Anava fent petar la xerrada per les escales de l'entrada a l'Escola d'Atenes el savi Plató, vestit amb túnica vermella, melena desendreçada i molsuda barba de plata, i calçat amb unes sandàlies d'espart esfilargassat. Ell, el mestre Sòcrates, el deixeble Aristòtil, i tants d'altres mestres, ben bé que sabien on residia la verdadera riquesa de l'home, i així ho ensenyaven als joves que els volien escoltar a les aules.
Per aquells dies de festes i de nadales, el vell Plató carregava a la seva esquena ampla (per això li deien Platò, ves!) amb el lot que li havien fet els seus alumnes. El seu cos vell estava ja massa dolorit com per no sentir sota els peus les pedres del camí que el portava cap a casa, a les afores de la gran polis, als peus del Senyor de les Muntanyes. Un cop deixat enrere el temple dels déus de l'Olimp, va creuar el Pont Trencat sobre la Tordera, fet pels vilatans de pedres velles del fons del riu (altrament dites "cantos rodats") i re-fet amb ferro colat.
La quitxalla que l'envoltava a tort i a dret li anava fent feixuga la càrrega, l'un per aquí, l'altre de més enllà... Els anava explicant com serien per a ell unes festes "ideals": sense angúnies ni tristors, sense enyorar l'absència de tantes i tantes ànimes sàvies que l'havien fet mestre a la Universitat del carrer, la millor. A la gruixuda taula de fusta de Can Plató, aquell dia no hi va arribar ni el vi, ni el cava, ni els bombons, ni els embotits, ni el formatge, ni les neules...
Només una gruixuda peça del millor Torró de Pedra, feta de mel, sucre i ametlles. Sí, senyor!. Torró de Pedra. Aquest és el regal (ideal!) que us fa qui us escriu, per desitjar-vos a tots unes
Bones Festes i un Bon Any 2mil6!!!
Una música: "Old and Wise" ("Eye in the Sky", Alan Parsons).
Un concepte: "L'amistat" (segons Epicur i Plató).
Una obra d'art: "L'Escola d'Atenes" (Rafael).
24 de desembre 2005
16 de desembre 2005
Ja són aquí!
Quan ja fa uns anys vaig decidir anar –voluntàriament- per la vida de la mà de Na Filosofia (compte, que ja és per sempre això!) no m’hagués cregut -a qui m’ho digués- que em passaria el que m’ha passat aquesta tarda a la feina.
Em sabreu disculpar –o no- si no us en dono més detalls i noms concrets, però comprendreu –això sí- que un servidor es un obrer i un pringat (si no hi han peles, no hi han veles, vull dir llums!) i que l’empresa és qui manega el capital (i els bons advocats, ai las!). I crec que vosaltres ja sabeu com se les empesquen, els uns i els altres. De moment, l’únic que en faig –amb proves a la disposició dels privilegiats que ho desitgin- és denúncia, retret, rabieta, emprenyamenta, i un crit de llibertat!. Cullons, ja! (sense perdó).
Estareu –suposo- al corrent de les maniobres orquestades a la foscor (no us confongueu ara amb la veritable i única OMD, eh?) d’en Jorgito Push (l’amo d’eixe món, vaja!) per tindre el cotarro global sota control, amb l’excusa de la nostra seguretat (fes-te fotre, maco!). I vet aquí que els empresaris d’aquelles contrades s’han agafat el rabe per les fulles, i apa, censura que censuraràs les webs que visiten els teus subordinats mentres són en temps lliure i d’estudi a la feina. El que llegiu!. No cal que vos fregueu els ullets, no!.
Han començat la retallada per l'accés a les webs i blogs que estan relacionats amb “lamevaweb” (en tinc un munt, perdoneu-me l’absència de visites i comentaris d’ara endavant, si us plau!), i molt em temo que durant els propers dies caurà la resta.
En voleu una cullerada més, d’aquesta fastigosa sopa feixista, represora, obscura i inmobilista?. Doncs resulta que, quan m’he disposat a clicar en els meus enllaços preferits (on hi tinc desades aquestes webs) m’ha sortit una pantalleta on en anglés s’especifica lo típic: “Web tal bloquejada bla-bla-bla, bla-bla-bla, bla-bla-bla… SmartFilter denied access. The URL matches the category: Sex (sx).” (???).
Qué? Comorl? Qui? On? Amb què? Filosofia=Sexe? Des de quan? I com ha estat?... Potser ha estat l'ús de paraules com "provocar" (a pensar), "covar els ous" (de l'odi), "tindre un parell" (de raons), "tindre un pensament" (obert), (xuclar) "la mamella del poder i del proletariat", o "estar enmig" (de dues teories contraposades), les que els han portat a treure'n tan obtusa conclussió?.
