La CUP té la clau!

Quan som a migdia del día després, a les files de la CUP-Sant Celoni encara no hem arribat a pair els resultats electorals municipals d'anit Diu-27-Mai. Ha estat una sorpresa que el grup independent municipal hagi obtingut 2 regidors, foragitant del Consistori ni més ni menys que a ERC i a ICV!. Ningú s'ho creia, ni els rivals ni nosaltres, per inesperat, per increïble i per eloqüent de l'estat de la qüestió política a la vila capital del Baix Montseny.

El Div-25Mai per la tarda va transcórrer amb tranquilitat i escepticisme a les files de la CUP-Sant Celoni. A les 18:.00h. de la tarda es va muntar una xocolatada per a infants i un tast de vi dolç i fruits secs per als grans a la Plaça de l'Església. En ser un dia laborable, i en estar repartits pel poble els actes de cloenda de campanya de la resta de partits, el centre s'assemblava a les Rambles de Barcelona un dissabte per la tarda.

El Diu-27-Mai es va llevar amb un cel blau i núvols de tempesta que enterenyinàven el Montseny, d'on en baixava un vent gelat i molest. Amb aquesta atmòsfera es feia difícil no tindre els ulls coberts de brossa i sorra, malgrat que passejar pel solet fins el Sot de les Granotes és un dels millors aperitius per fer venir la "gana" democràtica del vot. Un cop ficada la papereta dins les urnes de la "Sax Sala", dinar i migdiada, que la nit es presentava emocionant.

19:00h.: Ens vam palplantar amb la família a la terrassa del bar de l'Hotel Suís a gaudir d'un altre dels millors cafès que es poden trobar a Sant Celoni en tassa grossa, com els d'abans!. Des d'allà s'albira la Plaça de la Vila i L'Ajuntament, on unes hores més tard s'hi podria veure un esclat històric de joia i alegría per un costat, i el desencís i la desesperació per un altre.

20:30h.: Els d'ERC feien ganyotes i posaven cares desencaixades a les dades que anaven trasspassant dins un portàtil, unes taules més enllà. No podíem creure el que els nostres ulls copsaven amb dificultat, per la llunyania de la pantalla: PSC-9, CiU-7, CUP-1. Encara quedaven urnes per acabar el recompte dels vots, teníem un escó engrescador, però la majoría absoluta socialista ens obligava a estar a la oposició.

21:15h.: Decidim fer camí cap al Casal Quico Sabaté, on estaven ja cofois i ufanosos tots els simpatitzants i membres de la llista de la CUP-Sant Celoni, encapçalats per una Montse Vinyets que es pessigava a cada moment que li donaven dades noves sobre els resultats.

22:00h.: Arriba l'hora de la veritat última de les urnes. Ràdio Sant Celoni: PSC-8, CiU-7, CUP... 2!!!. Crits, càntics, gresca, xerinola, cava, pastís casolà, coca de brioix, birres, petons, abraçades... i ganes de començar a treballar. Vaig veure gent tapant-se la cara amb les mans, incrèdula i esbogerrada, deixant-se endur amunt per una eufòria de la que a hores d'ara no sabem com baixar-ne.

23:00h.: Una gernació deixa el Casal i es dirigeix en una rua pel Carrer Major cap a la Plaça de la Vila. Una tempesta de llàgrimes d'en Pasqual(ICV-0) i de l'Alsina(ERC-0) van refredar l'ambient. S'obren finestres i portes de bat a bat, i es fa palesa l'entrada al Consistori d'un aire fresc i renovat.

00:15h.: Del que en vam parlar a "Llum de Lluna" de matinada (amb una CUP a la mà, "of course"!) no se'n pot dir res: Il.lussions, projectes, pactes, negociacions, programa, sol.licituds d'assemblees... i moltes pessigolles per començar la tasca encomanada per un poble que vol començar a caminar!. Ha estat tot un cop de cap de la CUP!. Bon CUP de falç!. La CUP té la clau!.

Dedico aquest post a tota la gent de la CUP-Sant Celoni. Ells ja sàben qui són, on són, i el més important, què són. Amb una Montse espantadíssima com a "cap de colla", tots fem pinya!. La lluita continúa, Jaume!. A hores d'ara estic cercant una musicació d'aquestes lletres, però crec que el millor so és el que ahir al vespre va retronar per tot el poble: Anem, anem, anem, a l'Ajuntament!. Castaño: posa't les barbes en remull!.

