05 de maig 2006

Comiat a la meva manera.


Tanquem la paradeta, amics bloguers. "That's all" o si ho preferiu "The show must go on". Com volgueu, però sempre lluitaré amb la força de la raó per ser un humà "a la meva manera"...

"My way" per Frank Sinatra:

And now, the end is here,
And so I face the final curtain.
My friend, I'll say it clear,
I'll state my case, of which I'm certain.
I've lived a life that's full,
I travelled each and every highway.
And more, much more than this,
I did it my way.
Regrets, I've had a few
But then again, too few to mention.
I did what I had to do
And saw it through without exemption.
I planned each charted course,
Each careful step along the byway.
And more, much more than this,
I did it my way.
Yes, there were times,
I'm sure you knew,
When I bit off
More than I could chew.
But through it all,
When there was doubt,
I ate it up and spit it out.
I faced it all and I stood tall,
And did it my way.
I've loved, I've laughed and cried.
I've had my fill, my share of losing.
And now, as tears subside,
I find it all so amusing
To think I did all that.
And may I say, not in a shy way,
'Oh, no, oh, no, not me, I did it my way'.
For what is a man, what has he got?
If not himself, then he has naught.
To say the things he truly feels
And not the words of one who kneels.
The record shows I took the blows
And did it my way.Yes, it was my way.

"A mi manera" per Frank Sinatra:

Y ahora, el final está aquí,
Y entonces enfrento el telón final.
Mi amigo, lo diré sin rodeos,
Hablaré de mi caso, del cual estoy seguro.
He vivido una vida plena,
Viajé por todos y cada uno de los caminos.
Y más, mucho más que esto,
Lo hice a mi manera.
Arrepentimientos, he tenido unos pocos
Pero igualmente, muy pocos como para mencionarlos.
Hice lo que debía hacer
Y lo hice sin exenciones.
Planée cada programa de acción,
Cada paso cuidadoso a lo largo del camino.
Y más, mucho más que esto,
Lo hice a mi manera.
Sí, hubo oportunidades,
Estoy seguro que lo sabían,
Cuando mordí
Más de lo que podía masticar.
Pero al final,
Cuando hubo duda,
Me lo tragué todo y luego lo dije sin miedo.
Lo enfrenté todo y estuve orgulloso,
Y lo hice a mi manera.
He amado, he reído y llorado.
Tuve malas experiencias, me tocó perder.
Y ahora, que las lágrimas ceden,
Encuentro tan divertido
Pensar que hice todo eso.
Y permítanme decir, sin timidez,
'Oh, no, oh, no, a mí no, yo sí lo hice a mi manera'.
Pues que es un hombre, ¿qué es lo que ha conseguido?
Si no es a sí mismo, entonces no tiene nada.
Decir las cosas que realmente siente
Y no las palabras de alguien que se arrodilla.
Mi historia muestra que asumí los golpes
Y lo hice a mi manera.
Sí, fue a mi manera.

11 comentaris:

èlsinor ha dit...

A reveure, doncs, i ja saps que pots passar-te pel meu castell sempre que vulgues, com si fóra casa teua.

Ainalma ha dit...

Per què?? Per què?? Per què?? No ens deixes! Que hi ha res que puguem fer perquè canvies d'opinió??

Pedra Filosofant ha dit...

Èlsinore: pel teu castell m'hi he de passar de bon gust, donat que resideixo a la morada on d'antuvi hi habitaven els bufons, ves... Hehehe.
Et llegeixo, company! No afluixis!

Pedra Filosofant ha dit...

Ainalma: per molts motius i per cap en especial, aquest i no un altre és el "perquè". Disculpa'm si no te'n puc donar més detalls per aquí. Gràcies, bonica!
Et llegeixo!

Diògenes ha dit...

Entenc la teva decisió. De vegades hi ha motius que no es poden expressar. Tot i així, administrar un bloc és una tasca àrdua i complicada quan aquest valor que és el temps no ens ho permet. Molta sort. T'espero en L'ésser i el bloc, sempre hi tindràs un lloc!!

Pedra Filosofant ha dit...

Diògenes: m'agrada i m'alegra que entenguis la meva decissió sabent-ne tant poc de mi. Sens dubte que hi han motius que no es poden expressar, o millor dit, motius que no es poden escriure.
T'agafo tota la sort que em desitges. Me'n caldrà molta en els estudis d'ara en endavant. Això no treu que dia a dia em dongui un tomb per "L'Ésser i el bloc".
Et llegeixo!

Anònim ha dit...

Pere: no afluixis. En qualsevol cirucumstància -la vulguis explicar per aquest fragment de vida pública que és un blog, o no- ja saps que pots comptar amb l'amistat de tanta gent que ens hem retrobat al ciberespai. A veure si algun dia ens retrobem a Girona. Ramon Alcoberro

ferrancab ha dit...

Pedra,
moltes gràcies per haber-hi sigut. Ha estat un plaer i no cal que et digui que a Paraula d'Stone sempre hi tindràs les portes obertes.
Et trobarem a faltar i espero que algún dia retornis a aquest curiós món del ciberespai.
Gràcies per tot,
Ferran

anna ha dit...

4. El dolor a la carn no perdura molt de temps ininterrompudament, sinó que el moment més agut dura un temps molt breu, i el que amb prou feines és més intens que el plaer de la carn, tampoc no es dóna gaires dies. Fins i tot en les malalties llargues el plaer del cos excedeix el dolor de la carn.
Epicur: Màximes capitals

Trobarè a faltar els teus comentaris!
Ànims!

Pedra Filosofant ha dit...

Ramon: agraït de tot cor per la teua visita, pels teus consells, per les teves ensenyances a classe, i per tantes estones passades al voltant d'un dinar i d'un cafè a la UdG. N'hi hauran més, sens dubte!. D'on, sinó, trec les forces que em calen per no afluixar?. De l'estima al saber, Ramon!. De les ganes de llegir, d'estudiar, d'aprendre, d'arribar a on jo vull aribar per mi mateix!.
L'amistat filosòfica que ens uneix a nosaltres i a tants d'altres m'ha fet veure que en aquesta vida encara em queda molta feina per fer, molts reptes que assolir, i moltes dificultats no impossibles de vèncer i doblegar. Ja pots anar fent lloc de nou al teu despatxet, Ramon, que encara ens queden moltes estones per fer-la petar...
Et llegeixo, mestre!

Pedra Filosofant ha dit...

Anna: et dic el mateix que dic al mestre Ramon. És un honor i un plaer per a mi que us digneu a deixar-hi 4 lletres en un lloc que d'aquí a no res serà una masia en runes al bellmig del Montseny.
La teva cita d'Epicur, però, l'encerta a la diana, donat que com em va dir en el seu dia la Manuela de Madre, en els moments més aguts de la malaltia era quan és fixava el dia de demà com a nou repte, en un demà millor, i en una millora que li arribaria tard o d'hora. "El plaer del cos excedeix el dolor de la carn" és, potser, i en aquest cas, una veritat respectable, però a mitges.
Et llegeixo, Anna, no ho dubtis! Ens trobem al teu blog!