Per felicitar-vos les festes a tots i per desitjar-vos un bon any 2mil8 he cregut oportú fer-vos un breu relat d'una interessant excurssió que vaig fer pel pont de la Consti&Puri (primers de desembre) a Les Guilleries, al bonic poble d'Osor (comarca de La Selva), a mig camí entre St. Hilari Sacalm i Anglès. Tot seguit entendreu el perquè. És la meva Postal de Nadal.Abans d'arribar-hi ja te'n adones de que la Vall d'Osor és un lloc on de ben segur t'hi amagaries sota les seves llegendes, on hi escaparies per fugir del que sigui necessari escapar, on mai voldries ser trobat per res ni ningú, i on voldries fondre't amb la natura salvatge que t'acarona els sentits. La carretera que ens hi porta és ben molla per la boira ploranera del matí, i es dibuixa neguitejant corbes enmig d'esquerps entrants, resseguint el curs de la riera d'Osor.
Després de gaudir d'una part dels setze punts de l'itinerari turístic pel poble (indrets de visita imprescindible), vam escollir el "Restaurant del Coll" per anar a tastar les excel.lències de la comarca, situat al capdamunt d'un turonet, i a tocar de l'antic priorat de la Verge del mateix nom. Un bon àpat en companyonia, en el marc incomparable dels cingles del Far al capdavant, i amb l'embassament de Susqueda als nostres peus.
Si doneu un cop d'ull a la web del poble d'Osor estareu potser d'acord amb mi en que aquest llogaret és talment aquell poblet petit fet amb cuques casetes de pedres de riu, foradat amb carrers estrets i costeruts, i que de minyons hi posavem al pessebre, amb les seves rieres i els seus ponts. Per encapçalar el post he escollit una foto del Pont Vell, romànic de pedra del S. XV. (Cliqueu-hi al damunt per veure-la millor).
---------------------------------------------------------------------------------
"La situació de Ossor en lo fons de una vall, regada per una copiosa riera, ab fonts y torrents per tot arreu y voltada de altas montanyas, rublertas de bosch espessíssim, és verament incomparable."
Artur Osona. "Itineraris d'Excursions per Collsacabra i les Guilleries", 1882 .
---------------------------------------------------------------------------------
"Fue interrogando al joven Teeteto cuando Sócrates se presentó a sí mismo como partero. Su interlocutor se encontraba empantanado en una maraña de argumentos y era incapaz de abrirse un camino de salida" (Teeteto 148e).
Gregorio Luri. "Guía para no entender a Sócrates", pág 63. Editorial Trotta.
---------------------------------------------------------------------------------
En el fons de nosaltres mateixos, en el "coneix-te a tú mateix" de l'ideal socràtic, és des d'on albirem la vall de la nostra ànima, autèntic esvoranc d'angúnies i tristors. L'embassament sobtat i forçat dels sentiments hi ha produït un pantà de raonaments que des del cor lluiten per obrir-se camí cap els altres, els que més ens estimem, en els que ens re-coneixem i projectem, deixant els egoïsmes muntanyes amunt.
Una vida amb afecte és la força de l'aigua que mou la turbina del món, en fer-nos bolcar sencers pels cingles, si s'escau. Per emprendre aquest camí, al sarró només hi portem la certesa de que serem prejutjats injusta i impunement, que les errades seran magnificades fins a l'infinit, i que qualsevol encert (potser) no serà tingut mai en compte. Qui m'havia de dir que la maièutica socràtica es podia utilitzar com a punt de sortida d'una situació d'emergència emocional.
Vaig deixar a la Soletat (imposada) tancada a casa amb clau, en una habitació ben fosca a pa i aigua, i me'n hi vaig endur l'Esperança. "Un bon començament" són les paraules més belles i adients que mai hagués gosat escoltar en aquells paratges, cau i testimoni de les trapelleries d'en Serrallonga (a la tardor de l'any vinent està prevista l'emissió per TV3 d'una sèrie en 2 capítols sobre la seva llegenda). A mi m'hi van robar el cor, a Osor¡.
