Virtuts o manies? (I).

Missatge rebut. Escric aquest post arrossegat per la força, la vitalitat, les ganes i l’empenta que hi posa en tot el que fa, pensa i diu una amiga bloguera, la Susanna ("Recuperando mi imaginación"). I ves per on, encara ho podré aprofitar per treure’n unes pedres de les que de tant en quan (on ets, mussa fugissera?) t’ajuden a juntar lletres, que més tard esdevindran cases del pensament.

La qüestió va sobre el que els demés (no pas jo, no fotem) en diuen “manies”. Estareu d’acord amb mi en que el tema té molla, fusta, diàleg, opinions, i punts de vista molt diversos. Segons d’on vinguin les pedregades, és clar!.

Per anar fent boca, em nego en rodò a reconèixer que jo tingui “manies”. Em refot l’etiqueta, perqué em refot el fet “d’haver de” posar etiquetes a tot. Només fem que pre-jutjar els demés, com si no tinguéssim feina en tindre cura de nosaltres mateixos. Ni que fòssim uns déus de la perfecció!. És això el que persseguim?.

Hi ha qui en fa ús de les "manies" en un tò carinyós i afable, o fins i tot simpàtic si voleu. Però també hi ha qui en fa abús, amb una mala bava intolerable. Sóc com sóc. Sóc qui sóc. Sóc com jo vull ser!. Si a tot això resulta que les meves llibertats són frontereres amb les teves, o si més no, si aquestes llibertats envaeixen les teves contrades, parlem-ne tal com calgui. Si no és així, i ara parlo amb tots els que em tenen enveja per “com jo sóc” (i per “no ser com ells volen que sigui”), deixeu-me viure en pau i llibertat!. Apa, ja l’he dita avui...

“Deia Aristòtil que la virtut escolleix el terme mig o la zona intermitja entre l’excés i el defecte: l’home virtuós menja i beu en la quantitat justa, parla lo just, etc. A vegades es ridiculitza aquesta doctrina aristotèlica perque no se l’entén prou bé. Ben entesa és una peça magistral de l’análisi conceptual.”
“Una virtut moral és un estat del caràcter que fa que una persona escolleixi bé i actuï bé. Escollir bé estriba en escollir una bona forma de vida; actuar bé consisteix en evitar l’excés i el defecte en tipus particulars d’acció. “
“Els llibres II a V de la "Ètica" s’ocupen de les virtuts morals (...). Les virtuts morals no són innates, ni es transmeten simplement del mestre al deixeble; s’adquireixen mitjançant la pràctica, i es perden per manca d’aquesta.”
“El que fa d’algú una bona persona es l’estat habitual de la seva ànima o, (...), l’estat del seu caràcter”.

(Breve historia de la Filosofía Occidental, Anthony Kenny, Editorial Paidós).

El savi Aristòtil venia a dir-nos amb aquestes sàvies paraules que el que és bò per mi, pot ser (o no) bò pels altres. “Que no sigui bò”, no vol pas dir que sigui (ni sempre, ni mai) dolent, compte!. El “quid” està en saber-ne trobar la mesura justa. Cadascú ha de trobar per sí mateix aquest punt mig en la virtut moral. Més clar, l’aigua que baixa pel riu on hi llenço les pedres...

Per tant, del que els demés veuen com a “manies” meves (quina paradoxa, oi?) hi ha qui de ben segur que ho veurà com a una virtut. Oi que veieu on vull anar a parar?. Si no ho acabeu de veure clar, i només com a un favor cap a la Susanna -no m'acaba de fer el pes això de les cadenes-, us deixo 5 pedretes amb forma de (segons els demés, d’acord?) “manies”, va: Virtuts o manies? (i II).

Aquests són els 5 enllaços que -segons les normes del joc- han de seguir (o no, compte!) la cadena ("te-ha-tocado"):

Unmei: http://www.lamevaweb.info/1532
Silenci: http://notes_de_silenci.lamevaweb.info/
Donot: http://www.blocat.com/206
Èlsinor: http://lletresdelsinore.blogspot.com/
El Pensador: http://www.lamevaweb.info/El_Pensador