Torró de Pedra.

Anava fent petar la xerrada per les escales de l'entrada a l'Escola d'Atenes el savi Plató, vestit amb túnica vermella, melena desendreçada i molsuda barba de plata, i calçat amb unes sandàlies d'espart esfilargassat. Ell, el mestre Sòcrates, el deixeble Aristòtil, i tants d'altres mestres, ben bé que sabien on residia la verdadera riquesa de l'home, i així ho ensenyaven als joves que els volien escoltar a les aules.

Per aquells dies de festes i de nadales, el vell Plató carregava a la seva esquena ampla (per això li deien Platò, ves!) amb el lot que li havien fet els seus alumnes. El seu cos vell estava ja massa dolorit com per no sentir sota els peus les pedres del camí que el portava cap a casa, a les afores de la gran polis, als peus del Senyor de les Muntanyes. Un cop deixat enrere el temple dels déus de l'Olimp, va creuar el Pont Trencat sobre la Tordera, fet pels vilatans de pedres velles del fons del riu (altrament dites "cantos rodats") i re-fet amb ferro colat.

La quitxalla que l'envoltava a tort i a dret li anava fent feixuga la càrrega, l'un per aquí, l'altre de més enllà... Els anava explicant com serien per a ell unes festes "ideals": sense angúnies ni tristors, sense enyorar l'absència de tantes i tantes ànimes sàvies que l'havien fet mestre a la Universitat del carrer, la millor. A la gruixuda taula de fusta de Can Plató, aquell dia no hi va arribar ni el vi, ni el cava, ni els bombons, ni els embotits, ni el formatge, ni les neules...

Només una gruixuda peça del millor Torró de Pedra, feta de mel, sucre i ametlles. Sí, senyor!. Torró de Pedra. Aquest és el regal (ideal!) que us fa qui us escriu, per desitjar-vos a tots unes

Bones Festes i un Bon Any 2mil6!!!

Una música: "Old and Wise" ("Eye in the Sky", Alan Parsons).
Un concepte: "L'amistat" (segons Epicur i Plató).
Una obra d'art: "L'Escola d'Atenes" (Rafael).