sò del trò", aquell que divideix el cel en dues parts o plànols de l'espai, i que ens deixa la opció de ser o terrenals o humans, o cap de les dues. Per quin coi de raó hem de prendre part per una de les parts, valgui la redundància?. Per quin coi de raó -els que així ho dessitgem- no ens podem mantindre al marge de cap opció, si s'escau?. I què passaria, si arribada l'hora prenem part, posats pel cas, del costat del més dèbil?. Tot plegat arribaria a ser talment "com desmantellar una bomba atòmica"?.

Com a subtítol del cicle hi havia "La importància de les idees (Nota prèvia per a plantejar el problema)". Aquesta "nota prèvia" és la que el Dr. Terricabras va dessignar com a 1ª part de la conferència. Ens va dir, a grans trets:

"La importància de les idees vol dir la importància del llenguatge, perquè les idees i el llenguatge van sempre junts, i ens ajuden a entendre la realitat i els conflictes".
"La realitat és sempre construïda per aquells que viuen amb ella i amb els que s'hi relacionen".
"Segons es descriu la realitat, es crea una realitat determinada".
"Per tant, el llenguatge té una importància extraordiària, i depassa la mera retòrica".
"Si el nom no fa la cosa (diuen alguns), gairebé sempre la identifica".
"Si treus els noms, treus el coneixement de les coses" (cita de Isidoro de Sevilla).
"Semites (Israel i palestina ho són) segons la Bíblia són els fills de Sem, i parlen hebreu, arameu, àrab...".
"Al 1948 hi ha una escissió fortíssima a causa del poder que suposa la creació de l'Estat d'Israel".
"Jerusalem es el focus identificat com el terrible càncer".
"Ambdós grups diuen les mateixes paraules, però no parlen el mateix".
"Ambdós grups diuen paraules grossses: apelen el dret a tornar i a la història de cadascú".
"Per ells, un individu representa un grup, una comunitat".
"No és un problema d'opinions, sinó de conviccions sagrades i religioses(creences) molt difícils de desmuntar".
"Allà, i fins ara, no funciona la pau per territoris".
"Ortega i Gasset va diferenciar les creences (allò que et mou i et belluga) i les idees (les opinions, el que has après)".
"La diferència en la lluita ha fet que es solidifiqués el problema en la desigualtat".

La 2ª part de la conferència el Dr. Terricabras la va dedicar a fer-ne referència i esment d'un article del filòsof francès sefardita Edgar Morin (Paris, 1921), Sami Naïr i Danièle Sallenave anomenat

"Israel-Palestina: el càncer" (publicat a Le Monde el 4 de juny de 2002).
http://www.terricabras-filosofia.info/docs/h40Of66Israel-Palestina%20el%20cancer.pdf)

i els seus problemes posteriors amb la justícia francesa, en considerar-lo ofenssiu uns grups pro-israelians de Paris. Els van denunciar a un Tribunal, però els va ser denegada la demanda (2004). Una institució jurídica superior (Tribunal d'apel-lació de Versalles, 2005) però, condemna als autors de l'article per "difamació racial i apologia del terrorisme". Morin és dels que creu que "s'ha d'aportar racionalitat al conflicte" i que tanmateix son "dos odis i dues venjances enfrontats". En un altre article anomenat

"Anti-semitisme, anti-judaisme, anti-israelisme" (19 de febrer de 2004).
http://www.terricabras-filosofia.info/docs/glb4FrqAntisemitismeMorin.pdf)

explica ben clarament la diferenciació entre els conceptes i els matissos a considerar fermament abans de fer un intent per, si més no, arribar a entendre (una mica) aquest paorós conflicte polític, social, geogràfic, económic i exageradament religiós-fonamentalista.

Vaig llegir aquell mateix dia, i a la secció del diari AVUI "Cultura i Espectacles", el que l'actor Eric Bana (protagonista del recentment estrenat film de l'Steven Spielberg "Múnich" que narra els assassinats dels 11 atletes israelians als JJ.OO. de Múnich-72) ens deia, en haver de fer més "seu" i creïble el paper: "Com més llegeixo i més aprenc sobre el conflicte israeliano-palestí, més confós estic. És frustrant".

