30 de desembre 2007

2mil8 amb il.lusió

Feia tot just un any ahir Dis29Des que en aquest post us feia esment d'una nova i renovada etapa pel blog que llegiu. Tanmateix com llavors, i paradoxalment, empro les mateixes lletres (que no les circumstàncies, qui m'ho havia de dir!) per tancar aquest vell i nefast 2mil7 , però també per obrir el nou 2mil8, amb il.lusions renovades. Potser us semblarà que m'he limitat a fer-ne un senzill "tallar-i-enganxar" (realment és així), però aneu errats, us ho asseguro!. Paraula de Pedra picada. El post s'adapta, en aquest cas, al riu de la vida d'avui.
----------------------------------------------------------------------------------
L'Àgora és al carrer i no pas dins dels temples personals, i la pulsió lletraferida és massa intensa com per fer-la oblidar del tot. Som potència vital i sovint ens veiem abocats a l'avern de la potent escriptura virtual. El proper Dim01Gen comença una nova etapa pel blog que us llegiu. Provarem a tornar, i tornarem a provar canvis. Només us puc assegurar una distància mitjana amb la realitat, i una periodicitat aleatòria marcada per les circumstàncies de qui us escriurà a pedregades. Sigueu de nou ben trobats. Disculpeu la nosa que us faci el polsim que s'aixeca en passar l'escombra. Fora queda el pòsit d'èpoques tèrboles. A fi de comptes la xarxa ens permet penjar-hi tantes pinzellades com colors, que sempre ens resulta més de profit que llençar les idees a les escombraries de reciclatge.
----------------------------------------------------------------------------------
Ho repeteixo per si de cas no se m'ha entès prou bé: és el mateix post, però no pas el sentit personal que li donc. Les paraules no em forçaran a ser el que no sóc. M'embafen els bocamolls fent safareig sobre la vida dels altres. Els propòsits per l'any que comença me'ls marco jo mateix. A partir del Dill07Gen la Pedra (potser) navegui pels fons d'altres rius de la Terra, passant abans l'ITV. No rodaré més de canto. No se'n salvarà ni En Destí, a qui li tinc amagada una imprevista carta que li esmicolarà els malucs. M'he posa't les piles. Ara decideixo jo!. Bon Any Nou Fi2lOsOf8ic a tothom!!!

8 comentaris:

ferrancab ha dit...

Feliç 2008 mestre!

Pedra Lletraferida ha dit...

Gràcies i igualment a Vós, Mestre!

Que l'any que tot just comença demà dilluns a la mitjanit ens permeti, per fi i si s'escau, una trobada.

Salutacions cordials.

Gregorio Luri ha dit...

No sé ben bé si he entès tot el que dieu, però tampoc no em preocupa gaire. El que si que he vist és vida. I és la millor senyal. Certament al futur li acostuma a passar com a les castanyes o al cafè, que sempre fa una flaireta millor del que després sap. Peró perquè renunciar al gaudi del sentit de l'olfacte?

Pedra Lletraferida ha dit...

Mestre Luri: Amb aquest post només he pretés (crec que no ho he aconseguit, però) donar a entendre el fet de que el mateix llenguatge -aprofitant l'any nou, els desitjos, etc.- serveix d'un any per l'altre, però el que ha canviat som nosaltres. Per tant, "les mateixes paraules", ja no ténen el mateix significat. Agraït per la visita, BON ANY NOU 2mil8!!!

Luis Rivera ha dit...

Amic meu, un poema de Whitman de "En la ribera del Ontario", el seté (7), comença amb uns versos que en llegirlos em van emocionar. Cal dir que era molt jove, peró segueixen tenen valor, trets en aquest cas de contexte. Els transcribeixo en castellá, que si em posés a fer de traductor, amb el meu catalá in-ortografic (o caldría millor escriure a-ortografic) millor sería tancar el blog o estalviar el comentari:

¡Mira! en lo alto, cerca del cielo, en este día,
La libertad, retorna de sus conquistados campos.
Señalo circundando tu cabeza una nueva aureola.
No es de astral suavidad, sino deslumbrante y bravía.

Tinc el llibre molt vell i ara puc veure que la traducció es molt fluixa, aixís que la he retocat un xic.

Aquests son els meus desitjos per el nou any.

Lo, high toward

Té la mà Maria - Reus ha dit...

bon any de traspàs per tu de part de naltros

zel ha dit...

Doncs ja m'està bé, jo estic per escombrar allò que faci nosa al camí que anem trepitjant, compta amb la meva escombra! Petons i bon any.

menta fresca ha dit...

sap mestre? si al pasar l'escombra s'aixeca pols bé podem obrir la finestra per fer correr l'aire, bé poder esquitxar un xic el terra amb polsim d'aigua......