30 de desembre 2007

2mil8 amb il.lusió

Feia tot just un any ahir Dis29Des que en aquest post us feia esment d'una nova i renovada etapa pel blog que llegiu. Tanmateix com llavors, i paradoxalment, empro les mateixes lletres (que no les circumstàncies, qui m'ho havia de dir!) per tancar aquest vell i nefast 2mil7 , però també per obrir el nou 2mil8, amb il.lusions renovades. Potser us semblarà que m'he limitat a fer-ne un senzill "tallar-i-enganxar" (realment és així), però aneu errats, us ho asseguro!. Paraula de Pedra picada. El post s'adapta, en aquest cas, al riu de la vida d'avui.
----------------------------------------------------------------------------------
L'Àgora és al carrer i no pas dins dels temples personals, i la pulsió lletraferida és massa intensa com per fer-la oblidar del tot. Som potència vital i sovint ens veiem abocats a l'avern de la potent escriptura virtual. El proper Dim01Gen comença una nova etapa pel blog que us llegiu. Provarem a tornar, i tornarem a provar canvis. Només us puc assegurar una distància mitjana amb la realitat, i una periodicitat aleatòria marcada per les circumstàncies de qui us escriurà a pedregades. Sigueu de nou ben trobats. Disculpeu la nosa que us faci el polsim que s'aixeca en passar l'escombra. Fora queda el pòsit d'èpoques tèrboles. A fi de comptes la xarxa ens permet penjar-hi tantes pinzellades com colors, que sempre ens resulta més de profit que llençar les idees a les escombraries de reciclatge.
----------------------------------------------------------------------------------
Ho repeteixo per si de cas no se m'ha entès prou bé: és el mateix post, però no pas el sentit personal que li donc. Les paraules no em forçaran a ser el que no sóc. M'embafen els bocamolls fent safareig sobre la vida dels altres. Els propòsits per l'any que comença me'ls marco jo mateix. A partir del Dill07Gen la Pedra (potser) navegui pels fons d'altres rius de la Terra, passant abans l'ITV. No rodaré més de canto. No se'n salvarà ni En Destí, a qui li tinc amagada una imprevista carta que li esmicolarà els malucs. M'he posa't les piles. Ara decideixo jo!. Bon Any Nou Fi2lOsOf8ic a tothom!!!

24 de desembre 2007

Postal de Nadal

Per felicitar-vos les festes a tots i per desitjar-vos un bon any 2mil8 he cregut oportú fer-vos un breu relat d'una interessant excurssió que vaig fer pel pont de la Consti&Puri (primers de desembre) a Les Guilleries, al bonic poble d'Osor (comarca de La Selva), a mig camí entre St. Hilari Sacalm i Anglès. Tot seguit entendreu el perquè. És la meva Postal de Nadal.

Abans d'arribar-hi ja te'n adones de que la Vall d'Osor és un lloc on de ben segur t'hi amagaries sota les seves llegendes, on hi escaparies per fugir del que sigui necessari escapar, on mai voldries ser trobat per res ni ningú, i on voldries fondre't amb la natura salvatge que t'acarona els sentits. La carretera que ens hi porta és ben molla per la boira ploranera del matí, i es dibuixa neguitejant corbes enmig d'esquerps entrants, resseguint el curs de la riera d'Osor.

Després de gaudir d'una part dels setze punts de l'itinerari turístic pel poble (indrets de visita imprescindible), vam escollir el "Restaurant del Coll" per anar a tastar les excel.lències de la comarca, situat al capdamunt d'un turonet, i a tocar de l'antic priorat de la Verge del mateix nom. Un bon àpat en companyonia, en el marc incomparable dels cingles del Far al capdavant, i amb l'embassament de Susqueda als nostres peus.

Si doneu un cop d'ull a la web del poble d'Osor estareu potser d'acord amb mi en que aquest llogaret és talment aquell poblet petit fet amb cuques casetes de pedres de riu, foradat amb carrers estrets i costeruts, i que de minyons hi posavem al pessebre, amb les seves rieres i els seus ponts. Per encapçalar el post he escollit una foto del Pont Vell, romànic de pedra del S. XV. (Cliqueu-hi al damunt per veure-la millor).
---------------------------------------------------------------------------------
"La situació de Ossor en lo fons de una vall, regada per una copiosa riera, ab fonts y torrents per tot arreu y voltada de altas montanyas, rublertas de bosch espessíssim, és verament incomparable."
Artur Osona. "Itineraris d'Excursions per Collsacabra i les Guilleries", 1882 .
---------------------------------------------------------------------------------
"Fue interrogando al joven Teeteto cuando Sócrates se presentó a sí mismo como partero. Su interlocutor se encontraba empantanado en una maraña de argumentos y era incapaz de abrirse un camino de salida" (Teeteto 148e).
Gregorio Luri. "Guía para no entender a Sócrates", pág 63. Editorial Trotta.
---------------------------------------------------------------------------------
En el fons de nosaltres mateixos, en el "coneix-te a tú mateix" de l'ideal socràtic, és des d'on albirem la vall de la nostra ànima, autèntic esvoranc d'angúnies i tristors. L'embassament sobtat i forçat dels sentiments hi ha produït un pantà de raonaments que des del cor lluiten per obrir-se camí cap els altres, els que més ens estimem, en els que ens re-coneixem i projectem, deixant els egoïsmes muntanyes amunt.

Una vida amb afecte és la força de l'aigua que mou la turbina del món, en fer-nos bolcar sencers pels cingles, si s'escau. Per emprendre aquest camí, al sarró només hi portem la certesa de que serem prejutjats injusta i impunement, que les errades seran magnificades fins a l'infinit, i que qualsevol encert (potser) no serà tingut mai en compte. Qui m'havia de dir que la maièutica socràtica es podia utilitzar com a punt de sortida d'una situació d'emergència emocional.

Vaig deixar a la Soletat (imposada) tancada a casa amb clau, en una habitació ben fosca a pa i aigua, i me'n hi vaig endur l'Esperança. "Un bon començament" són les paraules més belles i adients que mai hagués gosat escoltar en aquells paratges, cau i testimoni de les trapelleries d'en Serrallonga (a la tardor de l'any vinent està prevista l'emissió per TV3 d'una sèrie en 2 capítols sobre la seva llegenda). A mi m'hi van robar el cor, a Osor¡.

04 de novembre 2007

Control de plagas

No postejar no implica no-pensar, i ni molt menys no-llegir. I és en aquestes que en els darrers dies, i de resultes d'un passeig per la xarxa filosòfica, em vaig topar amb aquesta perla que a continuació us enganxo. Em sobren els comentaris (sóc humanista de mena, ves), però sí que us puc assegurar que per més endavant us dec un comentari personal acurat, calmat i arran de gespa. Ara sóc a la vora de l'avern, i a baix ja veieu quina marona tèrbola hi fa. Vindran temps millors, oitant que sí!. Gaudiu-ne de la seva lectura, i digueu-me, si us plau, què us vé al caparró...
----------------------------------------------------------------------------------
Cuando aumenta demasiado el número de individuos de una especie y daña considerablemente el medio ambiente, se le llama plaga. Por el mismo daño realizado al medio ambiente, sumado a la escasez de recursos, el número de indivduos de la plaga se reduce y ésta deja de serlo. Los mecanismos para reducir el número de individuos bien pueden denominarse como “control de plagas”; y dado que por la definición anterior, la humanidad puede ser entendida como una plaga, se puede decir que los mecanismos de control de plagas de la naturaleza se han retardado en rebajar la cantidad de seres humanos satisfactoriamente, de modo que, el hombre, como buen control externo, se encarga de ser su propio control de plaga. “Ojos que no ven, corazón que no siente” reza el viejo adagio y el hombre le ha comprendido bien, pues no suele matar de forma directa a menos que sea estrictamente necesario; actualmente, crea instituciones -o permite su existencia- encargadas de reducir el número de sujetos de los modos que se sientan más lejanos posibles. Una de esas creaciones, el “dicom” en Chile, famosa por su método de laberinto sin salida, se encarga de marcar un hombre cualquiera basándose en una deuda que pueda tener, no para su apedreamiento -que sería muy directo-, sino para que, una vez marcado, nadie le dé trabajo, de modo que se vea obligado a robar para vivir o a caer en desgracia para que, en lo posible, se quite la vida y la sociedad quede totalmente libre de toda sensación de injusticia o culpa.
----------------------------------------------------------------------------------
Post publicat al blog de l'amic Alejandro "Filosofía y Café", el passat Dim-23-Oct. Gracias, compañero.

06 de setembre 2007

El Jardí d'Epicur

----------------------------------------------------------------------------------
El jardí d’Epicur és un espai per a la llibertat, on s’intentà viure en una fraternitat dels savis, fora de l’abast de la política de l’època. Viure amagat i practicar la moderació fou la seva norma. Això converteix l’escola epicúria en un grup més o menys marginal, precari i amb un estatut jurídic no gaire clar a la ciutat d’Atenes. Però Epicur és també un personatge obsessionat per la mort i per la inseguretat de l’època, que vol fer de la seva filosofia un refugi en les maltempsades. En un moment de crisi (i quin moment no és de crisi!...) llegir-lo ens pot ensenyar, sobretot, el valor de les petites coses: el cos, l’amistat i la felicitat basada en la moderació són els eixos de la seva filosofia.
Apunts d'Epicur a "Filosofía i Pensament", de R.Alcoberro.Cap I. Epicur: Època i ambient. Notes per a una biografia d’Epicur.
----------------------------------------------------------------------------------

Resumint: "El valor de les petites coses: el cos, l'amistat i la felicitat basada en la moderació, vivint amagat, fora de l'abast de la política de l'època, en un espai per a la llibertat".

La disposició de l'esperit vers l'ataràxia. En vaig prendre bona nota ja fa uns anys, i cap allà me'n torno: El Jardí d'Epicur. Tota una filosofía de la vida de la que n'haurien d'aprendre tots aquells que creuen (erròniament, ai las!) que "la filosofía i el pensament formen part només d'un grup de tronats, que l'únic que fan és complicar el que és senzill per tal de fer-se notar" (Converses a la polis del Dij-06-Set).

Només haig d'obrir les portes i finestres de bat a bat per albirar els prats i boscos per on s'envola feliç la papallona. Ja ho va dir en el seu día Schopenhauer: "La filosofía no m'ha donat res, però m'ha estalviat tantes coses!". I és aquí on ens trobem.

"Tú-estàs-tonto-o-què?"
em diu sempre, en un intent inútil per obrir-me els ulls a la mirada real i essencial de tot quan esdevé al nostre present. Tants dies sens veure la llum m'han deixat cec, resignat, ilús. "El Sol surt per a tothom, cada día!", però jo ara també tinc a la Lluna, apa, reflexada dins del llac de El Jardí d'Epicur. L'amic Jesús també hi passeja, des del seu blog Filosofía Digital.

04 de setembre 2007

Multillibres.

Mancat d'inspiració i d'idees, crec oportú apuntar-vos quelcom sobre l'espai de "Multillibres" que tinc apilonats al capdamunt de la taula i que fullejo a diari per fer el que en Ferran en diu "(ser) plenament conscient dels meus plagis, del meu pensament collage i de que només sé que no sé res", en un magnífic post penjat fa uns dies al seu blog.

Us preguntareu molts de vosaltres quin és el motiu de tindre tantes lectures a l'hora. És ben senzill: començar a llegir-ne un de sòl ho trobo massa avorrit i monogràfic, i d'aquesta manera distrec l'intelecte que em queda... Els experts en la matèria també diuen que és un bon exercici mental. Alguns d'aquests llibres ja és el 2on. cop que me'ls llegeixo!

Son aquests 7 volums, tots d'assaig, excepte el del filòsof italià Ludovico Geymonat, que el tinc com a manual de consulta i suport de la lectura dels altres 6 llibres:

-La intel.ligència fracassada, J.A. Marina, Ara Llibres.
-Historia de la Filosofía y la Ciencia, L.Geymonat, Ed. Crítica.
-Goodbye Platón, Filosofía a martillazos, J.Muñoz Redón, Ed. Ariel.
-Los problemas del Islam, Irshad Manji, Ed. Proa.
-El alma del ateismo, André Comte-Sponville, Ed. Paidós Ibérica.
-L'art de saber escoltar, Francesc Torralba, Pages Editors.
-El retorn de Voltaire, Martí Domínguez, Ed. Destino.

En uns post's (veure aquí i aquí) escrits fa uns mesos ja vaig emprar cites i comentaris trobats en aquests assajos, però ara que he recuperat la seva lectura amena, els torno a recomanar i n'afegeixo 3 més.

Tots ells depassen per poc o no arriben a les 200 pàgines, fet que em permet emportar-me'ls a qualsevol racó del meu verd entorn i perdre-m'hi dins d'ells, enbolcallat de natura. Me'ls han deixat tots en préstec a les biblioteques populars.

En un lloc preferent a tocar dels llibres citats tinc, però, un cuadern amb els apunts magistrals sobre Epicur del mestre R.Alcoberro. Els podeu trobar penjats a la seva web.

Bona lectura a tots, doncs. Siguin quines siguin, bones son!. Des de fa unes setmanes que barrejo la lectura de llibres amb la lectura d'ulls, mirades i aletejos. Apassionant i lliure!.

Festa Major Sant Celoni 2007

El proper Div-07-Set pels volts del capvespre es donarà el tret de sortida de la Festa Major de Sant Celoni 2007, a celebrar fins el proper Dim-11-Set. Fa quinze dies ja vaig tindre l'oportunitat de capbussar-me també amb la gent de La Batllòria (gràcies i moltes felicitats a tots!) dins de la seva Festa Major.

