15 de setembre 2008

Deliris de grandesa

Admirat Albert: m'ha semblat escoltar aquesta història en un altre lloc. Els francesos en diuen "dejà vu". Això sí, el patró pel qual talles els "delirants" és idèntic i a l'alçada de la seva hipotètica "grandeur".
----------------------------------------------------------------------------------
"La d’Aznar és la lluita desesperada d’un inspector d’Hisenda de províncies per ser algú. Primer ho va provar a l’Iraq amb el Trio de les Açores. És la història d’un home de Castella i Lleó que acaba posant els peus a sobre la taula del ranxo de George Bush. Després va provar de ser algú aspirant a formar part de la beautiful people. La d’Aznar és la història d’un caràcter sec i auster que, quan s’envolta de gent poderosa, acaba casant la filla en una cerimònia d’Estat a El Escorial i prenent el sol al iot de Briatore, mentre el gendre controla els drets de la Fórmula 1 a Espanya. Un home de poble enlluernat pel diner a qui li agrada sortir a l'Hola explicant sopars de duro. Un polític (...) que vol ser un tauró de les finances.(...). Un senyor que pretén jugar a la primera divisió de la lliga d'homes poderosos amb glamur, quan de glamur no n'ha tingut mai, i ara, per no tenir, no té ni el poder. Només deliris de grandesa".
(Diari AVUI del dimarts 9 de setembre del 2008.
Pel darrere, "Latin Lover", Albert Om).
----------------------------------------------------------------------------------
Potser tots plegats es creuen que quan els fiquin dins de la caixa a criar malves, al seu darrere els seguirá el camió de les mudances.
Pobrets, quin desencís i quina angúnia!...
(Nota de l'autor: No us enganyéssiu pas. El post no va pel bigotis. Qui tingui neurones, que pensi. A les penes, Pedregades)

10 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

sovint els deliris de grandesa són perillosos

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Pedra Lletraferida ha dit...

Bentrobat, Jesús! Crec que fins i tot pot arribar a ser tant perillós (o més, ai las!) el fet de fer negocis amb la vida, pretendre "engrandir-la" a cop d'euro.

Pedra Lletraferida ha dit...

Avui estic generós, ves. Regalo curset d'Ètica (sí, en majúscules, "pa ver si se entera"!) a determinat personatge que corre pel poble. Bon profit!.

http://www.alcoberro.info/V1/etica1.htm

Arare ha dit...

M'alegra que hagis tornat!

Sisplau,sisplau, no m'anomenis l'Aznar que em venen arcades, argggggggggg

d'això... m'has dit que mirés el correu, però no hi ha res de nou, al correu ÔÔ

petonets i benvingut ede nou a la "Bojosfera"

Pedra Lletraferida ha dit...

Hola, Arare, bonica!
El post no està pas dedicat a l'Aznar (el meu, vaja), però bé, aixòs -el motiu- ja és cosa entre tú i jo, d'acord?.
Et reenvio el correu que s'ha perdut en la inmensitat de l'espai internodal de la xarxa d'Internet...
Petons tants com vulguis, i benvinguda a "terra ferma". A reveure¡.

La Historiadora ha dit...

Jo vaig veure a l'Aznar sortint d'un restaurant de París... i no pas amb la ministra francesa! Sino amb una amiga seva, anomenada "ambició"...

Els snobs fan fàstic. N'hi ha d'alguns (com una historiadora que t'està escrivint) que preferim un cor abans que un Cayenne.

M'has entès, oi que si? ^^

zel ha dit...

Acostumes a escriure tan poquet, que quan retrobo unes paraules que em fan pensar, no sé què dir...només que benvingut i sisplau no marxis tant temps ni tan lluny...

Júlia ha dit...

El poder i la fatxenderia pugen al cap de molta gent, de l'Aznar ja era esperable, quan la cosa afecta la progressia fa més mal, al menys a mi, fa anys, quan vaig saber que una combativa pesuquera anava al Liceu amb abric de pells i enmig de la 'gent guapa', vaig tenir un cobriment de cor, però ara ja no m'espanto de gairebé res.

Anònim ha dit...

preberite celoten blog, kar dober