La nit dels vidres trencats.

Passo el baldò, tanco el blog a pany i forrellat creient que cap desconegut o extrany gosaria d'endinsar-se a "la caseta del bosc" (el meu nebot Iu va a una escola bressol que s'anomena així!), i de cop i volta em trobo aquest cap de setmana amb que, de resultes d'una pedregada -amb nocturnitat i alevosia- m'han trencat tots els vidres de les finestres: "La nit dels vidres trencats".

http://es.wikipedia.org/wiki/Noche_de_los_cristales_rotos

Ho podeu llegir (i sucar-hi pa, si ho desitgeu!) en el següent enllaç, que us portarà als comentaris fets a un post (inmerescut) dedicat a l'adéu de la Pedra, al weblog del mestre Ramon "Filosofia i Pensament"

No cal afegir-hi res més (o si?). Davant la crua realitat d'unes evidències innegables, ara sí que ja em rellisca l'absurda i punyent llefiscositat de la discriminació de la paraula. Esgarrifa la manca d'escrúpols i la insensibilitat al dolor que s'imposa arreu com a "valor", sense el més mínim sentit d’humanitat. Perquè els fets (malauradament) hi són i hi seran. És una qüestió de "creure" en l'altre. Aquest és el problema que els hi dòl, oi?. Les explicacions detallades les tenen els que m'estimen. A la resta, ha quedat ben clar que no els hi calen. Per a què?.

Salut!

M'hagués agradat escoltar "Fool's overture" (Paris, Supertramp) al costat dels mestres Diògenes i Heràclit, i també "Comfortably numb" (Pink Floyd) amb el mestre Toni.

Addenda d'última hora: l'amic Plató m'ha escrit una carta on em diu el següent des de la seva obra "El Fedón", i d'entre moltes altres coses. És el que té gaudir de les amistats filosòfiques!.

"Quina estranya cosa, amics, sembla ser això que els homes en diuen plaer! Com admirablement n'està de relacionat per naturalesa amb el que sembla ser el seu contrari, el dolor! No volen presentar-se tots dos junts en l'home, però si algú en poseeix un d'ells, quasi bé sempre està obligat a tindre també l'altre, com si estiguéssin lligats per un sol cap, tot i ser dos".