Dill-23-Abr: Recull

Quelcom s'havia de fer per revifar el blog, i aquí estem. No serà per no haver-ho intentat!. Potser el que cal és un nou rentat de fesomia i una urgent ITV de continguts. Volguer tocar el cel del pensament amb els dits és un desig. Aconseguir-ho, un impossible. Viatge a Ítaca, ple d'aventures, ple de coneixences...

Dill-23-Abr, Diada de Sant Jordi. Si n'hi han de motius per escriure i gaudir!. Us en dic la meva pensada, lligada amb un format de petits reculls sobre el que n'he llegit a la premsa, de camí cap a la feina.

Dels seients del tren arreplego el diari gratuït ADN, on a l'article "La columna" d'en Pere Gimferrer hi llegeixo: "És així que tot s'enllaça i, fent giragonses, tot convergeix i els llibres s'arrapen al teixit de tota la nostra vida. No cal que, com Borges, ens imaginem que el paradís és una biblioteca; més aviat cal dir que la biblioteca és una metàfora de l'existència".

Me'n vaig ara cal el suplement d'esports de l'AVUI "Avant", on en parlar d'un eixelebrat Barça, subscribeixo les paraules de l'Isaac Lluch en el sentit de que no tot és de color rosa, i que el camí roman farcit de punxes.

Tanmateix com en David Gonzàlez a la seva columna "L'Olla que bull" crec que la llista dels llibres "best-seller" la construeix un mateix a mida que es va obrint pas pel devenir dins del món lletraferit. No me l'empasso aquesta de que "els llibres més venuts són els millors llibres", perquè sobre parers literaris encara n'hem d'escriure i xerrar molt. Que el món, companys i companyes, n'és ben ple d'escriptors i d'escriptores boníssims, molts dels quals mai podran editar el seu treball.

M'ha agradat la vinyeta d'en FER , on el drac li retreu al cavaller Jordi el fet de que ell només compri un llibre avui "per quedar bé", mentres el drac "en compra tot l'any". Anem a pams, bestiola, anem a pams!. Tot arribarà, com diu en Terri en el seu comentari setmanal. Sens dubte és un bon dia per començar el vici de llegir, ni que siguin llibres de còmics. Temps de "sants", ja vindran els dels "dracs"...

El llibre que em volia comprar avui és a casa des de fa 10 dies i ja l'he començat: "El laberint del temps. La simfonía de la matèria" de David Jou. Em va costar molt trobar-lo, i en dir-me abans diferents llibreters que estava esgotat (és de filosofía de la ciència, no pot ser!), no m'ho vaig pensar dos cops. L'ocasió -com el meu cap i idees- la pinten calba!. Mai sortirà a les llistes de vendes, però com us deia més amunt, a la biblioteca particular hi és perquè m'agrada molt, i això és el que compta. Unes línies d'un altre llibre de teoría de la ciència us pot servir d'introducció. Diu així:

----------------------------------------------------------------------------------
"La realitat es compon de dues coses: objectes i fenòmens. Els objectes ocupen l'espai, els fenòmens ocupen el temps. Els objectes son distribucions en l'espai de la matèria, de la energía i de la informació. Els fenòmens són canvis temporals dels objectes. La creació de la realitat coincideix amb la creació del temps. En l'instant següent s'inicia la transformació de la realitat, l'expanssió de l'espai i el desplegament del temps".
"La rebel.lió de les formes" de Jorge Wagensberg. Tusquets Editores. Cap. 1, Objectes i fenòmens, pàg.19.
----------------------------------------------------------------------------------

Porto al cor i al cap unes lletres que em va escriure la meva filla ara tot just fa dos anys al blog "Pensar per viure" dins d'un comentari al post anomenat "Llegir i estimar sempre". Diu així:

"En dies com avui sé perquè m'agrada escriure. Perquè els meus pares (ressaltant pare) em va introduïr a la lectura de ben petita. La mare més ben aviat a altres coses. Gràcies papa, per haver-me donat el millor del món. Gràcies per haver-me donat la sort de sentir amor per la lectura. Si no hagués sigut per tu avui no hauria guanyat els Jocs Florals. Bon Sant Jordi, papa!".

Montaigne va dir que "volia donar testimoni de la seva vida i no pas exemple". Sembla que, almenys en això tan senzill de llegir i de l'aprendre en fer-ho, estic aconseguint ser feliç i fer feliços els altres. No sóc ni vull ser exemple de res ni de ningú. Les gràcies són totes teves, rosa de roses del meu jardí epicuri!. El xivarri de les orenetes ("chiribit-chiribit-chiribit!") em recorda el teu volar lliure. Aquest és el millor fons musical per una tarda primaveral.