01 d’abril 2008

"La catosfera literària 08"


Dimarts 20 de Maig:
Bloguejats fem catosfera.
Aquest és el títol que li posaria a la foto de família (si ens vols veure en vídeo, clica aquí) de la presentació del llibre "La catosfera literària" el passat Dis17Mai pels volts del capvespre al Casal de Vallromanes.
Adictiva i primerenca sensació és el que que em queda després de la desvirtualització de part dels coautors (37 hi vam ser, diuen) de la fusió en un llibre d'una selecció de 100 nuclis-blogs en català.
La llavor es va sembrar a finals de Gener-08 a Granollers amb les primeres "Jornades de la Catosfera" i per crèixer ha comptat amb l'abonament dels lletraferits.
Les fulles verdes ja broten, i la flor ja és a les llibreries. Increïble!
El proper Dill26Mai a les 21:00 h. promocionarem el llibre "La catosfera literària 08" i el fet bloguer català a Punt 7 Ràdio de Sant Celoni. Escolta'ns en directe clicant a l'enllaç!.
Dissabte 17de Maig:
Avui és el dia. Dia D. Hora H. Lloc: Casal de Vallromanes. Hora: 19:00h. de la tarda. Presentació en societat de la 1ª criatura bloguera catalana, "La catosfera literària 08". Hi hem publicat un post 100 bloguers de la terra. El cop no m'hi cap al cap. Quarts de 4 i no m'en sé avenir encara a la idea. No sé pas què hauré de fer amb aquest posat de flipat.
D'una cosa, però, me n'alegro molt: estic gaudint, abans de res, de la soletat del lletraferit. Com diu l'Alan Parsons a "Eye in the sky", "Silence and I", el silenci i jo. I ningú més.
Me'n vaig cap a Vallromanes de seguida, doncs. Espero conèixer-vos a tots dintre d'unes hores. La propera setmana us explicaré fil per randa com ha anat tot. La bena lletraferida sembla que torna en bona hora. La musa ja em dona feina per fer. Bentrobada.
Divendres 16 de Maig:

Presentació del Dij15Mai a la Llibreria Catalònia aquí
Tota la història de LCL aquí
Divendres 9 de Maig:
¡¡¡Ja els tenim aquí!!! ¡¡¡Div16Mai a les llibreries!!!
Dijous 24 d'Abril:
¡¡¡Dissabte 17 de Maig a les 19:00h. al Casal de Vallromanes!!!
¡¡¡Ja tenim dia+hora+lloc per a la presentació del llibre LCL!!!

No em preguntis perquè escric. No em preguntis què en trec de la meva disortada lletraferidura. No em preguntis què en faig del que rau al capbaix de la paperera de reciclatge. No em preguntis què caram fot la musa en el seu temps lliure. No em preguntis com pot ser que el blog tingui teranyines. No em preguntis res...
Aquí tens la resposta: en Toni Ibàñez m'envia un email amb la sorprenent notícia de que el llibre "La Catosfera literària" aviat veurà la llum, en un format que recull una selecció de 100 post's de 100 bloguers que escriuen en català. Felicitats a tots!. El post anomenat "Ciber-resistència (I)" (publicat en aquest blog el passat 18-Gen-07) n'és un dels molts que allà hi trobareu, pàgina amb pàgina i al costat de grans mestres escriptors!.
(Podeu trobar el post "Ciber-resistència (I)" en castellà aquí, per gentilesa de Jesús Nava, de "Filosofía Digital".)
No em preguntis què se sent quan et publiquen 4 ratlles d'aprenent en un llibre. No em preguntis què ha passat. No em preguntis com ni quan va començar tot. No em preguntis si em corre orxata per les venes. No em preguntis si es reobrirà o no aquest llogaret. Deixa de fer-me preguntes, i quan el llibre sigui a les lleixes de les llibreries el Divendres 16 de Maig, compra'l i opina!.
Perquè els beneficis que s'obtinguin seran destinats a fins solidaris ( "La Bressola" de la Catalunya Nord).
Perquè gairebé ningú que escriu sap de veres el perquè de tot plegat.
Perquè només penso en gaudir tant com pugui d'aquest bell instant.

