Temps era temps.

-----------------------------------------------------------
Després d'això ens cal abordar l'estudi del temps. Convé, per començar, situar les dificultats que planteja la qüestió i examinar, amb un discurs exotèric, si cal situar-lo entre els éssers o bé entre els no-éssers; després estudiarem la seva naturalesa.
Per començar, que el temps no existeix absolutament, o que la seva és una existència imperfecta i obscura, ho podem suposar del que segueix. D'una banda ha estat i ja no és, de l'altra, serà i encara no és; és d'això que es compon el temps infinit i el temps indefinidament periòdic. Però el que es compon de no-ésser sembla que no pot participar de la substància. D'altra banda, l'existència de qualsevol cosa divisible, en tant que cosa divisible, provoca necessàriament l'existència de totes o d'algunes de les seves parts; però de les parts del temps, unes són passades, altres, futures; cap d'elles no existeix, i el temps és, això no obstant, una cosa divisible.
(Aristòtil. "Física IV", 10, 217b-218a).
-----------------------------------------------------------

Els primers dies del nou any ens han servit per comprovar que gairebé tot segueix igual i que gairebé res canvia amb el traspàs: per molta xerinola, per molt de raïm i per molt de cava que hi poséssim, no hem fet res més que posar-hi una etiqueta (marca, label, índex, etc.) al nostre temps, al nostre camí terrenal. La vida segueix, tanmateix, igual que cada dia, dins i fora de casa. "Temps era temps" cantava en Joan-Manuel Serrat.

-"Què dius tú ara? Com que "igual" que sempre? I els preus? Ens han tornat a pujar el cost de productes bàsics, amb l'excusa de l'1 de Gener. Les patates, l'enciam i el pollastre, és el que més s'ha encarit durant el 2006. Els sous dormen en el somni de l'oblit, un altre any. D'ençà de l'entrada de l'euro que no me'n surto amb els comptes. En qui recauen els beneficis pel canvi de la moneda?".
(Converses a la polis, 07-Gen-07).

Si gaudeixes del que estàs fent, el temps et passa volant i esmunyedís. Quan estàs desesperat per l'espera de quelcom o de quelcú, el temps sembla no volguer passar ni amb empentes. Hem d'etiquetar el temps per tal de que existeixi. "Tempus fugit!" em deia el professor de Llatí a 2on. de BUP quan se'n adonava de que no avançava gens en l'estudi de les declinacions.

"The sun is the same in a relative way but you're older" (Escoltant "Time" de Pink Floyd).

Que li ho preguntin a en ZP com les gasta el temps quan no el tens etiquetat i mesurat amb cura. Les paraules (amb coneixement de causa, hem de suposar?) que dius ara i aquí, demà pel matí ja se les ha endut el vent que fan els 500 kilos d'explosius d'ETA en esclatar a la T-4 de Madrid el passat 30-Des-06, aturant en sec el temps de viure de dos humils treballadors. Se'ls va acabar el temps quan feien temps al pàrquing de l'aeroport. No van ser-hi a temps de fugir de l'infern que els va caure al damunt.

El que avui "és" (el tarannà i el bon rotllo políticament correcte) demà potser ja "no-és". La treva per la pau a "Can Pistraus"?. Quants rellotges han mesurat el "tempo" de les negociacions?. Tothom el duia a l'hora?. Qui ha fet tard i perquè?. Hi som a temps encara?. Hi ha d'haver temps per a la pau?. Si el temps és experiència, la pau és la raó.

Sempre hi ha temps per la pau i per dialogar, amb la violència al capdamunt de la taula?. Mai és tard?.