Llegiu l'article sencer, clicant aquí:

http://www.avui.com/avui/diari/06/gen/26/menu/cultura.htm

El mateix Doctor Terricabras va abogar -com molts d'altres, com a possible via per a una solució- per la creació d'una força d'interposició dels EUA a la zona. Particularment en discrepo de l'idea, vistos els resultats i les intencions dels amos del món a l'Iraq. Ho deixaria com a un últimíssim recurs a la malèfica i subtil "raó de la força".

El mestre i filòsof Xabier Rubert de Ventòs ens va dir el passat mes de novembre a la Sala de Graus de la UdG, i en una conferéncia sobre la seva experiència de vida als EUA, el següent: "al tercer món l'home és mà d'obra barata i malpagada, i les armes son cares i fora del seu abast -d'aquí la raó dels "homes-bomba"-, mentres al primer món l'home és ben pagat, i les armes (relativament) son més barates, "netes" i accesibles -d'aquí la raó dels míssils intel-ligents (sic)-".

La democràtica i incontestable victòria del grup armat Hamás a les darreres eleccions palestines és, a dia d'avui i sens dubte, el darrer contrapunt d'aquest punt "a la contra" (pel govern d'Israel) i "a la calenta" (per la zona) del món que ens envolta. Tant de bò s'avinguin tots al diàleg i hi trobin la pau ben aviat!. Estàn condemnats a entendre's!.

(Agraiments a la web del Dr. Terricabras www.terricabras-filosofia.info
)

19 de gener 2006

Virtuts o manies? (i II).


(Continuació de l'anterior post, Virtuts o manies? (I) ).

Normes: el primer jugador d’aquest joc inicia el seu missatge amb el títol “5 estranys hàbits teus”. Les persones que són convidades a escriure un missatge al seu bloc sobre els seus hàbits poc comuns, han d’indicar també clarament aquestes normes. Al final heu de triar 5 noves persones i afegir un enllaç al seu bloc. No oblideu deixar un comentari al seu bloc dient-los que els heu escollit per continuar el meme.

1.- Porto les sabates netíssimes, lluents i llampants. Me les netejo personalment cada nit. No suporto dur-les brutes, què vols que hi faci jo ara?. I si tu també les portes netes i polides, ja tens molt a guanyar amb mi. M’agrada portar les sabates netes, i punt. Si això és motiu d’enveja per part d'alguns dels que les porten brutes, ho sento. No vindré pas a netejar-te-les jo, no. No són teves?. Unes sabates brutes "perquè sí" fan de descuidat.

2.- La roba interior la porto posada de l’inrevés. Des que era un màrrec que les vores em fan nosa a la pell. Què dius, que la tinc massa fina (la pell), potser?. És veritat!. I tornem a ser allà mateix. Si m’expliques com ho puc solucionar!. Jo no faig mal a ningú, oi?. Gràcia sí que en fa una mica a qui em veu així, però!.

3.- El cotxe (en la mida de les circumstàncies atmosfèriques i estacionals) m’agrada tenir-lo net, lluent i llampant. Potser és perquè m’agrada veure’l cada dia com aquell en que me’l van donar al concessionari, d’acord. Però jo també hi veig una mica d’allò que en diuen “saber conservar les coses que tanta suor t’han costat de guanyar i pagar” (màxima de les famílies humils i treballadores, ves). Tindre’l brut i plè de fang (com ja fa dies que el tinc, que ja no és blau, que és color "marró de gos quan fuig”!) no fa per mi. Els mateixos que em foten pels morros les meves “manies”, són els que ara en fan gresca del suposat cotxe “nou” (“T'has tornat a canviar de cotxe, Pedra?”).

4.- Quan vaig a comprar llibres a una llibreria és exactament això el que hi vaig a fer, a comprar-ne, no a que me’ls deixin en prèstec. Vull dir que a les llibreries se suposa (alguns llibreters no ho saben o no els interessa saber-ho!) que s’hi va a comprar llibres nous, a no ser que siguin edicions històriques, de “saldos”, o de segona mà. Doncs no. Em refot que em venguin com a nou un llibre (acabat d’editar!) rebregat, doblegat, usat, brut i fet un nyap. Ho sento si de vegades veig els llibres com si fóssin fills meus. Heu regalat algun cop un llibre fet malbé?. Un altre dia en parlarem de deixar les coses en préstec a qui no sap tenir-ne cura i les torna de qualsevol manera.

