Dijous passat al vespre, i dins del cicle organitzat per l'Institut d'Estudis Nahmànides i la Càtedra Ferrater-Mora de Pensament Contemporani de la UdG anomenat "Israel i Palestina: les veus del conflicte", vaig tindre el privilegi d'assistir a la conferència d'apertura, presentada per la Directora de l'IEN i del Museu d'Història dels Jueus Silvia Planas, i a càrrec del Doctor en Filosofia i Ciències de l'Educació Josep-Maria Terricabras, en el marc incomparable del Centre Bonastruc ça Porta, cor de l'evocador Call de Girona.
Si voleu més informació sobre el Patronat "Call de Girona", cliqueu aquí:
http://www.ajuntament.gi/call/cat/index.php
De camí cap a Gerunda vaig escoltar el 2on. volum del CD "Delicate sound of thunder", un meravellòs concert en directe dels "Pink Floyd" de finals dels 80 (Ferran, t'aconsello seriosament la memorable versió de "Money"). Per tornar cap a casa, sota una nit freda i amb un plugim anguniós, li va tocar el torn al CD "How to dismantle an atomic bomb" dels incombustibles U2, que encara que no arriben al nivell del concert en directe a Chicago del 11 de maig del 2005 (dins la gira "Vértigo", us en recomano el DVD) ja fan prou com a companys de viatge. Un directe mai serà superat per una gravació en un estudi, oi?.
Paradoxa: els títols dels dos volums musicals em van vindre com anell al dit per obrir i tancar una tarda-nit màgica, com ho són totes les que visc darrerament al Barri Vell de la capital gironina. El sòl fet d'aparcar el cotxe en el històric Passeig Fora Muralla, passar xino-xano per davant de la UdG-Facultat de Filosofia i Lletres (veritable "Escola d'Atenes"), i baixar -per un parell d'hores més tard pujar- pels carrerons estrets i empedrats que em duien cap el carrer de la Força, personalment, i com deia una estimada amiga, "em va sobrepassar". La cirereta del pastís la van posar les solemnes campanades que marquen les hores a la Catedral.
El Dr. Terricabras, a grans trets, va dividir la conferència en dues parts ben diferenciades, i va deixar ben clar -com així va ser- que no prendria posició personal i pròpia per cap de les dues parts del conflicte. Aquest punt va ser motiu de discrepància oberta i d'un posterior encès debat per part d'una de les assistents a l'acte, en el sentit de que -sempre segons la seva verssió- el tractament d'una sèrie de dades no la portàven a pensar en aquesta -segons aquesta persona, repeteixo- pretesa objectivitat per part del Dr. Terricabras en el desenvolupament del tema. Com diu el Dr. Terricabras en el seu weblog de divendres passat:
"A la primera sessió, ha quedat ben clarament de manifest que la dinàmica perversa de les relacions entre Israel i Palestina és un autèntic càncer que s’ho menja i destrueix tot. Són dos odis, dues venjances, que no cessaran només amb bons desigs o amb males armes. Serà imprescindible que les dues bandes tinguin més lucidesa i que hi hagi una decidida intervenció internacional -molt particularment nord-americana- que ajudi a desencallar el conflicte."
Si voleu llegir el weblog sencer del divendres 27 de gener, cliqueu aquí:
http://www.terricabras-filosofia.info/cat/weblog.asp
I ja hi som pel tròs!. Vet aquí una de les claus de volta -crec- d'aquest conflicte. Des de fa un temps que se'ns vol imposar d'una forma preocupant (a fe que no ho aconseguiran!) el que en diem "pensament únic", en qualsevol tipus d'enfrontament. Ni tan sols ens és permesa l'observació i posterior narració dels fets -com en el cas que ens ocupa- per part de persones alienes. És allò de "amb mi, o contra mi". No anem pas bé!. Hi ha qui no sap (o no vol) capir "el delicat sò del trò", aquell que divideix el cel en dues parts o plànols de l'espai, i que ens deixa la opció de ser o terrenals o humans, o cap de les dues. Per quin coi de raó hem de prendre part per una de les parts, valgui la redundància?. Per quin coi de raó -els que així ho dessitgem- no ens podem mantindre al marge de cap opció, si s'escau?. I què passaria, si arribada l'hora prenem part, posats pel cas, del costat del més dèbil?. Tot plegat arribaria a ser talment "com desmantellar una bomba atòmica"?.
Com a subtítol del cicle hi havia "La importància de les idees (Nota prèvia per a plantejar el problema)". Aquesta "nota prèvia" és la que el Dr. Terricabras va dessignar com a 1ª part de la conferència. Ens va dir, a grans trets:
"La importància de les idees vol dir la importància del llenguatge, perquè les idees i el llenguatge van sempre junts, i ens ajuden a entendre la realitat i els conflictes".
