"La catosfera literària 08"

Dimarts 20 de Maig:

Bloguejats fem catosfera.

Aquest és el títol que li posaria a la foto de família (si ens vols veure en vídeo, clica aquí) de la presentació del llibre "La catosfera literària" el passat Dis17Mai pels volts del capvespre al Casal de Vallromanes.

Adictiva i primerenca sensació és el que que em queda després de la desvirtualització de part dels coautors (37 hi vam ser, diuen) de la fusió en un llibre d'una selecció de 100 nuclis-blogs en català.

La llavor es va sembrar a finals de Gener-08 a Granollers amb les primeres "Jornades de la Catosfera" i per crèixer ha comptat amb l'abonament dels lletraferits.

Les fulles verdes ja broten, i la flor ja és a les llibreries. Increïble!

El proper Dill26Mai a les 21:00 h. promocionarem el llibre "La catosfera literària 08" i el fet bloguer català a Punt 7 Ràdio de Sant Celoni. Escolta'ns en directe clicant a l'enllaç!.

Dissabte 17de Maig:
Avui és el dia. Dia D. Hora H. Lloc: Casal de Vallromanes. Hora: 19:00h. de la tarda. Presentació en societat de la 1ª criatura bloguera catalana, "La catosfera literària 08". Hi hem publicat un post 100 bloguers de la terra. El cop no m'hi cap al cap. Quarts de 4 i no m'en sé avenir encara a la idea. No sé pas què hauré de fer amb aquest posat de flipat.
D'una cosa, però, me n'alegro molt: estic gaudint, abans de res, de la soletat del lletraferit. Com diu l'Alan Parsons a "Eye in the sky", "Silence and I", el silenci i jo. I ningú més.

Me'n vaig cap a Vallromanes de seguida, doncs. Espero conèixer-vos a tots dintre d'unes hores. La propera setmana us explicaré fil per randa com ha anat tot. La bena lletraferida sembla que torna en bona hora. La musa ja em dona feina per fer. Bentrobada.
Divendres 16 de Maig:
Presentació del Dij15Mai a la Llibreria Catalònia aquí
Tota la història de LCL aquí

Divendres 9 de Maig:
¡¡¡Ja els tenim aquí!!! ¡¡¡Div16Mai a les llibreries!!!
Dijous 24 d'Abril:
¡¡¡Dissabte 17 de Maig a les 19:00h. al Casal de Vallromanes!!!
¡¡¡Ja tenim dia+hora+lloc per a la presentació del llibre LCL!!!

No em preguntis perquè escric. No em preguntis què en trec de la meva disortada lletraferidura. No em preguntis què en faig del que rau al capbaix de la paperera de reciclatge. No em preguntis què caram fot la musa en el seu temps lliure. No em preguntis com pot ser que el blog tingui teranyines. No em preguntis res...
Aquí tens la resposta: en Toni Ibàñez m'envia un email amb la sorprenent notícia de que el llibre "La Catosfera literària" aviat veurà la llum, en un format que recull una selecció de 100 post's de 100 bloguers que escriuen en català. Felicitats a tots!. El post anomenat "Ciber-resistència (I)" (publicat en aquest blog el passat 18-Gen-07) n'és un dels molts que allà hi trobareu, pàgina amb pàgina i al costat de grans mestres escriptors!.
(Podeu trobar el post "Ciber-resistència (I)" en castellà aquí, per gentilesa de Jesús Nava, de "Filosofía Digital".)
No em preguntis què se sent quan et publiquen 4 ratlles d'aprenent en un llibre. No em preguntis què ha passat. No em preguntis com ni quan va començar tot. No em preguntis si em corre orxata per les venes. No em preguntis si es reobrirà o no aquest llogaret. Deixa de fer-me preguntes, i quan el llibre sigui a les lleixes de les llibreries el Divendres 16 de Maig, compra'l i opina!.
Perquè els beneficis que s'obtinguin seran destinats a fins solidaris ( "La Bressola" de la Catalunya Nord).
Perquè gairebé ningú que escriu sap de veres el perquè de tot plegat.
Perquè només penso en gaudir tant com pugui d'aquest bell instant.

