Trons i piules

M'explica una bona amiga de La Batllòria que per la Revetlla de Sant Joan demanen tallar alguns carrers, on els veïns i veïnes hi planten la seva gresca particular en bona companyonia. Cadascú hi aporta el seu granet de sorra: cadires, taules, mam i sopar. Un cop entrada la mitjanit, tros de coca, copa de cava, i apa, a fer la ballaruca amb la música a tot drap, a la vora de la foguera de les vanitats. Els trons i les piules il.luminen "la nit" d'un estiu acabat d'encetar.

Des que visc a Sant Celoni que no he tingut tant a prop l'oportunitat de reviure l'infància, fent el trapella pels carrers del barri del Centre de Badalona, d'on en sóc nadiu. La mare es deia Joana, i la feiem ben grossa per aquests dies. Temps -vells i bells!- en que també era festa per Sant Pere, no pas com ara, que se n'ha perdut la tradició. Us imagineu dues revetlles en pocs dies, quin sidral?. La Festa Major de la família!.

----------------------------------------------------------------------------------
"El concepto de politeia, esencial en el vocabulario de la filosofía política, ha sido casi completamente olvidado por la filosofía política contemporànea. La politeia apunta hacia algo más básico que el conjunto de leyes que conforman un marco constitucional, hacia la "forma" de la ciudad, es decir, a la vida o el alma de la comunidad".
"La política como sinóptica" del Doctor en Filosofía Gregorio Luri Medrano. Article publicat en el número 2 de la Revista digital de estudios culturales "La Torre del Virrey".
----------------------------------------------------------------------------------

Ja ens en queda ben poc de tot plegat a les grans ciutats. Quin grapat d'històries passades i viscudes!. Ara les tradicions van per un altre camí. No tot està perdut, compte!. Encara hi ha qui creu en la polis com a ens polític cohesionador de la societat. Encara hi ha qui s'estima les amistats i qui sap conviure amb el seu veïnat. Encara hi ha qui respecta la diferència i qui argumenta -amb raons- la discrepància en el debat de les idees. Les xerrades les muntem al voltant d'una cervesa o d'un cafè.

Aquesta darrera setmana, però, s'ha obert la caixa dels trons al poble. Trepitjo metxes cremades. Contemplo estorat els eixelebrats que llencen coets sense raons. Les piules van de bòlid per carrers i places. La quitxalla lliga traques a arbres i animalons. Els diners ens cremen a les butxaques. La pólvora mullada l'encendrà el diable. La mala educació m'esclata dins del cervell. Les bengales ens dibuixen un futur d'estrelles, o estrellat?.

Mentres sopava he estat disfrutant de valent amb el DVD "Live in Dublín" inclòs en el darrer doble CD d'en Bruce Springsteen ("The Boss") del mateix nom. La cançó número 15 "Open all night" és potser una de les més adients per moure's aquesta nit tan especial. Un bon ritme, amb bona gent, un bon so, uns instruments de primera i envoltat d'amics. No demano res més!. "Obert tota la nit, per Revetlla". Som-hi?. Bona Revetlla de Sant Joan a tothom!. Moltíssimes felicitats pels Joans i Joanes del país!.

Afegitó del Diu-24-Jun: Gràcies i moltes felicitats a les noies de la Colla de Diables de Sant Celoni que van fer la representació a mitjanit de l'encesa de la foguera a l'esplanada del poliesportiu, amb un fons musical molt adient (Ramstein, potser?). Us va quedar realment fantàstic, trascendent i emocionant, totes vestides de negre amb màscares blanques, enaltint les torxes, amarades de foscor, i amb la màgia de la nit del foc i la Lluna en Cuart Creixent al vostre darrera. També faig extenssiva le felicitació a tot l'equip tècnic que va fer possible tot l'acte.

La CUP a l'Ajuntament

Dij-14-Jun, 23:30h.: Acaba la 5ª Assemblea de la CUP-Sant Celoni amb els resultats de la votació que us deixo aquí (Foto: Roser Ortiz). Com podeu llegir en aquest darrer comunicat, per una aclaparadora majoría es va decidir investir com a nou alcalde en Francesc Deulofeu (aquest ciutadà et felicita) i firmar així amb CiU l'acord de governabilitat, quedant-ne els 2 regidors de la CUP al marge (la Montserrat i l'Albert), sense sous ni regiduries.

