14 de gener 2008

Poble i comunitat

Amb tristor observo com des de les alçades de la meva urbs, i per dissort de la democràcia, cauen bocins de llotja al capdamunt de les misèries dels vilatans. Amb angùnia escolto el xiuxiueig de les bales de moralina esbombant-me el poc cervell enraonat que em queda. Amb sorpresa copso dins meu el naixement d'una sobtada il-lusió que no es torça davant l'huracà mercenari que bufa a la polis. Prefereixo morir d'empeus abans que viure agenollat!.
----------------------------------------------------------------------------------
"Un pueblo es una comunidad. Lo cual supone que los individuos que lo componen comulgan en algo. Por mucho que ésta comunión sea siempre desigual y relativa, siempre conflictiva (la civilización no es un largo río tranquilo) siempre fràgil y provisional (ninguna civilización es inmortal), no es por ello menos necesaria, o más bien lo es más. Sin ella, ninguna sociedad podría desarrollarse, ni siquiera subsistir. La ley no lo puede todo. La represión tampoco. No se va a poner a un policía detrás de cada individuo... por lo demás, si tal fuese el caso, ¿quién vigilaría a los policías? La democracia es una gran cosa. El orden público también. Pero no pueden, ni una ni el otro, sustituir la comunión que ambos suponen".
El alma del ateísmo, André Compte-Sponville, Paidós, pàgina 34.
----------------------------------------------------------------------------------

El mal ús de l'intel.ligència i de la raó han justificat barbàries, i la naturalitat és una més de les disfresses de la mentida. I qui no sàpiga què és el que manté el poble cohesionat i en comunió, que ho pregunti, o que calli per sempre. Tan sols una pista: no es tracta ni d'idees ni de sigles polítiques. Qui suspengui l'examen, que plegui de polític o de flamant "aspirante a lo que sea". El respecte i la dignitat no fugen pas d'estudi quan s'acaben els Plens. De res!.

Afegitó del Dim15Gen a les 18:15h.: Em queda per dir als al.ludits que l'ironía és eina preuada de savis i mestres. Ans al contrari, el vostre cinisme no us serveix per parlar amb el ciutadà, sinó per controlar-lo. "Keep your eyes on prize" (mantingueu els ulls sobre el premi) us canta The Boss des del doble CD+DVD "Live in Dublín". Els voltors, per descomptat, mengen en un post apart.

2 comentaris:

Luis Rivera ha dit...

Deixam que t'expliqui una petita anécdota en la que estic embolicat. Tinc, al prao on visc, un problema de recollida d'escombreríes i vaig a l'Ajuntament a exposar-lo. L'hi entrego al regidor una carta on exposo el problema. Trigan dies en donarme respota i al cap del temps, com no ho fan, el hi visito. Exposat de nou el problema, que es sencill d'entendre, gens complicat ni greu, el regidor em dona una resposta que em deixa bocabadallat. Em diu, "nosotros somos mediadores entre vosotros (els ciutadans) y las compañías contratadas (tercers que cobren pels serveis a la comunitat".
No cal entrar en la meva resposta, pero si en l'estat d'anim, ben fotut i sorprés: el poder municipal (acabo de enterar-me)ha trastocat la funció i no representa al ciutadá sino que es un "mediador".

El poder es poder i als llocs petis es més evident, potser, que als grans.

Pedra Lletraferida ha dit...

Gràcies per la visita, Lluís! Estoy de acuerdo contigo en que, a día de hoy (y en su mayoría) la clase política que cree gobernarnos todavía ho ha atinado en éso de "en què consiste" gobernar un pueblo (el pueblo) democràticamente.
Porque si empezamos en que ni ellos mismos saben a quien representan ni quine los elige... Es lo que os escribo en el post: suspendidos, y que se vayan a primaria otra vez.
Saludos cordiales.