Universitari!

El día D i l'hora H era el passat divendres 5 de juny cap al migdia, però la meva floreta estimada no se'n va saber estar, i uns minuts després de les 10 ja erem dins la Intranet de la UOC. Uns segons després, em va dir... Papa, que no ho veus, ets APTE!!! Amb un 6'5 de mitjana!!!.
I el més increible de tot plegat, amb un merescudíssim 8 a l'examen de Filosofía sobre un text infumable de Kant. N'estava convençut de que l'havia suspès, de tant complicat que em va semblar!.
Bé, doncs, alea iacta est. Nous temps, nous canvis, nou rumb. D'ara en endavant espero i desitjo tindre més temps per escriure aquí. A partir del setembre deixaré perdre els meus passos pels passadissos i aules de la UB-Filosofía, per continuar aprenent de tots. Només volia això, continuar aprenent!. I el més gratificant: la meva filla estarà estudiant 2on. any d'Història al mateix edifici de la UB al Raval barcelonés...
Gràcies emocionades a tots els que m'heu donat el vostre suport incondicional des de l'ombra!.

Llençols de fantasmes

A "Deliris de grandesa" us escrivia sobre la vida i miracles d'un determinat tipus de personatge prehistòric, però que m'anava com anell al dit (ecs!) per tal d'explicar-vos el muntatge grotesc dels que es vanten de tindre estatus socio-econòmic, com a tret distintiu i exclusiu de la resta. Aquest altre versa, en canvi, sobre les aparences, les façanes ("fachadas", per entendrens) i els llençols de fantasmes delirants de grandeur. Per tal d'introduïr-vos-hi us transcric un text amb un exemple força entenedor. El llibret em va caure de rebot d'un nebot que fa 1BAT, i ves per on, n'he pogut treure suport literari per a un post. De mica en mica s'omple la pica!:
----------------------------------------------------------------------------------
En un laboratorio de Psicología Social de Estados Unidos se formaron dos grupos de gente de origen y formación análogos, a quienes se proyectó por separado una misma película: una película pesada, aburrida, malísima. A los del grupo A, sin embargo, se les había convencido (gracias a un título y a una explicación previa muy sugestivos) para que pagasen un elevado precio por verla, mientras que a los del grupo B se les ofreció gratis. Pues bien, cuando se les hizo luego a unos y a otros una encuesta sobre la calidad de la película, el grupo que había pagado por verla respondió, en general, mucho más positivamente que el grupo que no había pagado. Y es lógico: para los componentes del grupo A, el hecho de aceptar que habían pagado un precio tan caro para ver un bodrio era confesarse necios y además engañados –tontos y apaleados- . De ahí que hallasen mejor la película precisamente porque habían pagado tanto por verla: la tenían que defender para, de alguna manera, autodefenderse. Y muy bien conocen este mecanismo psicológico los clubs de tenis que cobran inscripciones tan elevadas por hacerse socios, o los cuerpos de catedráticos, de jueces, de notarios. Entrar en estos clubs o cuerpos cuesta mucho (en dinero, en estudios, en oposiciones) y, precisamente porque ha costado tanto entrar en ellos, quienes lo han conseguido valoran altamente su pertenencia y tienen un gran “espíritu de cuerpo”. Lo han de tener, en efecto, pues si no creen ahora que es muy valioso ser notario o catedrático, está claro que fueron unos necios quemándose las pestañas durante cuatro años para preparar las oposiciones…
"Por qué Filosofía", X.Rubert de Ventós, Ed. Península. (Pàg.52).
----------------------------------------------------------------------------------
Els termes "causa" i "efecte" van amb el peu canviat per una d'aquelles coses que té el llenguatge que emprem. No és que paguin "per allò que els agrada", sinó que "els agrada allò que han pagat": comprar-se uns texans envellits, bruts, trencats, foradats i apedaçats per 100 eurus és un senyal diferencial del seu establishment, encara que la vàlua real del producte estigui al nivell de les escombraries. És la trista llufa que els penja d'un gremialisme tronat: l'entrada als clubs exclusius (i a les festasses!) es paga també amb influències, ús d'informació privilegiada, favors i interessos.

Pareu l'autobús, que jo em baixo a la propera!. Estàn empanats!. A poc a poc ja anirant caient, ja... Però, creieu veritablement que el temps és el jutge últim?. Aristòtil , on és "L'Ètica"?. És arribada l'hora de vendre's l'ànima al diable?. Aquesta xavalla és el preu de tot plegat?.

