13 de gener 2007

Copsar la realitat.


El passat dijous pel capvespre i a dos quarts de vuit tocats va començar la conferència "Plató: la filosofia com a parricidi" a càrrec del filòsof Gregori Luri, en el marc de l'acollidora sala Jacint Verdaguer de l'Ateneu Barcelonès. Pels qui encara no coneixeu aquest mestre podeu llegir-ne els seus post's al weblog El Cafè d'Ocata. De lo milloret que es pot trobar avui dia al mercat de la xarxa per tal de fer bullir l'olla del pensament. I és que "L'ensenyança no escrita forma part del cercle dels iniciats".

No us en puc transcriure massa paraules del que allà s'hi va explicar, donat que no vaig gosar prendre apunts. La transmissió del saber m'anava passant veloç pel davant del cervell, i quan era a tocar de les neurones, m'arribava un altre Metafísic-Exprés que em destarotava els esquemes portant-me a l'"Space Deméntia" ("Origin of Symmetry", Muse).


Copsar la realitat
va ser el nucli central de la xerrada. "Copsar" entès com a un intent (endebades?) de l'home per comprendre la complexitat del que ens envolta. El "món de les idees" segons Plató. "L'ésser" del "no-ésser", el parricidi de la filosofia de Parmènides, el canvi en l'acció, el moviment que trans-forma. Cercar els límits del coneixement com a objectiu dels filòsofs "és una lluita de gegants" d'ençà de la Història de la Filosofia.

----------------------------------------------------------------------------------
La
convicción de que todo lo que sucede en la Tierra debe ser comprensible para el hombre puede conducir a interpretar la historia mediante lugares comunes. La comprensión no significa negar lo que resulta afrentoso, deducir de precedentes lo que no tiene tales (...). Significa, más bien, examinar y soportar conscientemente la carga que nuestro siglo ha colocado sobre nosotros -y no negar su existencia ni someterse mansamente a su peso. La comprensión, en suma, significa un atento e impremeditado enfrentamiento con la realidad, una resistencia a la misma, sea lo que fuere".
("Los orígenes del totalitarismo" de Hannah Arendt, Alianza Editorial. Pròleg a la primera edició)
----------------------------------------------------------------------------------

El Mestre Luri m'escriu "(...) Y no se olvide usted que en el Ateneo yo hablaba subido a los hombros de Platón" des del seu blog. Ja està tot dit doncs. Bé, sí, una coseta, Gregori: els que estàvem escoltant-te amatents de ben segur que ho vam fer "des de l'alçada de les nostres sabates", aforisme fet servir sovint pel filòsof Ramón Alcoberro, organitzador del cicle de conferències filosòfiques enmarcades dins del actes del centenari de l'Ateneu. La relació mestre-deixeble és tanmateix la que succeeix amb una exposició imaginària a un element radioactiu. El saber que traspuen els mestres filòsofs ens vela la ment, inundant-la d'idees, conceptes i arguments per re-pensar. Almenys en tinc per "A thousand years" ("All this time", Sting).

Des del damunt de les grans esquenes de Plató el mestre Luri ens va explicar que "Politéia" (avui "política") és un terme clàssic grec referit a la "polis" (avui "ciutat-estat" com a fenòmen geogràfic-polític) amb el que s'anomena "l'esperit" que li dona suport i vida per mitjà dels ciutadans "actius" que la participen junt amb els que la governen. La "matèria" de la polis seria per tant la formada pels ciutadans "súbdits" que s'hi mantenen al marge. Hi ha qui no vol copsar la realitat del carrer, conèixer l'altri, comprendre el món on viu. Hi ha qui prefereix viure sotmès a uns dictats dubtosament polítics i democràtics per treure'n rèdit a les urnes. El "ying" i el "yang" de la democràcia, el que la fa forta i el que la fa ser un sistema polític dèbil.

-"De St. Celoni fins el Nus de la Trinitat hi han 35 min. per autopista de peatge a 100-120 km/h. He tardat 90 min. per una retenció iniciada a la Ronda Litoral a l'alçada del Port. Edgar Allan Poe va dir que "la ciència encara no ha arribat a saber si la bogeria és la sublimació de la intel.ligència". De bojos és no avisar de l'embús abans de fer-nos pagar, i sens dubtar-ho, gens intel.ligent ha estat no baixar amb el tren fins a l'estació de P. de Gràcia. El sòl fet d'arribar tard a un vessament de saber crec que és poc seriós. Com els senyors de les autopistes i com les desvergonyides senyories que els hi ho permeten amb complicitat".
(Converses a la polis, 11-Gen-07).

En els temps en que ens ha tocat viure és evident que no sabem trobar arquitectes-polítics que construeixin ponts de diàleg com el de la fotografia, el Pont Trencat (Pont Romà) que uneix les vores de la Tordera entre St. Celoni i Sta. Maria de Palautordera, dues de les "polis" per on sovint perdo els passos. Tots plegats hem de fer quelcom per desempellegar-nos dels polítics que han fet un ús partidista de la pau del poble. (l'Iu Forn, l'ha brodat!).

5 comentaris:

Gregorio Luri ha dit...

Amb el teu permis et faing un link al Café de Ocata.

Pedra Lletraferida ha dit...

Em sembla perfecte, Gregori, però crec que el permís te l'havia de demanar jo primer...
Ens llegim!

MentesSueltas ha dit...

Pasaba a conocer tu espacio, me resultó muy interesante, volveré.

Dejo un abrazo desde Buenos Aires.

MentesSueltas

Pedra Lletraferida ha dit...

Estais en vuestra casa, MentesSueltas. Un abrazo y un cordial saludo para toda Argentina desde Catalunya.

menta fresca ha dit...

insisteixo, escrius prou bé com per no continuar,prou bé no,diria que molt bé...no conec aquest pont i mira que hi vaig pasar anys per aquests voltants.......