Gràcies a tots els que han fet possible aquesta criatura i a la bona gent de Cossetània Edicions!.

Dedico la publicació del meu post al llibre de LCL a molta gent, i d'entre tots ells a la memòria d'en Cristóbal (q.e.p.d.) i a la d'en Jaume Martori, amic, mestre i lluitador incansable (q.e.p.d.).

Divendres 18 d'Abril: Novetats LCL-1 i Novetats LCL-2

30 comentaris:

Isabel Barceló Chico ha dit...

Felicidades por este éxito. Supongo que sentirás una gran emoción y más todavía cuando tengas en las manos el libro, recién cocinadito. Todo un éxito. Disfrútalo. Saludos cordiales.

Pedra Lletraferida ha dit...

Gracias a ti por los ánimos, Isabel, que créeme sólo por ésta vez, me son de gran utilidad!.

No sé decirte si es o no es un éxito. Y si lo es, compartido. Que a un "mindundi" como yo -que escribe por amor al arte, como por otras tantas cosas- le publiquen un post en un libro, es algo excepcional. Pienso disfrutarlo de veras, pues es una gratísima sorpresa.

Saludos cordiales!

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Isabel Barceló Chico ha dit...

Bueno, bueno, eso de "mindundi" déjalo correr. Con la cantidad de gente que publica e ignora hasta las reglas de ortografía. La satisfacción no te la quita nadie, y el mérito tampoco. Saludos cordiales.

Ferran Caballero ha dit...

Felicitats, mestre!

Jesús M. Tibau ha dit...

Aviat naixerà aquesta criatura que tindrà tants pares i mares!

Pedra Lletraferida ha dit...

Moltes gràcies, Ferran!

Jesús, gràcies a tú també per la visita!

zel ha dit...

Aquests pedra amiga ha rodat molt abans de tornar...benvingut, de nou a casa? Espero que sí! Petons!

Pedra Lletraferida ha dit...

Benvinguda, Zel!

"Like a rolling stone" em trobo riu avall, i encara a hores d'ara desconec en quina llera m'aturaré, endut per la frescor i la remor d'unes aigues tèrboles. És complicat i molt surrealista tot plegat. Potser fins i tot demano trasvassament de riu... Jajaja. Cuida't molt, maquíssima!

Petunasus!.

Montse ha dit...

Felicitats, si ets dels escollits (jo, com que no tinc un blog literari, no hi vaig enviar res, ara em sap greu)

Molt bé, mindundi, ara espero llegir un altre post aquesta tarda, eh? no em fallis!

petonets!

Pedra Lletraferida ha dit...

Gràcies, Montse, bonica! Lo del post no ho sé, doncs m'ho pensaré... Tens bones arts convencitives, tú, eh?. Petunasus!.

Júlia ha dit...

Jo crec que també n'hi tinc un, el vaig escollir una mica a l'atzar, però, bé, ja està fet. A veure si puc anar a la festa i veure-us a tots i totes.

Pedra Lletraferida ha dit...

N'hauries d'estar ben segura doncs, Júlia, de que n'hi tens un de post a LCL, que jo crec que sí... A la llista hi surt un blog anomenat "La Panxa del Bou", que em sembla a mí que et sona d'alguna cosa, i no a Patufet, precisament... Jajaja. A la festa no hi pots faltar, perquè sinó potser pensaré que tens por de les pedregades... Bé, sí, jo també en tinc una mica de por de mi mateix... Jajaja.

Petons!!!

Montse ha dit...

ep, què ha passat amb els posts????????????????????????????????

un parell de setmanes sense venir i ens deixes abandonats!!!

vaaaaa, som-hi!

Unknown ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Pedra Lletraferida ha dit...

