28 de setembre 2018
Violència
"Lanzaron aviones de papel hacia los vehículos policiales"
(Transcripció de part d'un atestat de la GC sobre la suposada violència vessada contra ells a CAT els dies posteriors a l'-Oct-2017).
Si no és perquè fa riure, faria plorar. Millor que us n'aneu tots a fer el BAT, sí, va, correu...
27 de setembre 2018
Coses del meu gatot
L'Esquitx fa dues tardes que està enfredolicat, de resultes del canvi que s'albira cap a la tardor.
A les 6 vé caminant pel passadís amb parsimònia felina cap al meu llit i se'm tumba al damunt.
Avui m'he dedicat a fer-li carícies a les potes, i amb el cap s'hi amorrava fort per a què no parés.
A les 6 vé caminant pel passadís amb parsimònia felina cap al meu llit i se'm tumba al damunt.
Avui m'he dedicat a fer-li carícies a les potes, i amb el cap s'hi amorrava fort per a què no parés.
26 de setembre 2018
La màgia del Hàndbol
O de com es guanya un partit quan creus que és possible, perquè amb un segon encara tot està per fer.
Es la darrera jugada del partit de la EHF Cup jugat ahir al camp del Chekhovskie Medvedi (RUS).
Es la darrera jugada del partit de la EHF Cup jugat ahir al camp del Chekhovskie Medvedi (RUS).
25 de setembre 2018
24 de setembre 2018
A una setmana de l'1-Oct
Fins que no ens deixin somniar desperts, ens convertirem en el seu més terrible malson.
23 de setembre 2018
El parany del 20-Set-2017
David Fernández (CUP): "Va ser una provocació policial per generar violència i acabar amb el referèndum". L'ex diputat de la CUP recorda el setge policial a la seu del partit al carrer Casp de BCN el passat 20-Set-2017, en unes declaracions al programa radiofònic "Versió RAC1".
Podeu escoltar l'entrevista sencera que li fa Benet Íñigo (cap de Societat de RAC1) aquí.
Podeu escoltar l'entrevista sencera que li fa Benet Íñigo (cap de Societat de RAC1) aquí.
FC Barcelona-Veszprem, 2ªJornada Champions Hàndbol
Per si ahir dissabte a la tarda us el vau perdre, us deixo aquí l'enllaç directe al partidàs de Hàndbol de la 2ª Jornada de la Champions League entre els equipassos del FC Barcelona (CAT) i del MKB Veszprem (HON), emès en directe i en CAT per Esport3. A gaudir-lo, HandBallers!
Coses del meu gatot
Aquí teniu el meu gatot Esquitx estirat als peus del meu llit, com si fós un conill d'aquells que hi ha al súper ben estirats al llarg.
Estem a 23-Set i la temperatura a fora és de 30 graets, massa calor per a una bestiola que no sé si va amb abric de pells o núa tot l'any.
Estem a 23-Set i la temperatura a fora és de 30 graets, massa calor per a una bestiola que no sé si va amb abric de pells o núa tot l'any.
22 de setembre 2018
20 de setembre 2018
Re-obrim el blog!
9 anys després tornem a ser de nou al rierol de la Pedra Lletraferida, on sovint hi deixarem caure còdols arrodonits o punxeguts que ens facin cercles excèntrics cap a les vores del pensament. He abandonat FB i Twitter només i exclusivament per poguer abocar-hi aquí les meves anades d'olla amb els privilegiats que em vulguin llegir i criticar. S'han acabat les males costums de les XX.SS que no són ni xarxes ni socials, perquè només són poder i control. Sigueu benvinguts, amics meus tots!
09 de juny 2009
Universitari!
El día D i l'hora H era el passat divendres 5 de juny cap al migdia, però la meva floreta estimada no se'n va saber estar, i uns minuts després de les 10 ja erem dins la Intranet de la UOC. Uns segons després, em va dir... Papa, que no ho veus, ets APTE!!! Amb un 6'5 de mitjana!!!.
