Un Mestre proper va escriure que "el temps de vacances ha de ser-ho" , és a dir, hem de fer coses que durant la resta de l'any no podem o no volem fer. Un servidor, per exemple, només deixarà de treballar (mòbil apagat, patronal: "don't disturb and missing in action!"), que ja és molt, per primer cop en 8 anys. I per tant, aquí em teniu recomanant-vos bona matèria per passar aquests dies de descans, si us bé de gust. Us deixo l'enllaç directe a l'escriure senzill i pròxim de Michel de Montaigne (1553-1592) als seus "Assaigs" , escrits pel filòsof francès del Renaixement, etiquetat d'escèptic, d'estoïc i d'epicuri. Recentment s'ha traduït i publicat en català per primer cop el seu volum inicial.
----------------------------------------------------------------------------------
No hi ha home a qui més convinga parlar de la memòria que a mi. Perquè no en reconec quasi cap senyal en mi, i no crec que hi haja al món cap altra que siga tan escandalosament insuficient. La resta de les meues facultats són mediocres i banals. Però, quant a la memòria, sóc un ésser singular i ben rar, i digne de guanyar-me en conseqüència un nom i una reputació. A més de l’inconvenient natural que patisc a causa d’això –ja que, certament, vista la seua necessitat, Plató té raó quan l’anomena «gran i poderosa deessa»–, quan al meu país es vol dir que un home no té senderi, la gent diu que no té memòria, i quan em queixe de la manca de la meua em marmolen i no volen creure’m, com si m’acusara d’ésser un insensat. No veuen diferència entre memòria i enteniment. És una manera d’empitjorar el meu cas. I no em fan justícia, perquè, per experiència, més prompte es veu el contrari: que les memòries excel·lents s’ajunten freqüentment amb els enteniments febles. Tampoc no em fan justícia pel fet que no sé fer res millor que ser amic, ja que les mateixes paraules que denuncien la meua malaltia representen la ingratitud. En combatre la meua memòria, posen en dubte el meu afecte; i, d’un defecte natural, en fan un altre de conscient. «Ha oblidat» diuen «aquest prec o aquesta promesa. Ja no recorda els seus amics. No ha recordat dir, o fer, o callar allò per amor cap a mi». Certament, puc fàcilment oblidar, però negligir allò que un amic m’ha encarregat, això no ho faig de cap de les maneres. Que s’acontenten amb la meua misèria sense fer-ne una mena de malícia, una malícia tan enemiga del meu estat d’ànim.
"Assaigs" de Montaigne, Llibre I capítol XI "Sobre els mentiders".
"Assaigs" de Montaigne, Llibre I capítol XI "Sobre els mentiders".
----------------------------------------------------------------------------------
Si cliqueu sobre "La vida segons Montaigne" veureu el vídeo complert del programa del C33 "Millénium" emès el passat dissabte 24-Feb-07. L'Anna S. va fer-ne un magnífic post després i arran del tema.
Per acabar quatre cites interessants dels convidats sobre Montaigne, algún dels quals va arribar a dir que "els Assaigs s'han convertit en el meu llibre de capçalera":
* "Fer assaig és posar a prova el pensament, perquè la vida és assaig: si hi ha assaig, hi ha error".
* "Més val un cap ben fet que un cap ben plè" (sobre la capacitat de judici dels humans).
* "El bon pedàgog dona testimoni, no pas exemple".
* "Cada home, dins seu, porta la forma sencera de la humana condició".
Bones vacances a tots els visitants de la caseta de pedra que en tinguin, i ja ho sabeu: a la tornada passo llista!. Mira que n'arribeu a ser de silenciosos tots plegats... Vull xibarri! Qui ha parat l'equip de música?.
4 comentaris:
El programa de Mil.lenium d'aquell dissabte va ser tot un plaer. A més em va reconciliar una mica amb la televisió. Un dels convidats va parlar de la importància que Montaigne tenia segons Stephen Toulmin. Per aquest autor Montaigne seria més aviat un humanista que no es va deixar seduir per la Raó - en majúscula, sinó que va romandre fidel a la diversitat de raons petites d diverses que ens són útils cada dia. Les pàgines 45 a 61 de "Represo ala razón" de S. Toulmin (península 2003) són força interessants.
Gràcies per la referència! Ens llegim.
Perdoneu ! és
"Regreso a la razón" de Stephen Toulmin
Gràcies a tots dos, Esteve i Anna per la vostra visita. Les gràcies són vostres!.
Tens raó, Esteve. El progrma del 33 d'aquell dissabte em va deixar absort davant la pantalla, i no vai ser capaç de desempellegar-me'n ni un instant. Vaig quedar literalment enganxat a la cadira!. També crec que, pel damunt de qualsevol etiqueta, el que Montaigne ens va dir és que l'home, abans que res, és "humanista". La resta, crec, és no tocar de peus a terra.
Salutacions cordials i bones vacances a ambdós!
Publica un comentari a l'entrada