Creiem que per la CUP estar fora del govern municipal és el millor per a tots els celonins, "perquè pot ser més útil a tots els veïns i veïnes de Sant Celoni des del carrer, ja que així podrà realitzar un seguiment transversal i complet de totes les actuacions i iniciatives de l'equip de govern i no només de l'àrea que hagués pogut ocupar".

Avís als conver's passats de voltes i mariscades: llegiu-vos l'acord signat, de cap a peus!. Fixeu-vos-hi bé que a la darrera clàusula hi diu que "l'incompliment polític o pressupostari dels punts primordials en provocarà el trencament". Siguem rigorosos. Trobo personalment de molt mal gust polític tota la gresca i xerinola (que no som a cap reality-show, caram!) que s'ha muntat al vostre guetto i llocs afins.

Si fa 4 dies els de la CUP erem per vosaltres una colla de borratxos, un niu de delinqüents, uns pollosos melenuts, uns punkis malvestits, i no sé quantes bajanades més que em callo, ara no arribo a capir a sant de què vé tanta disbauxa per un govern en minoría que, d'anar només una mica malament, us pot fer tornar a l'oposició de nou. La CUP té la clau, conver's, us convé no oblidar-ho!. Amb en Deulofeu, feu bondat!.

Dis-16-Jun, 12:00h.: He tingut l'oportunitat de ser un dels pocs celonins privilegiats que s'ha assegut a la petita Sala de Plens, invaïda feia una hora (qui m'ho havia de dir!) per una claca de conver's-okupes. Durant tot l'acte d'investidura (tanmateix com el Div-15-Jun al capvespre, quan en una parell d'actes públics va parlar a la Biblioteca i a Can Ramis l'encara alcalde en funcions Joan Castaño) no han deixat de fer riotes, burles, escarnis, xiuxiueigs i aplaudiments, tot plegat fora de lloc i de to. Què us heu cregut què és la política!. Més respecte, sisplau!. Només sou inversors dels valors. Com és que a la crònica de "El 9 Nou" (edició en paper pel Vallès Oriental) no se'n fa esment d'aquests lamentables fets?.

Els parlaments i juraments de cadascun dels regidors de les tres opcions polítiques que tenen representació al nou Consistori (CiU, PSC i CUP) s'han dut a terme sota una temperatura altíssima, amb l'ambient força enrarit, i amb l'aire condicionat aturat "perquè fa molt soroll" (menys que la claca, potser?).

El primer Plè Municipal ha estat un show vergonyós dels fidels súbdits conver's. Aquest personal celoní s'ha interessat de cop i volta (de resultes de què?) per la seva ciutat particular, de la que una gran part només en coneix el barri de la Verge del Puny (perdó, del Puig¡) i el peatge de l'autopista. Vesteixen disfresses de duce-i-gabeina, li-costa, ar-menos, i burburrus, i van equipats amb poca educació de série, cops-de-colze als airbags, i navigador xava. Misèries i miserables.

Només us apunto com a mostra que al meu davant hi havia una senyora (sic) que repetia un cop i un altre, disgustada: "si no hi han més cadires es perquè se les ha venut l'anterior govern!". Quin mal de cap i quina barra!. Una cosa és acceptar amb resignació i banyes les punxes de la rosa democràtica, i un altre de ben diferent és pagar-li el beure a la claca. Em sembla que nonempasbé, així... Tant de bo m'equivoqui!.

Dis-16-Jun, 13:00h.: La foto de família de l'Ajuntament recentment constituït s'ha fet gairebé a recer de la porxada de la Casa de la Vila, en començar a caure en aquell precís instant una irònica pluja fina sobre polítics i ciutadans que s'aplegàven a la porta d'entrada, fent-la petar. Malgrat els gairebé 30º a l'ombra i amb l'estiu a tocar, hi havia qui encara duia posada la pell de xai ben suada.

