Mirant Diderot (i II)

Precisament "L'Encyclopédie" té en les seves arrels la traducció complementada al francès de la Cyclopedia anglesa, publicada per Chambers el 1728 en dos volums. La veritable transcendència històrica i intelectual de la gegantina empresa que va suposar l'edició de la Enciclopèdia rau en que personificava la nova actitud envers el coneixement que Voltaire havia dut, d'ençà el seu exili forçat a la Gran Bretanya, i de mans dels nous mètodes científics postulats per Bacon i Newton, i pel liberalisme de Locke.

Amb la Enciclopedia, Diderot pretenia canviar la manera de pensar que imperava fins llavors. El saber s'estén a tota la població, d'on hi surt una nova classe intelectuals lliurepensadors i polítics radicals. Les creences tradicionals en l'Església i l'Estat van caure de boca terrosa. Entre els col.laboradors hi podem trobar a D'Alembert, La Mettrie, D'Holbach, Voltaire, Rousseau, Montesquieu, i molts d'altres, tots ells figures prestigioses de la França d'aquells temps previs a la Revolució del 1789. Tots plegats compartien el saber crítc, lliure dels lligams de l'autoritat moral i política, i que s'havia de difondre a tothom. "El primer pas cap a la filosofía és la incredulitat" diu la seva filla que van ser les seves últimes paraules de Diderot abans de morir. Tot un escèptic!.

----------------------------------------------------------------------------------
Encara que els articles estiguin ordenats alfabèticament, l'obra conjunta s'entén com un mapamundi de les ciències i les arts que no es limita a reunir el coneixement dispers sinó que en permet la seva vinculació. L'esquema ramificat per a la classificació de totes les disciplines (...) no segueix a Descartes sinó a Bacon. D'acord amb la distinció de tres capacitats cognitives -raó, memòria i imaginació- establerta per aquest, l'arbre recull els tres tipus més importants de coneixement en tres branques principals: la filosofía, la història i les belles arts.
"Breu història il.lustrada de la Filosofía" de Otfried Höffe, cap. "L'Època de la Il.lustració", pàg 199. Ed. Península/Atalaya.
----------------------------------------------------------------------------------

De Ramón a Ramón. D'una enciclopèdia del saber -d'aquelles que no te les acabes!- que ens va caure a casa, a la "Encyclopédie" de Diderot i companyia. De la llum que em van traspassar llavors, a la llum d'un veritable il.lustrat. D'un Mestre del pensar la vida, a un Mestre del pensament. D'una vida per fer-ne una tesi, a una tesi doctoral sobre Diderot. D'un home que encara hi veu -malgrat l'ull de vidre-, a un home que mira. Si tenim clar que sempre som a temps d'aprendre, que el temps dels núvols no ens allunyi del saber dels Mestres!.