Deliris de grandesa

Admirat Albert: m'ha semblat escoltar aquesta història en un altre lloc. Els francesos en diuen "dejà vu". Això sí, el patró pel qual talles els "delirants" és idèntic i a l'alçada de la seva hipotètica "grandeur".
----------------------------------------------------------------------------------
"La d’Aznar és la lluita desesperada d’un inspector d’Hisenda de províncies per ser algú. Primer ho va provar a l’Iraq amb el Trio de les Açores. És la història d’un home de Castella i Lleó que acaba posant els peus a sobre la taula del ranxo de George Bush. Després va provar de ser algú aspirant a formar part de la beautiful people. La d’Aznar és la història d’un caràcter sec i auster que, quan s’envolta de gent poderosa, acaba casant la filla en una cerimònia d’Estat a El Escorial i prenent el sol al iot de Briatore, mentre el gendre controla els drets de la Fórmula 1 a Espanya. Un home de poble enlluernat pel diner a qui li agrada sortir a l'Hola explicant sopars de duro. Un polític (...) que vol ser un tauró de les finances.(...). Un senyor que pretén jugar a la primera divisió de la lliga d'homes poderosos amb glamur, quan de glamur no n'ha tingut mai, i ara, per no tenir, no té ni el poder. Només deliris de grandesa".
(Diari AVUI del dimarts 9 de setembre del 2008.
Pel darrere, "Latin Lover", Albert Om).
----------------------------------------------------------------------------------
Potser tots plegats es creuen que quan els fiquin dins de la caixa a criar malves, al seu darrere els seguirá el camió de les mudances.
Pobrets, quin desencís i quina angúnia!...
(Nota de l'autor: No us enganyéssiu pas. El post no va pel bigotis. Qui tingui neurones, que pensi. A les penes, Pedregades)

"La catosfera literària 08"

Dimarts 20 de Maig:

Bloguejats fem catosfera.

Aquest és el títol que li posaria a la foto de família (si ens vols veure en vídeo, clica aquí) de la presentació del llibre "La catosfera literària" el passat Dis17Mai pels volts del capvespre al Casal de Vallromanes.

Adictiva i primerenca sensació és el que que em queda després de la desvirtualització de part dels coautors (37 hi vam ser, diuen) de la fusió en un llibre d'una selecció de 100 nuclis-blogs en català.

La llavor es va sembrar a finals de Gener-08 a Granollers amb les primeres "Jornades de la Catosfera" i per crèixer ha comptat amb l'abonament dels lletraferits.

Les fulles verdes ja broten, i la flor ja és a les llibreries. Increïble!

El proper Dill26Mai a les 21:00 h. promocionarem el llibre "La catosfera literària 08" i el fet bloguer català a Punt 7 Ràdio de Sant Celoni. Escolta'ns en directe clicant a l'enllaç!.

Dissabte 17de Maig:
Avui és el dia. Dia D. Hora H. Lloc: Casal de Vallromanes. Hora: 19:00h. de la tarda. Presentació en societat de la 1ª criatura bloguera catalana, "La catosfera literària 08". Hi hem publicat un post 100 bloguers de la terra. El cop no m'hi cap al cap. Quarts de 4 i no m'en sé avenir encara a la idea. No sé pas què hauré de fer amb aquest posat de flipat.
D'una cosa, però, me n'alegro molt: estic gaudint, abans de res, de la soletat del lletraferit. Com diu l'Alan Parsons a "Eye in the sky", "Silence and I", el silenci i jo. I ningú més.

Me'n vaig cap a Vallromanes de seguida, doncs. Espero conèixer-vos a tots dintre d'unes hores. La propera setmana us explicaré fil per randa com ha anat tot. La bena lletraferida sembla que torna en bona hora. La musa ja em dona feina per fer. Bentrobada.
Divendres 16 de Maig:
Presentació del Dij15Mai a la Llibreria Catalònia aquí
Tota la història de LCL aquí

Divendres 9 de Maig:
¡¡¡Ja els tenim aquí!!! ¡¡¡Div16Mai a les llibreries!!!
Dijous 24 d'Abril:
¡¡¡Dissabte 17 de Maig a les 19:00h. al Casal de Vallromanes!!!
¡¡¡Ja tenim dia+hora+lloc per a la presentació del llibre LCL!!!

