19 de gener 2007

Ciber-resistència (i II).

(Últim afegit: no voldria tindre raó, pero els fets me la donen. Llegiu aquí aquest article de l'AVUI del passat 23-Gen-07. Esgarrifa!).

Un altre cop. No escarmentem. Com ho hem permès? On són els que van lluitar aferrisadament per la ciber-resistència, per una xarxa lliure i de tots? Diuen les males llengües que els han deportat als
gulags siberians i al desert del Ténéré, on són desprogramats amb tortures i maltractaments fins arribar a la mort. Als que reneguen del seu passat encara els queda per superar la dura prova de fer d'espietes dels seus companys rebels. És el preu de la vida. No tant car, però, com el dels productes d'última generació del mercat negre tecnològic. Vols tècnica? Paga-te-la, si pots!. Tecnofeixisme.

No he vist cap pel-lícula ni us estic explicant fil per randa un sopar de duro. Ni he begut oli. Ni m'he fumat res més tòxic que l'aire de la gran ciutat. Ni m'he colpejat el cap amb el marc de la porta. Ni m'he vengut l'enteniment ni l'ànima al diable. El que llegiu pot ser ben bé el futur a curt termini que els hi espera a les properes generacions de jovent, si és que abans no ens calcem per oposar-hi una certa ciber-resistència.

Us escrivia el passat 16-Des-05 que
Ja són aquí! de resultes d'uns lamentables fets ocorreguts al treball en intentar fer un ús normal i correcte de la connexió a Internet. Mesos després, però, vaig aconseguir tornar a visitar un munt de blogs del domini "lamevaweb" que els americans de la central de l'empresa als USA em van censurar en trobar-hi la cadena "lame" (retorçats mentals!). Copseu la realitat de la qüestió?. Què faig, me'n ric de l'acudit o ploro pels pares del giny?.

Aquesta vegada li portaré la contrària a l'
Heràclit, perquè res ha canviat. Tot segueix igual. Som allà mateix. O és que algú dels visitants d'aquesta miserable plana bloguera ha gosat trobar-hi quelcom referent o relacionat amb el "sexe", segons m'indica el tallafocs del servidor cada cop que intento respondre els comentaris que m'han deixat els amics bloguers?. Creieu que és prou sòlid l'argument que alguns defensen basat en que "l'empresa hi té tot el dret de fer-ho"?. Què me'n dieu, llavors, del controls que els serveis d'espionatge globals hi tenen sobre les nostres transaccions domèstiques a la xarxa, com converses telefòniques, blogs i correu electrònic?. Quin dret hi tenen?.

Com diu en
Saül Gordillo al seu blog, fem el que fem som a les portes del control total? O potser el món es mou a cop d'onades succesives, segons ens escriu el filòsof Francesc Hervàs al seu blog?. O en canvi, com ens escriu en Jesús a Filosofía Digital, hem de deixar el progrés tecnològic només en mans dels tecnòcrates?.

----------------------------------------------------------------------------------
Han existido dos grandes explosiones de conocimiento en la historia de la humanidad, no sólo una. La segunda comenzó en Europa hace cinco siglos y todavía continúa. La primera empezó en Grecia durante el siglo VI a.C.(...). Los griegos (...) cometieron errores graves (...) sobre la naturaleza humana. (...). Pero nuestra explosión de conocimiento también ha cometido errores, algunos de los cuales podrían causar una catástrofe que acabara con toda la raza humana. (...) los errores se debieron a la arrogancia, a una especie de desmesurada presunción que conlleva un impío desprecio por los límites que el orden del universo impone a las acciones de hombres y mujeres. Los griegos le dieron a la arrogancia humana un nombre especial: hubris.
("Breve historia del saber", Cap.2 La explosión griega. Charles Van Doren. Editorial Planeta).

----------------------------------------------------------------------------------

No em pregunteu ni el com ni el perquè, però en escriure aquestes lletres m'ha vingut pels altaveus la representació ensordidora d'una impresionant verssió en directe de "Fool's overture" (Supertramp en París). Ens queda per albirar un mòn en el que el pensament viurà engarjolat a la presó de l'ésser, sense una minça clau per obrir-se a una nova explosió del saber: "You lock the door. And throw away the key. There's someone is in my head but it's not me." (Brain Damage, Pink Floyd).

6 comentaris:

Ainalma ha dit...

Ei, Sr. Pedra, com no avisa vosté que ha tornat a obrir el bloc??

Un beset, i benretornat!

Pedra Lletraferida ha dit...

Sssssssshhhhhhhhhhhhhsttttttttttttt!!! No en diguis res a ningú, Ainalma!!!
B7's, i gràcies per mantindre'm en l'anonimat... ;)

èlsinor ha dit...

Però al Gran Germà, que, com demostra allò que contes, no és tan llest, el pots enganyar usant el programa-navegador Torpark, del qual pots llegir alguna cosa ací i descarregar-te'l des d'ací.

Ah, i funciona, que jo mateix l'he provat: esquives els tallafocs i accedeixes a tota la informació sense cap mena de censura.

Pedra Lletraferida ha dit...

Èlsinor, company de guerres velles i belles: Prenc nota acurada dels teus sabis consells, però hem de tindre en compte que (potser) aquest problema només el solucionaré des de casa, que no des de la feina, on m'és del tot impossible fer la instal.lació de qualsevol programa al servidor sense el consentiment dels controladors de torn.
Gràcies de nou, i ens llegim!

èlsinor ha dit...

El que de bo té aquest programa és que no cal instal·lar-lo a l'ordinador del treball, sinó que te l'instal·les a la teva clau USB de memòria i el fas funcionar des d'ella.
De programes així reduïts que et caben a la clau de memòria USB (anomenats 'portables' en anglès) n'hi ha de tot tipus: navegadors, editors d'imatge o d'àudio, antivirus, etc.
Els trobaràs ací.

menta fresca ha dit...

ei, que lo de guio de pelicula ha estat escrit avans de llegir la segona part, val? el que primer semblava ciencia ficció(o realitat?) aqui queda ben palés que es pura realitat quotidiana....si escrius tant bé, que et manca dons per fer-ho més sovint?