Gràcies a tots els que han fet possible aquesta criatura i a la bona gent de Cossetània Edicions!.

Dedico la publicació del meu post al llibre de LCL a molta gent, i d'entre tots ells a la memòria d'en Cristóbal (q.e.p.d.) i a la d'en Jaume Martori, amic, mestre i lluitador incansable (q.e.p.d.).

Divendres 18 d'Abril: Novetats LCL-1 i Novetats LCL-2

Pedregades (1)

Amb aquest post m'apunto a una costum bloguera, com és la de crear una série amb el caràcter propi de l'administrador. De collita pròpia, o no, amb bona milk. No és el primer intent ni serà l'últim, però si ens quedem mirant el dit que ens assenyala la Lluna...
----------------------------------------------------------------------------------
*És de llibertins defugir totes i cadascuna de les responsabilitats, per raons de llibertat.
*Per molt grossa i mòbil que sigui la gàbia, l'ocell que hi viu dins mai serà lliure.
*La felicitat es troba en l'equilibri emocional, i no en l'assoliment dels bens materials que creiem necessitar.
*"El problema rau on brolla l'aigua, no pas on esquitxa" (Proverbi xinès).
*Mai és tard per aprendre Ètica, ni que sigui de franc (Encàrrec del poble).
----------------------------------------------------------------------------------
Ah! Se m'oblidava. Per a les ferides de les "Pedregades" tinc a la vostra disposició mercromina, gasses i esparadrap. Ho sento, però si us fa mal, és bona senyal!. El pensament ja ho té això. Porto l'ànima curulla de traus. Què us fa més mal, no pensar o malpensar?.
(La foto de la capçalera és un petit homenatge "oriental" que li faig a un àngel que se m'ha creuat, miraculosament, a la vida. Gràcies, Rosa sense punxes!).

Meme de l'Intel.lecte

Des de ca l'Intel.lecte em van encomanar ja fa uns dies aquest meme, però fins ara no he trobat una estona per a omplir-lo i fer-lo públic. Aquí el teniu:

1.- Quan temps portes com a blocaire?
Si no vaig errat crec que va ser pels volts de principis del 2005 quan vaig començar en un blog que es diu "Pensar per viure" (temps de l'Imagine!), i que tinc enllaçat ara des d'aquest, que el va susbstituïr en el seu dia. O sia gairebé fa 3 anys.
2.- Com vas saber l'existència dels blogs?
A través de la meva curiositat per saber i aprendre cada día una mica més i de tothom vaig veure que alguns mestres en tenien un, i em vaig preguntar si jo també podria tindre'n, ni que fós per guixar la paret, passar l'estona, i satisfer l'ego de lletraferit.
3.- Digues 5 blogs que segueixes diàriament.
Molts, moltíssims més que només 5, però en destaco aquests 9 d'imprescindibles per mi:
*L'Home que Mira
*Terricabras-Filosofía
*Entrellum
*El Café de Ocata
*Paraula d'Stone
*En el Bosque
*Meditacions des de l'Esfera
*Creació Filosòfica
*Filosofía Digital
4.- Ets lector anònim d'algun blog?
Oitant! De moltíssims blogs que ara i aquí m'és del tot impossible d'enumerar un per un, perquè no acabaríem mai. De tots n'aprenc a diari, sens dubte!. Per això me'ls llegeixo.
5.- Alguns autors que et generin especial simpatia.
Us dic el mateix que a la resposta de la pregunta anterior, però en aquest cas referida a escriptors de blogs. O sinó, dona un cop d'ull al meu esquifit blogroll. No t'en puc destacar a cap, o millor dit, te'ls destaco a tots i més que no hi caben. Cadascun té la meva simpatía pel sòl fet d'escriure un blog.
6.- Amb quins 5 blocaires aniries de marxa?
Elles i ells ja ho saben (no diré noms, però són del poble gairebé tots), encara que més d'un (i d'una!) es fa el sord, l'orni, el suec, o tot a l'hora... Serà qüestió d'insistir. De bon rotllo!. (Ara que no em llegeix ningú, podríem muntar una trobada de bloguers celonins?).
7.- Amb quins 3 blocaires passaries una nit de bogeria sexual?
Aquesta no, aquesta sí que no te la puc respondre amb noms, perquè llavors sí que aniríem de cap a l'avern. Un és bon noi, i d'aquestes coses no en gasta. Ara més seriosament: "Sexo, ¿y ezo qué é?"...
8.- T'has enamorat mai d'algun(a) blocaire?
Ves per on, fa ben poc que gairebé he deixat de creure -ni que sigui per un temps- en això de l'enamorament "real". Coses que passen. A més, tampoc he conegut de ben a prop i a fons a cap noia blocaire, punt que considero imprescindible. Resposta a la pregunta: No.
9.- Estàs satisfet amb el teu blog?
No, ras i curt. No li dedico tot el temps que li cal. M'agradaria postejar més sovint. I escriure millor. I expresar-me millor. I que se m'entengués millor. I tindre una musa més treballadora...
10.- Escull entre 3 i 5 blocaires per a que facin aquest meme.
Com ja deuen saber els que em llegeixen, no sóc partidari de passar meme's a ningú.

