27 de gener 2006

Israel i Palestina: Les veus del conflicte.


Dijous passat al vespre, i dins del cicle organitzat per l'Institut d'Estudis Nahmànides i la Càtedra Ferrater-Mora de Pensament Contemporani de la UdG anomenat "Israel i Palestina: les veus del conflicte", vaig tindre el privilegi d'assistir a la conferència d'apertura, presentada per la Directora de l'IEN i del Museu d'Història dels Jueus Silvia Planas, i a càrrec del Doctor en Filosofia i Ciències de l'Educació Josep-Maria Terricabras, en el marc incomparable del Centre Bonastruc ça Porta, cor de l'evocador Call de Girona.

Si voleu més informació sobre el Patronat "Call de Girona", cliqueu aquí:

http://www.ajuntament.gi/call/cat/index.php

De camí cap a Gerunda vaig escoltar el 2on. volum del CD "Delicate sound of thunder", un meravellòs concert en directe dels "Pink Floyd" de finals dels 80 (Ferran, t'aconsello seriosament la memorable versió de "Money"). Per tornar cap a casa, sota una nit freda i amb un plugim anguniós, li va tocar el torn al CD "How to dismantle an atomic bomb" dels incombustibles U2, que encara que no arriben al nivell del concert en directe a Chicago del 11 de maig del 2005 (dins la gira "Vértigo", us en recomano el DVD) ja fan prou com a companys de viatge. Un directe mai serà superat per una gravació en un estudi, oi?.

Paradoxa: els títols dels dos volums musicals em van vindre com anell al dit per obrir i tancar una tarda-nit màgica, com ho són totes les que visc darrerament al Barri Vell de la capital gironina. El sòl fet d'aparcar el cotxe en el històric Passeig Fora Muralla, passar xino-xano per davant de la UdG-Facultat de Filosofia i Lletres (veritable "Escola d'Atenes"), i baixar -per un parell d'hores més tard pujar- pels carrerons estrets i empedrats que em duien cap el carrer de la Força, personalment, i com deia una estimada amiga, "em va sobrepassar". La cirereta del pastís la van posar les solemnes campanades que marquen les hores a la Catedral.

El Dr. Terricabras, a grans trets, va dividir la conferència en dues parts ben diferenciades, i va deixar ben clar -com així va ser- que no prendria posició personal i pròpia per cap de les dues parts del conflicte. Aquest punt va ser motiu de discrepància oberta i d'un posterior encès debat per part d'una de les assistents a l'acte, en el sentit de que -sempre segons la seva verssió- el tractament d'una sèrie de dades no la portàven a pensar en aquesta -segons aquesta persona, repeteixo- pretesa objectivitat per part del Dr. Terricabras en el desenvolupament del tema. Com diu el Dr. Terricabras en el seu weblog de divendres passat:

"A la primera sessió, ha quedat ben clarament de manifest que la dinàmica perversa de les relacions entre Israel i Palestina és un autèntic càncer que s’ho menja i destrueix tot. Són dos odis, dues venjances, que no cessaran només amb bons desigs o amb males armes. Serà imprescindible que les dues bandes tinguin més lucidesa i que hi hagi una decidida intervenció internacional -molt particularment nord-americana- que ajudi a desencallar el conflicte."

Si voleu llegir el weblog sencer del divendres 27 de gener, cliqueu aquí:

http://www.terricabras-filosofia.info/cat/weblog.asp

I ja hi som pel tròs!. Vet aquí una de les claus de volta -crec- d'aquest conflicte. Des de fa un temps que se'ns vol imposar d'una forma preocupant (a fe que no ho aconseguiran!) el que en diem "pensament únic", en qualsevol tipus d'enfrontament. Ni tan sols ens és permesa l'observació i posterior narració dels fets -com en el cas que ens ocupa- per part de persones alienes. És allò de "amb mi, o contra mi". No anem pas bé!. Hi ha qui no sap (o no vol) capir "el delicat sò del trò", aquell que divideix el cel en dues parts o plànols de l'espai, i que ens deixa la opció de ser o terrenals o humans, o cap de les dues. Per quin coi de raó hem de prendre part per una de les parts, valgui la redundància?. Per quin coi de raó -els que així ho dessitgem- no ens podem mantindre al marge de cap opció, si s'escau?. I què passaria, si arribada l'hora prenem part, posats pel cas, del costat del més dèbil?. Tot plegat arribaria a ser talment "com desmantellar una bomba atòmica"?.