Per mi, que m'he criat durat 25 anys en una urbs de l'àrea metropolitana barcelonina, des de fa 5 anys i des que visc al poble que les festes majors em són quelcom de diferent, més proper, més enrauxat, més de carrer. Tot gira al voltant de la gent del poble, polítics!.

Animeu-vos tots, ciutadans i foranis, a vindre a la festa i a gaudir-ne. Porteu els colors dels Senys o dels Negres. Perquè entre el Montseny i el Montnegre hi ha tot un poble disposat a engrescar-se i passar-ho bé amb vosaltres. Ens hi veiem?. Hi esteu convidats!.

23 de juny 2007

Trons i piules

M'explica una bona amiga de La Batllòria que per la Revetlla de Sant Joan demanen tallar alguns carrers, on els veïns i veïnes hi planten la seva gresca particular en bona companyonia. Cadascú hi aporta el seu granet de sorra: cadires, taules, mam i sopar. Un cop entrada la mitjanit, tros de coca, copa de cava, i apa, a fer la ballaruca amb la música a tot drap, a la vora de la foguera de les vanitats. Els trons i les piules il.luminen "la nit" d'un estiu acabat d'encetar.

Des que visc a Sant Celoni que no he tingut tant a prop l'oportunitat de reviure l'infància, fent el trapella pels carrers del barri del Centre de Badalona, d'on en sóc nadiu. La mare es deia Joana, i la feiem ben grossa per aquests dies. Temps -vells i bells!- en que també era festa per Sant Pere, no pas com ara, que se n'ha perdut la tradició. Us imagineu dues revetlles en pocs dies, quin sidral?. La Festa Major de la família!.

----------------------------------------------------------------------------------
"El concepto de politeia, esencial en el vocabulario de la filosofía política, ha sido casi completamente olvidado por la filosofía política contemporànea. La politeia apunta hacia algo más básico que el conjunto de leyes que conforman un marco constitucional, hacia la "forma" de la ciudad, es decir, a la vida o el alma de la comunidad".
"La política como sinóptica" del Doctor en Filosofía Gregorio Luri Medrano. Article publicat en el número 2 de la Revista digital de estudios culturales "La Torre del Virrey".
----------------------------------------------------------------------------------

Ja ens en queda ben poc de tot plegat a les grans ciutats. Quin grapat d'històries passades i viscudes!. Ara les tradicions van per un altre camí. No tot està perdut, compte!. Encara hi ha qui creu en la polis com a ens polític cohesionador de la societat. Encara hi ha qui s'estima les amistats i qui sap conviure amb el seu veïnat. Encara hi ha qui respecta la diferència i qui argumenta -amb raons- la discrepància en el debat de les idees. Les xerrades les muntem al voltant d'una cervesa o d'un cafè.

Aquesta darrera setmana, però, s'ha obert la caixa dels trons al poble. Trepitjo metxes cremades. Contemplo estorat els eixelebrats que llencen coets sense raons. Les piules van de bòlid per carrers i places. La quitxalla lliga traques a arbres i animalons. Els diners ens cremen a les butxaques. La pólvora mullada l'encendrà el diable. La mala educació m'esclata dins del cervell. Les bengales ens dibuixen un futur d'estrelles, o estrellat?.

Mentres sopava he estat disfrutant de valent amb el DVD "Live in Dublín" inclòs en el darrer doble CD d'en Bruce Springsteen ("The Boss") del mateix nom. La cançó número 15 "Open all night" és potser una de les més adients per moure's aquesta nit tan especial. Un bon ritme, amb bona gent, un bon so, uns instruments de primera i envoltat d'amics. No demano res més!. "Obert tota la nit, per Revetlla". Som-hi?. Bona Revetlla de Sant Joan a tothom!. Moltíssimes felicitats pels Joans i Joanes del país!.

Afegitó del Diu-24-Jun: Gràcies i moltes felicitats a les noies de la Colla de Diables de Sant Celoni que van fer la representació a mitjanit de l'encesa de la foguera a l'esplanada del poliesportiu, amb un fons musical molt adient (Ramstein, potser?). Us va quedar realment fantàstic, trascendent i emocionant, totes vestides de negre amb màscares blanques, enaltint les torxes, amarades de foscor, i amb la màgia de la nit del foc i la Lluna en Cuart Creixent al vostre darrera. També faig extenssiva le felicitació a tot l'equip tècnic que va fer possible tot l'acte.

17 de juny 2007

La CUP a l'Ajuntament

Dij-14-Jun, 23:30h.: Acaba la 5ª Assemblea de la CUP-Sant Celoni amb els resultats de la votació que us deixo aquí (Foto: Roser Ortiz). Com podeu llegir en aquest darrer comunicat, per una aclaparadora majoría es va decidir investir com a nou alcalde en Francesc Deulofeu (aquest ciutadà et felicita) i firmar així amb CiU l'acord de governabilitat, quedant-ne els 2 regidors de la CUP al marge (la Montserrat i l'Albert), sense sous ni regiduries.

Creiem que per la CUP estar fora del govern municipal és el millor per a tots els celonins, "perquè pot ser més útil a tots els veïns i veïnes de Sant Celoni des del carrer, ja que així podrà realitzar un seguiment transversal i complet de totes les actuacions i iniciatives de l'equip de govern i no només de l'àrea que hagués pogut ocupar".

Avís als conver's passats de voltes i mariscades: llegiu-vos l'acord signat, de cap a peus!. Fixeu-vos-hi bé que a la darrera clàusula hi diu que "l'incompliment polític o pressupostari dels punts primordials en provocarà el trencament". Siguem rigorosos. Trobo personalment de molt mal gust polític tota la gresca i xerinola (que no som a cap reality-show, caram!) que s'ha muntat al vostre guetto i llocs afins.

Si fa 4 dies els de la CUP erem per vosaltres una colla de borratxos, un niu de delinqüents, uns pollosos melenuts, uns punkis malvestits, i no sé quantes bajanades més que em callo, ara no arribo a capir a sant de què vé tanta disbauxa per un govern en minoría que, d'anar només una mica malament, us pot fer tornar a l'oposició de nou. La CUP té la clau, conver's, us convé no oblidar-ho!. Amb en Deulofeu, feu bondat!.

Dis-16-Jun, 12:00h.: He tingut l'oportunitat de ser un dels pocs celonins privilegiats que s'ha assegut a la petita Sala de Plens, invaïda feia una hora (qui m'ho havia de dir!) per una claca de conver's-okupes. Durant tot l'acte d'investidura (tanmateix com el Div-15-Jun al capvespre, quan en una parell d'actes públics va parlar a la Biblioteca i a Can Ramis l'encara alcalde en funcions Joan Castaño) no han deixat de fer riotes, burles, escarnis, xiuxiueigs i aplaudiments, tot plegat fora de lloc i de to. Què us heu cregut què és la política!. Més respecte, sisplau!. Només sou inversors dels valors. Com és que a la crònica de "El 9 Nou" (edició en paper pel Vallès Oriental) no se'n fa esment d'aquests lamentables fets?.

