Serenitat: L'Esquema

Més Serenitat que mai!

Avui toca imatge de llibertat, d'aire fresc de primavera, d'ales al vol.

Més Serenitat que mai per afrontar un futur que canvia com la Natura.

Perquè fins i tot un petit felí et pot fer veure que ja no ets un xavalito.

"Mother Nature Spirit so Wild!"

Serenitat

Peter Gabriel Growing Up Live 2016

Serenitat

Serenitat

Serenitat

Hi ha un preciós proverbi budista que diu així: "Si el problema té solució, de què et preocupes? Si el problema no té solució, de què et preocupes?". Doncs això mateix.

Estic d'acord en que la realitat és duríssima, i que per a segons quines experiències costa d'entomar, d'acceptar, i de conviure-hi amb ella. No em feu donar-vos exemples.

Però com diu la serena foto que us adjunto avui i aquí, tant si l'entens com si no l'entens, la realitat està al teu davant, "impertérrita, incólume e impóluta, impasible el ademán".

Ergo el millor que pots fer, "malgré tout", és no donar-t'hi més cops de cap contra ella, i començar-te a fer a la idea de com són les coses (nóumen) i de com se'ns mostren (fenòmen).

8-Març, Vaga General Feminista!

Ets la Hòstia, Cuixart!

Twitter, criminalitzat?

The Sound of Silence (by "Disturbed")

Esfereïdora versió en vídeo de "The Sound of Silence" -dels arxiconeguts i mai prou escoltats Art&Garfunkel- aquest cop a càrrec dels "Disturbed", un grup de Heavy Metal de Chicago. El cantant David Draiman és el meu clon sense la seva veu, ha quedat clar i fefaent.

Tros de veu, tros de verssió sinfònica, tros de cançó caçada ahir a la tarda i al vol visionant un capítol de la temporada 5 de "The Blacklist", série impresionant d'espionatge del milloret que es pot veure avui dia a Netflix, produïda i protagonitzada pel grandiós James Spader.

----------------------------------------------------------------------------------------

"And in the naked light i saw.

Ten thousand people, maybe more.

People talking without speaking.

People hearing without listening.

People writing songs,

that voices never share,

And no one dare.

Disturb de sound of silence."

----------------------------------------------------------------------------------------

Amb el rerefons d'aquesta música tan vella-bella, en Tom (Ryan Eggold) és foradat a ganivetades per la màfia mentres la Liz (Megan Boone), esposa i membre d'un cos especial del FBI, rau a terra semi-inconscient, sense poguer salvar-lo de morir dessagnat camí de l'Hospital.

El so del silenci lluminós, o el tro del soroll fosc. Com vosaltres ho volgueu. Tots xerren. Tots criden. Però ningú escolta. Ni a un mateix. I als altres menys, és clar. És la distorssió del so del silenci. Sense harmonia, sense cadència, sense ordre. Caos. Mort. Vida.

Més Serenitat

"L'Ésser oblidat" de Martin Heidegger és també un ésser buit de tot per sobreviure amagat.

Serenitat

Acceptat tal com ets per després omplir-te d'allò que vols donar als altres. Mai a l'inversa!

El Judici al Procés des de ALE

Cartell de Vox

Tots Jutjats!