"La realitat és sempre construïda per aquells que viuen amb ella i amb els que s'hi relacionen".
"Segons es descriu la realitat, es crea una realitat determinada".
"Per tant, el llenguatge té una importància extraordiària, i depassa la mera retòrica".
"Si el nom no fa la cosa (diuen alguns), gairebé sempre la identifica".
"Si treus els noms, treus el coneixement de les coses" (cita de Isidoro de Sevilla).
"Semites (Israel i palestina ho són) segons la Bíblia són els fills de Sem, i parlen hebreu, arameu, àrab...".
"Al 1948 hi ha una escissió fortíssima a causa del poder que suposa la creació de l'Estat d'Israel".
"Jerusalem es el focus identificat com el terrible càncer".
"Ambdós grups diuen les mateixes paraules, però no parlen el mateix".
"Ambdós grups diuen paraules grossses: apelen el dret a tornar i a la història de cadascú".
"Per ells, un individu representa un grup, una comunitat".
"No és un problema d'opinions, sinó de conviccions sagrades i religioses(creences) molt difícils de desmuntar".
"Allà, i fins ara, no funciona la pau per territoris".
"Ortega i Gasset va diferenciar les creences (allò que et mou i et belluga) i les idees (les opinions, el que has après)".
"La diferència en la lluita ha fet que es solidifiqués el problema en la desigualtat".
La 2ª part de la conferència el Dr. Terricabras la va dedicar a fer-ne referència i esment d'un article del filòsof francès sefardita Edgar Morin (Paris, 1921), Sami Naïr i Danièle Sallenave anomenat
"Israel-Palestina: el càncer" (publicat a Le Monde el 4 de juny de 2002).
http://www.terricabras-filosofia.info/docs/h40Of66Israel-Palestina%20el%20cancer.pdf)
i els seus problemes posteriors amb la justícia francesa, en considerar-lo ofenssiu uns grups pro-israelians de Paris. Els van denunciar a un Tribunal, però els va ser denegada la demanda (2004). Una institució jurídica superior (Tribunal d'apel-lació de Versalles, 2005) però, condemna als autors de l'article per "difamació racial i apologia del terrorisme". Morin és dels que creu que "s'ha d'aportar racionalitat al conflicte" i que tanmateix son "dos odis i dues venjances enfrontats". En un altre article anomenat
"Anti-semitisme, anti-judaisme, anti-israelisme" (19 de febrer de 2004).
http://www.terricabras-filosofia.info/docs/glb4FrqAntisemitismeMorin.pdf)
explica ben clarament la diferenciació entre els conceptes i els matissos a considerar fermament abans de fer un intent per, si més no, arribar a entendre (una mica) aquest paorós conflicte polític, social, geogràfic, económic i exageradament religiós-fonamentalista.
Vaig llegir aquell mateix dia, i a la secció del diari AVUI "Cultura i Espectacles", el que l'actor Eric Bana (protagonista del recentment estrenat film de l'Steven Spielberg "Múnich" que narra els assassinats dels 11 atletes israelians als JJ.OO. de Múnich-72) ens deia, en haver de fer més "seu" i creïble el paper: "Com més llegeixo i més aprenc sobre el conflicte israeliano-palestí, més confós estic. És frustrant".
Llegiu l'article sencer, clicant aquí:
http://www.avui.com/avui/diari/06/gen/26/menu/cultura.htm
El mateix Doctor Terricabras va abogar -com molts d'altres, com a possible via per a una solució- per la creació d'una força d'interposició dels EUA a la zona. Particularment en discrepo de l'idea, vistos els resultats i les intencions dels amos del món a l'Iraq. Ho deixaria com a un últimíssim recurs a la malèfica i subtil "raó de la força".
El mestre i filòsof Xabier Rubert de Ventòs ens va dir el passat mes de novembre a la Sala de Graus de la UdG, i en una conferéncia sobre la seva experiència de vida als EUA, el següent: "al tercer món l'home és mà d'obra barata i malpagada, i les armes son cares i fora del seu abast -d'aquí la raó dels "homes-bomba"-, mentres al primer món l'home és ben pagat, i les armes (relativament) son més barates, "netes" i accesibles -d'aquí la raó dels míssils intel-ligents (sic)-".
La democràtica i incontestable victòria del grup armat Hamás a les darreres eleccions palestines és, a dia d'avui i sens dubte, el darrer contrapunt d'aquest punt "a la contra" (pel govern d'Israel) i "a la calenta" (per la zona) del món que ens envolta. Tant de bò s'avinguin tots al diàleg i hi trobin la pau ben aviat!. Estàn condemnats a entendre's!.
(Agraiments a la web del Dr. Terricabras www.terricabras-filosofia.info )