30 de desembre 2007

2mil8 amb il.lusió

Feia tot just un any ahir Dis29Des que en aquest post us feia esment d'una nova i renovada etapa pel blog que llegiu. Tanmateix com llavors, i paradoxalment, empro les mateixes lletres (que no les circumstàncies, qui m'ho havia de dir!) per tancar aquest vell i nefast 2mil7 , però també per obrir el nou 2mil8, amb il.lusions renovades. Potser us semblarà que m'he limitat a fer-ne un senzill "tallar-i-enganxar" (realment és així), però aneu errats, us ho asseguro!. Paraula de Pedra picada. El post s'adapta, en aquest cas, al riu de la vida d'avui.
----------------------------------------------------------------------------------
L'Àgora és al carrer i no pas dins dels temples personals, i la pulsió lletraferida és massa intensa com per fer-la oblidar del tot. Som potència vital i sovint ens veiem abocats a l'avern de la potent escriptura virtual. El proper Dim01Gen comença una nova etapa pel blog que us llegiu. Provarem a tornar, i tornarem a provar canvis. Només us puc assegurar una distància mitjana amb la realitat, i una periodicitat aleatòria marcada per les circumstàncies de qui us escriurà a pedregades. Sigueu de nou ben trobats. Disculpeu la nosa que us faci el polsim que s'aixeca en passar l'escombra. Fora queda el pòsit d'èpoques tèrboles. A fi de comptes la xarxa ens permet penjar-hi tantes pinzellades com colors, que sempre ens resulta més de profit que llençar les idees a les escombraries de reciclatge.
----------------------------------------------------------------------------------
Ho repeteixo per si de cas no se m'ha entès prou bé: és el mateix post, però no pas el sentit personal que li donc. Les paraules no em forçaran a ser el que no sóc. M'embafen els bocamolls fent safareig sobre la vida dels altres. Els propòsits per l'any que comença me'ls marco jo mateix. A partir del Dill07Gen la Pedra (potser) navegui pels fons d'altres rius de la Terra, passant abans l'ITV. No rodaré més de canto. No se'n salvarà ni En Destí, a qui li tinc amagada una imprevista carta que li esmicolarà els malucs. M'he posa't les piles. Ara decideixo jo!. Bon Any Nou Fi2lOsOf8ic a tothom!!!

24 de desembre 2007

Postal de Nadal

Per felicitar-vos les festes a tots i per desitjar-vos un bon any 2mil8 he cregut oportú fer-vos un breu relat d'una interessant excurssió que vaig fer pel pont de la Consti&Puri (primers de desembre) a Les Guilleries, al bonic poble d'Osor (comarca de La Selva), a mig camí entre St. Hilari Sacalm i Anglès. Tot seguit entendreu el perquè. És la meva Postal de Nadal.

Abans d'arribar-hi ja te'n adones de que la Vall d'Osor és un lloc on de ben segur t'hi amagaries sota les seves llegendes, on hi escaparies per fugir del que sigui necessari escapar, on mai voldries ser trobat per res ni ningú, i on voldries fondre't amb la natura salvatge que t'acarona els sentits. La carretera que ens hi porta és ben molla per la boira ploranera del matí, i es dibuixa neguitejant corbes enmig d'esquerps entrants, resseguint el curs de la riera d'Osor.

Després de gaudir d'una part dels setze punts de l'itinerari turístic pel poble (indrets de visita imprescindible), vam escollir el "Restaurant del Coll" per anar a tastar les excel.lències de la comarca, situat al capdamunt d'un turonet, i a tocar de l'antic priorat de la Verge del mateix nom. Un bon àpat en companyonia, en el marc incomparable dels cingles del Far al capdavant, i amb l'embassament de Susqueda als nostres peus.

Si doneu un cop d'ull a la web del poble d'Osor estareu potser d'acord amb mi en que aquest llogaret és talment aquell poblet petit fet amb cuques casetes de pedres de riu, foradat amb carrers estrets i costeruts, i que de minyons hi posavem al pessebre, amb les seves rieres i els seus ponts. Per encapçalar el post he escollit una foto del Pont Vell, romànic de pedra del S. XV. (Cliqueu-hi al damunt per veure-la millor).
---------------------------------------------------------------------------------
"La situació de Ossor en lo fons de una vall, regada per una copiosa riera, ab fonts y torrents per tot arreu y voltada de altas montanyas, rublertas de bosch espessíssim, és verament incomparable."
Artur Osona. "Itineraris d'Excursions per Collsacabra i les Guilleries", 1882 .
---------------------------------------------------------------------------------
"Fue interrogando al joven Teeteto cuando Sócrates se presentó a sí mismo como partero. Su interlocutor se encontraba empantanado en una maraña de argumentos y era incapaz de abrirse un camino de salida" (Teeteto 148e).
Gregorio Luri. "Guía para no entender a Sócrates", pág 63. Editorial Trotta.
---------------------------------------------------------------------------------
En el fons de nosaltres mateixos, en el "coneix-te a tú mateix" de l'ideal socràtic, és des d'on albirem la vall de la nostra ànima, autèntic esvoranc d'angúnies i tristors. L'embassament sobtat i forçat dels sentiments hi ha produït un pantà de raonaments que des del cor lluiten per obrir-se camí cap els altres, els que més ens estimem, en els que ens re-coneixem i projectem, deixant els egoïsmes muntanyes amunt.

Una vida amb afecte és la força de l'aigua que mou la turbina del món, en fer-nos bolcar sencers pels cingles, si s'escau. Per emprendre aquest camí, al sarró només hi portem la certesa de que serem prejutjats injusta i impunement, que les errades seran magnificades fins a l'infinit, i que qualsevol encert (potser) no serà tingut mai en compte. Qui m'havia de dir que la maièutica socràtica es podia utilitzar com a punt de sortida d'una situació d'emergència emocional.

Vaig deixar a la Soletat (imposada) tancada a casa amb clau, en una habitació ben fosca a pa i aigua, i me'n hi vaig endur l'Esperança. "Un bon començament" són les paraules més belles i adients que mai hagués gosat escoltar en aquells paratges, cau i testimoni de les trapelleries d'en Serrallonga (a la tardor de l'any vinent està prevista l'emissió per TV3 d'una sèrie en 2 capítols sobre la seva llegenda). A mi m'hi van robar el cor, a Osor¡.