Com a subtítol del cicle hi havia "La importància de les idees (Nota prèvia per a plantejar el problema)". Aquesta "nota prèvia" és la que el Dr. Terricabras va dessignar com a 1ª part de la conferència. Ens va dir, a grans trets:

"La importància de les idees vol dir la importància del llenguatge, perquè les idees i el llenguatge van sempre junts, i ens ajuden a entendre la realitat i els conflictes".
"La realitat és sempre construïda per aquells que viuen amb ella i amb els que s'hi relacionen".
"Segons es descriu la realitat, es crea una realitat determinada".
"Per tant, el llenguatge té una importància extraordiària, i depassa la mera retòrica".
"Si el nom no fa la cosa (diuen alguns), gairebé sempre la identifica".
"Si treus els noms, treus el coneixement de les coses" (cita de Isidoro de Sevilla).
"Semites (Israel i palestina ho són) segons la Bíblia són els fills de Sem, i parlen hebreu, arameu, àrab...".
"Al 1948 hi ha una escissió fortíssima a causa del poder que suposa la creació de l'Estat d'Israel".
"Jerusalem es el focus identificat com el terrible càncer".
"Ambdós grups diuen les mateixes paraules, però no parlen el mateix".
"Ambdós grups diuen paraules grossses: apelen el dret a tornar i a la història de cadascú".
"Per ells, un individu representa un grup, una comunitat".
"No és un problema d'opinions, sinó de conviccions sagrades i religioses(creences) molt difícils de desmuntar".
"Allà, i fins ara, no funciona la pau per territoris".
"Ortega i Gasset va diferenciar les creences (allò que et mou i et belluga) i les idees (les opinions, el que has après)".
"La diferència en la lluita ha fet que es solidifiqués el problema en la desigualtat".

La 2ª part de la conferència el Dr. Terricabras la va dedicar a fer-ne referència i esment d'un article del filòsof francès sefardita Edgar Morin (Paris, 1921), Sami Naïr i Danièle Sallenave anomenat

"Israel-Palestina: el càncer" (publicat a Le Monde el 4 de juny de 2002).
http://www.terricabras-filosofia.info/docs/h40Of66Israel-Palestina%20el%20cancer.pdf)

i els seus problemes posteriors amb la justícia francesa, en considerar-lo ofenssiu uns grups pro-israelians de Paris. Els van denunciar a un Tribunal, però els va ser denegada la demanda (2004). Una institució jurídica superior (Tribunal d'apel-lació de Versalles, 2005) però, condemna als autors de l'article per "difamació racial i apologia del terrorisme". Morin és dels que creu que "s'ha d'aportar racionalitat al conflicte" i que tanmateix son "dos odis i dues venjances enfrontats". En un altre article anomenat

"Anti-semitisme, anti-judaisme, anti-israelisme" (19 de febrer de 2004).
http://www.terricabras-filosofia.info/docs/glb4FrqAntisemitismeMorin.pdf)

explica ben clarament la diferenciació entre els conceptes i els matissos a considerar fermament abans de fer un intent per, si més no, arribar a entendre (una mica) aquest paorós conflicte polític, social, geogràfic, económic i exageradament religiós-fonamentalista.

Vaig llegir aquell mateix dia, i a la secció del diari AVUI "Cultura i Espectacles", el que l'actor Eric Bana (protagonista del recentment estrenat film de l'Steven Spielberg "Múnich" que narra els assassinats dels 11 atletes israelians als JJ.OO. de Múnich-72) ens deia, en haver de fer més "seu" i creïble el paper: "Com més llegeixo i més aprenc sobre el conflicte israeliano-palestí, més confós estic. És frustrant".

Llegiu l'article sencer, clicant aquí:

http://www.avui.com/avui/diari/06/gen/26/menu/cultura.htm

El mateix Doctor Terricabras va abogar -com molts d'altres, com a possible via per a una solució- per la creació d'una força d'interposició dels EUA a la zona. Particularment en discrepo de l'idea, vistos els resultats i les intencions dels amos del món a l'Iraq. Ho deixaria com a un últimíssim recurs a la malèfica i subtil "raó de la força".

El mestre i filòsof Xabier Rubert de Ventòs ens va dir el passat mes de novembre a la Sala de Graus de la UdG, i en una conferéncia sobre la seva experiència de vida als EUA, el següent: "al tercer món l'home és mà d'obra barata i malpagada, i les armes son cares i fora del seu abast -d'aquí la raó dels "homes-bomba"-, mentres al primer món l'home és ben pagat, i les armes (relativament) son més barates, "netes" i accesibles -d'aquí la raó dels míssils intel-ligents (sic)-".

La democràtica i incontestable victòria del grup armat Hamás a les darreres eleccions palestines és, a dia d'avui i sens dubte, el darrer contrapunt d'aquest punt "a la contra" (pel govern d'Israel) i "a la calenta" (per la zona) del món que ens envolta. Tant de bò s'avinguin tots al diàleg i hi trobin la pau ben aviat!. Estàn condemnats a entendre's!.