El poble -ens agradi o no- està dividit en dues parts ben diferenciades (política, econòmica i socialment), i travessar la frontera en ambdós sentits té -malauradament- un preu polític elevat i arriscat que (potser) es paga cruelment a les urnes. Que els hi ho diguin als de ERC i ICV!.

En aquest post us feia un avanç-travessa de com podrien anar les coses al meu poble (que si el PSC governaria en minoria, que si s'albiraven canvis per a les properes eleccions del 2011, etc.). Ni l'he encertat en el sentit de vot de l'acord, ni l'he endevinat en el temps. A la CUP, però, qui decideix és l'assemblea democràtica. Tot i que sóc d'esquerres, ara el primer per a mi és la governabilitat del poble, i reconec que també ens convé un xic d'aire fresc a l'Ajuntament.

Després d'un anàlisi en fred, aquesta és la meva opinió personal "políticament correcta per imperatiu legal". La més punyent i real la deixo reservada a les amistats de tots colors que hi tinc a la vila, perquè com ens deia Aristòtil, "l'amistat és fa en una vila apart".

Avui toca fer-nos per dinar una bona amanida de pastanaga i tomàquet, comprats dimecres als pagesos del Mercat de la Plaça del Bestiar. L'enciam podrit el donarem als garrins, tanmateix com la demagògia barata i les corrupteles.

De camí cap a la feina he escoltat casualment per la ràdio del cotxe una cançó trista i melancòlica, com el dia: "Let it Be" dels "The Beatles". "There will be an answer, let it be". Esperarem als propers mesos aviam si hi han respostes, però aquest és el darrer post sobre l'actualitat política de Sant Celoni. Passats els dies que acompanyen tot el rebombori electoral municipal, ara cal deixar treballar els polítics. Si s'escau, aquí estem per donar un cup de mà.

Me'n torno al meu racó d'estudi i lectura, des d'on el silenci del jardí i la reflexió ciutadana em donaran (espero!) una visió més objectiva i acurada de la realitat que m'envolta. Gràcies a tots per ser-hi, i a reveure!. Endavant CUP, i bona legislatura!. Aquí us deixo un enllaç a e-notícies, on s'ha engegat un altre debat molt interessant. Participeu-hi!.

Ben aviat, i en aquest blog: més pedretes del pensament i l'actualitat, mundial i del país.

La CUP és diferent. 5ª Assemblea.

La CUP és diferent, i punt. S'ha decidit que no es formarà part de l'equip de govern municipal "perquè no es donen les condicions necessàries i suficients". Ens passarem aquests propers 4 anys en una posició que permetrà o no (si s'arriba a un acord o no en les properes negociacions) l'investidura de l'alcaldable pel PSC Joan Castaño el proper Dis-16-Jun, i que també podria fer possible la governabilitat al poble.

Podeu llegir aquí la nota informativa publicada el Dim-06-Jun a la web de la CUP-Sant Celoni, d'on en cal remarcar dues cites significatives: "preferim garantir l'independència per poder realitzar un seguiment extern de l’actuació de l’equip de govern en totes les àrees", i la renúncia "a sous i carteres".

Si més no, aquesta nova manera de fer política al poble ha sobtat a uns quants, sobretot als partits que amb 8 regidors (PSC) i 7 regidors (CiU) ja s'estaven fregant les mans per tal d'accedir amb cofoïsme i orgull a la cadira principal del Consistori celoní amb un pacte a la baixa amb la CUP. Només els queda l'alternativa de fer un pacte sociovergent contra natura, que demostraria més clarament quines són les intencions reals dels uns i dels altres. No em sorprendria gens, perquè un ja hi està avessat a aquestes i a coses pitjors dins de l'animalari (amb simpatía i carinyo, que és una metàfora del Mestre Aristòtil!) polític del país. Per a ells el poder no té "un preu", té "qualsevol preu".

Amb la feina i els deures ben fets, amb una campanya electoral senzilla però sincera, i amb un programa de sentit comú, les expectatives de la gent de la CUP eren les de treure un regidor i passar-nos els propers 4 anys aprenent quin pa s'hi dona a l'Ajuntament. Abans de votar el passat Diu-26-Mai quasi bé tots firmàvem aquest resultat. Després, i gràcies a la confiança que els han donat els 729 veïns de Sant Celoni i La Batllòria, els resultats a les urnes els hi donen 2 regidors, i el més sorprenent, la clau del govern.