I el més increible de tot plegat, amb un merescudíssim 8 a l'examen de Filosofía sobre un text infumable de Kant. N'estava convençut de que l'havia suspès, de tant complicat que em va semblar!.
Bé, doncs, alea iacta est. Nous temps, nous canvis, nou rumb. D'ara en endavant espero i desitjo tindre més temps per escriure aquí. A partir del setembre deixaré perdre els meus passos pels passadissos i aules de la UB-Filosofía, per continuar aprenent de tots. Només volia això, continuar aprenent!. I el més gratificant: la meva filla estarà estudiant 2on. any d'Història al mateix edifici de la UB al Raval barcelonés...
Gràcies emocionades a tots els que m'heu donat el vostre suport incondicional des de l'ombra!.
10 d’octubre 2008
Llençols de fantasmes
A "Deliris de grandesa" us escrivia sobre la vida i miracles d'un determinat tipus de personatge prehistòric, però que m'anava com anell al dit (ecs!) per tal d'explicar-vos el muntatge grotesc dels que es vanten de tindre estatus socio-econòmic, com a tret distintiu i exclusiu de la resta. Aquest altre versa, en canvi, sobre les aparences, les façanes ("fachadas", per entendrens) i els llençols de fantasmes delirants de grandeur. Per tal d'introduïr-vos-hi us transcric un text amb un exemple força entenedor. El llibret em va caure de rebot d'un nebot que fa 1BAT, i ves per on, n'he pogut treure suport literari per a un post. De mica en mica s'omple la pica!:
----------------------------------------------------------------------------------
En un laboratorio de Psicología Social de Estados Unidos se formaron dos grupos de gente de origen y formación análogos, a quienes se proyectó por separado una misma película: una película pesada, aburrida, malísima. A los del grupo A, sin embargo, se les había convencido (gracias a un título y a una explicación previa muy sugestivos) para que pagasen un elevado precio por verla, mientras que a los del grupo B se les ofreció gratis. Pues bien, cuando se les hizo luego a unos y a otros una encuesta sobre la calidad de la película, el grupo que había pagado por verla respondió, en general, mucho más positivamente que el grupo que no había pagado. Y es lógico: para los componentes del grupo A, el hecho de aceptar que habían pagado un precio tan caro para ver un bodrio era confesarse necios y además engañados –tontos y apaleados- . De ahí que hallasen mejor la película precisamente porque habían pagado tanto por verla: la tenían que defender para, de alguna manera, autodefenderse. Y muy bien conocen este mecanismo psicológico los clubs de tenis que cobran inscripciones tan elevadas por hacerse socios, o los cuerpos de catedráticos, de jueces, de notarios. Entrar en estos clubs o cuerpos cuesta mucho (en dinero, en estudios, en oposiciones) y, precisamente porque ha costado tanto entrar en ellos, quienes lo han conseguido valoran altamente su pertenencia y tienen un gran “espíritu de cuerpo”. Lo han de tener, en efecto, pues si no creen ahora que es muy valioso ser notario o catedrático, está claro que fueron unos necios quemándose las pestañas durante cuatro años para preparar las oposiciones…
"Por qué Filosofía", X.Rubert de Ventós, Ed. Península. (Pàg.52).
----------------------------------------------------------------------------------
Els termes "causa" i "efecte" van amb el peu canviat per una d'aquelles coses que té el llenguatge que emprem. No és que paguin "per allò que els agrada", sinó que "els agrada allò que han pagat": comprar-se uns texans envellits, bruts, trencats, foradats i apedaçats per 100 eurus és un senyal diferencial del seu establishment, encara que la vàlua real del producte estigui al nivell de les escombraries. És la trista llufa que els penja d'un gremialisme tronat: l'entrada als clubs exclusius (i a les festasses!) es paga també amb influències, ús d'informació privilegiada, favors i interessos.