Els parlaments i juraments de cadascun dels regidors de les tres opcions polítiques que tenen representació al nou Consistori (CiU, PSC i CUP) s'han dut a terme sota una temperatura altíssima, amb l'ambient força enrarit, i amb l'aire condicionat aturat "perquè fa molt soroll" (menys que la claca, potser?).

El primer Plè Municipal ha estat un show vergonyós dels fidels súbdits conver's. Aquest personal celoní s'ha interessat de cop i volta (de resultes de què?) per la seva ciutat particular, de la que una gran part només en coneix el barri de la Verge del Puny (perdó, del Puig¡) i el peatge de l'autopista. Vesteixen disfresses de duce-i-gabeina, li-costa, ar-menos, i burburrus, i van equipats amb poca educació de série, cops-de-colze als airbags, i navigador xava. Misèries i miserables.

Només us apunto com a mostra que al meu davant hi havia una senyora (sic) que repetia un cop i un altre, disgustada: "si no hi han més cadires es perquè se les ha venut l'anterior govern!". Quin mal de cap i quina barra!. Una cosa és acceptar amb resignació i banyes les punxes de la rosa democràtica, i un altre de ben diferent és pagar-li el beure a la claca. Em sembla que nonempasbé, així... Tant de bo m'equivoqui!.

Dis-16-Jun, 13:00h.: La foto de família de l'Ajuntament recentment constituït s'ha fet gairebé a recer de la porxada de la Casa de la Vila, en començar a caure en aquell precís instant una irònica pluja fina sobre polítics i ciutadans que s'aplegàven a la porta d'entrada, fent-la petar. Malgrat els gairebé 30º a l'ombra i amb l'estiu a tocar, hi havia qui encara duia posada la pell de xai ben suada.

El poble -ens agradi o no- està dividit en dues parts ben diferenciades (política, econòmica i socialment), i travessar la frontera en ambdós sentits té -malauradament- un preu polític elevat i arriscat que (potser) es paga cruelment a les urnes. Que els hi ho diguin als de ERC i ICV!.

En aquest post us feia un avanç-travessa de com podrien anar les coses al meu poble (que si el PSC governaria en minoria, que si s'albiraven canvis per a les properes eleccions del 2011, etc.). Ni l'he encertat en el sentit de vot de l'acord, ni l'he endevinat en el temps. A la CUP, però, qui decideix és l'assemblea democràtica. Tot i que sóc d'esquerres, ara el primer per a mi és la governabilitat del poble, i reconec que també ens convé un xic d'aire fresc a l'Ajuntament.

Després d'un anàlisi en fred, aquesta és la meva opinió personal "políticament correcta per imperatiu legal". La més punyent i real la deixo reservada a les amistats de tots colors que hi tinc a la vila, perquè com ens deia Aristòtil, "l'amistat és fa en una vila apart".

Avui toca fer-nos per dinar una bona amanida de pastanaga i tomàquet, comprats dimecres als pagesos del Mercat de la Plaça del Bestiar. L'enciam podrit el donarem als garrins, tanmateix com la demagògia barata i les corrupteles.

De camí cap a la feina he escoltat casualment per la ràdio del cotxe una cançó trista i melancòlica, com el dia: "Let it Be" dels "The Beatles". "There will be an answer, let it be". Esperarem als propers mesos aviam si hi han respostes, però aquest és el darrer post sobre l'actualitat política de Sant Celoni. Passats els dies que acompanyen tot el rebombori electoral municipal, ara cal deixar treballar els polítics. Si s'escau, aquí estem per donar un cup de mà.

Me'n torno al meu racó d'estudi i lectura, des d'on el silenci del jardí i la reflexió ciutadana em donaran (espero!) una visió més objectiva i acurada de la realitat que m'envolta. Gràcies a tots per ser-hi, i a reveure!. Endavant CUP, i bona legislatura!. Aquí us deixo un enllaç a e-notícies, on s'ha engegat un altre debat molt interessant. Participeu-hi!.

Ben aviat, i en aquest blog: més pedretes del pensament i l'actualitat, mundial i del país.

08 de juny 2007

La CUP és diferent. 5ª Assemblea.

La CUP és diferent, i punt. S'ha decidit que no es formarà part de l'equip de govern municipal "perquè no es donen les condicions necessàries i suficients". Ens passarem aquests propers 4 anys en una posició que permetrà o no (si s'arriba a un acord o no en les properes negociacions) l'investidura de l'alcaldable pel PSC Joan Castaño el proper Dis-16-Jun, i que també podria fer possible la governabilitat al poble.

Podeu llegir aquí la nota informativa publicada el Dim-06-Jun a la web de la CUP-Sant Celoni, d'on en cal remarcar dues cites significatives: "preferim garantir l'independència
per poder realitzar un seguiment extern de l’actuació de l’equip de govern en totes les àrees", i la renúncia "a sous i carteres".

Si més no, aquesta nova manera de fer política al poble ha sobtat a uns quants, sobretot als partits que amb 8 regidors (PSC) i 7 regidors (CiU) ja s'estaven fregant les mans per tal d'accedir amb cofoïsme i orgull a la cadira principal del Consistori celoní amb un pacte a la baixa amb la CUP. Només els queda l'alternativa de fer un pacte sociovergent contra natura, que demostraria més clarament quines són les intencions reals dels uns i dels altres. No em sorprendria gens, perquè un ja hi està avessat a aquestes i a coses pitjors dins de l'animalari (amb simpatía i carinyo, que és una metàfora del Mestre Aristòtil!) polític del país. Per a ells el poder no té "un preu", té "qualsevol preu".

Amb la feina i els deures ben fets, amb una campanya electoral senzilla però sincera, i amb un programa de sentit comú, les expectatives de la gent de la CUP eren les de treure un regidor i passar-nos els propers 4 anys aprenent quin pa s'hi dona a l'Ajuntament. Abans de votar el passat Diu-26-Mai quasi bé tots firmàvem aquest resultat. Després, i gràcies a la confiança que els han donat els 729 veïns de Sant Celoni i La Batllòria, els resultats a les urnes els hi donen 2 regidors, i el més sorprenent, la clau del govern.

Totes aquestes circumstàncies son dures de pair d'un glop per l'impacte sobtat. Malgrat tot, a la CUP s'estàn fent les coses amb un estil polític diferent, i crec que en els propers anys això derivarà en una millora del poble en tots els sentits. N'haurien de prendre bona nota a les files republicanes i eco-socialistes. Fa 4 anys s'hi van apuntar corrents i de seguida a llepar sous i carteres de les arques municipals. Si fa no fa per a res, doncs tan sols han fet possible l'estabilitat del govern tripartit durant 1000 dies llargs. Han estat incapaços de fer l'oposició que els corresponia. Un dejà vû del que succeïrà properament a la Generalitat, potser?.

