02 de març 2007

Nisargadatta (I)

----------------------------------------------------------------------------------
P: El universo no parece ser un lugar feliz en el que vivir: ¿Por qué hay tanto sufrimiento?
N: El dolor es físico; el sufrimiento es mental. Más allá de la mente no hay sufrimiento. El dolor es una mera señal de que el cuerpo está en peligro y requiere atención. De modo similar, el sufrimiento nos avisa de que la estructura de la memoria y de los hábitos que llamamos la persona está amenazada (...). El dolor es esencial para la supervivencia del cuerpo, pero nadie nos obliga a sufrir. El sufrimiento se debe enteramente al apego o a la resistencia; es un signo de nuestra renuncia a seguir adelante, a fluir con la vida. Del mismo modo que una vida sana está libre de dolor, una vida sabia está libre de sufrimiento.
("Yo soy éso",
Nisargadatta, pp. 447-448)
----------------------------------------------------------------------------------

7 comentaris:

Giorgio Grappa ha dit...

És algun escrit budista?

Dins de la lògica de l'argument, sembla que hi ha un corol·lari inevitable: per esquivar o evitar el patiment, cal evitar memòria i hàbits, és a dir, allò que ens fa ser qui som, allò que ens fa ser "jo", allò que ens fa ser persona. I, la veritat, és una conclusió que em fa por.

Anònim ha dit...

Vols dir que no hauries de canviar la imatge?

Pedra Lletraferida ha dit...

Espero que em diguis per quin motiu he de canviar la imatge, anonymus... ;)
És una imatge que a mi m'agrada molt, i que veure-la em fa sentir bé, doncs em recorda bons moments passats allà dins, i un concert meravellós pel maig de l'any passat, per la Festa de les Flors. És el pati de l'Institut Nahmànides, al Call de Girona.
Ben senzill, com pots veure. He posat ací una imatge que em produeix plaer. Ho captes?.
Tanmateix, accepto propostes per a noves imatges, sempre que tinguin a veure amb el tema , és clar.
La tria i selecció és una cosa molt personal, però aviam si em raones el teu argument, i potser et concedeixo el dret a un canvi.
Siguis qui siguis, salutacions cordials.
Ah! I no és bò fixar-se en el dit quan t'assenaylo la Lluna, company(a)!... ;)

itaca2000 ha dit...

Aquí abans hi havia un bar molt agradable sinó recordo malament. Jo hi havia anat de copes amb una novieta que tenia.

Bé la imatge no entenc perquè pot ferir: una cosa és l'ESTAT d'Israel i una altra cosa són els jueus. Els catalans provenim dels jueus, dels grecoromans, dels àrabs... M'agrada la meva herència genètica i cultural. Sóc mediterrani i me'n sento orgullós.

Salut!

èlsinor ha dit...

"una vida sabia está libre de sufrimiento"...!? Em sembla que així s'hi està fent una apologia de la insensibilitat i de la falta de compassió, de sentir-te identificat amb el dolor dels altres; perquè allò que en els altres és dolor, en nosaltres pot ser patiment en identificar-nos-hi, no només "apego" o "resistencia".
I, vist així, ¿és veritablement savi aïllar un tros de la humanitat de la resta? No se'n perd així l'essència?

Pedra Lletraferida ha dit...

Èlsinore: si proves a re-llegir-te de bell nou el paràgraf des d'un punt de vista del "dolor propi" (crec) que l'entendrás (potser) una mica millor.
Dit d'una altra forma: Se'ns parla del sofriment però des del dolor que el causa, el dolor físic que sentim dins nostre.
Quan patim el dolor d'una persona estimada, el dolor físic no és nostre, perquè no el sentim.
Per tant, es queda en patiment, encara que massa sovint 'anomenem "dolor",
M'explique?.

Salutacions cordials!

Pedra Lletraferida ha dit...

Giorgio: Cercant per les biografies d'aquest bon home he trobat diverses opinions i lectures, però crec que la més encertada és que beu de les fons de la tradició upanishàdica.
De les teves encertades paraules només te'n puc dir (per experiència!) que sí, que efectivament puc oblidar-me'n del reflex del dolor en la meva ment, que no pas eliminar el dolor.
El patiment el puc controlar i/o eliminar, i per tant, aquesta circumstància, per sí mateixa, ja és una millora per a qualsevol persona.
A mi no em fa gens de por oblidar-me'n del patiment que no és profitós.
No ho creus tú així?.

Salutacions cordials!