Els No-Llocs d'en Marc Augé

A la tardor de l'any 2010 -i acabada d'encetar la carrera a la UB-Filosofia- vaig tindre l'immensa sort de fer l'assignatura de Filosofía Social amb el mestre, filòsof i amic Joan González Guardiola, un dels millors professors de la Facultat i un dels qui més en vaig aprendre en el temps d'estudi allà dins.
Un dels molts temes que vam tocar a les classes magistrals d'en Joan va ser, precisamanet, la qüestió (punxeruda, ignorada i frapant) dels "no-llocs", tal i com els descriu el filòsof FRA Marc Augé en aquesta precisa entrevista que li van fer a "El País" el passat divendres a la secció de Cultura.
-----------------------------------------------------------------------------------------
Ens diu el mestre Augé: "Les tecnologies alteren l'espai i el temps: pots contactar amb algú en qualsevol lloc i circumstància, quan relacionar-se amb l'altre necessita dedicar-hi un temps i un espai concrets; és paradoxal: les xarxes socials estan destruïnt les relacions socials".
-----------------------------------------------------------------------------------------
Podeu cercar en els meus escrits on hi trobareu també aquesta afirmació: les xarxes socials no són ni xarxes ni socials. Perquè? Augé ho ha deixat ben clar: perquè destrueixen les relacions socials. Ell, però, parteix del que ell anomena els "no-llocs", la petita però dolorosa i invisible pessigada.
I què és un "no-lloc", segons Marc Augé? Detectats per ell el llunyà 1992, són llocs fora del contexte de qualsevol lloc possible en el continu anar d'un lloc a l'altre: aeroports, estacions de tren, bus i metro, grans superfícies, etc., arrossegats com anem per l'ús-abús de la tècnica que ens envolta.
Conclusió: El "no-lloc" per definició és un no-espai i per tant un no-temps. I d'aquí anem a petar a la "no-vivència", que en ella mateixa és una acceleració exagerada d'allò viscut. I ara només us recordo, per acabar, que Herr Heidegger va escriure molt i bé sobre el problema de la tècnica.
En els meus gairebé 30 anys com a Tècnic de Sistemes vaig viure (o potser no-viure!) en carn pròpia aquest virus malaltís per la tècnica que deshumanitza, des de la vessant més profesional i més anorreadora. Per tant, sé de què en parlo, i sé quines són les conseqüències que té en el cos humà.

14 anys sense Tú és massa, Mare!

Dissabte 2-Feb-2019. Dia de la Candelera. I no, no és un dia qualsevol pels 7 cadellets, pels néts, per a tota la família, i per a txts els que et coneixien-estimàven. Hi ha éssers immortals, sí. Oitant!

Com cada 2-Feb de cada any que passa des d'aquell 2-Feb-2005, només tinc esma i forces per posar-vos un enllaç directe a allò que em va brollar de l'ànima quan vas deixar-nos, un "Camp de Roselles".

Vas morir un 2 del 2, et van posar a la sala 2 "Mediterrani" del Tanatori de Can Ruti, i et van enterrar al Cementiri Nou de Badalona al nínxol 422. No crec en les casualitats però sí en les causalitats.

DEP per sempre, mare. T'enyor, massa. T'estim, moltíssim. Fins la eternitat.

(Fa uns quants anys que entenc perquè som 7 cadellets, i què és una llar amb totes les lletres).

Així estem (per Santoro)

El proper dimarts 12-Feb començarà a escriure's una de les pàgines més negres i fosques de la ESP profunda, neo-franquista i fatxa, amb el començament del judici als nostres pres@s polítics.
Mentrestant i des del Govern de la Generalitat es limiten a comparèixer amb comunicats oficials i a entregar-los-hi un Govern sencer, per tal que se'ls enduguin a la cort de MAD com a terroristes.
"No passaran!" cridem txts... però l'enemic ens ha entrat fins la cuina i se'ns ho ha endut tot -excepte la dignitat- en un 1-Feb plujós, trist, gris, rúfol, i de color merda de gos quan fuig. Fins quan?

IA i NeuroPolítica

Llegiu-vos quan us vingui de gust l'article d'en Javier Sampedro "En la mente de la máquina" sobre la IA i la NeuroPolítica, publicat ahir dijous 24 de Gener al diari "El País" .

Tinc la sort o la desgràcia d'haver estat treballant 25 anys com a Tècnic de Sistemes, i conec a la perfecció les virtuts i els defectes, els pros i els contres d'aquestes bestioles de ferro.

I creieu-me (o no): res de res. "Pero estas neuronas y capas son sólo caricaturas de las que llevamos en la cabeza. Por ahí no nos van a alcanzar", diu encertadament l'autor a l'article.

Em nego a pensar que la ment humana es pot reduir a una senzilla màquina. La prova fefaent és el dia a dia de cadascú de vosaltres. Ja n'estic fart de tècnica, d'algoritmes, i de mentides!

