26 de febrer 2007

Marc Aureli medita (I)

Primer post d'una série de reculls curts, per tal de re-pensar sobre les "Meditacions" del magnífic emperador i filósof romà Marc Aureli, representant de la darrera etapa de l'estoïcisme junt amb Séneca i Epíctet. Aquí podeu llegir també les parts (I) i (II) d'unes particulars meditacions personals, encetades i escrites per un servidor en l'anterior etapa d'aquest blog. Qualsevol coincidència amb l'original és pura realitat.

(La aceptación de la realidad de la vida forma parte del promontorio interior) (...)
----------------------------------------------------------------------------------
(...) "donde sin cesar se quiebran las olas. Él permanece inconmovible, y a su alrededor se adormece la furia burbujeante del agua. "Desgraciado de mí, porque me ha pasado esto." Nada de eso, sino "Afortunado yo, porque a pesar de pasarme esto, continúo sin pesar ni quebranto por el presente ni atemorizado por el porvenir".
"Meditaciones", Marco Aurelio, Libro IV, 49.
----------------------------------------------------------------------------------

Enyoro la remor escumosa de les onades a les tardes d'estiu a la Cala Sant Francesc (Blanes), mentres escolto "Sulthans of Swing" (Dire Straits), "Tenth Avenue" (B. Springsteen & E Street Band) i "A mi manera" (Verssió de Il Divo).

2 comentaris:

èlsinor ha dit...

Em sembla que Marc Aureli no s'hi hauria deixat temptar per la música... :)
I, d'altra banda, molt encertada la seua metàfora de la vida com a onatge, amb els seus fluxos i refluxos, que suggereix que la impertorbabilitat del filòsof que s'hi enfronta és com l'escull que rep i resisteix l'embat de les onades.

Pedra Lletraferida ha dit...

Èlsinor: N'estic molt convençut que en escriure aquestes "Meditacions" tan meditades (valgui la redundància!) Marc Aureli tenia com a música de fons uns sons que li féssin trascendir més enllá dels mots.
"La metàfora de la vida com a oratge" és també, malgrat la impassibilitat imaginària de l'escull, una lluita envers la realitat, que tanmateix esdevé brisa encalmada, com forta tempesta de llevant.
Grácies per la visita, company!.
Ens llegim!