Ara em venen a la memòria les paraules a Ràdio Sant Celoni del cap de llista pel PSC i (potser) futur alcalde Joan Castaño, minuts després de saber-se l'escrutini final, en un programa especial de la nit electoral del Diu-26-Mai. En cap moment de l'entrevista es va atrevir a fer esment del rebrot de la CUP-Sant Celoni, i a més, va vantar-se'n de que "hem d'aconseguir un govern fort i estable" (sic).

Doncs res de res!. Ni fort, ni estable, (potser) a governar en minoria!. Perquè els resultats no us ho permeten!. A més, heu perdut votants i els 2 socis del tripartit que tan segurs estàveu de renovar, CiU ha guanyat un regidor més i molts vots, i encara que us desagradi reconèixer-ho en públic, la CUP té la clau. Com que no heu volgut llegir-ho tot plegat en clau política, l'electorat us ha ensenyat la targeta groga. Per a la primavera del 2011 ensumo un canvi de majoria al poble. L'ambient es talla amb ganivet. Raons pel canvi que s'escolten: esgotament del càrrec i d'unes idees que potser ja fa massa anys que manen. Poble dixit!.

Afegitó del Dim-13-Jun a les 12:00h.: Podeu llegir aquí la convocatòria dirigida a col.laboradors i votants de la CUP, citant-los demà Dij-14-Jun a les 21:00h a la sala polivalent de l'Escola de Música, per celebrar-hi la 5ª Assemblea. Entre tots hi posarem un xic de crema hidratant a la "duresa" de les evidències fetes paraules. I qui vulgui classes de franc sobre el que realment significa "ser" d'algú (metafísicament parlant) les hi dono quan vulgui i en privat. M'assec a la darrera cadira. Sòc l'últim de la classe. Que la política municipal no és un espectacle!.

Passant aquest calorós matí de primavera a la meva vila estimada he escoltat el CD "Origin of Symetry" del grup indie Muse, d'on en destaco "Bliss", potser la millor cançó. Li agrada molt aquesta sonora peça a la meva petita i motera floreta, que acaba d'estrenar blog, fent palès el seu gen de "lletraferida constrictor". De res... La fotografia aèria (extreta de la web de l'Ajuntament, a l'enllaç "Sant Celoni, en tots sentits") que acompanya aquestes lletres és de la part oest del poble. Poca broma, que hi surt on visc, i fins i tot el cotxe aparcat a la porta!.

01 de juny 2007

Això és política!

D'ençà dels excel.lents resultats obtinguts per la CUP a les eleccions municipals del Diu-27-Mai a Sant Celoni que al poble no se'n parla d'una altra cosa que de la gent de la CUP i del terrabastall a ERC i ICV. I és que corren aires nous pels carrers i places de la vila, s'intueix un nou tarannà social: Això és política!. Aquesta és la feina pendent. Els altres només estan ocupats en anorrear-nos, obviant un merescut reconeixement, tot mirant-se el malic de les seves males arts.

Comproveu-ho, si us plau, vosaltres mateixos amb aquest avanç de com es faran des d'ara les coses a la meva "polis". Per una banda, s'agraeix a tothom la confiança depositada en la CUP a les urnes, i es presenta alhora l'estat de comptes de la campanya, instant a la resta de partits a fer el mateix. És alliçonador que el partit amb menys pressupost és l'únic que ja té retirats -des del capvespre del Dil-28-Mai- els cartells electorals (*).

I des d'ahir Dij-31-Mai està penjat a la web del partit i pels carrers un manifest en el que es fa constar com i de quina manera es duran a terme, des del punt de vista polític i de l'ideari de la CUP, els debats i negociacions (internes i externes) per tal de formar un nou Consistori al Plè Municipal del proper Dis-16-Jun (si cliqueu sobre la foto que encapçala el post veureu la Plaça de la Vila amb més detall). Es consultarà el parer d'associacions i entitats, dels partits que n'han quedat fora (ERC, ICV i PP) i dels que formaran part amb la CUP del nou govern municipal (PSC i CiU).

Així estàn de moment les coses a la vila capital del Baix Montseny (propera comarca independenditzada del Vallès Oriental, compte!) i així us les he explicat. Seguirem informant, però com haureu pogut llegir, em fa molt de goig que per fi hi hagi un grup de gent al poble que creu en la política municipal de veres. Tota una revolució!.

Mentres us escrivia sobre l'actualitat més calenta del meu poble he escoltat el CD "Hopes and Fears" del grup indie Keane, d'on en destaco la cançó "Everybody's changing". Tot canvia, tots canviem, entre tots canviarem Sant Celoni!.


(*) Afegitó del Diu-3-Jun: Una companya bloguera em fa esment de que encara queden dos cartells de la CUP per despenjar a Sant Celoni. Serà qüestió, doncs, de fer-ho notar per tal de que els treguin també.

28 de maig 2007

La CUP té la clau!

Quan som a migdia del día després, a les files de la CUP-Sant Celoni encara no hem arribat a pair els resultats electorals municipals d'anit Diu-27-Mai. Ha estat una sorpresa que el grup independent municipal hagi obtingut 2 regidors, foragitant del Consistori ni més ni menys que a ERC i a ICV!. Ningú s'ho creia, ni els rivals ni nosaltres, per inesperat, per increïble i per eloqüent de l'estat de la qüestió política a la vila capital del Baix Montseny.

El Div-25Mai per la tarda va transcórrer amb tranquilitat i escepticisme a les files de la CUP-Sant Celoni. A les 18:.00h. de la tarda es va muntar una xocolatada per a infants i un tast de vi dolç i fruits secs per als grans a la Plaça de l'Església. En ser un dia laborable, i en estar repartits pel poble els actes de cloenda de campanya de la resta de partits, el centre s'assemblava a les Rambles de Barcelona un dissabte per la tarda.

El Diu-27-Mai es va llevar amb un cel blau i núvols de tempesta que enterenyinàven el Montseny, d'on en baixava un vent gelat i molest. Amb aquesta atmòsfera es feia difícil no tindre els ulls coberts de brossa i sorra, malgrat que passejar pel solet fins el Sot de les Granotes és un dels millors aperitius per fer venir la "gana" democràtica del vot. Un cop ficada la papereta dins les urnes de la "Sax Sala", dinar i migdiada, que la nit es presentava emocionant.

19:00h.: Ens vam palplantar amb la família a la terrassa del bar de l'Hotel Suís a gaudir d'un altre dels millors cafès que es poden trobar a Sant Celoni en tassa grossa, com els d'abans!. Des d'allà s'albira la Plaça de la Vila i L'Ajuntament, on unes hores més tard s'hi podria veure un esclat històric de joia i alegría per un costat, i el desencís i la desesperació per un altre.