Serenitat

Segle XXI. L'ésser. Oblidat, només? I sacsejat, i vilipendiat, i trepitjat. Sobreviu, amagat. Pobre Heidegger!

Gatets

Navegant per la xarxa he anat a topar amb aquesta preciosa foto que em recorda a l'Esquitx de cadell.

Així estem

El judici començará dintre d'uns dies. "Alea iacta est", en sentit literal. Ciutats injustes.

Serenitat

Aquest post també li dedico a la meva Maquinista estimada, perquè "qui no arrisca, no pisca", i perquè hi ha un tren aturat a la teva estació. I t'espera. Sempre!

Serenitat

Dedicat a la meva Maquinista estimada, amb tot l'amor que li tinc com a pare.

Mundial Hàndbol-2019

Fins el dia diumenge 27-Gener (dia de la gran final) estaré bastant desaparegut seguint el Mundial de Hàndbol que va començar ahir dijous a ALE y DIN.
Aquest esport tan plàstic és espectacular, i el festival de partits ens oferirà l'oportunitat de veure les millors seleccions del món amb els seus jugadors.
A gaudir-ne, HandBallers!

El Rei Abdica

El passat 6-Gener (Diumenge de Reines) m'anàven a coronar a la força -i a la forca- com a "rei republicà" (sic) de la vetllada, per obra i gràcia d'un tròs de tortell.

Però en una jugada mestra i amb còmplices, en veure la figureta amagada dins la nata vaig preferir abdicar en favor del meu nebodet Pere, l'autèntic rei de la família.

Amb només 10 dies de 2MilDi9 la qüestió de l'atzar i de la sort sembla rutllar bé, si hi afegim que ahir em va tocar el sorteig de la panera dels amics de PAM-Teatre (Terrassa).

Què faig? Compro loteria? Un número dels cecs? Em faig el cec i no compro res? Perquè també us diré que el día 4 em van llençar un cubell d'aigua freda.

Nobody is perfect, my friend!

Neuro-Política

Feu els possibles per caçar el suplement "Ideas" del diari "El País" del passat diumenge 6-Gener, on hi trobareu a les primeres pàgines el brutal i esfereïdor article de l'historiador ISR Yuval Noah Harari "Los cerebros hackeados votan".
La poc coneguda i menyspreuada Neuro-Política ha fet, està fent i farà estralls en les ments humanes més febles a l'hora de condicionar-les per un polític concret. Agafeu-vos fort que venen corbes poc demòcrates a les urnes i a les enquestes.
Els manipuladors de cervellets juguen i guanyen, amb el permís dels neocons.
RIP Democràcia?

El Món no Gira Rodó

Si voleu gaudir d'una classe magistral de Política i de Democràcia en majúscules, feu-vos temps per visionar atentament aquest genial treball en forma de vídeo del programa de TV3 "Món", i que ahir a la nit va tindre el títol "El món no gira rodó".
Moltíssimes gràcies per la lliçó apresa a Joan Carles Peris, Xesco Reverté i Nicolás Valle, així com a tota la resta de l'equip periodístic que l'ha fet possible. Una perla! Això és pedagogia política!

La Maquinista

Aquest post te'l dedico a tú, sí, a tú, futura Maquinista amb majúscules.

Perquè ho ets, perquè ho vols, perquè ho vals.

Perquè pots, perquè ho tens, perquè ho sents.

I què coi, perquè la vida és dels que són allò que volen ser, ara o demà.

Conclusió

Concert de Brandenburg Nº 2 (JS Bach)

Llibertat i Justícia!

Compartim Silencis?

"Quan estiguis sòl i no vulguis parlar, avisa'm i compartirem el silenci" (Dita popular zulú).

El Gat Rentat

Així i amb aquest posat m'he trobat a l'Esquitx a la galeria de casa, abans d'anar a omplir-li el seu bol amb el dinar de Cap d'Any.
Si hagués volgut posar-lo dins la rentadora no s'hagués deixat. Però ell, com a bon gatot, es fica on vol i quan vol a prendre el solet.