03 de febrer 2019

Els No-Llocs d'en Marc Augé

A la tardor de l'any 2010 -i acabada d'encetar la carrera a la UB-Filosofia- vaig tindre l'immensa sort de fer l'assignatura de Filosofía Social amb el mestre, filòsof i amic Joan González Guardiola, un dels millors professors de la Facultat i un dels qui més en vaig aprendre en el temps d'estudi allà dins.
Un dels molts temes que vam tocar a les classes magistrals d'en Joan va ser, precisamanet, la qüestió (punxeruda, ignorada i frapant) dels "no-llocs", tal i com els descriu el filòsof FRA Marc Augé en aquesta precisa entrevista que li van fer a "El País" el passat divendres a la secció de Cultura.
-----------------------------------------------------------------------------------------
Ens diu el mestre Augé: "Les tecnologies alteren l'espai i el temps: pots contactar amb algú en qualsevol lloc i circumstància, quan relacionar-se amb l'altre necessita dedicar-hi un temps i un espai concrets; és paradoxal: les xarxes socials estan destruïnt les relacions socials".
-----------------------------------------------------------------------------------------
Podeu cercar en els meus escrits on hi trobareu també aquesta afirmació: les xarxes socials no són ni xarxes ni socials. Perquè? Augé ho ha deixat ben clar: perquè destrueixen les relacions socials. Ell, però, parteix del que ell anomena els "no-llocs", la petita però dolorosa i invisible pessigada.
I què és un "no-lloc", segons Marc Augé? Detectats per ell el llunyà 1992, són llocs fora del contexte de qualsevol lloc possible en el continu anar d'un lloc a l'altre: aeroports, estacions de tren, bus i metro, grans superfícies, etc., arrossegats com anem per l'ús-abús de la tècnica que ens envolta.
Conclusió: El "no-lloc" per definició és un no-espai i per tant un no-temps. I d'aquí anem a petar a la "no-vivència", que en ella mateixa és una acceleració exagerada d'allò viscut. I ara només us recordo, per acabar, que Herr Heidegger va escriure molt i bé sobre el problema de la tècnica.
En els meus gairebé 30 anys com a Tècnic de Sistemes vaig viure (o potser no-viure!) en carn pròpia aquest virus malaltís per la tècnica que deshumanitza, des de la vessant més profesional i més anorreadora. Per tant, sé de què en parlo, i sé quines són les conseqüències que té en el cos humà.