20:30h.: Els d'ERC feien ganyotes i posaven cares desencaixades a les dades que anaven trasspassant dins un portàtil, unes taules més enllà. No podíem creure el que els nostres ulls copsaven amb dificultat, per la llunyania de la pantalla: PSC-9, CiU-7, CUP-1. Encara quedaven urnes per acabar el recompte dels vots, teníem un escó engrescador, però la majoría absoluta socialista ens obligava a estar a la oposició.

21:15h.: Decidim fer camí cap al Casal Quico Sabaté, on estaven ja cofois i ufanosos tots els simpatitzants i membres de la llista de la CUP-Sant Celoni, encapçalats per una Montse Vinyets que es pessigava a cada moment que li donaven dades noves sobre els resultats.

22:00h.: Arriba l'hora de la veritat última de les urnes. Ràdio Sant Celoni: PSC-8, CiU-7, CUP... 2!!!. Crits, càntics, gresca, xerinola, cava, pastís casolà, coca de brioix, birres, petons, abraçades... i ganes de començar a treballar. Vaig veure gent tapant-se la cara amb les mans, incrèdula i esbogerrada, deixant-se endur amunt per una eufòria de la que a hores d'ara no sabem com baixar-ne.

23:00h.: Una gernació deixa el Casal i es dirigeix en una rua pel Carrer Major cap a la Plaça de la Vila. Una tempesta de llàgrimes d'en Pasqual(ICV-0) i de l'Alsina(ERC-0) van refredar l'ambient. S'obren finestres i portes de bat a bat, i es fa palesa l'entrada al Consistori d'un aire fresc i renovat.

00:15h.: Del que en vam parlar a "Llum de Lluna" de matinada (amb una
CUP a la mà, "of course"!) no se'n pot dir res: Il.lussions, projectes, pactes, negociacions, programa, sol.licituds d'assemblees... i moltes pessigolles per començar la tasca encomanada per un poble que vol començar a caminar!. Ha estat tot un cop de cap de la CUP!. Bon CUP de falç!. La CUP té la clau!.

Dedico aquest post a tota la gent de la CUP-Sant Celoni. Ells ja sàben qui són, on són, i el més important, què són. Amb una Montse espantadíssima com a "cap de colla", tots fem pinya!. La lluita continúa, Jaume!. A hores d'ara estic cercant una musicació d'aquestes lletres, però crec que el millor so és el que ahir al vespre va retronar per tot el poble: Anem, anem, anem, a l'Ajuntament!. Castaño: posa't les barbes en remull!.

Afegitó del Dim-29-Mai (08:00h.): Això ja no té aturador, companys!. Llegiu el "Confidencial" de la pàgina 2 de l'AVUI d'avui. L'hem feta bona, l'hem feta grossa!. Endavant, CUP!.

25 de maig 2007

L'Anell d'en Saurón

L'entranyable Jaume Martori ja ens en va posar al corrent, abans de marxar d'eixe món, dels estirabots i mossegades del Saurón del poble, un individu de la raça política ICV que amb només un escó ha malgovernat a Sant Celoni amb el tripartit (PSC 8-ERC 2-ICV 1). CiU era a l'oposició amb 6 escons, i si sabeu sumar, deduïreu que en Saurón va ser qui va muntar el negoci a la Plaça de la Vila. Recentment s'ha sabut que fins a l'últim día no es va decidir, quan els del PSC li van haver d'estirar les orelles.

De resultes d'algunes de les reunions i trobades engegades per enllestir el tema de "La Forestal" que ambdós, per interessos contraposats (els d'en Jaume pel poble, els d'en Saurón només polítics), no s'avenien. I continuem allà mateix, amb les mateixes tàctiques tèrboles, i fent els possibles i els impossibles per tal de que el seu partit s'apropi, a cada día que passa i amb subterfugis antidemocràtics, a les tesis més radicals de l'esquerranisme tronat.

Ahir Dij-24-Mai per la tarda em van passar un folletó propagandístic electoral on en Saurón, fent ús d'una assemblea de l'AMPA de l'IES Baix Montseny, es publicita com a genial restaurador de camins i marges. Aquest centre públic és a tocar de les obres de l'AVE, i els alumnes s'han quedat sense accés, perquè l'empresa constructora del trenet de la jetset l'ha desfet (havia de fer-ne una rima!), sense encomanar-se a ningú. Algú em pot dir si hi han eleccions municipals aviat?. És que sinó, no m'ho explico!.

A la recerca de l'anell que el torni a la poltrona quatre anys més (tripartit municipal no, gràcies!), aquest senyor no ha sapigut trobar un moment més oportú (per què serà?), ha decidit escalfar el clima pre-electoral, i de rebot, fer fora a la presidenta - ex-companya seva de partit, ai las!- de l'AMPA, on també en vol ser l'amo i senyor (dels anells). Conflicte d'interessos i manca d'ètica és part del que s'hi menja avui día als consistoris del país, és el que hi ha, i és el que s'hi trobaran el proper Diu-27-Mai a les urnes. I és que "Jo no sóc tonto!".

Saurón (fill d'en Saura): et vam ensenyar el camí a finals de Maig del 2003, però aquest cop el farás tú solet, i tant de bo t'hi perdis. En cas de que els pares dels alumnes decidíssim tornar a les barricades per tallar un diumenge al migdia la carreterra que puja al verd Montseny, oi que no vindràs, revolucionari de boqueta?. Si el teu amo ens envia els Mossos, que vinguin sense l'arma il.legal "kubotan", que de dolor ja en tinc un pot plè per mi solet i -oh, paradoxa de l'ICS!- en els mateixos punts on ells "kubotanitzen".

No m'ho tinguis en compte, Saurón, ni em giris la cara pels carrers del poble quan coïncidim, que xarrupar de la mamella democràtica comporta suportar, estoicament, les embestides iròniques que els teus vilatans et fan amb molt de carinyo. Deixa la vía lliure, bon home, que l'AVE t'enxamparà amb l'anell posat i el faràs descarrilar (el govern municipal)!. Montserrat, salva'm!.

En la foscor de la nit tan sols brillen les llànties enceses per tota la petita colla de folls que encara creiem que es pot assolir un poble just, solidari i de tots. "Each small candle" del CD "In the Flesh" d'en Roger Waters podria ser el nostre himne. Per tots vosaltres, i en especial per a tú, Eva!.

19 de maig 2007

Creure en l'home

----------------------------------------------------------------------------------
"La Forestal es prepara pel tancament de les instal.lacions"
La recent adquisició de Derivados Forestales SA, per part de l'empresa ERCROS, ha donat un nou impuls al procés de tancament de la factoria de Sant Celoni, que pot produir-se aquest mateix estiu. La nova titular de la frima ha posat de manifest a l'Ajuntament la voluntat d'avançar el desmantellament (la data acordada era desembre de 2008), una vegada completat el procés de negociació amb els treballadors i treballadores, que ha estat reeixit -malgrat l'òbvia complexitat de la situació-. Per això, ha presentat recentment la documentació de reparcel.lació de la finca, com a pas previ al procés d'urbanització, i necessari per posar a disposició del municipi els 7000 m2, per construir-hi la nova escola pública (actualment amb seu provisional a l'edifici Puigdollers).
(L'Informatiu, butlletí municipal de Sant Celoni, núm. 22 Maig 2007, pàg. 7).
----------------------------------------------------------------------------------

El passat Div-18-Mai, i en l'àmbit d'un petit míting que van fer els del PSC-Sant Celoni al Sot de les Granotes, me'n vaig assabentar d'una notícia d'aquelles que et fan creure en l'home, per si ja no en tenia prou de raons per fer-ho, i per si no n'hi havien ja de suficientment evidents i fefaents com per demostrar-nos que, si hem de creure, que sigui en la Humanitat.