Pareu l'autobús, que jo em baixo a la propera!. Estàn empanats!. A poc a poc ja anirant caient, ja... Però, creieu veritablement que el temps és el jutge últim?. Aristòtil , on és "L'Ètica"?. És arribada l'hora de vendre's l'ànima al diable?. Aquesta xavalla és el preu de tot plegat?.
----------------------------------------------------------------------------------
En un laboratorio de Psicología Social de Estados Unidos se formaron dos grupos de gente de origen y formación análogos, a quienes se proyectó por separado una misma película: una película pesada, aburrida, malísima. A los del grupo A, sin embargo, se les había convencido (gracias a un título y a una explicación previa muy sugestivos) para que pagasen un elevado precio por verla, mientras que a los del grupo B se les ofreció gratis. Pues bien, cuando se les hizo luego a unos y a otros una encuesta sobre la calidad de la película, el grupo que había pagado por verla respondió, en general, mucho más positivamente que el grupo que no había pagado. Y es lógico: para los componentes del grupo A, el hecho de aceptar que habían pagado un precio tan caro para ver un bodrio era confesarse necios y además engañados –tontos y apaleados- . De ahí que hallasen mejor la película precisamente porque habían pagado tanto por verla: la tenían que defender para, de alguna manera, autodefenderse. Y muy bien conocen este mecanismo psicológico los clubs de tenis que cobran inscripciones tan elevadas por hacerse socios, o los cuerpos de catedráticos, de jueces, de notarios. Entrar en estos clubs o cuerpos cuesta mucho (en dinero, en estudios, en oposiciones) y, precisamente porque ha costado tanto entrar en ellos, quienes lo han conseguido valoran altamente su pertenencia y tienen un gran “espíritu de cuerpo”. Lo han de tener, en efecto, pues si no creen ahora que es muy valioso ser notario o catedrático, está claro que fueron unos necios quemándose las pestañas durante cuatro años para preparar las oposiciones…
"Por qué Filosofía", X.Rubert de Ventós, Ed. Península. (Pàg.52).
----------------------------------------------------------------------------------
Els termes "causa" i "efecte" van amb el peu canviat per una d'aquelles coses que té el llenguatge que emprem. No és que paguin "per allò que els agrada", sinó que "els agrada allò que han pagat": comprar-se uns texans envellits, bruts, trencats, foradats i apedaçats per 100 eurus és un senyal diferencial del seu establishment, encara que la vàlua real del producte estigui al nivell de les escombraries. És la trista llufa que els penja d'un gremialisme tronat: l'entrada als clubs exclusius (i a les festasses!) es paga també amb influències, ús d'informació privilegiada, favors i interessos.
Pareu l'autobús, que jo em baixo a la propera!. Estàn empanats!. A poc a poc ja anirant caient, ja... Però, creieu veritablement que el temps és el jutge últim?. Aristòtil , on és "L'Ètica"?. És arribada l'hora de vendre's l'ànima al diable?. Aquesta xavalla és el preu de tot plegat?.
15 de setembre 2008
Deliris de grandesa
Admirat Albert: m'ha semblat escoltar aquesta història en un altre lloc. Els francesos en diuen "dejà vu". Això sí, el patró pel qual talles els "delirants" és idèntic i a l'alçada de la seva hipotètica "grandeur".
----------------------------------------------------------------------------------
"La d’Aznar és la lluita desesperada d’un inspector d’Hisenda de províncies per ser algú. Primer ho va provar a l’Iraq amb el Trio de les Açores. És la història d’un home de Castella i Lleó que acaba posant els peus a sobre la taula del ranxo de George Bush. Després va provar de ser algú aspirant a formar part de la beautiful people. La d’Aznar és la història d’un caràcter sec i auster que, quan s’envolta de gent poderosa, acaba casant la filla en una cerimònia d’Estat a El Escorial i prenent el sol al iot de Briatore, mentre el gendre controla els drets de la Fórmula 1 a Espanya. Un home de poble enlluernat pel diner a qui li agrada sortir a l'Hola explicant sopars de duro. Un polític (...) que vol ser un tauró de les finances.(...). Un senyor que pretén jugar a la primera divisió de la lliga d'homes poderosos amb glamur, quan de glamur no n'ha tingut mai, i ara, per no tenir, no té ni el poder. Només deliris de grandesa".