Es veia venir, i que no ens passi res, companys bloguers lletraferits!. Això –molt em temo, indefensos com estem- és el principi de la fi. Ments sota control és el que esdevindrem al pas del temps. Vet aquí que jo ja portava uns dies barallant-me amb quatre polis virtuals de fireta, i tot d’una, em foten un mastegot als morros els polis de veritat, els amos del món!. Estic veient encara totes les estrelles de la galàxia (i les de la cantonada també), sense cohet i de franc!. Pobre lliure pensament, que baix has caigut!. Si Plató aixequés el cap!.
Ja són aquí!, i ens volen fer creure que som uns tarats i uns pervertits. I jo que només volia fer rutllar (puc dir "trempar", censuradors?) el pensament filosòfic!. Ja estem tots fitxats i controlats. Ja no ens volen, lliure-pensadors!. Perquè si volen que nosaltres ens posem llepafils i primmirats, ón nassos hi han vist “contingut sexual” als blogs de (moment) “lamevaweb”?. Qui és el que està tarat i qui es un pervertit mental?. La diria ben grossa, però no, no la diguis, Pedra, que estem en horari reduït, i pel que es veu, hi ha canalla de “veritat” a prop, i també hi ha “canalles” mentals, i no de ment desperta, precissament.
Dilluns sens falta faré els possibles i els impossibles per posar fil a l’agulla del raonament, del diàleg i de les explicacions d'aquesta absurda postura. Veurem fins on arribem, perque no les tinc totes. Aquestos són capaços de tancar la barraca de l'accés a Internet des de la feina per l'article vint-i-sis. Massa poder, massa “màsters (del universo)”, massa pre-potència, massa peu al coll, massa control,…, massa fàstic, casumlolladepardals!.
No hi ha dret! Només hi ha el retorn de la censura a la xarxa!. Bloguers, a les barricades i a les trinxeres! És la guerra (psicològica)! És la revolució del pensament?
(Continuarà).
Em sabreu disculpar –o no- si no us en dono més detalls i noms concrets, però comprendreu –això sí- que un servidor es un obrer i un pringat (si no hi han peles, no hi han veles, vull dir llums!) i que l’empresa és qui manega el capital (i els bons advocats, ai las!). I crec que vosaltres ja sabeu com se les empesquen, els uns i els altres. De moment, l’únic que en faig –amb proves a la disposició dels privilegiats que ho desitgin- és denúncia, retret, rabieta, emprenyamenta, i un crit de llibertat!. Cullons, ja! (sense perdó).
Estareu –suposo- al corrent de les maniobres orquestades a la foscor (no us confongueu ara amb la veritable i única OMD, eh?) d’en Jorgito Push (l’amo d’eixe món, vaja!) per tindre el cotarro global sota control, amb l’excusa de la nostra seguretat (fes-te fotre, maco!). I vet aquí que els empresaris d’aquelles contrades s’han agafat el rabe per les fulles, i apa, censura que censuraràs les webs que visiten els teus subordinats mentres són en temps lliure i d’estudi a la feina. El que llegiu!. No cal que vos fregueu els ullets, no!.
Han començat la retallada per l'accés a les webs i blogs que estan relacionats amb “lamevaweb” (en tinc un munt, perdoneu-me l’absència de visites i comentaris d’ara endavant, si us plau!), i molt em temo que durant els propers dies caurà la resta.
En voleu una cullerada més, d’aquesta fastigosa sopa feixista, represora, obscura i inmobilista?. Doncs resulta que, quan m’he disposat a clicar en els meus enllaços preferits (on hi tinc desades aquestes webs) m’ha sortit una pantalleta on en anglés s’especifica lo típic: “Web tal bloquejada bla-bla-bla, bla-bla-bla, bla-bla-bla… SmartFilter denied access. The URL matches the category: Sex (sx).” (???).
Qué? Comorl? Qui? On? Amb què? Filosofia=Sexe? Des de quan? I com ha estat?... Potser ha estat l'ús de paraules com "provocar" (a pensar), "covar els ous" (de l'odi), "tindre un parell" (de raons), "tindre un pensament" (obert), (xuclar) "la mamella del poder i del proletariat", o "estar enmig" (de dues teories contraposades), les que els han portat a treure'n tan obtusa conclussió?.