Gràcies, Intel.lecte i companyia per l'encàrrec, que espero hagi cumplert i sigui del vostre agrat. Una abraçada!.

Poble i comunitat

Amb tristor observo com des de les alçades de la meva urbs, i per dissort de la democràcia, cauen bocins de llotja al capdamunt de les misèries dels vilatans. Amb angùnia escolto el xiuxiueig de les bales de moralina esbombant-me el poc cervell enraonat que em queda. Amb sorpresa copso dins meu el naixement d'una sobtada il-lusió que no es torça davant l'huracà mercenari que bufa a la polis. Prefereixo morir d'empeus abans que viure agenollat!.
----------------------------------------------------------------------------------
"Un pueblo es una comunidad. Lo cual supone que los individuos que lo componen comulgan en algo. Por mucho que ésta comunión sea siempre desigual y relativa, siempre conflictiva (la civilización no es un largo río tranquilo) siempre fràgil y provisional (ninguna civilización es inmortal), no es por ello menos necesaria, o más bien lo es más. Sin ella, ninguna sociedad podría desarrollarse, ni siquiera subsistir. La ley no lo puede todo. La represión tampoco. No se va a poner a un policía detrás de cada individuo... por lo demás, si tal fuese el caso, ¿quién vigilaría a los policías? La democracia es una gran cosa. El orden público también. Pero no pueden, ni una ni el otro, sustituir la comunión que ambos suponen".
El alma del ateísmo, André Compte-Sponville, Paidós, pàgina 34.
----------------------------------------------------------------------------------
El mal ús de l'intel.ligència i de la raó han justificat barbàries, i la naturalitat és una més de les disfresses de la mentida. I qui no sàpiga què és el que manté el poble cohesionat i en comunió, que ho pregunti, o que calli per sempre. Tan sols una pista: no es tracta ni d'idees ni de sigles polítiques. Qui suspengui l'examen, que plegui de polític o de flamant "aspirante a lo que sea". El respecte i la dignitat no fugen pas d'estudi quan s'acaben els Plens. De res!.

Afegitó del Dim15Gen a les 18:15h.: Em queda per dir als al.ludits que l'ironía és eina preuada de savis i mestres. Ans al contrari, el vostre cinisme no us serveix per parlar amb el ciutadà, sinó per controlar-lo. "Keep your eyes on prize" (mantingueu els ulls sobre el premi) us canta The Boss des del doble CD+DVD "Live in Dublín". Els voltors, per descomptat, mengen en un post apart.