25 comentaris:
molt bona excursió i bones festes a tu i a la teva familia de part nostre
Gràcies per la vostra visita, "Té la mà, María", i BONES FESTES també per a vosaltres.
Penso que caldría escriure una historia de dues germanes: la Soletat i la Esperanza, una mena de Tuta i Ramoneta. Com que la meva familia era materna proveía de Murcia, alguna Soledad, Solita o doña Sole, hi habia. Perí suirosamente, en aquell grup ple de vida no hi habian Esperanzas. Ja veus, Pere. Coses de la vida. I bones festes, malgré lui.
La Soletat, amic LLuís, se'm va palplantar a casa sense dir ni ase ni bèstia, "by the face", i sembla que el sofà ja té la seva forma i tot. No hi ha manera, noi, de que toqui el dos.
En canvi, l'Esperança va aparèixer quan menys me l'esperava (valgui la redundància) i quan ho donava tot per perdut. Vé i se'n va quan vol, fa el que vol, i torna quan vol i amb el que vol. Millor això que res, però pitjor això que el millor.
BON NADAL, LLUÍS!!!
Bon Nadal, mestre!
BON NADAL per a tú i tots els teus, Ferran! Aviam si un día d'aquestos de Festes tens la gosadía de deixar-te veure per lo poble quan t'hi apropis per visitar l'avi i anem a fer unes birres!
sovint, i des fa temps, faig una mica el xafarder pel teu bloc (sovint parlaves "de coses que passen" en aquesta vall en la que jo també visc). aquest és, però, el primer cop q escric. sempre es tenen coses a dir, és clar, però avui, quan he vist la fotografia que has penjat, no me n'he pogut estar d'escriure! i, sincerament, no diré gran cosa, sols que aquest pont és gairebé idèntic al que hi ha a Mostar. i amb això, penso, queda tot dit. simplement, avui m'has fet recordar, i m'agrada.
Aquest blog va ser creat amb l'intenció de servir-me de paret per guixar-hi idees, assajos literaris frustrats, i històries del pensament d'un lletraferit i ignorant.
Més tard, i de resultes d'empapar-me de la vida al poble, és quan he explicat en comptagotes, les coses que hi passen.
Després de les maltempsades, però, torno amb forces noves. Com a mostra tens, amic anònim, aquest post amb el rerafons d'un pont, que talment com el de Mostar, desitjo que serveixi a tothom per unir-nos en el diàleg i no pas en la divergència i la confrontació.
Salutacions cordials.
Hola Pedra,
Ara que s'acaba l'any, aniria bé que ens diguessis quantes entrades has tingut. El teu bloc deu ser un dels més visitats al Baix Montseny tot i haver baixat la intensitat l'últim trimestre. Pel 2008 has de repuntar i això requereix un treball i un esforç, però sobretot il·lusió i ganes. T'encoratjo ha començar l'any amb forces renovades. Els pensadors com tú, necessiten petits tocs engrescadors. Espero que, entre tots, te'ls anem administrant.
Perdona, he apuntat "ha començar" i, evidentment és "a començar". A l'escriure ràpid poden passar aquestes coses. Salut!
Hola, Jordi¡¡¡
Doncs si t'he de ser sincer, no porto els comptes de les entrades al meu blog. És una qüestió que m'he plantejat darrerament, només per curiositat, però que en absolut em preocupa, perquè no vull ni vantar-me'n. L'intenció d'aquest blog és i serà que ho llegeixi qui vulgui, i que qualsevol hi digui la seva quan i com vulgui. El control de les entrades potser l'introduïré més endavant, quan el blog torni a tindre un cert ritme que ara no té i que no sé encara si l'arrivarà a tindre algún día.
