Ciber-resistència (I).

(Éste post se encuentra traducido al castellano en "Filosofía Digital". ¡Gracias Maestro Jesús, por tu trabajo, apoyo y saber estar!).

El cel resta cobert per núvols de cendra negra que donen un vernís de penombra crepuscular on abans del 3er. conflicte mundial es gaudia dels tons verdosos als boscos i prats de la vall. L'hivern és etern, les estrelles han mort de fàstic, els ocells ni piulen. L'avern de l'infern, i l'últim que s’apagui les idees. Pels carrers no hi ha gaire trànsit ni moviment, més enllà dels escorcolls de les patrulles de "controladors" (abans anomenats policies) i d'alguna corredissa ombrívola.

Els carrers i places estan vigilats amb càmeres les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any. Ara, però, d'ençà la caiguda dels opositors, la missió principal és la de perseguir el delicte informàtic i el pensament lliure. “Internet, l'escola, la Universitat, les llibreries i les biblioteques son els nius on hi neix i creix el desori, el descontrol, la perverssió, el perill i la inseguretat de la població sotmesa al Sistema. Pensar per lliure, des d'avui, és un delicte”. (Joseph W. Plush, Governador de la Terra).

Els resistents (independentistes, lliurepensadors, artistes, disidents, i demés revolucionaris del pensament) són titllats de "terroristes". El nom -per sort- no fa la cosa. Les seves pertinences, llurs cases amb els seus llibres i estris, es cremen pel capvespre, per tal de que la foscor de la nit faci visible l'incendi purificador des de les muntanyes, on s'hi amaguen. L'himne de la resistència diu així: "We don't need no thought control!" (Another brick in the wall, Pink Floyd).

Paraules com blog, lluita, diàleg, lleis, diferència, tolerància, diversitat, democràcia, dignitat, drets humans o respecte estan al capdavant de la llista de registres periòdics que fan els tallafocs dels servidors governamentals. Els millors enginyers de les multinacionals informàtiques han estat forçats a treballar pel Govern Central de la Unió. Saben que poden entrar a la xarxa vigilada, però no quan ni com podran sortir-se'n d'aquest atzucac. "Dins teu hi portes clavat un microxip". "Ja no ets tu". Ets el que ells volen que siguis. L'alternativa?: tastet de Poloni-210 o tret al cap. Aleksandr Litvinenko i Anna Politkovskaia in memòriam!. Amnèsia col.lectiva d'una societat enverinada.

Una nova malaltia ha estat reconeguda pel que queda de la Sanitat pública: l’esquatrés (amb llicència per inventar mots, evolució lògica de l'estrés). S’hi han vist abocats després de veure com la gent es suïcida per fugir d’aquest nou món de folls. La transmissió del saber s’ha convertit en moneda de canvi per segrestar els mestres, l’idioma oficial és l’anglès i la religió predominant s’imposa a les esglésies com a única i veritable (of course!). La informació –ara més que mai!- és poder, i per tant, és el poder qui en té el control i la màxima informació del que succeeix arreu.

Els ordinadors personals es requisen, i tan sols tenen accés a la xarxa -des de centres filtrats pel govern- els fidels al règim i els que han acceptat la censura. El pensament únic, el llenguatge políticament correcte i "amb seguretat màxima cap a la llibertat" són les consignes polítiques amb les que la propaganda oficial afusella cervellets de mosquit des dels mitjans informatius afins... El món ha esdevingut "U", global, únic i indivisible. Totalitarisme mental. Amb ells o contra ells. Viatge de retorn a l'Edat Fosca de les cavernes. Creure-hi per arribar a ser i entendre. La màquina maquina enzes a tot drap.

(Continuarà)
----------------------------------------------------------------------------------
El uso de las nuevas tecnologías permitiría un progreso teñido de humanismo, principalmente a través de la revolución informàtica. Pues los lazos planetarios suprimen las separaciones administrativas (el pueblo, la ciudad, la provincia, la región, la nación) para abrir la energía a flujos libres y globalizados alrededor del planeta. La revolución de la técnicas virtuales permitere actualizar la antigua crítica de la sociedad de consumo, del modo de producción capitalista de las riquezas y de su modo liberal de distribución, dejando entrever el uso liberador de la màquina, el fin del trabajo, la necesidad de un nuevo lazo social, la urgencia de una extensión de la política a la ciudadanía militante y radical de las asociaciones libres o de la ciber-resistencia.
Allí donde la técnica permite un progreso material, a menudo anuncia una regresión moral. Allí donde hemos llegado -el cambio de milenio obliga- las consecuencias de las nuevas tecnologías no se pouden pensar: ¿quien podría imaginar la fisión nuclear y la bomba atómica durante la 1ª Guerra Mundial? Del mismo modo, no podemos prever qué depararán esas energías nuevamente liberadas por la interconexión planetaria de las iniciativas públicas y privadas.
("Antimanual de Filosofía", Capítol 3 La tècnica. Michel Onfray. Edaf Ensayo).
----------------------------------------------------------------------------------