Un regidor socialista em va fer esment de la intenció -en cas de que se'ls hi renovi el govern municipal a les urnes el proper Diu-27-Mai- de dedicar-li un carrer a en Jaume Martori i Planas, dels molts que caldrà nomenar a la zona urbanitzable que deixarà lliure "La Forestal".

Feia uns quants mesos que havíem arribat a viure a Sant Celoni, i per mitjà de la sogra de la meva germana (del poble de tota la vida, lluitadora de mena i veina del Jaume) ens vam introduïr en la lluita d'un grup de vilatans per demanar el tancament d'aquesta empresa del sector químic altament perillosa i contaminant (pàgines 1-2-3 de l'acta d'un Plè Municipal "mogut" del març del 2003), situada enmig del poble, envoltada de vivendes i amb un alcalde que hi va treballar.

En Jaume Martori n'era el cap de colla, i com qui diu
literalment "s'hi va deixar la pell", com en tot en el que va haver de lluitar en la seva vida obrera, sindical i municipal, fins i tot arribant a ser regidor. En Jaume era un home fort, de bona planta, de veu greu i sonora, alt com un roure, amic de tots, sempre content i disposat a donar un cop de mà, amb una força moral i una empenta terribles, sempre endavant, sempre lluitant, res el deturava. El carrer va ser la seva escola i l'anti-franquisme la seva Universitat.

Se m'humitegen els ulls de l'emoció quan el recordo de bon matí baixant per la plaça del Bestiar cap al seu hortet, a l'altra banda de la riera del Pertegàs. Caram, noi, vols dir que en queden d'aquests personatges?. Un home que et fa creure en l'home. Fins que un mal lleig a l'envà del nas (diuen que de respirar l'aire contaminat durant tant de temps) se'l va endur aviat farà dos anys, un llunyà Dim-30-Ago. El seu esperit incansable viurà per sempre a Sant Celoni, i aquest carrer li farà justícia, record i memòria.

A prop del seu destí final, diuen que en Jaume va comentar que "em moriré tranquil perquè ara ja sé que la lluita per tancar La Forestal no ha estat en va". Jaume: vull ser-hi el dia que s'inauguri la placa que donarà el teu nom a aquest carrer, on precisament dintre d'uns mesos podrem dir ben fort i amb orgull que allà "hi havia" La Forestal. En donarem testimoni de la teva tasca.

Adéu, Forestal! Fins mai més!. Trona pels altaveus i a tot drap el "Dignity" dels Deacon Blue. Seria bo que les ones acústiques esberléssin les xemeneies encara fumejants que hi ha davant de la casa on hi vivia en Jaume. Per dignitat!. La lluita continúa, amic Jaume!.

14 de maig 2007

Programa CUP Sant Celoni

Com en tots els jocs -i més ens val a tots plegats que el joc "democràtic" ens el prenguem com a tal-, sempre hi ha tramposos. Els del PSC, els d'ERC i els d'IC-V es van avançar uns quants dies a l'enganxada de cartells prèvia a les eleccions municipals de Sant Celoni. No tenen vergonya!.

El Div-11-Mai el poble es va llevar amb una munió de carotes penjades per arreu venent cadascú la seva moto política al millor preu. En vull destacar, però, la propaganda de la CUP de Sant Celoni (Candidatura d'Unitat Popular), adosada a l'alçada de la vista amb unes brides a fanals, senyals de trànsit i semàfors. Un senzill cartellet d'una mida un xic més gran que un DINA4, on hi surt fotografiada la llista sencera, encapçalada per un eloqüent i expressiu "Vota't".


El Dis-12-Mai a dos quarts de nou del vespre vam engegar la maquinària de la CUP amb un acte a la plaça de l'Església. Amb més bones intencions que mitjans -tot s'ha de dir!- a la crida hi vam arreplegar un centenar llarg de persones al voltant del parlament de la Montse Vinyets, la cap de llista. Després ens van passar un vídeo amb el plà muncipal d'actuacions previstes per la CUP-Sant Celoni, i un petit piscolabis ens va servir per fer-la petar i discutir la jugada. Abans de tot, però, ja havia intercanviat ànims i propostes amb la Mònica Lloret, número 14 de la llista, mentres em servia un deliciós cafè (un dels millors del poble!) a "El Cafetó" del carrer Major.


Doneu, si us plau, un cop d'ull al programa de la CUP de Sant Celoni. Ha aconseguit treure'm de l'apatía general que em provoca la clase política nostrada, d'aquí i de més enllà. De no ser per les ganes de fer poble d'aquesta bona gent, el Diu-27-Mai "els de sempre" haguéssin escoltat la meva veu per altres mitjans.

Ja n'hi ha prou de servir-se del poble i dels ciutadans!. Ja n'hi ha prou de que els interessos del partit primin pel capdamunt de tot!. Ara que s'apropa la Nit de Sant Joan aprofitarem per llençar a la foguera de les vanitats les eines i els estris dels maldestres, dels tramposos, dels prepotents i dels poca-vergonyes: Fot-li foc! (Companyia Elèctrica Dharma).

Afegit important de les 21:00 del Dill-14-Mai: He llegit a la revista del poble "La Vila" que el PP ha aconseguit fer una llista, tot i no haver tingut representació al Consistori en la legislatura que està a punt de tancar-se. Crec que la notícia és bona pel que us deia més amunt, per un joc democràtic plural.

09 de maig 2007

L'Informatiu de Maig-07

Aquí us deixo un enllaç directe al número 22 de "L'Informatiu", el butlletí municipal de l'Ajuntament de Sant Celoni. En ser l'últim abans de la renovació del Consistori per les eleccions municipals del Diu-27-Mai podeu veure com -més que un informatiu- aquesta darrera edició ha derivat en una pura, vulgar i simple propaganda política del tripartit (PSC+ERC+IC-V) que ha governat el poble. És a dir, només s'hi ensenyen les flors i es tapen les vergonyes.

Amb aquest post començo en aquest blog una série encaminada a donar-vos a conèixer què s'hi diu, qui es mou, i com és políticament la "polis" que m'acull. S'albiren ja les jornades prèvies a l'exposició dels programes i propostes dels diferents grups polítics municipals, doncs el què s'hi decideix a les urnes és nogensmenys que el futur del poble pels propers quatre anys.