No estic en absolut d'acord, però, en que sigui un dels blogs més visitats del Baix Montseny, perquè n'hi han de més regulars que aquest, i perquè per descomptat n'hi han de molt més lletraferits, documentats, i treballats que aquest. Ara te'n diria uns quants, però me'n deixaria algún. Ells ja saben qui són, i fins i tot alguns són del poble.
Em parles de treball, d'esforç, d'il.lusió i de ganes. Caram! Sí que vas fort, tu, eh? I on dius que ho venen tot això?... ;)
Ara més eriosament, tinc tres d'aquestes 4 cosetes, però no trobo enlloc la més important, és a dir, la dosi suficient d'il.lusió per seguir endavant amb aquesta tasca. Hi han molts de factors i condicionants externs que aquí no explicaré, però que sens dubte fan que la musa que m'inspira s'hagi esvaït des de fa ja uns quants mesos. És complicat això d'escriure, i ja no en parlem de la qüestió d'escriure bé i de tal manera que els que llegeixin arribin a copsar allò que aboques des del pap més íntim del cervell.
Gràcies per la teva preocupació i el teu interès per mi, Jordi! En parlem de tot plegat, si vols, amb un cafè.
Salutacions cordials.
Hola, jo també segueixo el teu blog des de l'anonimat però avui en veure la fotografia d'Osor, m'he decidit, només per explicar-te que és un poble amb molta història, però de la història menuda, de gent anònima i que m'hi vaig passar algunes setmanes treballant amb això de la memòria oral.
Bo Nadal
Hola a todos.No entiendo de filosofia pero si de la vida.
Osor es el pueblo mas magico que he visto ,te hace sentir tu propio corazon,uno se escucha a si mismo y tambien se encuentra.
Hola Assumpta, i Bones Festes!
Sens dubte que vaig copsar de seguida, només entrar al poble, que Osor és un poble fet a l'antiga, és a dir -i com tú molt bé ens dius- des de l'anonimat de la gent que l'habita, senzilla i humil, que dia a dia i any rera any l'ha anat fent, pedra sobre pedra (i no em refereixo ara a les cases), enmig d'una vall perduda entre Les Guilleries. Aquí és on rau, crec, una gran part del seu encant i bellesa.
Gràcies per la teva visita.
Anònim (o Anònima!):
En primer lugar, si nos dices "que no sabes de filosofía", pero que "en Osor uno se busca y se encuentra", entonces es que ya sabes algo de filosofía de la vida... ;) ¡De nada!.
Algún día quizás trate aquí y en éste bello paraje de blog de piedras la etimología y el significado de éste "palabro" llamado filosofía, lo que significa, lo que nos evoca, y el porqué tiene tan pocos amigos. Es algo tan bello y bonito como "amar el saber", sonsacar de uno mismo las ideas del día a día y de la historia del pensamiento, y hacer de todo ello un pequeño "collage" que, como el que tú nos has hecho con tus palabras, nos sirvan para la vida.
No hay que ser catedràtico ni licenciado en filosofía para amar el saber, para pensar con criterio-argumentos-razones, o simplemente, para tener una filosofía de la vida (o una vida con filosofía) que sin ningún lugar a dudas tú tienes, tal y como nos demuestras.
Nos dices: "Osor es el pueblo mas màgico que he visto, te hace sentir tu propio corazón, uno se escucha a sí mismo y también se encuentra."
Ésas son las palabras exactas que hubiera usado para describir "qué me hizo sentir Osor", sin lugar a dudas. Pero estoy a la espera de que nos digas qué sintió tu corazón, qué escuchaste, y si te llegaste a encontrar. Creo que sí, es tan fàcil como dejarse embrujar por el hechizo del lugar. Y yo, de brujería, sé más bien poco... ;)
Hasta entonces pues, un abrazo con cariño.
en el "coneix-te a tú mateix" de l'ideal socràtic, és des d'on albirem la vall de la nostra ànima, autèntic esvoranc d'angúnies i tristors.