Es veia venir, i que no ens passi res, companys bloguers lletraferits!. Això –molt em temo, indefensos com estem- és el principi de la fi. Ments sota control és el que esdevindrem al pas del temps. Vet aquí que jo ja portava uns dies barallant-me amb quatre polis virtuals de fireta, i tot d’una, em foten un mastegot als morros els polis de veritat, els amos del món!. Estic veient encara totes les estrelles de la galàxia (i les de la cantonada també), sense cohet i de franc!. Pobre lliure pensament, que baix has caigut!. Si Plató aixequés el cap!.
Ja són aquí!, i ens volen fer creure que som uns tarats i uns pervertits. I jo que només volia fer rutllar (puc dir "trempar", censuradors?) el pensament filosòfic!. Ja estem tots fitxats i controlats. Ja no ens volen, lliure-pensadors!. Perquè si volen que nosaltres ens posem llepafils i primmirats, ón nassos hi han vist “contingut sexual” als blogs de (moment) “lamevaweb”?. Qui és el que està tarat i qui es un pervertit mental?. La diria ben grossa, però no, no la diguis, Pedra, que estem en horari reduït, i pel que es veu, hi ha canalla de “veritat” a prop, i també hi ha “canalles” mentals, i no de ment desperta, precissament.
Dilluns sens falta faré els possibles i els impossibles per posar fil a l’agulla del raonament, del diàleg i de les explicacions d'aquesta absurda postura. Veurem fins on arribem, perque no les tinc totes. Aquestos són capaços de tancar la barraca de l'accés a Internet des de la feina per l'article vint-i-sis. Massa poder, massa “màsters (del universo)”, massa pre-potència, massa peu al coll, massa control,…, massa fàstic, casumlolladepardals!.
No hi ha dret! Només hi ha el retorn de la censura a la xarxa!. Bloguers, a les barricades i a les trinxeres! És la guerra (psicològica)! És la revolució del pensament?
(Continuarà).
10 de desembre 2005
Meditacions (II)
No aconsegueixo sortir-me’n. No puc, no vull, o no em deixen, depèn de com t’ho miris. Tant me fa. Sóc allà mateix on era fa uns dies, i sembla que va per llarg la baixada. Per tant, i amb el vostre permís, estaré per aquí fora, fent-vos visites a tots a ca vostra, peró com si no hi fós. Em faré invisible, com l’aigua del riu de l’Heràclit, mentres espero que alguna cosa canviï, de veritat, i d’una vegada per totes.
De moment, fins que la mussa retorni de son viatge, i fins que els mecànics reparin els cables malmesos i les pedregades sofertes, segueixo fent-vos 5 cèntims d’euru d’aquestes Meditacions (II), pròpies d’una vida senzilla, amb el permís de l’emperador i filòsof Marc Aureli, veritable i únic autor de les “Meditacions” més boniques, les autèntiques.
Aquestes són les darreres, collides a l’hort del pensament, en una tarda-nit de fred d'hivern, i espremudes a consciència com llimones.
Dit això, em retiro de nou a les meves contrades, a “meditar” què n’haig de fer de tot plegat. Tant de bò torni aviat i amb idees noves. Si no fós així, i sentint-ho molt, hauré de tancar el blog o canviar-ne l’enfocament. La catosfera baixa remoguda riu avall, i l’ambient enrarit que ens envolta em dona què pensar. No seré mai ocell de gàbia, ni m’agraden les garjoles. Les manilles blogueres em fan basarda i les policies virtuals m’intimiden.
Un lletraferit com jo, sense ofici ni benefici, no n’entén de compromisos ni d’obligacions. Ja m’explicareu si paga o no la pena continuar:
Faig arma de la lluita interior i personal el pensar propi, el llegir aliè i l’escriure instintiu.
Volar amb plom a les ales, i sense combustible, no és volar, tròs de cos.
Et programo el que vulguis i com vulguis. Tu estàs robotitzat, no pas jo.
No em diguis què haig de fer si tu fas el que vols.
Digue’m que em sents, i no que m’escoltes.
El carinyo és una medicina que no es ven i que tot ho cura.
Qualsevol moment de la vida és bò per estudiar, i no sols “quan toca”.
L’ensenyança més bonica del mestre: "ara toca estimar-te a tu mateix!".
En un món tecnòcrata, té mèrit i valor renunciar a formar-ne part.
Un somriure forçat fa d’hipòcrita i de pallasso de fireta, encara que vingui Nadal.
Les mirades profundes m’atrauen, pel que tenen de pou cap a l’ànima, on m’hi caic de bon gust.
Corregir-li un error a un amic no ha de ser excusa ni motiu per fer-ne xixines.
Provocar per pensar és un acte de saviesa que alhora provoca sorpresa, en aprendre.