Afegitó del Dim-29-Mai (08:00h.): Això ja no té aturador, companys!. Llegiu el "Confidencial" de la pàgina 2 de l'AVUI d'avui. L'hem feta bona, l'hem feta grossa!. Endavant, CUP!.

L'Anell d'en Saurón

L'entranyable Jaume Martori ja ens en va posar al corrent, abans de marxar d'eixe món, dels estirabots i mossegades del Saurón del poble, un individu de la raça política ICV que amb només un escó ha malgovernat a Sant Celoni amb el tripartit (PSC 8-ERC 2-ICV 1). CiU era a l'oposició amb 6 escons, i si sabeu sumar, deduïreu que en Saurón va ser qui va muntar el negoci a la Plaça de la Vila. Recentment s'ha sabut que fins a l'últim día no es va decidir, quan els del PSC li van haver d'estirar les orelles.

De resultes d'algunes de les reunions i trobades engegades per enllestir el tema de "La Forestal" que ambdós, per interessos contraposats (els d'en Jaume pel poble, els d'en Saurón només polítics), no s'avenien. I continuem allà mateix, amb les mateixes tàctiques tèrboles, i fent els possibles i els impossibles per tal de que el seu partit s'apropi, a cada día que passa i amb subterfugis antidemocràtics, a les tesis més radicals de l'esquerranisme tronat.

Ahir Dij-24-Mai per la tarda em van passar un folletó propagandístic electoral on en Saurón, fent ús d'una assemblea de l'AMPA de l'IES Baix Montseny, es publicita com a genial restaurador de camins i marges. Aquest centre públic és a tocar de les obres de l'AVE, i els alumnes s'han quedat sense accés, perquè l'empresa constructora del trenet de la jetset l'ha desfet (havia de fer-ne una rima!), sense encomanar-se a ningú. Algú em pot dir si hi han eleccions municipals aviat?. És que sinó, no m'ho explico!.

A la recerca de l'anell que el torni a la poltrona quatre anys més (tripartit municipal no, gràcies!), aquest senyor no ha sapigut trobar un moment més oportú (per què serà?), ha decidit escalfar el clima pre-electoral, i de rebot, fer fora a la presidenta - ex-companya seva de partit, ai las!- de l'AMPA, on també en vol ser l'amo i senyor (dels anells). Conflicte d'interessos i manca d'ètica és part del que s'hi menja avui día als consistoris del país, és el que hi ha, i és el que s'hi trobaran el proper Diu-27-Mai a les urnes. I és que "Jo no sóc tonto!".

Saurón (fill d'en Saura): et vam ensenyar el camí a finals de Maig del 2003, però aquest cop el farás tú solet, i tant de bo t'hi perdis. En cas de que els pares dels alumnes decidíssim tornar a les barricades per tallar un diumenge al migdia la carreterra que puja al verd Montseny, oi que no vindràs, revolucionari de boqueta?. Si el teu amo ens envia els Mossos, que vinguin sense l'arma il.legal "kubotan", que de dolor ja en tinc un pot plè per mi solet i -oh, paradoxa de l'ICS!- en els mateixos punts on ells "kubotanitzen".

No m'ho tinguis en compte, Saurón, ni em giris la cara pels carrers del poble quan coïncidim, que xarrupar de la mamella democràtica comporta suportar, estoicament, les embestides iròniques que els teus vilatans et fan amb molt de carinyo. Deixa la vía lliure, bon home, que l'AVE t'enxamparà amb l'anell posat i el faràs descarrilar (el govern municipal)!. Montserrat, salva'm!.

En la foscor de la nit tan sols brillen les llànties enceses per tota la petita colla de folls que encara creiem que es pot assolir un poble just, solidari i de tots. "Each small candle" del CD "In the Flesh" d'en Roger Waters podria ser el nostre himne. Per tots vosaltres, i en especial per a tú, Eva!.

Creure en l'home

----------------------------------------------------------------------------------
"La Forestal es prepara pel tancament de les instal.lacions"
La recent adquisició de Derivados Forestales SA, per part de l'empresa ERCROS, ha donat un nou impuls al procés de tancament de la factoria de Sant Celoni, que pot produir-se aquest mateix estiu. La nova titular de la frima ha posat de manifest a l'Ajuntament la voluntat d'avançar el desmantellament (la data acordada era desembre de 2008), una vegada completat el procés de negociació amb els treballadors i treballadores, que ha estat reeixit -malgrat l'òbvia complexitat de la situació-. Per això, ha presentat recentment la documentació de reparcel.lació de la finca, com a pas previ al procés d'urbanització, i necessari per posar a disposició del municipi els 7000 m2, per construir-hi la nova escola pública (actualment amb seu provisional a l'edifici Puigdollers).
(L'Informatiu, butlletí municipal de Sant Celoni, núm. 22 Maig 2007, pàg. 7).
----------------------------------------------------------------------------------

El passat Div-18-Mai, i en l'àmbit d'un petit míting que van fer els del PSC-Sant Celoni al Sot de les Granotes, me'n vaig assabentar d'una notícia d'aquelles que et fan creure en l'home, per si ja no en tenia prou de raons per fer-ho, i per si no n'hi havien ja de suficientment evidents i fefaents com per demostrar-nos que, si hem de creure, que sigui en la Humanitat.