5.- Una
“mania” meva (segons “l’enemic”) “com un cove” és l’ordre. Jo la veig com a una virtut que, amb mesura i sense arribar a la paranoia, és molt útil per a tota la vida, fins i tot per a la meva feina com a professional informàtic. I aquesta mal dita (pels desordenats) “mania”
sí que fa mal als ulls, enveja a l’esperit feble i dolor a la consciència. Sempre al meu voltant hi ha el típic que no troba el que busca, o que creu que ho ha perdut. “Cada cosa al seu lloc, perqué hi ha un lloc per a cada cosa”. O no?. I això (un altre paradoxa!) us ho diu la Pedra, que a sobre de intentar ser ordenada, és campió mundial dels despistats!. Mai veuràs, però, les meves coses amuntegades en un piló multiformal, jugant a fer equilibri del desori.

N’hi ha moltes (moltíssimes, diuen!) més, però m’han dit que només se n’han de posar cinc. Qui en vulgui sapiguer de la resta de virtuts i defectes (i "manies",
val!), que m’ho digui. Amb un cubell de cafè amb llet pel mig, ens hi podem passar tota l’estona que volgueu parlant-ne. “No problemo, amigo!”. Serà un plaer.

Susanna, em sembla que amb aquesta "parrafada" ja he cobert l’expedient, oi?. I si no fós així, ja ens encomanarem a la Mare de Déu de l’Empenta, la teva patrona... Hehehe.


Una pel-lícula amb un "maniàtic" adorable, Jack Nicholson: "Millor... Impossible!" (1997).
Una cançó amb àngel: "Angels" (Robbie Williams, el rei del show).
Una dita: "Viu i deixa viure" (hi afegeixo: "... als àngels i als dimonis").
Un color: el de les ales dels àngels i el de la cua dels dimonis.
Un blog on hi nien els àngels:
http://blogs.ya.com/miimaginacion/

Virtuts o manies? (I).

Missatge rebut. Escric aquest post arrossegat per la força, la vitalitat, les ganes i l’empenta que hi posa en tot el que fa, pensa i diu una amiga bloguera, la Susanna ("Recuperando mi imaginación"). I ves per on, encara ho podré aprofitar per treure’n unes pedres de les que de tant en quan (on ets, mussa fugissera?) t’ajuden a juntar lletres, que més tard esdevindran cases del pensament.

La qüestió va sobre el que els demés (no pas jo, no fotem) en diuen “manies”. Estareu d’acord amb mi en que el tema té molla, fusta, diàleg, opinions, i punts de vista molt diversos. Segons d’on vinguin les pedregades, és clar!.

Per anar fent boca, em nego en rodò a reconèixer que jo tingui “manies. Em refot l’etiqueta, perqué em refot el fet “d’haver de” posar etiquetes a tot. Només fem que pre-jutjar els demés, com si no tinguéssim feina en tindre cura de nosaltres mateixos. Ni que fòssim uns déus de la perfecció!. És això el que persseguim?.

Hi ha qui en fa ús de les "manies" en un tò carinyós i afable, o fins i tot simpàtic si voleu. Però també hi ha qui en fa abús, amb una mala bava intolerable. Sóc com sóc. Sóc qui sóc. Sóc com jo vull ser!. Si a tot això resulta que les meves llibertats són frontereres amb les teves, o si més no, si aquestes llibertats envaeixen les teves contrades, parlem-ne tal com calgui. Si no és així, i ara parlo amb tots els que em tenen enveja per “com jo sóc” (i per “no ser com ells volen que sigui”), deixeu-me viure en pau i llibertat!. Apa, ja l’he dita avui...