(Agraiments a la web del Dr. Terricabras www.terricabras-filosofia.info
)

21 comentaris:

ferrancab ha dit...

Si que és casualitat si! Veig que aquesta UdG val la pena eh?! Sempre hi fan coses interessants. Espero tenir cotxe un dia d'aquests i poder anar-hi de tant en tant...
M'ha fet molta gràcia la referència ;) No tinc el cd però el buscaré.
Per cert, ens coneixem de la web d'en Terricabras? Del xat o algun comentari? És que veig que hi tens molta vinculació...
Del tema del post, res a dir. Estic d'acord amb tu. És una llàstima haber de triar entre dues opcions tant tristes. Més val no pendre posició.
No habia llegit les declaracions de l'actor, però ho diu molt bé.
Ens llegim!

Pedra Filosofant ha dit...

Ferran: Escriu-me quan puguis a pedra.filosofant@gmail.com. Hauríem de tractar diverses qüestions filosòfiques que ens interessen a ambdós. Aquí seria massa llarg fer-ho!.
Em sembla que aquest cop t'he agafat en fora de joc (o tu a mi, vés a saber!) amb el tema musical... Ja tocava, no? Es que no parem de coïncidir, eh?... ;)
Sí que ens coneixem de la web d'en Terricabras. Em sembla que tu signes com a "ferrancab", oi?. També, quan la feina i el descans m'ho permeten, trec el nas per el xat. De vegades el trobo força amè i interessant.
Amb el mestre i Doctor Josep-Maria Terricabras m'hi uneix una amistat filosòfica, com no podria ser d'una altra manera. Sóc deixeble i aprenent de grans mestres filòsofs, i en Terri n'és un d'ells. Llàstima que encara no sé quan podré tindre'l a les classes de la UdG...
Ens llegim!

Pedra Filosofant ha dit...

Aquí hi podeu trobar un bon article sobre el mateix tema, de la mà de l'Anna Grau, i des de la última pàgina de la edició del diari AVUI d'ahir dijous 2 de febrer:

http://www.avui.com/avui/diari/06/feb/02/menu/ultima.htm

Ramon ha dit...

No vaig estar a la conferència d'en Terricabras però no m'estranya que fes un esforç de neutralitat. L'última cosa que necessitem ara com ara és més "bla-bla-bla" davant un perill explícit de guerra -que aquest cop seria mundial perquè tot el que passi a Palestina o a Iran tindrà un ressò mundial. La condemna judicial a un sefardita com en Morin és una vergonya per a la tradició republicana francesa i, com ell mateix va dir, no va contra Morin-com-a-persona (al cap i a la fi passa de 80 anys i ja ho té tot fet) sinó que pretén atemorir joves intel.lectuals amenaçant-los de mort civil. És un moment molt greu i demana abstenir-se de consignes i intentar pensar l'Altre desacomplexadament. Però és fàcil dir-ho i difícil fer-ho. Ramon Alcoberro

Pedra Filosofant ha dit...

Mestre Ramon: abans que res, moltíssimes mercès per la seva visita a aquesta humil caseta feta de lletres i pedretes.
De les seves paraules em frapen especialment les que fan referència al "perill de guerra mundial" (pel xoc de civilitzacions) i l'amenaça de "mort civil" (pels joves intel.lectuals francesos).
Pel que fa a "Pensar en l'altre", crec que és un tema força interessant, i del que sens dubte n'he de cercar més informació arreu per opinar-ne.
Ens llegim!

Ainalma ha dit...

Que la gent no sap que entre el blanc i el negre hi ha tota una gamma de color? Pensava que això s'aprenia amb el sentit comú (que és el menys comú de tots els sentits, dit siga de pas) i amb els anys, però ja veig que no... No entenc gaire de política, però sí entenc que de tant en tant cal posar-se en la pell de l'altre per analitzar determinades situacions.
Molt interessant el tema, Pedra, felicitats!

El Pensador ha dit...

Benvolguda Pedra, he trigat en deixar-te comentari, doncs, a la vista de l’extens del post, m’havia reservat de llegir-lo en algun moment, on tingués el temps d’aliat. Ho he fet ara. Excel·lent. Sense anar més lluny —fa un parell de dies—, un amic em responia dins d’una conversa encetada a rel dels esdeveniments que ha desencadenat l’afer de les caricatures: la solució és a mans dels grans pensadors i filòsofs. Veig que hi esteu posats; em quedo més tranquil. Ens llegim!

Pedra Filosofant ha dit...