Totes aquestes circumstàncies son dures de pair d'un glop per l'impacte sobtat. Malgrat tot, a la CUP s'estàn fent les coses amb un estil polític diferent, i crec que en els propers anys això derivarà en una millora del poble en tots els sentits. N'haurien de prendre bona nota a les files republicanes i eco-socialistes. Fa 4 anys s'hi van apuntar corrents i de seguida a llepar sous i carteres de les arques municipals. Si fa no fa per a res, doncs tan sols han fet possible l'estabilitat del govern tripartit durant 1000 dies llargs. Han estat incapaços de fer l'oposició que els corresponia. Un dejà vû del que succeïrà properament a la Generalitat, potser?.

Ara em venen a la memòria les paraules a Ràdio Sant Celoni del cap de llista pel PSC i (potser) futur alcalde Joan Castaño, minuts després de saber-se l'escrutini final, en un programa especial de la nit electoral del Diu-26-Mai. En cap moment de l'entrevista es va atrevir a fer esment del rebrot de la CUP-Sant Celoni, i a més, va vantar-se'n de que "hem d'aconseguir un govern fort i estable" (sic).

Doncs res de res!. Ni fort, ni estable, (potser) a governar en minoria!. Perquè els resultats no us ho permeten!. A més, heu perdut votants i els 2 socis del tripartit que tan segurs estàveu de renovar, CiU ha guanyat un regidor més i molts vots, i encara que us desagradi reconèixer-ho en públic, la CUP té la clau. Com que no heu volgut llegir-ho tot plegat en clau política, l'electorat us ha ensenyat la targeta groga. Per a la primavera del 2011 ensumo un canvi de majoria al poble. L'ambient es talla amb ganivet. Raons pel canvi que s'escolten: esgotament del càrrec i d'unes idees que potser ja fa massa anys que manen. Poble dixit!.

Afegitó del Dim-13-Jun a les 12:00h.: Podeu llegir aquí la convocatòria dirigida a col.laboradors i votants de la CUP, citant-los demà Dij-14-Jun a les 21:00h a la sala polivalent de l'Escola de Música, per celebrar-hi la 5ª Assemblea. Entre tots hi posarem un xic de crema hidratant a la "duresa" de les evidències fetes paraules. I qui vulgui classes de franc sobre el que realment significa "ser" d'algú (metafísicament parlant) les hi dono quan vulgui i en privat. M'assec a la darrera cadira. Sòc l'últim de la classe. Que la política municipal no és un espectacle!.

Passant aquest calorós matí de primavera a la meva vila estimada he escoltat el CD "Origin of Symetry" del grup indie Muse, d'on en destaco "Bliss", potser la millor cançó. Li agrada molt aquesta sonora peça a la meva petita i motera floreta, que acaba d'estrenar blog, fent palès el seu gen de "lletraferida constrictor". De res... La fotografia aèria (extreta de la web de l'Ajuntament, a l'enllaç "Sant Celoni, en tots sentits") que acompanya aquestes lletres és de la part oest del poble. Poca broma, que hi surt on visc, i fins i tot el cotxe aparcat a la porta!.

Això és política!

D'ençà dels excel.lents resultats obtinguts per la CUP a les eleccions municipals del Diu-27-Mai a Sant Celoni que al poble no se'n parla d'una altra cosa que de la gent de la CUP i del terrabastall a ERC i ICV. I és que corren aires nous pels carrers i places de la vila, s'intueix un nou tarannà social: Això és política!. Aquesta és la feina pendent. Els altres només estan ocupats en anorrear-nos, obviant un merescut reconeixement, tot mirant-se el malic de les seves males arts.

Comproveu-ho, si us plau, vosaltres mateixos amb aquest avanç de com es faran des d'ara les coses a la meva "polis". Per una banda, s'agraeix a tothom la confiança depositada en la CUP a les urnes, i es presenta alhora l'estat de comptes de la campanya, instant a la resta de partits a fer el mateix. És alliçonador que el partit amb menys pressupost és l'únic que ja té retirats -des del capvespre del Dil-28-Mai- els cartells electorals (*).