(Diari AVUI del dimarts 9 de setembre del 2008.
Pel darrere, "Latin Lover", Albert Om).
----------------------------------------------------------------------------------
Potser tots plegats es creuen que quan els fiquin dins de la caixa a criar malves, al seu darrere els seguirá el camió de les mudances.
Pobrets, quin desencís i quina angúnia!...
(Nota de l'autor: No us enganyéssiu pas. El post no va pel bigotis. Qui tingui neurones, que pensi. A les penes, Pedregades)
----------------------------------------------------------------------------------
"La d’Aznar és la lluita desesperada d’un inspector d’Hisenda de províncies per ser algú. Primer ho va provar a l’Iraq amb el Trio de les Açores. És la història d’un home de Castella i Lleó que acaba posant els peus a sobre la taula del ranxo de George Bush. Després va provar de ser algú aspirant a formar part de la beautiful people. La d’Aznar és la història d’un caràcter sec i auster que, quan s’envolta de gent poderosa, acaba casant la filla en una cerimònia d’Estat a El Escorial i prenent el sol al iot de Briatore, mentre el gendre controla els drets de la Fórmula 1 a Espanya. Un home de poble enlluernat pel diner a qui li agrada sortir a l'Hola explicant sopars de duro. Un polític (...) que vol ser un tauró de les finances.(...). Un senyor que pretén jugar a la primera divisió de la lliga d'homes poderosos amb glamur, quan de glamur no n'ha tingut mai, i ara, per no tenir, no té ni el poder. Només deliris de grandesa".
(Diari AVUI del dimarts 9 de setembre del 2008.
Pel darrere, "Latin Lover", Albert Om).
----------------------------------------------------------------------------------
Potser tots plegats es creuen que quan els fiquin dins de la caixa a criar malves, al seu darrere els seguirá el camió de les mudances.
Pobrets, quin desencís i quina angúnia!...
(Nota de l'autor: No us enganyéssiu pas. El post no va pel bigotis. Qui tingui neurones, que pensi. A les penes, Pedregades)
01 d’abril 2008
"La catosfera literària 08"
Dimarts 20 de Maig:
Bloguejats fem catosfera.
Aquest és el títol que li posaria a la foto de família (si ens vols veure en vídeo, clica aquí) de la presentació del llibre "La catosfera literària" el passat Dis17Mai pels volts del capvespre al Casal de Vallromanes.
Adictiva i primerenca sensació és el que que em queda després de la desvirtualització de part dels coautors (37 hi vam ser, diuen) de la fusió en un llibre d'una selecció de 100 nuclis-blogs en català.
La llavor es va sembrar a finals de Gener-08 a Granollers amb les primeres "Jornades de la Catosfera" i per crèixer ha comptat amb l'abonament dels lletraferits.
Les fulles verdes ja broten, i la flor ja és a les llibreries. Increïble!
El proper Dill26Mai a les 21:00 h. promocionarem el llibre "La catosfera literària 08" i el fet bloguer català a Punt 7 Ràdio de Sant Celoni. Escolta'ns en directe clicant a l'enllaç!.
Dissabte 17de Maig:
Avui és el dia. Dia D. Hora H. Lloc: Casal de Vallromanes. Hora: 19:00h. de la tarda. Presentació en societat de la 1ª criatura bloguera catalana, "La catosfera literària 08". Hi hem publicat un post 100 bloguers de la terra. El cop no m'hi cap al cap. Quarts de 4 i no m'en sé avenir encara a la idea. No sé pas què hauré de fer amb aquest posat de flipat.
D'una cosa, però, me n'alegro molt: estic gaudint, abans de res, de la soletat del lletraferit. Com diu l'Alan Parsons a "Eye in the sky", "Silence and I", el silenci i jo. I ningú més.