Pensador: estic d'acord en que (una part) de la solució és a mans de pensadors i filòsofs, i et ben asseguro que hi tenen tela per tallar. He de reconèixer, però, que aquest cop he construït un post (potser) massa extens. El tema s'ho val, i els textos dels que us en deixo l'accés directe (gràcies de nou, Doctor Terricabras!), encara valen més. Quan el món que ens envolta baixa tèrbol i confús, no podem estar tranquils. Si tot plegat fós tan fàcil com dir-ne unes belles paraules...
Ens llegim!

Pedra Filosofant ha dit...

Ainalma: hauríem de distingir entre sapiguer "de quin color" són les coses, i "veure-les correctament", encara que portem posades unes ulleres "mentals" que ens en distorssionen la visió "real". És just el que els passa als que segueixen la doctrina del "pensament únic". Aristòtitl, en el seu tractat "Política" ja ens deia que "l'home és un animal polític (sociable)". No cal saber-ne de política, doncs, perqué som "ens polítics", en tant en quan formem part d'una "polis" (societat).
Ens llegim!
P.D.: Una altra qüestió també a tractar, però, és la que fa referència a que ens agradi o no debatre de política, o que ens agradi més o menys aquest o aquell altre polític.

mar ha dit...

hola Pedra
he passat per saludar-te i també he vingut a buscar una d'aquelles abraçades d'os que tant m'agraden
(i que tant necessito en un dia com avui...)

un petonàs

Mikel ha dit...

Sobre el tema U2 i els directes no hi ha dubte que el que et fa sentir un directe es indescriptible , pero en el cas d´U2 tot i que el sentiment tambe es brutal sempre he trobat que el so no esta pas massa cuidat ,i parlo dels directes que els hi he vist a BCN 92-97-01-05 no pas dels editats en dvd oficial.

El Pensador ha dit...

Pedra, on ets? No t'hauràs llençat pas de cap al riu, oi?

Pedra Filosofant ha dit...

Mar: D'abraçades d'ós per a tu en tinc tantes com vulguis, sens dubte! Te les he adreçat via missatger! Ja em diràs si t'han arribat! Fa mig kilo, per començar?... ;)
Ens llegim, bonica!

Pedra Filosofant ha dit...

Mikel: per fas o per nefas mai he tingut l'oportunitat (i l'inmens privilegi!) d'assistir a un concert en directe dels U2, un dels grups musicals de la meva època que més m'agraden. Per tant, la meva comparació -de moment- tan sols està bassada en els CD's gravats en estudi i en els concerts gravats en DVD.
Ens llegim!

Pedra Filosofant ha dit...

Pensador: Parlant seriosament, ni que tan sols sigui per una vegada, "sin que sirva de precedente", entre ambdós, i ara que no ens llegeix ningú: NO SÉ ON SÓC, NI QUI SÓC, NI CAP A ON VAIG. Dubte gegantí i metafísic com pocs. Moments de dubtes generalitzats i dolorosos.
Ara amb una mica més de bon humor i de rauxa et diré que sí, que a més d'un i a més de dos ja els faria el pes que la pedra es llencés al riu (metafòricament parlant, eh?)... No els donaré aquest gust, però. S'hauran de refotre, perquè aquí -o potser més enllà- hi ha Pedra (i pedregades!) per molt de temps, com hi ha món!.
Si tot va mig bé (on s'ha de firmar?) espero i dessitjo reprendre el blog en uns dies. Gràcies de tot cor per l'interès, amic. No tot es pot explicar...
Ens llegim!

mar ha dit...

i tant que em van arribar les teves abraçades... i en el precís moment que les necessitava
moltes gràcies

ara et porto un tros de pastís i una copa de cava de la festa d'aniversari (no vull que et quedis sense)
i també un petó ben gran i una forta abraçada (tampoc vull que et quedis sense)

Ainalma ha dit...

Pedra, es pot saber on t'has ficat?? Que ja no ens regales cap post?? Va, home, anima't! Un beset.

ferrancab ha dit...

Ainalma té raó! Et trobem a faltar per aquí!

mar ha dit...

Tornen les braves del Cafè d’en Litus.

A Barcelona, aquest DIVENDRES a les 18.00, a la porta del darrere de l'FNAC, per fer una cervesa (o dues)

t'hi apuntes?

(vaaa, sispliiii... és que necessito una bona abraçada d'ós!!!)

Pedra Filosofant ha dit...

Mar, Ferran, bona gent d'aquestes contrades de pedres esmicolades... no desespereu (o si). Això (desesperar-se) és cosa meva. Mercés per els ànims.
Addenda: Lo de la cerceseta i l'abraçada d'ós pendent ho deixem per un altre dia, Mar?

mar ha dit...

val... d'acord... ho deixem per un altre dia
però per ara et deixo un petó dolç i suau perquè em sembla que el necessites (i sinó, és una bona excusa per deixar-te'l, oi?)
ens veiem!