I des d'ahir Dij-31-Mai està penjat a la web del partit i pels carrers un manifest en el que es fa constar com i de quina manera es duran a terme, des del punt de vista polític i de l'ideari de la CUP, els debats i negociacions (internes i externes) per tal de formar un nou Consistori al Plè Municipal del proper Dis-16-Jun (si cliqueu sobre la foto que encapçala el post veureu la Plaça de la Vila amb més detall). Es consultarà el parer d'associacions i entitats, dels partits que n'han quedat fora (ERC, ICV i PP) i dels que formaran part amb la CUP del nou govern municipal (PSC i CiU).

Així estàn de moment les coses a la vila capital del Baix Montseny (propera comarca independenditzada del Vallès Oriental, compte!) i així us les he explicat. Seguirem informant, però com haureu pogut llegir, em fa molt de goig que per fi hi hagi un grup de gent al poble que creu en la política municipal de veres. Tota una revolució!.

Mentres us escrivia sobre l'actualitat més calenta del meu poble he escoltat el CD "Hopes and Fears" del grup indie Keane, d'on en destaco la cançó "Everybody's changing". Tot canvia, tots canviem, entre tots canviarem Sant Celoni!.

(*) Afegitó del Diu-3-Jun: Una companya bloguera em fa esment de que encara queden dos cartells de la CUP per despenjar a Sant Celoni. Serà qüestió, doncs, de fer-ho notar per tal de que els treguin també.

La CUP té la clau!

Quan som a migdia del día després, a les files de la CUP-Sant Celoni encara no hem arribat a pair els resultats electorals municipals d'anit Diu-27-Mai. Ha estat una sorpresa que el grup independent municipal hagi obtingut 2 regidors, foragitant del Consistori ni més ni menys que a ERC i a ICV!. Ningú s'ho creia, ni els rivals ni nosaltres, per inesperat, per increïble i per eloqüent de l'estat de la qüestió política a la vila capital del Baix Montseny.

El Div-25Mai per la tarda va transcórrer amb tranquilitat i escepticisme a les files de la CUP-Sant Celoni. A les 18:.00h. de la tarda es va muntar una xocolatada per a infants i un tast de vi dolç i fruits secs per als grans a la Plaça de l'Església. En ser un dia laborable, i en estar repartits pel poble els actes de cloenda de campanya de la resta de partits, el centre s'assemblava a les Rambles de Barcelona un dissabte per la tarda.

El Diu-27-Mai es va llevar amb un cel blau i núvols de tempesta que enterenyinàven el Montseny, d'on en baixava un vent gelat i molest. Amb aquesta atmòsfera es feia difícil no tindre els ulls coberts de brossa i sorra, malgrat que passejar pel solet fins el Sot de les Granotes és un dels millors aperitius per fer venir la "gana" democràtica del vot. Un cop ficada la papereta dins les urnes de la "Sax Sala", dinar i migdiada, que la nit es presentava emocionant.

19:00h.: Ens vam palplantar amb la família a la terrassa del bar de l'Hotel Suís a gaudir d'un altre dels millors cafès que es poden trobar a Sant Celoni en tassa grossa, com els d'abans!. Des d'allà s'albira la Plaça de la Vila i L'Ajuntament, on unes hores més tard s'hi podria veure un esclat històric de joia i alegría per un costat, i el desencís i la desesperació per un altre.

20:30h.: Els d'ERC feien ganyotes i posaven cares desencaixades a les dades que anaven trasspassant dins un portàtil, unes taules més enllà. No podíem creure el que els nostres ulls copsaven amb dificultat, per la llunyania de la pantalla: PSC-9, CiU-7, CUP-1. Encara quedaven urnes per acabar el recompte dels vots, teníem un escó engrescador, però la majoría absoluta socialista ens obligava a estar a la oposició.

21:15h.: Decidim fer camí cap al Casal Quico Sabaté, on estaven ja cofois i ufanosos tots els simpatitzants i membres de la llista de la CUP-Sant Celoni, encapçalats per una Montse Vinyets que es pessigava a cada moment que li donaven dades noves sobre els resultats.

