03 de març 2007

Cases de Llibres

Em truquen de la biblioteca del poble per dir-me que ja tenen (vegeu-ne aquí un gràfic del préstec de la xarxa) a la meva disposició un volum que vaig demanar-los-hi ja fa gairebé tres mesos, i que vaig considerar imprescindible que estigués a l’abast del públic. Fins aquí tot correcte. Els hi he agraït el detall, encara que amablement n’he refusat el préstec, doncs -vist el retard en totes les compres- me'l vaig auto-regalar per Nadal, i per tant, ja no em cal. L'auto-regal de llibres recomanats és l'únic remei que tenim els curts de butxaca?.

Afegit: Tot plegat vull dir-ho amb el màxim de respecte i reconeixement per la tasca dels treballadors/es de la Biblioteca, i pel detall cap els que em recomanen els llibres. No acabem caçant cucurutus!. El problema no és aquest, sinó el que segueix...

Les biblioteques públiques de la Diputació de Barcelona (territori comanche sota domini recent del Sr. José Montilla) són un poti-poti molt heterogeni, on tant et pots trobar veritables cases de llibres dins d'unes
instalacions fantàstiques i tranquilitat de regal (aquí en teniu una més), com amb llogarets que s’han quedat petits (4 ordinadors per a un poble de 15.000 habitants!), on la xerinola campa per rodalies i passadissos, i on els llibres reben en silenci la bufetada de no tindre més espai als prestatges.

Senyories encarregades de la pela pública i de les lleixes on hi viu la lletraferidura global: hem de fer, entre tots, un esforç urgent per tal de que les biblioteques populars (o sia no de vostès, sinó del poble!) siguin veritables llocs on la saviesa, el pensament, la cultura, i la promoció de la lectura llisquin lliures sense obstacles pel llit de les lletres.

Aquí en tenen un exemple fefaent: 3 mesos llargs per aconseguir un llibre important de la història del pensament. Vaja, crec que parlo de quelcom molt més important que
"Don Quijote de la Mancha" de Cervantes, de lectura obligada -sencer!- a primer de Batxillerat. Que el llibre demanat sigui un llibre de Filosofía és l'excusa? Com és que a les biblioteques públiques de la Diputació és l'apartat amb menys llibres? I perquè també minven les lleixes de llibres filosòfics a les llibreries del país? Perquè costa tant trobar-los?. Nonempasbé i em sap un greu!.

----------------------------------------------------------------------------------
-¿Cómo? ¿Para saber qué dice un libro debéis leer otros?.
-A veces es así. Los libros suelen hablar de otros libros. A menudo un libro inofensivo es como una simiente, que al florecer dará un libro peligroso, o viceversa, es el fruto dulce de una raíz amarga. ¿Acaso leyendo a Alberto no puedes saber lo que habría podido decir Tomás? ¿0 leyendo a Tomás lo que podría haber dicho Averroes?.
-Es cierto -dije admirado.
Hasta entonces había creído que todo libro hablaba de las cosas, humanas o divinas, que están fuera de los libros. De pronto comprendí que a menudo los libros hablan de libros, o sea que es casi como si hablasen entre sí. A la luz de esa reflexión, la biblioteca me pareció aún más inquietante. Así que era el ámbito de un largo y secular murmullo, de un diálogo imperceptible entre pergaminos, una cosa viva, un receptáculo de poderes que una mente humana era incapaz de dominar, un tesoro de secretos emanados de innumerables mentes, que habían sobrevivido a la muerte de quienes los habían producido, o de quienes los habían ido transmitiendo.
"El nombre de la rosa" de Umberto Eco, Capítol "Cuarto día-Tercia".
----------------------------------------------------------------------------------

"Hello darkness, my old friend. I've come to talk with you again,.., this is the sounds of silence", like a "bridge of troubled water". Amdues bellísimes peces són del duet format per Simon & Garfunkel. Sons de pau per tal d'establir nous ponts sobre aigues tèrboles.

6 comentaris:

èlsinor ha dit...

Sí, però em sembla que la cultura no serà mai una cosa de les masses, i, per tant, no paga dividends electorals, arguments tots dos que justifiquen-expliquen la desídia política en fer-hi alguna cosa.

Esteve ha dit...

Hi ha coses ben curioses en el món de les biblioteques. En les enquestes no apareixen com una necessitat peremptòria ... però quan se'n fan de noves o se'n renoven els serveis tenen una gran acceptació. No he vist a Barcelona cap manifestació demanant biblioteques, però s'ha de dir que en els darrers dos o tres anys es nota certa fal·lera. La bilioteca té un "tempo" no gaire apressat i el que s'hi fa avança de forma silenciosa ... Tant de bo no?

Pedra Lletraferida ha dit...

Èlsinore: Estic plenament d'acord en que, per diverses raons que ara seria massa llarg d'exposar ací, la cultura no serà mai una qüestió de les masses.
L'anorreament de tot el que faci farum de cultura forma part dels objectius del poder i del seu manteniment.
Estaràs d'acord amb mi, però, que per tal de que això sigui tal com em comentes, hi ha també un munt de mesures, personal i burocràcies vàries que ho fan possible.
I és aquí precisament on vull anar a parar, a la raó que m'ha portat a escriure el post: Està en les nostres ments inconformistes i rebels el fer que les biblioteques no es converteixen en lúltim reducte on acabarem trobant-nos els quatre folls, mentres la resta de la societat "benpensant" ens assenyala i ens critica per la nostra gosadia.
"Free Thinking? One Thinking!", és la única consgina viable per a ells.
Tal i com vaig llegir fa poc (i en vaig fer un post), el fracás de la intel.ligència està en no saber-ne treure un bon fruit d'ella, altrament dit "estupidesa".
I creu-me: La classe política que ens governa és molt, però que molt estúpida!.

Salutacions cordials!.

Pedra Lletraferida ha dit...

Gràcies per la visita, Esteve. Tant de bò, com no, el que em comentes, i tant de bò també que et passis per eixes contrades més sovint. T'ho agrairé!.

Salutacions cordials!.

Enric ha dit...

Molt aviat els únics caus de la saviesa seran els blogs, allà on els polítics no poden entrar, l'espai de llibertat per antonomàsia.

Pedra Lletraferida ha dit...

Ben trobat siguis, Enric!
Doncs mira el que et dic: després d'unes males experiències viscudes amb "proxys" i bèsties informàtics de mal pelatge, jo no les tinc tant clares com tú, les coses.
Tant de bo sigui així en el futur, però crec que "l'enemic" ja se'n empescarà alguna per tal de fer-nos la guitza.
Vaig errat? Temps al temps!

Salutacions cordials!