Un regidor socialista em va fer esment de la intenció -en cas de que se'ls hi renovi el govern municipal a les urnes el proper Diu-27-Mai- de dedicar-li un carrer a en Jaume Martori i Planas, dels molts que caldrà nomenar a la zona urbanitzable que deixarà lliure "La Forestal".

Feia uns quants mesos que havíem arribat a viure a Sant Celoni, i per mitjà de la sogra de la meva germana (del poble de tota la vida, lluitadora de mena i veina del Jaume) ens vam introduïr en la lluita d'un grup de vilatans per demanar el tancament d'aquesta empresa del sector químic altament perillosa i contaminant (pàgines 1-2-3 de l'acta d'un Plè Municipal "mogut" del març del 2003), situada enmig del poble, envoltada de vivendes i amb un alcalde que hi va treballar.

En Jaume Martori n'era el cap de colla, i com qui diu literalment "s'hi va deixar la pell", com en tot en el que va haver de lluitar en la seva vida obrera, sindical i municipal, fins i tot arribant a ser regidor. En Jaume era un home fort, de bona planta, de veu greu i sonora, alt com un roure, amic de tots, sempre content i disposat a donar un cop de mà, amb una força moral i una empenta terribles, sempre endavant, sempre lluitant, res el deturava. El carrer va ser la seva escola i l'anti-franquisme la seva Universitat.

Se m'humitegen els ulls de l'emoció quan el recordo de bon matí baixant per la plaça del Bestiar cap al seu hortet, a l'altra banda de la riera del Pertegàs. Caram, noi, vols dir que en queden d'aquests personatges?. Un home que et fa creure en l'home. Fins que un mal lleig a l'envà del nas (diuen que de respirar l'aire contaminat durant tant de temps) se'l va endur aviat farà dos anys, un llunyà Dim-30-Ago. El seu esperit incansable viurà per sempre a Sant Celoni, i aquest carrer li farà justícia, record i memòria.

A prop del seu destí final, diuen que en Jaume va comentar que "em moriré tranquil perquè ara ja sé que la lluita per tancar La Forestal no ha estat en va". Jaume: vull ser-hi el dia que s'inauguri la placa que donarà el teu nom a aquest carrer, on precisament dintre d'uns mesos podrem dir ben fort i amb orgull que allà "hi havia" La Forestal. En donarem testimoni de la teva tasca.

Adéu, Forestal! Fins mai més!. Trona pels altaveus i a tot drap el "Dignity" dels Deacon Blue. Seria bo que les ones acústiques esberléssin les xemeneies encara fumejants que hi ha davant de la casa on hi vivia en Jaume. Per dignitat!. La lluita continúa, amic Jaume!.

Programa CUP Sant Celoni

Com en tots els jocs -i més ens val a tots plegats que el joc "democràtic" ens el prenguem com a tal-, sempre hi ha tramposos. Els del PSC, els d'ERC i els d'IC-V es van avançar uns quants dies a l'enganxada de cartells prèvia a les eleccions municipals de Sant Celoni. No tenen vergonya!.

El Div-11-Mai el poble es va llevar amb una munió de carotes penjades per arreu venent cadascú la seva moto política al millor preu. En vull destacar, però, la propaganda de la CUP de Sant Celoni (Candidatura d'Unitat Popular), adosada a l'alçada de la vista amb unes brides a fanals, senyals de trànsit i semàfors. Un senzill cartellet d'una mida un xic més gran que un DINA4, on hi surt fotografiada la llista sencera, encapçalada per un eloqüent i expressiu "Vota't".

El Dis-12-Mai a dos quarts de nou del vespre vam engegar la maquinària de la CUP amb un acte a la plaça de l'Església. Amb més bones intencions que mitjans -tot s'ha de dir!- a la crida hi vam arreplegar un centenar llarg de persones al voltant del parlament de la Montse Vinyets, la cap de llista. Després ens van passar un vídeo amb el plà muncipal d'actuacions previstes per la CUP-Sant Celoni, i un petit piscolabis ens va servir per fer-la petar i discutir la jugada. Abans de tot, però, ja havia intercanviat ànims i propostes amb la Mònica Lloret, número 14 de la llista, mentres em servia un deliciós cafè (un dels millors del poble!) a "El Cafetó" del carrer Major.