No em preguntis perquè escric. No em preguntis què en trec de la meva disortada lletraferidura. No em preguntis què en faig del que rau al capbaix de la paperera de reciclatge. No em preguntis què caram fot la musa en el seu temps lliure. No em preguntis com pot ser que el blog tingui teranyines. No em preguntis res...
Aquí tens la resposta: en Toni Ibàñez m'envia un email amb la sorprenent notícia de que el llibre "La Catosfera literària" aviat veurà la llum, en un format que recull una selecció de 100 post's de 100 bloguers que escriuen en català. Felicitats a tots!. El post anomenat "Ciber-resistència (I)" (publicat en aquest blog el passat 18-Gen-07) n'és un dels molts que allà hi trobareu, pàgina amb pàgina i al costat de grans mestres escriptors!.
(Podeu trobar el post "Ciber-resistència (I)" en castellà aquí, per gentilesa de Jesús Nava, de "Filosofía Digital".)
No em preguntis què se sent quan et publiquen 4 ratlles d'aprenent en un llibre. No em preguntis què ha passat. No em preguntis com ni quan va començar tot. No em preguntis si em corre orxata per les venes. No em preguntis si es reobrirà o no aquest llogaret. Deixa de fer-me preguntes, i quan el llibre sigui a les lleixes de les llibreries el Divendres 16 de Maig, compra'l i opina!.
Perquè els beneficis que s'obtinguin seran destinats a fins solidaris ( "La Bressola" de la Catalunya Nord).
Perquè gairebé ningú que escriu sap de veres el perquè de tot plegat.
Perquè només penso en gaudir tant com pugui d'aquest bell instant.

Gràcies a tots els que han fet possible aquesta criatura i a la bona gent de Cossetània Edicions!.

Dedico la publicació del meu post al llibre de LCL a molta gent, i d'entre tots ells a la memòria d'en Cristóbal (q.e.p.d.) i a la d'en Jaume Martori, amic, mestre i lluitador incansable (q.e.p.d.).

Divendres 18 d'Abril: Novetats LCL-1 i Novetats LCL-2

Pedregades (1)

Amb aquest post m'apunto a una costum bloguera, com és la de crear una série amb el caràcter propi de l'administrador. De collita pròpia, o no, amb bona milk. No és el primer intent ni serà l'últim, però si ens quedem mirant el dit que ens assenyala la Lluna...
----------------------------------------------------------------------------------
*És de llibertins defugir totes i cadascuna de les responsabilitats, per raons de llibertat.
*Per molt grossa i mòbil que sigui la gàbia, l'ocell que hi viu dins mai serà lliure.
*La felicitat es troba en l'equilibri emocional, i no en l'assoliment dels bens materials que creiem necessitar.
*"El problema rau on brolla l'aigua, no pas on esquitxa" (Proverbi xinès).
*Mai és tard per aprendre Ètica, ni que sigui de franc (Encàrrec del poble).
----------------------------------------------------------------------------------
Ah! Se m'oblidava. Per a les ferides de les "Pedregades" tinc a la vostra disposició mercromina, gasses i esparadrap. Ho sento, però si us fa mal, és bona senyal!. El pensament ja ho té això. Porto l'ànima curulla de traus. Què us fa més mal, no pensar o malpensar?.
(La foto de la capçalera és un petit homenatge "oriental" que li faig a un àngel que se m'ha creuat, miraculosament, a la vida. Gràcies, Rosa sense punxes!).

Meme de l'Intel.lecte

Des de ca l'Intel.lecte em van encomanar ja fa uns dies aquest meme, però fins ara no he trobat una estona per a omplir-lo i fer-lo públic. Aquí el teniu:

1.- Quan temps portes com a blocaire?
Si no vaig errat crec que va ser pels volts de principis del 2005 quan vaig començar en un blog que es diu "Pensar per viure" (temps de l'Imagine!), i que tinc enllaçat ara des d'aquest, que el va susbstituïr en el seu dia. O sia gairebé fa 3 anys.
2.- Com vas saber l'existència dels blogs?
A través de la meva curiositat per saber i aprendre cada día una mica més i de tothom vaig veure que alguns mestres en tenien un, i em vaig preguntar si jo també podria tindre'n, ni que fós per guixar la paret, passar l'estona, i satisfer l'ego de lletraferit.
3.- Digues 5 blogs que segueixes diàriament.
Molts, moltíssims més que només 5, però en destaco aquests 9 d'imprescindibles per mi:
*L'Home que Mira
*Terricabras-Filosofía
*Entrellum
*El Café de Ocata
*Paraula d'Stone
*En el Bosque
*Meditacions des de l'Esfera
*Creació Filosòfica
*Filosofía Digital
4.- Ets lector anònim d'algun blog?
Oitant! De moltíssims blogs que ara i aquí m'és del tot impossible d'enumerar un per un, perquè no acabaríem mai. De tots n'aprenc a diari, sens dubte!. Per això me'ls llegeixo.
5.- Alguns autors que et generin especial simpatia.
Us dic el mateix que a la resposta de la pregunta anterior, però en aquest cas referida a escriptors de blogs. O sinó, dona un cop d'ull al meu esquifit blogroll. No t'en puc destacar a cap, o millor dit, te'ls destaco a tots i més que no hi caben. Cadascun té la meva simpatía pel sòl fet d'escriure un blog.
6.- Amb quins 5 blocaires aniries de marxa?
Elles i ells ja ho saben (no diré noms, però són del poble gairebé tots), encara que més d'un (i d'una!) es fa el sord, l'orni, el suec, o tot a l'hora... Serà qüestió d'insistir. De bon rotllo!. (Ara que no em llegeix ningú, podríem muntar una trobada de bloguers celonins?).
7.- Amb quins 3 blocaires passaries una nit de bogeria sexual?
Aquesta no, aquesta sí que no te la puc respondre amb noms, perquè llavors sí que aniríem de cap a l'avern. Un és bon noi, i d'aquestes coses no en gasta. Ara més seriosament: "Sexo, ¿y ezo qué é?"...
8.- T'has enamorat mai d'algun(a) blocaire?
Ves per on, fa ben poc que gairebé he deixat de creure -ni que sigui per un temps- en això de l'enamorament "real". Coses que passen. A més, tampoc he conegut de ben a prop i a fons a cap noia blocaire, punt que considero imprescindible. Resposta a la pregunta: No.
9.- Estàs satisfet amb el teu blog?
No, ras i curt. No li dedico tot el temps que li cal. M'agradaria postejar més sovint. I escriure millor. I expresar-me millor. I que se m'entengués millor. I tindre una musa més treballadora...
10.- Escull entre 3 i 5 blocaires per a que facin aquest meme.
Com ja deuen saber els que em llegeixen, no sóc partidari de passar meme's a ningú.

Gràcies, Intel.lecte i companyia per l'encàrrec, que espero hagi cumplert i sigui del vostre agrat. Una abraçada!.

Poble i comunitat

Amb tristor observo com des de les alçades de la meva urbs, i per dissort de la democràcia, cauen bocins de llotja al capdamunt de les misèries dels vilatans. Amb angùnia escolto el xiuxiueig de les bales de moralina esbombant-me el poc cervell enraonat que em queda. Amb sorpresa copso dins meu el naixement d'una sobtada il-lusió que no es torça davant l'huracà mercenari que bufa a la polis. Prefereixo morir d'empeus abans que viure agenollat!.
----------------------------------------------------------------------------------
"Un pueblo es una comunidad. Lo cual supone que los individuos que lo componen comulgan en algo. Por mucho que ésta comunión sea siempre desigual y relativa, siempre conflictiva (la civilización no es un largo río tranquilo) siempre fràgil y provisional (ninguna civilización es inmortal), no es por ello menos necesaria, o más bien lo es más. Sin ella, ninguna sociedad podría desarrollarse, ni siquiera subsistir. La ley no lo puede todo. La represión tampoco. No se va a poner a un policía detrás de cada individuo... por lo demás, si tal fuese el caso, ¿quién vigilaría a los policías? La democracia es una gran cosa. El orden público también. Pero no pueden, ni una ni el otro, sustituir la comunión que ambos suponen".
El alma del ateísmo, André Compte-Sponville, Paidós, pàgina 34.
----------------------------------------------------------------------------------
El mal ús de l'intel.ligència i de la raó han justificat barbàries, i la naturalitat és una més de les disfresses de la mentida. I qui no sàpiga què és el que manté el poble cohesionat i en comunió, que ho pregunti, o que calli per sempre. Tan sols una pista: no es tracta ni d'idees ni de sigles polítiques. Qui suspengui l'examen, que plegui de polític o de flamant "aspirante a lo que sea". El respecte i la dignitat no fugen pas d'estudi quan s'acaben els Plens. De res!.

Afegitó del Dim15Gen a les 18:15h.: Em queda per dir als al.ludits que l'ironía és eina preuada de savis i mestres. Ans al contrari, el vostre cinisme no us serveix per parlar amb el ciutadà, sinó per controlar-lo. "Keep your eyes on prize" (mantingueu els ulls sobre el premi) us canta The Boss des del doble CD+DVD "Live in Dublín". Els voltors, per descomptat, mengen en un post apart.