Arare, bonica! Com estàs? Dintre de poc es produïran novetats. Atents a la pantalla, doncs. Fins aviat!

Júlia ha dit...

Vindré, vindré, a veure si ens coneixem tots i totes. Si no us reconec, em dieu alguna cosa.

Pedra Lletraferida ha dit...

Vine, Júlia, vine, que ens coneixerem tots i totes!. Oitant que em reconeixeràs! No has vist la foto que m'acompanya quan signo els comentaris? I doncs?... Jajaja. Fins demà!

Anònim ha dit...

Moltes felicitats!

Pedra Lletraferida ha dit...

Gràcies, APM! Gràcies a tú, també, no te n'oblidis mai!

Ferdinand ha dit...

pedra lletraferida, demà buscaré entre el públic assisstent un Plató amb el dit alçat, i posats amb cara de Leonardo Da Vinci.

Busca un Rimbaud, un noiet pel-roig amb ulleres tronjes (per no desentonar), aixalabrat i una mica "altre".

Pedra Lletraferida ha dit...

Amic Gulchenruz, siguis ben trobat!.
No, home, no! Potser amb la perruca no m'hi trobarás pas (és una pista molt valuosa, compte!), i potser amb la túnica vermella i les sandàlies, doncs tampoc... Jajaja.
Amb el dit alçat potser sí, aviam si algú m'escolta i m'ajuda a fer la recerca de l'amic bloguer "Gulchenruz".
Serà un plaer! Fins demà!

Júlia ha dit...

Òndia, no et vaig veure, em sap greu. On eres?????

Pedra Lletraferida ha dit...

Hola, Júlia! Jo sí que et vaig veure, com no!. No et sàpiga greu. Són coses que passen. No m'hi vaig sentir massa còmode entre tant d'escriptor ver, i vaig preferir passar el màxim desapercebut possible. Un altre día serà. A la foto de família sóc el primer d'empeus començant per l'esquerra, just al costat del Toni. A reveure¡

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

ets tú es de l'esquerra de la fotografia, amb una mena de vestit gris i diguem amb poc pel? el que vol pasar desapercebut? el 14 de maig dius atents a la pantalla....haurem d'esperar molt per a veure que pasa?

Montse ha dit...

A veure... jo també espero des del 14 de maig i aquí no hi ha res!!!! (res més, vull dir)

Au, va, no ens facis esperar tant...

Et volem continuar llegint!!!!!

petonets passats per aigua.

Pedra Lletraferida ha dit...

Menta fresca:
Estic d'empeus a l'esquerra de la fotografía. El vestit és blau (americana i texans, vaja!) i porto el cap afaitat. No sé si és aquesta la descripció exacte de qui tú veus de gris.
Sempre he cregut en la màxima d'un mestre: "Ès millor mirar que ser vist".
Atents a la pantalla des del 14 de maig? Jo també estic esperant aviam si es produexi algún canvi. En parlem per altres mitjans.
Gràcies per la visita!

Arare:
Em consta de tú i de molts que amb tot el carinyo del món voleu que continui escrivint i explicant-vos coses al blog. Vòs sabeu de bona mà que no és tan senzill com sembla, perquè escriure requereix un engranatge en el qual només que una peça grinyoli, l'escrit no surt. I així estem.
Et dic el mateix que a "Menta fresca". En parlem, si vols, per altres mitjans. Tampoc estic tant lluny de Blanes, quan tornis del viatge!.
Una abrçada!

Montse ha dit...

vale :)
que passis un bon cap de setmana (el que queda d'ell)
petonets!!

mar ha dit...

bona nit, pedra
passava per aquí per desitjar-te un bon estiu
i per portar-te una forta abraçada d'os, d'aquelles que sentim sense que calgui fer-les quan ens veiem
mil petons
m

zel ha dit...

Jo, insistent com molts vaig passant a veure si la pedra plega de dormir... Bon estiu, i dóna senyals de vida, sisplau!