I si el Sr. Blogger m'ho permet (el desastrós disseny i presentació m'ha portat mig matí, perquè no funciona ni a patades), en uns dies us posaré al marge dret del blog l'enllaç directe a Punt 7 Ràdio Sant Celoni 107.7, per si us vé de gust escoltar la bona música que ens posen a l'emisora municipal.

02 de maig 2007

Silencis sonors

A les acaballes d'un pont passat per aigües (els meus cunyats Josep i Marisol han tingut bessonada) el crepuscle vespertí del dimarts ens regala un cel encatifat de turquesa i esquitxat de nuvolets esgarriats que lluiten per acaronar una jovenívola Lluna Plena, fidel reflex d'una Terra d'homes amb més forats al seu pensament que l'Emmental d'en Luri ("La ontología dels límits feta formatge", Gregorio?).

I és que de resultes d'un enllaç directe penjat al blog de la Marta me n'assabento de que el terratrèmol que va causar en el seu dia la qüestió de la detenció il.legal de l'Èric Bertran segueix d'actualitat, arran de l'obra de teatre "Èric i l'exèrcit del Fènix" que s'està representant al Teatre Borràs de Barcelona. Podeu llegir-ne més al post “L’Eric de nou perseguit” del blog de "El Llamp" i al post "Contra aquest Estat. V" del blog "Indústries i Caminars". Si hi ha soroll és perquè també hi ha silenci, i d'aquests n'hi han que parlen per sí mateixos tant o més que si ho féssin els seus amos. El director Pere Planella diu a l'AVUI que "la gent riu perquè tot plegat és grotesc".

En les ocasions en que s'imposa a la força la negació de la paraula es fa tant important o més el que es vol fer callar com el que no volen dir els silenciadors. Uns quants exemples més de que "nonempasbé": Montilla fa callar el PSC per les recents declaracions de l'ex-President Maragall, l'eco-socialista Saura tanca boques i portes de garjoles, i "Napoleó" Sarkozy ens vol fer oblidar la història més recent.

Per qui n'hagi gaudit, José Mercé canta a "La vida sale" (del seu CD "Aire"): "Me gusta el puente que tenga 4 días... (...) Puentencito santo, santo puentesito...". Cal dir res més?.

23 d’abril 2007

Dill-23-Abr: Recull

Quelcom s'havia de fer per revifar el blog, i aquí estem. No serà per no haver-ho intentat!. Potser el que cal és un nou rentat de fesomia i una urgent ITV de continguts. Volguer tocar el cel del pensament amb els dits és un desig. Aconseguir-ho, un impossible. Viatge a Ítaca, ple d'aventures, ple de coneixences...

Dill-23-Abr, Diada de Sant Jordi. Si n'hi han de motius per escriure i
gaudir!. Us en dic la meva pensada, lligada amb un format de petits reculls sobre el que n'he llegit a la premsa, de camí cap a la feina.

Dels seients del tren arreplego el diari gratuït
ADN, on a l'article "La columna" d'en Pere Gimferrer hi llegeixo: "És així que tot s'enllaça i, fent giragonses, tot convergeix i els llibres s'arrapen al teixit de tota la nostra vida. No cal que, com Borges, ens imaginem que el paradís és una biblioteca; més aviat cal dir que la biblioteca és una metàfora de l'existència".

Me'n vaig ara cal el suplement d'esports de l'AVUI
"Avant", on en parlar d'un eixelebrat Barça, subscribeixo les paraules de l'Isaac Lluch en el sentit de que no tot és de color rosa, i que el camí roman farcit de punxes.

Tanmateix com en David Gonzàlez a la seva columna
"L'Olla que bull" crec que la llista dels llibres "best-seller" la construeix un mateix a mida que es va obrint pas pel devenir dins del món lletraferit. No me l'empasso aquesta de que "els llibres més venuts són els millors llibres", perquè sobre parers literaris encara n'hem d'escriure i xerrar molt. Que el món, companys i companyes, n'és ben ple d'escriptors i d'escriptores boníssims, molts dels quals mai podran editar el seu treball.

M'ha agradat
la vinyeta d'en FER , on el drac li retreu al cavaller Jordi el fet de que ell només compri un llibre avui "per quedar bé", mentres el drac "en compra tot l'any". Anem a pams, bestiola, anem a pams!. Tot arribarà, com diu en Terri en el seu comentari setmanal. Sens dubte és un bon dia per començar el vici de llegir, ni que siguin llibres de còmics. Temps de "sants", ja vindran els dels "dracs"...

El llibre que em volia comprar avui és a casa des de fa 10 dies i ja l'he començat:
"El laberint del temps. La simfonía de la matèria" de David Jou. Em va costar molt trobar-lo, i en dir-me abans diferents llibreters que estava esgotat (és de filosofía de la ciència, no pot ser!), no m'ho vaig pensar dos cops. L'ocasió -com el meu cap i idees- la pinten calba!. Mai sortirà a les llistes de vendes, però com us deia més amunt, a la biblioteca particular hi és perquè m'agrada molt, i això és el que compta. Unes línies d'un altre llibre de teoría de la ciència us pot servir d'introducció. Diu així:

----------------------------------------------------------------------------------
"La realitat es compon de dues coses: objectes i fenòmens. Els objectes ocupen l'espai, els fenòmens ocupen el temps. Els objectes son distribucions en l'espai de la matèria, de la energía i de la informació. Els fenòmens són canvis temporals dels objectes. La creació de la realitat coincideix amb la creació del temps. En l'instant següent s'inicia la transformació de la realitat, l'expanssió de l'espai i el desplegament del temps".
"La rebel.lió de les formes" de Jorge Wagensberg. Tusquets Editores. Cap. 1, Objectes i fenòmens, pàg.19.
----------------------------------------------------------------------------------

Porto al cor i al cap unes lletres que em va escriure la meva filla ara tot just fa dos anys al blog "Pensar per viure" dins d'un comentari al post anomenat "Llegir i estimar sempre". Diu així:

"En dies com avui sé perquè m'agrada escriure. Perquè els meus pares (ressaltant pare) em va introduïr a la lectura de ben petita. La mare més ben aviat a altres coses. Gràcies papa, per haver-me donat el millor del món. Gràcies per haver-me donat la sort de sentir amor per la lectura. Si no hagués sigut per tu avui no hauria guanyat els Jocs Florals. Bon Sant Jordi, papa!".

Montaigne va dir que "volia donar testimoni de la seva vida i no pas exemple". Sembla que, almenys en això tan senzill de llegir i de l'aprendre en fer-ho, estic aconseguint ser feliç i fer feliços els altres. No sóc ni vull ser exemple de res ni de ningú. Les gràcies són totes teves, rosa de roses del meu jardí epicuri!. El xivarri de les orenetes ("chiribit-chiribit-chiribit!") em recorda el teu volar lliure. Aquest és el millor fons musical per una tarda primaveral.