22:00h.: Arriba l'hora de la veritat última de les urnes. Ràdio Sant Celoni: PSC-8, CiU-7, CUP... 2!!!. Crits, càntics, gresca, xerinola, cava, pastís casolà, coca de brioix, birres, petons, abraçades... i ganes de començar a treballar. Vaig veure gent tapant-se la cara amb les mans, incrèdula i esbogerrada, deixant-se endur amunt per una eufòria de la que a hores d'ara no sabem com baixar-ne.

23:00h.: Una gernació deixa el Casal i es dirigeix en una rua pel Carrer Major cap a la Plaça de la Vila. Una tempesta de llàgrimes d'en Pasqual(ICV-0) i de l'Alsina(ERC-0) van refredar l'ambient. S'obren finestres i portes de bat a bat, i es fa palesa l'entrada al Consistori d'un aire fresc i renovat.

00:15h.: Del que en vam parlar a "Llum de Lluna" de matinada (amb una CUP a la mà, "of course"!) no se'n pot dir res: Il.lussions, projectes, pactes, negociacions, programa, sol.licituds d'assemblees... i moltes pessigolles per començar la tasca encomanada per un poble que vol començar a caminar!. Ha estat tot un cop de cap de la CUP!. Bon CUP de falç!. La CUP té la clau!.

Dedico aquest post a tota la gent de la CUP-Sant Celoni. Ells ja sàben qui són, on són, i el més important, què són. Amb una Montse espantadíssima com a "cap de colla", tots fem pinya!. La lluita continúa, Jaume!. A hores d'ara estic cercant una musicació d'aquestes lletres, però crec que el millor so és el que ahir al vespre va retronar per tot el poble: Anem, anem, anem, a l'Ajuntament!. Castaño: posa't les barbes en remull!.

Afegitó del Dim-29-Mai (08:00h.): Això ja no té aturador, companys!. Llegiu el "Confidencial" de la pàgina 2 de l'AVUI d'avui. L'hem feta bona, l'hem feta grossa!. Endavant, CUP!.

L'Anell d'en Saurón

L'entranyable Jaume Martori ja ens en va posar al corrent, abans de marxar d'eixe món, dels estirabots i mossegades del Saurón del poble, un individu de la raça política ICV que amb només un escó ha malgovernat a Sant Celoni amb el tripartit (PSC 8-ERC 2-ICV 1). CiU era a l'oposició amb 6 escons, i si sabeu sumar, deduïreu que en Saurón va ser qui va muntar el negoci a la Plaça de la Vila. Recentment s'ha sabut que fins a l'últim día no es va decidir, quan els del PSC li van haver d'estirar les orelles.

De resultes d'algunes de les reunions i trobades engegades per enllestir el tema de "La Forestal" que ambdós, per interessos contraposats (els d'en Jaume pel poble, els d'en Saurón només polítics), no s'avenien. I continuem allà mateix, amb les mateixes tàctiques tèrboles, i fent els possibles i els impossibles per tal de que el seu partit s'apropi, a cada día que passa i amb subterfugis antidemocràtics, a les tesis més radicals de l'esquerranisme tronat.

Ahir Dij-24-Mai per la tarda em van passar un folletó propagandístic electoral on en Saurón, fent ús d'una assemblea de l'AMPA de l'IES Baix Montseny, es publicita com a genial restaurador de camins i marges. Aquest centre públic és a tocar de les obres de l'AVE, i els alumnes s'han quedat sense accés, perquè l'empresa constructora del trenet de la jetset l'ha desfet (havia de fer-ne una rima!), sense encomanar-se a ningú. Algú em pot dir si hi han eleccions municipals aviat?. És que sinó, no m'ho explico!.

A la recerca de l'anell que el torni a la poltrona quatre anys més (tripartit municipal no, gràcies!), aquest senyor no ha sapigut trobar un moment més oportú (per què serà?), ha decidit escalfar el clima pre-electoral, i de rebot, fer fora a la presidenta - ex-companya seva de partit, ai las!- de l'AMPA, on també en vol ser l'amo i senyor (dels anells). Conflicte d'interessos i manca d'ètica és part del que s'hi menja avui día als consistoris del país, és el que hi ha, i és el que s'hi trobaran el proper Diu-27-Mai a les urnes. I és que "Jo no sóc tonto!".

