El Jardí d'Epicur

----------------------------------------------------------------------------------

El jardí d’Epicur és un espai per a la llibertat, on s’intentà viure en una fraternitat dels savis, fora de l’abast de la política de l’època. Viure amagat i practicar la moderació fou la seva norma. Això converteix l’escola epicúria en un grup més o menys marginal, precari i amb un estatut jurídic no gaire clar a la ciutat d’Atenes. Però Epicur és també un personatge obsessionat per la mort i per la inseguretat de l’època, que vol fer de la seva filosofia un refugi en les maltempsades. En un moment de crisi (i quin moment no és de crisi!...) llegir-lo ens pot ensenyar, sobretot, el valor de les petites coses: el cos, l’amistat i la felicitat basada en la moderació són els eixos de la seva filosofia.

Apunts d'Epicur a "Filosofía i Pensament", de R.Alcoberro.Cap I. Epicur: Època i ambient. Notes per a una biografia d’Epicur.

----------------------------------------------------------------------------------

Resumint: "El valor de les petites coses: el cos, l'amistat i la felicitat basada en la moderació, vivint amagat, fora de l'abast de la política de l'època, en un espai per a la llibertat".

La disposició de l'esperit vers l'ataràxia. En vaig prendre bona nota ja fa uns anys, i cap allà me'n torno: El Jardí d'Epicur. Tota una filosofía de la vida de la que n'haurien d'aprendre tots aquells que creuen (erròniament, ai las!) que "la filosofía i el pensament formen part només d'un grup de tronats, que l'únic que fan és complicar el que és senzill per tal de fer-se notar" (Converses a la polis del Dij-06-Set).

Només haig d'obrir les portes i finestres de bat a bat per albirar els prats i boscos per on s'envola feliç la papallona. Ja ho va dir en el seu día Schopenhauer: "La filosofía no m'ha donat res, però m'ha estalviat tantes coses!". I és aquí on ens trobem.

"Tú-estàs-tonto-o-què?" em diu sempre, en un intent inútil per obrir-me els ulls a la mirada real i essencial de tot quan esdevé al nostre present. Tants dies sens veure la llum m'han deixat cec, resignat, ilús. "El Sol surt per a tothom, cada día!", però jo ara també tinc a la Lluna, apa, reflexada dins del llac de El Jardí d'Epicur. L'amic Jesús també hi passeja, des del seu blog Filosofía Digital.

Multillibres.

Mancat d'inspiració i d'idees, crec oportú apuntar-vos quelcom sobre l'espai de "Multillibres" que tinc apilonats al capdamunt de la taula i que fullejo a diari per fer el que en Ferran en diu "(ser) plenament conscient dels meus plagis, del meu pensament collage i de que només sé que no sé res", en un magnífic post penjat fa uns dies al seu blog.

Us preguntareu molts de vosaltres quin és el motiu de tindre tantes lectures a l'hora. És ben senzill: començar a llegir-ne un de sòl ho trobo massa avorrit i monogràfic, i d'aquesta manera distrec l'intelecte que em queda... Els experts en la matèria també diuen que és un bon exercici mental. Alguns d'aquests llibres ja és el 2on. cop que me'ls llegeixo!

Son aquests 7 volums, tots d'assaig, excepte el del filòsof italià Ludovico Geymonat, que el tinc com a manual de consulta i suport de la lectura dels altres 6 llibres:

-La intel.ligència fracassada, J.A. Marina, Ara Llibres.

-Historia de la Filosofía y la Ciencia, L.Geymonat, Ed. Crítica.

-Goodbye Platón, Filosofía a martillazos, J.Muñoz Redón, Ed. Ariel.

-Los problemas del Islam, Irshad Manji, Ed. Proa.

-El alma del ateismo, André Comte-Sponville, Ed. Paidós Ibérica.

-L'art de saber escoltar, Francesc Torralba, Pages Editors.

-El retorn de Voltaire, Martí Domínguez, Ed. Destino.

En uns post's (veure aquí i aquí) escrits fa uns mesos ja vaig emprar cites i comentaris trobats en aquests assajos, però ara que he recuperat la seva lectura amena, els torno a recomanar i n'afegeixo 3 més.

Tots ells depassen per poc o no arriben a les 200 pàgines, fet que em permet emportar-me'ls a qualsevol racó del meu verd entorn i perdre-m'hi dins d'ells, enbolcallat de natura. Me'ls han deixat tots en préstec a les biblioteques populars.

En un lloc preferent a tocar dels llibres citats tinc, però, un cuadern amb els apunts magistrals sobre Epicur del mestre R.Alcoberro. Els podeu trobar penjats a la seva web.

Bona lectura a tots, doncs. Siguin quines siguin, bones son!. Des de fa unes setmanes que barrejo la lectura de llibres amb la lectura d'ulls, mirades i aletejos. Apassionant i lliure!.

Festa Major Sant Celoni 2007

El proper Div-07-Set pels volts del capvespre es donarà el tret de sortida de la Festa Major de Sant Celoni 2007, a celebrar fins el proper Dim-11-Set. Fa quinze dies ja vaig tindre l'oportunitat de capbussar-me també amb la gent de La Batllòria (gràcies i moltes felicitats a tots!) dins de la seva Festa Major.

Per mi, que m'he criat durat 25 anys en una urbs de l'àrea metropolitana barcelonina, des de fa 5 anys i des que visc al poble que les festes majors em són quelcom de diferent, més proper, més enrauxat, més de carrer. Tot gira al voltant de la gent del poble, polítics!.

Animeu-vos tots, ciutadans i foranis, a vindre a la festa i a gaudir-ne. Porteu els colors dels Senys o dels Negres. Perquè entre el Montseny i el Montnegre hi ha tot un poble disposat a engrescar-se i passar-ho bé amb vosaltres. Ens hi veiem?. Hi esteu convidats!.