A les acaballes d'un pont passat per aigües (els meus cunyats Josep i Marisol han tingut bessonada) el crepuscle vespertí del dimarts ens regala un cel encatifat de turquesa i esquitxat de nuvolets esgarriats que lluiten per acaronar una jovenívola Lluna Plena, fidel reflex d'una Terra d'homes amb més forats al seu pensament que l'Emmental d'en Luri ("La ontología dels límits feta formatge", Gregorio?).I és que de resultes d'un enllaç directe penjat al blog de la Marta me n'assabento de que el terratrèmol que va causar en el seu dia la qüestió de la detenció il.legal de l'Èric Bertran segueix d'actualitat, arran de l'obra de teatre "Èric i l'exèrcit del Fènix" que s'està representant al Teatre Borràs de Barcelona. Podeu llegir-ne més al post “L’Eric de nou perseguit” del blog de "El Llamp" i al post "Contra aquest Estat. V" del blog "Indústries i Caminars". Si hi ha soroll és perquè també hi ha silenci, i d'aquests n'hi han que parlen per sí mateixos tant o més que si ho féssin els seus amos. El director Pere Planella diu a l'AVUI que "la gent riu perquè tot plegat és grotesc".
En les ocasions en que s'imposa a la força la negació de la paraula es fa tant important o més el que es vol fer callar com el que no volen dir els silenciadors. Uns quants exemples més de que "nonempasbé": Montilla fa callar el PSC per les recents declaracions de l'ex-President Maragall, l'eco-socialista Saura tanca boques i portes de garjoles, i "Napoleó" Sarkozy ens vol fer oblidar la història més recent.
Per qui n'hagi gaudit, José Mercé canta a "La vida sale" (del seu CD "Aire"): "Me gusta el puente que tenga 4 días... (...) Puentencito santo, santo puentesito...". Cal dir res més?.
2 comentaris:
Ho has vist prou bé: l'ontologia dels límits feta ... forat. Potser ens cal pensar el forat per re-aprendre a ser optimistes?
Desrés d'uns dies de merescut i mai suficient descans et responc el teu comentari, Gregorio. Ja em sabrás diculpar la tardança!.
"Pensar el forat" del formatge, d'entre altres ribes, ens pot portar a debatre sobre diferents i interessants questions de l'ontología que ja de per sí ens fan re-aprendre cada cop que les treiem a la llum del pensament.
Tanmateix, i re-seguint el tema del "límit" i on es troba, jo em pregunto sobre la inestabilitat del concepte "costa", donat que en un mateix punt hi convergeixen l'aire, la sorra (on n'hi hagi, és clar!) i l'esdevindre d'unes ones sempre inquietes.
Salutacions cordials.
Publica un comentari a l'entrada