07 de març 2007

Nisargadatta (II)

---------------------------------------------------------------------------------
P: Nadie ha sufrido tanto como los santos y los sabios.
N: ¿Se lo dijeron ellos o lo dice usted? La esencia de la sabiduría es la total aceptación del momento presente, la armonía con las cosas en el modo en que suceden. Un sabio no quiere que las cosas sean distintas de como son; él sabe que, considerando todos los factores, las cosas son inevitables. Es amigo de lo inevitable y, por tanto, no sufre. Puede que conozca el dolor, pero éste no lo alterará. Si puede, hará lo necesario para restablecer el equilibrio perdido, o dejará que las cosas sigan su curso".
("Yo soy éso", Nisargadatta, pp. 447-448)
---------------------------------------------------------------------------------

5 comentaris:

Heràclit ha dit...

Apreciada Pedra,

tot i que tinc les qüestions bloggistiques abandonades no m'oblido que et dec un post. Te'l prometo aviat.

Ens llegim!!

Pedra Lletraferida ha dit...

Com va tot, amic i company en tasques blogueres! No t'amoïnis, home!.
Me'n faig al càrrec de que, al marge del blog, també hi ha vida més enllà de la pantalla de l'ordinador i de la xarxa...
Digues-m'ho a mi, que ja veurem quan torno a postejar. I és que, de vegades, no es pot estar per tot.

Salutacions cordials i records a tota la companyia de la Uni!

itaca2000 ha dit...

No estic pas d'acord. És un pensament conformista, platònico-parmenidià. El canvi i el moviment hi existeixen; tan sols has de provocar que s'hi donin.

A las barricadas!!!!

Salut!

Ainalma ha dit...

Segons el que escrius, NO sóc sàvia.

:-(

Pedra Lletraferida ha dit...

Ainalma: Efectivament, segons el que escriu Nisargadatta, molts no som ni serem savis, en haver-se d'assolir aquesta saviesa molt pel capdamunt dels nostres caps humans i terrenals... Qué en farem, oi?