Cases de Llibres

Em truquen de la biblioteca del poble per dir-me que ja tenen (vegeu-ne aquí un gràfic del préstec de la xarxa) a la meva disposició un volum que vaig demanar-los-hi ja fa gairebé tres mesos, i que vaig considerar imprescindible que estigués a l’abast del públic. Fins aquí tot correcte. Els hi he agraït el detall, encara que amablement n’he refusat el préstec, doncs -vist el retard en totes les compres- me'l vaig auto-regalar per Nadal, i per tant, ja no em cal. L'auto-regal de llibres recomanats és l'únic remei que tenim els curts de butxaca?.

Afegit: Tot plegat vull dir-ho amb el màxim de respecte i reconeixement per la tasca dels treballadors/es de la Biblioteca, i pel detall cap els que em recomanen els llibres. No acabem caçant cucurutus!. El problema no és aquest, sinó el que segueix...

Les biblioteques públiques de la Diputació de Barcelona (territori comanche sota domini recent del Sr. José Montilla) són un poti-poti molt heterogeni, on tant et pots trobar veritables cases de llibres dins d'unes instalacions fantàstiques i tranquilitat de regal (aquí en teniu una més), com amb llogarets que s’han quedat petits (4 ordinadors per a un poble de 15.000 habitants!), on la xerinola campa per rodalies i passadissos, i on els llibres reben en silenci la bufetada de no tindre més espai als prestatges.

Senyories encarregades de la pela pública i de les lleixes on hi viu la lletraferidura global: hem de fer, entre tots, un esforç urgent per tal de que les biblioteques populars (o sia no de vostès, sinó del poble!) siguin veritables llocs on la saviesa, el pensament, la cultura, i la promoció de la lectura llisquin lliures sense obstacles pel llit de les lletres.

Aquí en tenen un exemple fefaent: 3 mesos llargs per aconseguir un llibre important de la història del pensament. Vaja, crec que parlo de quelcom molt més important que "Don Quijote de la Mancha" de Cervantes, de lectura obligada -sencer!- a primer de Batxillerat. Que el llibre demanat sigui un llibre de Filosofía és l'excusa? Com és que a les biblioteques públiques de la Diputació és l'apartat amb menys llibres? I perquè també minven les lleixes de llibres filosòfics a les llibreries del país? Perquè costa tant trobar-los?. Nonempasbé i em sap un greu!.

----------------------------------------------------------------------------------
-¿Cómo? ¿Para saber qué dice un libro debéis leer otros?.
-A veces es así. Los libros suelen hablar de otros libros. A menudo un libro inofensivo es como una simiente, que al florecer dará un libro peligroso, o viceversa, es el fruto dulce de una raíz amarga. ¿Acaso leyendo a Alberto no puedes saber lo que habría podido decir Tomás? ¿0 leyendo a Tomás lo que podría haber dicho Averroes?.
-Es cierto -dije admirado.
Hasta entonces había creído que todo libro hablaba de las cosas, humanas o divinas, que están fuera de los libros. De pronto comprendí que a menudo los libros hablan de libros, o sea que es casi como si hablasen entre sí. A la luz de esa reflexión, la biblioteca me pareció aún más inquietante. Así que era el ámbito de un largo y secular murmullo, de un diálogo imperceptible entre pergaminos, una cosa viva, un receptáculo de poderes que una mente humana era incapaz de dominar, un tesoro de secretos emanados de innumerables mentes, que habían sobrevivido a la muerte de quienes los habían producido, o de quienes los habían ido transmitiendo.
"El nombre de la rosa" de Umberto Eco, Capítol "Cuarto día-Tercia".
----------------------------------------------------------------------------------

"Hello darkness, my old friend. I've come to talk with you again,.., this is the sounds of silence", like a "bridge of troubled water". Amdues bellísimes peces són del duet format per Simon & Garfunkel. Sons de pau per tal d'establir nous ponts sobre aigues tèrboles.