Avui és el dia. Dia D. Hora H. Lloc: Casal de Vallromanes. Hora: 19:00h. de la tarda. Presentació en societat de la 1ª criatura bloguera catalana, "La catosfera literària 08". Hi hem publicat un post 100 bloguers de la terra. El cop no m'hi cap al cap. Quarts de 4 i no m'en sé avenir encara a la idea. No sé pas què hauré de fer amb aquest posat de flipat.
D'una cosa, però, me n'alegro molt: estic gaudint, abans de res, de la soletat del lletraferit. Com diu l'Alan Parsons a "Eye in the sky", "Silence and I", el silenci i jo. I ningú més.
Me'n vaig cap a Vallromanes de seguida, doncs. Espero conèixer-vos a tots dintre d'unes hores. La propera setmana us explicaré fil per randa com ha anat tot. La bena lletraferida sembla que torna en bona hora. La musa ja em dona feina per fer. Bentrobada.
Divendres 16 de Maig:
Presentació del Dij15Mai a la Llibreria Catalònia aquí
Tota la història de LCL aquí
Divendres 16 de Maig:
Presentació del Dij15Mai a la Llibreria Catalònia aquí
Tota la història de LCL aquí
Divendres 9 de Maig:
¡¡¡Ja els tenim aquí!!! ¡¡¡Div16Mai a les llibreries!!!
Dijous 24 d'Abril:
¡¡¡Dissabte 17 de Maig a les 19:00h. al Casal de Vallromanes!!!
¡¡¡Ja tenim dia+hora+lloc per a la presentació del llibre LCL!!!
¡¡¡Ja els tenim aquí!!! ¡¡¡Div16Mai a les llibreries!!!
Dijous 24 d'Abril:
¡¡¡Dissabte 17 de Maig a les 19:00h. al Casal de Vallromanes!!!
¡¡¡Ja tenim dia+hora+lloc per a la presentació del llibre LCL!!!
No em preguntis perquè escric. No em preguntis què en trec de la meva disortada lletraferidura. No em preguntis què en faig del que rau al capbaix de la paperera de reciclatge. No em preguntis què caram fot la musa en el seu temps lliure. No em preguntis com pot ser que el blog tingui teranyines. No em preguntis res...
Aquí tens la resposta: en Toni Ibàñez m'envia un email amb la sorprenent notícia de que el llibre "La Catosfera literària" aviat veurà la llum, en un format que recull una selecció de 100 post's de 100 bloguers que escriuen en català. Felicitats a tots!. El post anomenat "Ciber-resistència (I)" (publicat en aquest blog el passat 18-Gen-07) n'és un dels molts que allà hi trobareu, pàgina amb pàgina i al costat de grans mestres escriptors!.
(Podeu trobar el post "Ciber-resistència (I)" en castellà aquí, per gentilesa de Jesús Nava, de "Filosofía Digital".)
No em preguntis què se sent quan et publiquen 4 ratlles d'aprenent en un llibre. No em preguntis què ha passat. No em preguntis com ni quan va començar tot. No em preguntis si em corre orxata per les venes. No em preguntis si es reobrirà o no aquest llogaret. Deixa de fer-me preguntes, i quan el llibre sigui a les lleixes de les llibreries el Divendres 16 de Maig, compra'l i opina!.
Perquè els beneficis que s'obtinguin seran destinats a fins solidaris ( "La Bressola" de la Catalunya Nord).
Perquè gairebé ningú que escriu sap de veres el perquè de tot plegat.
Perquè només penso en gaudir tant com pugui d'aquest bell instant.
Gràcies a tots els que han fet possible aquesta criatura i a la bona gent de Cossetània Edicions!.
Dedico la publicació del meu post al llibre de LCL a molta gent, i d'entre tots ells a la memòria d'en Cristóbal (q.e.p.d.) i a la d'en Jaume Martori, amic, mestre i lluitador incansable (q.e.p.d.).
Divendres 18 d'Abril: Novetats LCL-1 i Novetats LCL-2
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