“Deia Aristòtil que la virtut escolleix el terme mig o la zona intermitja entre l’excés i el defecte: l’home virtuós menja i beu en la quantitat justa, parla lo just, etc. A vegades es ridiculitza aquesta doctrina aristotèlica perque no se l’entén prou bé. Ben entesa és una peça magistral de l’análisi conceptual.”
“Una virtut moral és un estat del caràcter que fa que una persona escolleixi bé i actuï bé. Escollir bé estriba en escollir una bona forma de vida; actuar bé consisteix en evitar l’excés i el defecte en tipus particulars d’acció. “
“Els llibres II a V de la
"Ètica" s’ocupen de les virtuts morals (...). Les virtuts morals no són innates, ni es transmeten simplement del mestre al deixeble; s’adquireixen mitjançant la pràctica, i es perden per manca d’aquesta.”
“El que fa d’algú una bona persona es l’estat habitual de la seva ànima o, (...), l’estat del seu caràcter”.

(Breve historia de la Filosofía Occidental, Anthony Kenny, Editorial Paidós).

El savi Aristòtil venia a dir-nos amb aquestes sàvies paraules que el que és bò per mi, pot ser (o no) bò pels altres. “Que no sigui bò”, no vol pas dir que sigui (ni sempre, ni mai) dolent, compte!. El “quid” està en saber-ne trobar la mesura justa. Cadascú ha de trobar per sí mateix aquest punt mig en la virtut moral. Més clar, l’aigua que baixa pel riu on hi llenço les pedres...

Per tant, del que els demés veuen com a “manies” meves (quina paradoxa, oi?) hi ha qui de ben segur que ho veurà com a una virtut. Oi que veieu on vull anar a parar?. Si no ho acabeu de veure clar, i només com a un favor cap a la Susanna -no m'acaba de fer el pes això de les cadenes-, us deixo 5 pedretes amb forma de (segons els demés, d’acord?) “manies”, va:
Virtuts o manies? (i II).

Aquests són els 5 enllaços que -segons les normes del joc- han de seguir (o no, compte!) la cadena ("te-ha-tocado"):

Unmei: http://www.lamevaweb.info/1532

Silenci: http://notes_de_silenci.lamevaweb.info/
Donot: http://www.blocat.com/206
Èlsinor: http://lletresdelsinore.blogspot.com/
El Pensador: http://www.lamevaweb.info/El_Pensador

05 de gener 2006

Monàrquic per uns dies.

En unes dades tan assenyalades i especials com la d'avui (Nit de Reis, prèvia cavalcada) i la de demà divendres (Dia de Reis), no me n'he sabut estar de dir-hi la meva. Republicà de mena, haig de fer-me monàrquic per uns dies i per qüestions que ara no venen el cas, que hi ha roba estesa, fes-te fotre...

La il-lussió de la quitxalla corre encara a camionades, entrada la vesprada, amunt i avall, per les mateixes autopistes per on hi van els que porten el carbó als grans, ves. I és aquí on volia anar a parar. Aquest any -com el passat, i l'altre, i el de més enllà...- un servidor de vostès no ha fet la carta a "SS.MM. Los Reyes Magos de Oriente" (així ho posava a les cartes que escrivia de petit, oi?).

I per quin motiu l'havia de fer? Si sempre em porten el mateix! Ja sé que m'he portat malament (i qui no, eh?) i que acabaré donant bon gust al caldo que s'hi bull a les calderes d'en "Pere Botero" (dedicated to Unmei). Faci el que faci (o desfaci) i demani el que demani, sempre em cauen les peces de carbó (que rima amb cabró, sense perdó) negre de torn. Ells em llencen el carbó als morros, i jo els llenço... Pedres! Què voleu que hi faci! Un és com és, i no com voldria ser, no?. Doncs llestos!

Ara més seriosament, i sense ànim de influïr gens ni mica en les vostres voluntats regaladores de presents a tothom, m'agradaria molt sapiguer que heu escollit força llibres per a la ocassió, i que aquestos han fet feliços alhora a la gentada que us estima i que us envolta, grans i petits. Els que patim la grip "lletraferida" (la millor de totes, i a més, és incurable!) hem de fer lloc a les biblioteques personals. El saber s'ha de transmetre, i si us fa pensar, millor.


Bona Diada de Reis a tothom!

P.D.: Imagineu que us regalo un llibre, el que més us faci gràcia. De res.