Saurón (fill d'en Saura): et vam ensenyar el camí a finals de Maig del 2003, però aquest cop el farás tú solet, i tant de bo t'hi perdis. En cas de que els pares dels alumnes decidíssim tornar a les barricades per tallar un diumenge al migdia la carreterra que puja al verd Montseny, oi que no vindràs, revolucionari de boqueta?. Si el teu amo ens envia els Mossos, que vinguin sense l'arma il.legal "kubotan", que de dolor ja en tinc un pot plè per mi solet i -oh, paradoxa de l'ICS!- en els mateixos punts on ells "kubotanitzen".

No m'ho tinguis en compte, Saurón, ni em giris la cara pels carrers del poble quan coïncidim, que xarrupar de la mamella democràtica comporta suportar, estoicament, les embestides iròniques que els teus vilatans et fan amb molt de carinyo. Deixa la vía lliure, bon home, que l'AVE t'enxamparà amb l'anell posat i el faràs descarrilar (el govern municipal)!. Montserrat, salva'm!.

En la foscor de la nit tan sols brillen les llànties enceses per tota la petita colla de folls que encara creiem que es pot assolir un poble just, solidari i de tots. "Each small candle" del CD "In the Flesh" d'en Roger Waters podria ser el nostre himne. Per tots vosaltres, i en especial per a tú, Eva!.

Creure en l'home

----------------------------------------------------------------------------------
"La Forestal es prepara pel tancament de les instal.lacions"
La recent adquisició de Derivados Forestales SA, per part de l'empresa ERCROS, ha donat un nou impuls al procés de tancament de la factoria de Sant Celoni, que pot produir-se aquest mateix estiu. La nova titular de la frima ha posat de manifest a l'Ajuntament la voluntat d'avançar el desmantellament (la data acordada era desembre de 2008), una vegada completat el procés de negociació amb els treballadors i treballadores, que ha estat reeixit -malgrat l'òbvia complexitat de la situació-. Per això, ha presentat recentment la documentació de reparcel.lació de la finca, com a pas previ al procés d'urbanització, i necessari per posar a disposició del municipi els 7000 m2, per construir-hi la nova escola pública (actualment amb seu provisional a l'edifici Puigdollers).
(L'Informatiu, butlletí municipal de Sant Celoni, núm. 22 Maig 2007, pàg. 7).
----------------------------------------------------------------------------------

El passat Div-18-Mai, i en l'àmbit d'un petit míting que van fer els del PSC-Sant Celoni al Sot de les Granotes, me'n vaig assabentar d'una notícia d'aquelles que et fan creure en l'home, per si ja no en tenia prou de raons per fer-ho, i per si no n'hi havien ja de suficientment evidents i fefaents com per demostrar-nos que, si hem de creure, que sigui en la Humanitat.

Un regidor socialista em va fer esment de la intenció -en cas de que se'ls hi renovi el govern municipal a les urnes el proper Diu-27-Mai- de dedicar-li un carrer a en Jaume Martori i Planas, dels molts que caldrà nomenar a la zona urbanitzable que deixarà lliure "La Forestal".

Feia uns quants mesos que havíem arribat a viure a Sant Celoni, i per mitjà de la sogra de la meva germana (del poble de tota la vida, lluitadora de mena i veina del Jaume) ens vam introduïr en la lluita d'un grup de vilatans per demanar el tancament d'aquesta empresa del sector químic altament perillosa i contaminant (pàgines 1-2-3 de l'acta d'un Plè Municipal "mogut" del març del 2003), situada enmig del poble, envoltada de vivendes i amb un alcalde que hi va treballar.

En Jaume Martori n'era el cap de colla, i com qui diu literalment "s'hi va deixar la pell", com en tot en el que va haver de lluitar en la seva vida obrera, sindical i municipal, fins i tot arribant a ser regidor. En Jaume era un home fort, de bona planta, de veu greu i sonora, alt com un roure, amic de tots, sempre content i disposat a donar un cop de mà, amb una força moral i una empenta terribles, sempre endavant, sempre lluitant, res el deturava. El carrer va ser la seva escola i l'anti-franquisme la seva Universitat.