L’amistat és un contenidor gegant de relacions humanes, molt per sobre de l’amor.
No em calen “matrícules d’honor” universitàries per tindre sentit comú, records i bones amistats.
Reduïr les prestatgeries de “Filosofia” a les llibreries i a les biblioteques és un insult al pensament.
El cos humà és refotudament savi i maliciosament autoritari.
L’insult gratuït i desmerescut llença escales avall les víctimes desvalgudes.
Posar el caganer als pessebres de tota Catalunya no és cagar-la, batlle incívic.
Fer regals fora del calendari comercial estipulat és més agraït i sincer.
"Les cabres, pels seus pecats, els genolls porten pelats" (Dedicada a una amiga i filòsofa que la repeteix amb raó).
(Continuarà).
Un número: el 29 (sempre fent i donant re-voltes!).
Una música: "Don't give up" (Peter Gabriel i Kate Bush).
Un pensament: "Viu i deixa viure".
Un vici inconfessable: la xocolata.
Una pel-lícula: "Una mente maravillosa" (2001).
Un blog per meditar una mica més: http://lletresdelsinore.blogspot.com/
De moment, fins que la mussa retorni de son viatge, i fins que els mecànics reparin els cables malmesos i les pedregades sofertes, segueixo fent-vos 5 cèntims d’euru d’aquestes Meditacions (II), pròpies d’una vida senzilla, amb el permís de l’emperador i filòsof Marc Aureli, veritable i únic autor de les “Meditacions” més boniques, les autèntiques.
Aquestes són les darreres, collides a l’hort del pensament, en una tarda-nit de fred d'hivern, i espremudes a consciència com llimones.
Dit això, em retiro de nou a les meves contrades, a “meditar” què n’haig de fer de tot plegat. Tant de bò torni aviat i amb idees noves. Si no fós així, i sentint-ho molt, hauré de tancar el blog o canviar-ne l’enfocament. La catosfera baixa remoguda riu avall, i l’ambient enrarit que ens envolta em dona què pensar. No seré mai ocell de gàbia, ni m’agraden les garjoles. Les manilles blogueres em fan basarda i les policies virtuals m’intimiden.
Un lletraferit com jo, sense ofici ni benefici, no n’entén de compromisos ni d’obligacions. Ja m’explicareu si paga o no la pena continuar:
Faig arma de la lluita interior i personal el pensar propi, el llegir aliè i l’escriure instintiu.
Volar amb plom a les ales, i sense combustible, no és volar, tròs de cos.
Et programo el que vulguis i com vulguis. Tu estàs robotitzat, no pas jo.
No em diguis què haig de fer si tu fas el que vols.
Digue’m que em sents, i no que m’escoltes.
El carinyo és una medicina que no es ven i que tot ho cura.
Qualsevol moment de la vida és bò per estudiar, i no sols “quan toca”.
L’ensenyança més bonica del mestre: "ara toca estimar-te a tu mateix!".
En un món tecnòcrata, té mèrit i valor renunciar a formar-ne part.
Un somriure forçat fa d’hipòcrita i de pallasso de fireta, encara que vingui Nadal.
Les mirades profundes m’atrauen, pel que tenen de pou cap a l’ànima, on m’hi caic de bon gust.
Corregir-li un error a un amic no ha de ser excusa ni motiu per fer-ne xixines.
Provocar per pensar és un acte de saviesa que alhora provoca sorpresa, en aprendre.
L’amistat és un contenidor gegant de relacions humanes, molt per sobre de l’amor.
No em calen “matrícules d’honor” universitàries per tindre sentit comú, records i bones amistats.
Reduïr les prestatgeries de “Filosofia” a les llibreries i a les biblioteques és un insult al pensament.
El cos humà és refotudament savi i maliciosament autoritari.
L’insult gratuït i desmerescut llença escales avall les víctimes desvalgudes.
Posar el caganer als pessebres de tota Catalunya no és cagar-la, batlle incívic.
Fer regals fora del calendari comercial estipulat és més agraït i sincer.
"Les cabres, pels seus pecats, els genolls porten pelats" (Dedicada a una amiga i filòsofa que la repeteix amb raó).
(Continuarà).
Un color: el verd esperança dels prats que m'envolten al poble.
Un número: el 29 (sempre fent i donant re-voltes!).
Una música: "Don't give up" (Peter Gabriel i Kate Bush).
Un pensament: "Viu i deixa viure".
Un vici inconfessable: la xocolata.
Una pel-lícula: "Una mente maravillosa" (2001).
Un blog per meditar una mica més: http://lletresdelsinore.blogspot.com/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