Aixó que escrius em du a recordar alló de Plató sobre l'imposibilitat de que l'anima es pugui veuire i reconeixer a ella mateixa. Ciceró ho tracta en las Tusculanas. Si es pogués veure i comprendre sería altre cosa. Ben segur.
Hola, estimat amic Lluís! Què tal? Com proven les Festes per allà baix?... ;)
Subscric totes i cadascuna de les lletres del teu encertat comentari (tinc pendent de llegir una biografía de Ciceró, però), i hi poso un afegitó, arran d'una recent conferència que es va celebrar fa uns dies a l'Ateneu Barcelonès, amb l'encapçalament "De Sòcrates a Plató".
En fer-se referència al "coneix-te a tú mateix", un mestre va comentar (amb un bocí d'ironía, potser!) precisament que, si això fós realment possible, "no ens agradaríem gens ni mica", punt al que ja van arribar Plató i Ciceró.
Gràcies per les teves lletres i fins ben aviat!
Casumdena, t'havia escrit un missal i l'he perdut amb el coi de "no se puede encontrar la pàgina" Estic d'internet fins als pebrots, coi i perdó, em fa la guitza cada dia.
Resum: Som molts els que passem cada dia, deixa't acompanyar de tu mateix, si tens un moment, una ratlla per dir, "coi que em sento sol" ens tens tots aquí, i no deixis que res et faci perdre les ganes d'escriure, deixat ajudar del que vius i buida el pap, que sovint funciona, que en som molts que passem molt sovint o cada dia si convé i t'esperem, ja ho saps. Bon tot el que desitgis, sort i pau, l'esperança sempre torna i ja veuràs que després d'un mal temps, tard o d'hora en comença un de bo, t'ho diu una que sap de què va, això dels mals temps... Petonassos.
Hola, Zel, com va tot per l'Empordà?
És força complicadot el fet de posar al mateix nivell l'estat mental, la disposició a escriure, els motius, el tema, i la creació artística litarària. No es tracta de fer una redacció i apa, que la corregeixi el professor. Crec que m'entens el que et vull dir.
¿Soletat?. Ja ho he explicat en el darrer post i en altres blogs on hi he vessat (potser) comentaris massa a flor de pell i de vida personal. Un mestre molt estimat em va aconsellar, en començar a escriure, que sempre és bo mantindre una certa distància amb el dia a dia íntimi de cadascú quan es tracta d'escriure en un lloc públic on tothom ho pot malinterpretar o fer-ne mal ús. Era un consell, un bon consell, i l'he de reseguir al peu de la lletra, donat que visc en un poble molt petit on la veina ja sap el que he esmorzat i a quina hora he buidat la cisterna del lavabo... Jajaja... ;)
Mai me n'he sentit, però, de sòl a la Catosfera. Sort d'això. Sempre he trobat un llogaret on dir-hi la meva, i ves per on, quan un està tant sòl, el que un necessita (només!) es que l'escoltin/llegeixin.
Gràcies a tots i totes els/les que m'heu fet costat, tant aquí, com per email, com personalment i en privat. AMISTAT, diví tresor¡¡¡.
El mal temps és llei de vida, i després d'una tamborinada (en teoría) hauria de sortir "el sol per a tots". El que em succeeix és que, i et parlo de fa uns mesos, el destí em va vendre uns mapes del temps un xic malgirbats, i així em va. He posat un ventilador ben gròs al capdamunt del Turó de l'Home, aviam si s'esvaeixen els núvols d'una vegada. Veig la llum del día de nou, i com dic en el post, "és un bon començament". Amb l'Esperança...
Salutacions cordials.
BON ANY COMPANY LA LLUITA CONTINUA
Bon any i bones festes per a tú també pedreta!
=)
Força i Salut!
Publica un comentari a l'entrada