Doneu, si us plau, un cop d'ull al programa de la CUP de Sant Celoni. Ha aconseguit treure'm de l'apatía general que em provoca la clase política nostrada, d'aquí i de més enllà. De no ser per les ganes de fer poble d'aquesta bona gent, el Diu-27-Mai "els de sempre" haguéssin escoltat la meva veu per altres mitjans.

Ja n'hi ha prou de servir-se del poble i dels ciutadans!. Ja n'hi ha prou de que els interessos del partit primin pel capdamunt de tot!. Ara que s'apropa la Nit de Sant Joan aprofitarem per llençar a la foguera de les vanitats les eines i els estris dels maldestres, dels tramposos, dels prepotents i dels poca-vergonyes: Fot-li foc! (Companyia Elèctrica Dharma).

Afegit important de les 21:00 del Dill-14-Mai: He llegit a la revista del poble "La Vila" que el PP ha aconseguit fer una llista, tot i no haver tingut representació al Consistori en la legislatura que està a punt de tancar-se. Crec que la notícia és bona pel que us deia més amunt, per un joc democràtic plural.

L'Informatiu de Maig-07

Aquí us deixo un enllaç directe al número 22 de "L'Informatiu", el butlletí municipal de l'Ajuntament de Sant Celoni. En ser l'últim abans de la renovació del Consistori per les eleccions municipals del Diu-27-Mai podeu veure com -més que un informatiu- aquesta darrera edició ha derivat en una pura, vulgar i simple propaganda política del tripartit (PSC+ERC+IC-V) que ha governat el poble. És a dir, només s'hi ensenyen les flors i es tapen les vergonyes.

Amb aquest post començo en aquest blog una série encaminada a donar-vos a conèixer què s'hi diu, qui es mou, i com és políticament la "polis" que m'acull. S'albiren ja les jornades prèvies a l'exposició dels programes i propostes dels diferents grups polítics municipals, doncs el què s'hi decideix a les urnes és nogensmenys que el futur del poble pels propers quatre anys.

I si el Sr. Blogger m'ho permet (el desastrós disseny i presentació m'ha portat mig matí, perquè no funciona ni a patades), en uns dies us posaré al marge dret del blog l'enllaç directe a Punt 7 Ràdio Sant Celoni 107.7, per si us vé de gust escoltar la bona música que ens posen a l'emisora municipal.

Silencis sonors

A les acaballes d'un pont passat per aigües (els meus cunyats Josep i Marisol han tingut bessonada) el crepuscle vespertí del dimarts ens regala un cel encatifat de turquesa i esquitxat de nuvolets esgarriats que lluiten per acaronar una jovenívola Lluna Plena, fidel reflex d'una Terra d'homes amb més forats al seu pensament que l'Emmental d'en Luri ("La ontología dels límits feta formatge", Gregorio?).

I és que de resultes d'un enllaç directe penjat al blog de la Marta me n'assabento de que el terratrèmol que va causar en el seu dia la qüestió de la detenció il.legal de l'Èric Bertran segueix d'actualitat, arran de l'obra de teatre "Èric i l'exèrcit del Fènix" que s'està representant al Teatre Borràs de Barcelona. Podeu llegir-ne més al post “L’Eric de nou perseguit” del blog de "El Llamp" i al post "Contra aquest Estat. V" del blog "Indústries i Caminars". Si hi ha soroll és perquè també hi ha silenci, i d'aquests n'hi han que parlen per sí mateixos tant o més que si ho féssin els seus amos. El director Pere Planella diu a l'AVUI que "la gent riu perquè tot plegat és grotesc".

En les ocasions en que s'imposa a la força la negació de la paraula es fa tant important o més el que es vol fer callar com el que no volen dir els silenciadors. Uns quants exemples més de que "nonempasbé": Montilla fa callar el PSC per les recents declaracions de l'ex-President Maragall, l'eco-socialista Saura tanca boques i portes de garjoles, i "Napoleó" Sarkozy ens vol fer oblidar la història més recent.

Per qui n'hagi gaudit, José Mercé canta a "La vida sale" (del seu CD "Aire"): "Me gusta el puente que tenga 4 días... (...) Puentencito santo, santo puentesito...". Cal dir res més?.