Misèries i miserables

A "Tarda de cine" (TV3) han passat la pel.lícula "Els Miserables" (1998) de Víctor Hugo, èpica història d'amor i honor trenada amb els fils de les víctimes de la injustícia, en el marc de la dramàtica trasformació que va patir la França de principis del segle XIX. Ens narra la història de Jean Valjean (interpretat magistralment per l'actor irlandès Liam Neeson), dura i injustament condemnat per robar una barra de pa, i que és perseguit per la justícia injusta la resta de la seva vida.

----------------------------------------------------------------------------------
Passades les primeres escenes, el protagonista geu a sobre d'un banc de pedra enmig del carrer, per les reiterades negatives dels vilatans a donar-li aixopluc i teca. Una velleta que surt de l'església se li acosta i li diu que allà no s'hi pot estar, que cerqui un lloc més adient per passar la nit, i que demani posada a la casa del bisbe. (El diàleg que es genera d'ara en endavant és representatiu de la vida comuna en societat en la que es desenvolupa la humanitat des de la nit dels temps).
El presidiari truca a la porta del palau arquebisbal, on per reclamar justícia se'l rep i se'l tracta com a un pidolaire qualsevol, per obra de la caritat cristiana. Al voltant de la taula i després d'endrapar-se amb fruïció el sopar, el bisbe li pregunta "Qui ets?" -sapiguent-ho d'antuvi-, i ell li respón sornaguerament que "Un assassí, potser?" -sapiguent que el bisbe ja ho sap-, fart ja d'ironies i del rebuig del poble. Les cartes están marcades sobre la taula. Jean juga en camp contrari però no renúncia a l'atac frontal. Com un gat vell el bisbe se'n desentén pietosament de l'escomesa i li vol fer entendre que ell és un servent de la casa de Déu, i que l'ha de tractar de germà sigui qui sigui, vingui d'on vingui, i faci el que faci. Estorat per una bondat sobtada que el desarma, Jean segueix fent ferms intents per ressuscitar la desconfiança aliena, i arrenca del bisbe una sentència brutal: "No tenim més remei que refiar-nos l'un de l'altre".

----------------------------------------------------------------------------------

La fidelitat (el que ens queda quan desapareix la fe) en l'home i en l'altri posada -un cop més i per condemna!- com a fonament de la vida en convivència en societat. Crec en tu i és necessari que per conviure tú també creguis en mi. (La vía oposada és la de tancar la porta amb violència "in aeternum" als que gosen trencar el "contracte social", enlloc de integrar-los de bell nou al sí de la polis). Pactem abans de llençar-nos els plats -o coses pitjors!- pel cap, i establim el diàleg civilitzat com a mesura per llimar els desacords. La pau per sobre de la victòria. La bondat en la misèria. Les misèries de l'home ens descobreixen la seva nuesa moral, no sempre pels volts de les misèries de la vida, perquè no hi ha pitjor misèria que la de l'esperit, miserables!.

En l'ambient de l'època surgeix el "contracte social" en la obra del filòsof anglès Thomas Hobbes anomenada "Leviatán", junt amb "Dos Tractats sobre el Govern Civil" de John Locke y "El contracte social" de Rousseau.

Ja per acabar vull ser part des d'aquí en el definitiu comiat i homenatge a Lluís Llach del proper dissabte día 24 de març, tot musicant el post amb les "Campanades a morts". Un cor de fons canta "Misèria!", mentres la cançó diu: "La misèria esdevingué poeta i escrigué en els camps en forma de trinxeres, i els homes anaren cap a elles. Cadascú fou un mot del victoriós poema". A re-veure, Mestre!.