2mil8 amb il.lusió

Feia tot just un any ahir Dis29Des que en aquest post us feia esment d'una nova i renovada etapa pel blog que llegiu. Tanmateix com llavors, i paradoxalment, empro les mateixes lletres (que no les circumstàncies, qui m'ho havia de dir!) per tancar aquest vell i nefast 2mil7 , però també per obrir el nou 2mil8, amb il.lusions renovades. Potser us semblarà que m'he limitat a fer-ne un senzill "tallar-i-enganxar" (realment és així), però aneu errats, us ho asseguro!. Paraula de Pedra picada. El post s'adapta, en aquest cas, al riu de la vida d'avui.
----------------------------------------------------------------------------------
L'Àgora és al carrer i no pas dins dels temples personals, i la pulsió lletraferida és massa intensa com per fer-la oblidar del tot. Som potència vital i sovint ens veiem abocats a l'avern de la potent escriptura virtual. El proper Dim01Gen comença una nova etapa pel blog que us llegiu. Provarem a tornar, i tornarem a provar canvis. Només us puc assegurar una distància mitjana amb la realitat, i una periodicitat aleatòria marcada per les circumstàncies de qui us escriurà a pedregades. Sigueu de nou ben trobats. Disculpeu la nosa que us faci el polsim que s'aixeca en passar l'escombra. Fora queda el pòsit d'èpoques tèrboles. A fi de comptes la xarxa ens permet penjar-hi tantes pinzellades com colors, que sempre ens resulta més de profit que llençar les idees a les escombraries de reciclatge.
----------------------------------------------------------------------------------
Ho repeteixo per si de cas no se m'ha entès prou bé: és el mateix post, però no pas el sentit personal que li donc. Les paraules no em forçaran a ser el que no sóc. M'embafen els bocamolls fent safareig sobre la vida dels altres. Els propòsits per l'any que comença me'ls marco jo mateix. A partir del Dill07Gen la Pedra (potser) navegui pels fons d'altres rius de la Terra, passant abans l'ITV. No rodaré més de canto. No se'n salvarà ni En Destí, a qui li tinc amagada una imprevista carta que li esmicolarà els malucs. M'he posa't les piles. Ara decideixo jo!. Bon Any Nou Fi2lOsOf8ic a tothom!!!

Postal de Nadal

Per felicitar-vos les festes a tots i per desitjar-vos un bon any 2mil8 he cregut oportú fer-vos un breu relat d'una interessant excurssió que vaig fer pel pont de la Consti&Puri (primers de desembre) a Les Guilleries, al bonic poble d'Osor (comarca de La Selva), a mig camí entre St. Hilari Sacalm i Anglès. Tot seguit entendreu el perquè. És la meva Postal de Nadal.

Abans d'arribar-hi ja te'n adones de que la Vall d'Osor és un lloc on de ben segur t'hi amagaries sota les seves llegendes, on hi escaparies per fugir del que sigui necessari escapar, on mai voldries ser trobat per res ni ningú, i on voldries fondre't amb la natura salvatge que t'acarona els sentits. La carretera que ens hi porta és ben molla per la boira ploranera del matí, i es dibuixa neguitejant corbes enmig d'esquerps entrants, resseguint el curs de la riera d'Osor.

Després de gaudir d'una part dels setze punts de l'itinerari turístic pel poble (indrets de visita imprescindible), vam escollir el "Restaurant del Coll" per anar a tastar les excel.lències de la comarca, situat al capdamunt d'un turonet, i a tocar de l'antic priorat de la Verge del mateix nom. Un bon àpat en companyonia, en el marc incomparable dels cingles del Far al capdavant, i amb l'embassament de Susqueda als nostres peus.

Si doneu un cop d'ull a la web del poble d'Osor estareu potser d'acord amb mi en que aquest llogaret és talment aquell poblet petit fet amb cuques casetes de pedres de riu, foradat amb carrers estrets i costeruts, i que de minyons hi posavem al pessebre, amb les seves rieres i els seus ponts. Per encapçalar el post he escollit una foto del Pont Vell, romànic de pedra del S. XV. (Cliqueu-hi al damunt per veure-la millor).
---------------------------------------------------------------------------------
"La situació de Ossor en lo fons de una vall, regada per una copiosa riera, ab fonts y torrents per tot arreu y voltada de altas montanyas, rublertas de bosch espessíssim, és verament incomparable."
Artur Osona. "Itineraris d'Excursions per Collsacabra i les Guilleries", 1882 .
---------------------------------------------------------------------------------
"Fue interrogando al joven Teeteto cuando Sócrates se presentó a sí mismo como partero. Su interlocutor se encontraba empantanado en una maraña de argumentos y era incapaz de abrirse un camino de salida" (Teeteto 148e).
Gregorio Luri. "Guía para no entender a Sócrates", pág 63. Editorial Trotta.
---------------------------------------------------------------------------------
En el fons de nosaltres mateixos, en el "coneix-te a tú mateix" de l'ideal socràtic, és des d'on albirem la vall de la nostra ànima, autèntic esvoranc d'angúnies i tristors. L'embassament sobtat i forçat dels sentiments hi ha produït un pantà de raonaments que des del cor lluiten per obrir-se camí cap els altres, els que més ens estimem, en els que ens re-coneixem i projectem, deixant els egoïsmes muntanyes amunt.

