Deliris de grandesa

Admirat Albert: m'ha semblat escoltar aquesta història en un altre lloc. Els francesos en diuen "dejà vu". Això sí, el patró pel qual talles els "delirants" és idèntic i a l'alçada de la seva hipotètica "grandeur".
----------------------------------------------------------------------------------
"La d’Aznar és la lluita desesperada d’un inspector d’Hisenda de províncies per ser algú. Primer ho va provar a l’Iraq amb el Trio de les Açores. És la història d’un home de Castella i Lleó que acaba posant els peus a sobre la taula del ranxo de George Bush. Després va provar de ser algú aspirant a formar part de la beautiful people. La d’Aznar és la història d’un caràcter sec i auster que, quan s’envolta de gent poderosa, acaba casant la filla en una cerimònia d’Estat a El Escorial i prenent el sol al iot de Briatore, mentre el gendre controla els drets de la Fórmula 1 a Espanya. Un home de poble enlluernat pel diner a qui li agrada sortir a l'Hola explicant sopars de duro. Un polític (...) que vol ser un tauró de les finances.(...). Un senyor que pretén jugar a la primera divisió de la lliga d'homes poderosos amb glamur, quan de glamur no n'ha tingut mai, i ara, per no tenir, no té ni el poder. Només deliris de grandesa".
(Diari AVUI del dimarts 9 de setembre del 2008.
Pel darrere, "Latin Lover", Albert Om).
----------------------------------------------------------------------------------
Potser tots plegats es creuen que quan els fiquin dins de la caixa a criar malves, al seu darrere els seguirá el camió de les mudances.
Pobrets, quin desencís i quina angúnia!...
(Nota de l'autor: No us enganyéssiu pas. El post no va pel bigotis. Qui tingui neurones, que pensi. A les penes, Pedregades)