15 de setembre 2008

Deliris de grandesa

Admirat Albert: m'ha semblat escoltar aquesta història en un altre lloc. Els francesos en diuen "dejà vu". Això sí, el patró pel qual talles els "delirants" és idèntic i a l'alçada de la seva hipotètica "grandeur".
----------------------------------------------------------------------------------
"La d’Aznar és la lluita desesperada d’un inspector d’Hisenda de províncies per ser algú. Primer ho va provar a l’Iraq amb el Trio de les Açores. És la història d’un home de Castella i Lleó que acaba posant els peus a sobre la taula del ranxo de George Bush. Després va provar de ser algú aspirant a formar part de la beautiful people. La d’Aznar és la història d’un caràcter sec i auster que, quan s’envolta de gent poderosa, acaba casant la filla en una cerimònia d’Estat a El Escorial i prenent el sol al iot de Briatore, mentre el gendre controla els drets de la Fórmula 1 a Espanya. Un home de poble enlluernat pel diner a qui li agrada sortir a l'Hola explicant sopars de duro. Un polític (...) que vol ser un tauró de les finances.(...). Un senyor que pretén jugar a la primera divisió de la lliga d'homes poderosos amb glamur, quan de glamur no n'ha tingut mai, i ara, per no tenir, no té ni el poder. Només deliris de grandesa".
(Diari AVUI del dimarts 9 de setembre del 2008.
Pel darrere, "Latin Lover", Albert Om).
----------------------------------------------------------------------------------
Potser tots plegats es creuen que quan els fiquin dins de la caixa a criar malves, al seu darrere els seguirá el camió de les mudances.
Pobrets, quin desencís i quina angúnia!...
(Nota de l'autor: No us enganyéssiu pas. El post no va pel bigotis. Qui tingui neurones, que pensi. A les penes, Pedregades)

10 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

sovint els deliris de grandesa són perillosos

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Pedra Lletraferida ha dit...

Bentrobat, Jesús! Crec que fins i tot pot arribar a ser tant perillós (o més, ai las!) el fet de fer negocis amb la vida, pretendre "engrandir-la" a cop d'euro.

Pedra Lletraferida ha dit...

Avui estic generós, ves. Regalo curset d'Ètica (sí, en majúscules, "pa ver si se entera"!) a determinat personatge que corre pel poble. Bon profit!.

http://www.alcoberro.info/V1/etica1.htm

Montse ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Pedra Lletraferida ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
zel ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Júlia ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.