Hi ha un preciós proverbi budista que diu així: "Si el problema té solució, de què et preocupes? Si el problema no té solució, de què et preocupes?". Doncs això mateix.
Estic d'acord en que la realitat és duríssima, i que per a segons quines experiències costa d'entomar, d'acceptar, i de conviure-hi amb ella. No em feu donar-vos exemples.
Però com diu la serena foto que us adjunto avui i aquí, tant si l'entens com si no l'entens, la realitat està al teu davant, "impertérrita, incólume e impóluta, impasible el ademán".
Ergo el millor que pots fer, "malgré tout", és no donar-t'hi més cops de cap contra ella, i començar-te a fer a la idea de com són les coses (nóumen) i de com se'ns mostren (fenòmen).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada