Metafísica ("Tà metà tà físicà")

M'assec al balcó de casa banyat pels raigs tebis d'un Sol hivernal de cap d'any, embadalit per la visió misteriosa d'un Montnegre arrebossat de boirina, ensumant la farum que exhala una barra d'incens, i escoltant "Brothers in arms" de Dire Straits. Fa una estona que he deixat els llibres d'estudi de banda en acabar la lliçó referent a la Metafísica. Interessant. M'ha fet sentir trascendent i transcendit. M'ha fet anar, tot plegat i alhora, a preguntar-me pel "més enllà del ser".

Podríem trobar els orígens de la metafísica en un intent de l'home per investigar i preguntar-se què hi ha més enllà del món físic ("Tà metà tà físicà", Andrònic de Rodes) , la realitat que l'envolta, més enllà de l'ésser. Uns quants segles a.C. l'home es posa "trascendent" i no en té prou amb "ser". Ens trobem deixats de la mà dels déus, enmig d'un món que encara no comprenem. Cerquem esporuguits una salvació ("Sàlva'm" canten els cors a la peça "Rex tremendae" del Rèquiem d'en W. A. Mozart) que ens alliberi de l'angoixa de l'existència. Inventem creences, religions i déus allà on no hi arriba la raó. Creure per entendre.

(L. Feuerbach: "L'essència de la religió, especialment la cristiana, no és sinó projecció d'aspiracions humanes").

És un traspàs del coneixement de l'home cap al món com a representació del desconegut. Pobres de nosaltres, en plè S. XXI i amb els mateixos dubtes existencials!. Dos mil cinc-cents anys després podem dir que s'han fet grans esforços en aquest intent per conèixer què és i què significa "l'ésser" (Què som? Què hi fem aquí? On anem? D'on venim?), però la lluita per "ser" continua activa. On és el límit del nostre coneixement vers l'existència?.

- "Com et trobes? Com estàs?."
- "Hi ha dies que em trobo més aviat, d'altres puc trigar una mica més. Malgrat tot, acabo trobant-me sempre. Per sort, les forces i les ganes per trobar-me hi són. És la voluntat de poder el que em mou cap endavant. Neixo cada dia, sóc aquí, però tu no em veus ni em sents."

(Converses a la polis, 31-Des-06).

Els esclafits del públic burgès tanquen el Neujahrskoncert de la Filarmònica de Viena ("Marxa Radetzsky", J. Strauss, pare). Són l'indicador de que el dinar de Cap d'Any ja és a taula: aperitiu (croquetes de pollastre casolanes, daus de truita de patata i ceba, i virutes de formatge curat i pernil), sopa de peix, i per arrodonir-ho, gambes en salsa de tomàquet al whysky, amb un Bach blanc dolç. Llepo els dits (... de la cuinera de la casa!) mentres gaudeixo dels salts d'esquí des de Garmisch-Partenkirchen.

Bon profit i Bond Any 007 a tothom!.