Una vida amb afecte és la força de l'aigua que mou la turbina del món, en fer-nos bolcar sencers pels cingles, si s'escau. Per emprendre aquest camí, al sarró només hi portem la certesa de que serem prejutjats injusta i impunement, que les errades seran magnificades fins a l'infinit, i que qualsevol encert (potser) no serà tingut mai en compte. Qui m'havia de dir que la maièutica socràtica es podia utilitzar com a punt de sortida d'una situació d'emergència emocional.

Vaig deixar a la Soletat (imposada) tancada a casa amb clau, en una habitació ben fosca a pa i aigua, i me'n hi vaig endur l'Esperança. "Un bon començament" són les paraules més belles i adients que mai hagués gosat escoltar en aquells paratges, cau i testimoni de les trapelleries d'en Serrallonga (a la tardor de l'any vinent està prevista l'emissió per TV3 d'una sèrie en 2 capítols sobre la seva llegenda). A mi m'hi van robar el cor, a Osor¡.

Control de plagas

No postejar no implica no-pensar, i ni molt menys no-llegir. I és en aquestes que en els darrers dies, i de resultes d'un passeig per la xarxa filosòfica, em vaig topar amb aquesta perla que a continuació us enganxo. Em sobren els comentaris (sóc humanista de mena, ves), però sí que us puc assegurar que per més endavant us dec un comentari personal acurat, calmat i arran de gespa. Ara sóc a la vora de l'avern, i a baix ja veieu quina marona tèrbola hi fa. Vindran temps millors, oitant que sí!. Gaudiu-ne de la seva lectura, i digueu-me, si us plau, què us vé al caparró...
----------------------------------------------------------------------------------
Cuando aumenta demasiado el número de individuos de una especie y daña considerablemente el medio ambiente, se le llama plaga. Por el mismo daño realizado al medio ambiente, sumado a la escasez de recursos, el número de indivduos de la plaga se reduce y ésta deja de serlo. Los mecanismos para reducir el número de individuos bien pueden denominarse como “control de plagas”; y dado que por la definición anterior, la humanidad puede ser entendida como una plaga, se puede decir que los mecanismos de control de plagas de la naturaleza se han retardado en rebajar la cantidad de seres humanos satisfactoriamente, de modo que, el hombre, como buen control externo, se encarga de ser su propio control de plaga. “Ojos que no ven, corazón que no siente” reza el viejo adagio y el hombre le ha comprendido bien, pues no suele matar de forma directa a menos que sea estrictamente necesario; actualmente, crea instituciones -o permite su existencia- encargadas de reducir el número de sujetos de los modos que se sientan más lejanos posibles. Una de esas creaciones, el “dicom” en Chile, famosa por su método de laberinto sin salida, se encarga de marcar un hombre cualquiera basándose en una deuda que pueda tener, no para su apedreamiento -que sería muy directo-, sino para que, una vez marcado, nadie le dé trabajo, de modo que se vea obligado a robar para vivir o a caer en desgracia para que, en lo posible, se quite la vida y la sociedad quede totalmente libre de toda sensación de injusticia o culpa.
----------------------------------------------------------------------------------
Post publicat al blog de l'amic Alejandro "Filosofía y Café", el passat Dim-23-Oct. Gracias, compañero.