Se m'humitegen els ulls de l'emoció quan el recordo de bon matí baixant per la plaça del Bestiar cap al seu hortet, a l'altra banda de la riera del Pertegàs. Caram, noi, vols dir que en queden d'aquests personatges?. Un home que et fa creure en l'home. Fins que un mal lleig a l'envà del nas (diuen que de respirar l'aire contaminat durant tant de temps) se'l va endur aviat farà dos anys, un llunyà Dim-30-Ago. El seu esperit incansable viurà per sempre a Sant Celoni, i aquest carrer li farà justícia, record i memòria.

A prop del seu destí final, diuen que en Jaume va comentar que "em moriré tranquil perquè ara ja sé que la lluita per tancar La Forestal no ha estat en va". Jaume: vull ser-hi el dia que s'inauguri la placa que donarà el teu nom a aquest carrer, on precisament dintre d'uns mesos podrem dir ben fort i amb orgull que allà "hi havia" La Forestal. En donarem testimoni de la teva tasca.

Adéu, Forestal! Fins mai més!. Trona pels altaveus i a tot drap el "Dignity" dels Deacon Blue. Seria bo que les ones acústiques esberléssin les xemeneies encara fumejants que hi ha davant de la casa on hi vivia en Jaume. Per dignitat!. La lluita continúa, amic Jaume!.

Programa CUP Sant Celoni

Com en tots els jocs -i més ens val a tots plegats que el joc "democràtic" ens el prenguem com a tal-, sempre hi ha tramposos. Els del PSC, els d'ERC i els d'IC-V es van avançar uns quants dies a l'enganxada de cartells prèvia a les eleccions municipals de Sant Celoni. No tenen vergonya!.

El Div-11-Mai el poble es va llevar amb una munió de carotes penjades per arreu venent cadascú la seva moto política al millor preu. En vull destacar, però, la propaganda de la CUP de Sant Celoni (Candidatura d'Unitat Popular), adosada a l'alçada de la vista amb unes brides a fanals, senyals de trànsit i semàfors. Un senzill cartellet d'una mida un xic més gran que un DINA4, on hi surt fotografiada la llista sencera, encapçalada per un eloqüent i expressiu "Vota't".

El Dis-12-Mai a dos quarts de nou del vespre vam engegar la maquinària de la CUP amb un acte a la plaça de l'Església. Amb més bones intencions que mitjans -tot s'ha de dir!- a la crida hi vam arreplegar un centenar llarg de persones al voltant del parlament de la Montse Vinyets, la cap de llista. Després ens van passar un vídeo amb el plà muncipal d'actuacions previstes per la CUP-Sant Celoni, i un petit piscolabis ens va servir per fer-la petar i discutir la jugada. Abans de tot, però, ja havia intercanviat ànims i propostes amb la Mònica Lloret, número 14 de la llista, mentres em servia un deliciós cafè (un dels millors del poble!) a "El Cafetó" del carrer Major.

Doneu, si us plau, un cop d'ull al programa de la CUP de Sant Celoni. Ha aconseguit treure'm de l'apatía general que em provoca la clase política nostrada, d'aquí i de més enllà. De no ser per les ganes de fer poble d'aquesta bona gent, el Diu-27-Mai "els de sempre" haguéssin escoltat la meva veu per altres mitjans.

Ja n'hi ha prou de servir-se del poble i dels ciutadans!. Ja n'hi ha prou de que els interessos del partit primin pel capdamunt de tot!. Ara que s'apropa la Nit de Sant Joan aprofitarem per llençar a la foguera de les vanitats les eines i els estris dels maldestres, dels tramposos, dels prepotents i dels poca-vergonyes: Fot-li foc! (Companyia Elèctrica Dharma).

Afegit important de les 21:00 del Dill-14-Mai: He llegit a la revista del poble "La Vila" que el PP ha aconseguit fer una llista, tot i no haver tingut representació al Consistori en la legislatura que està a punt de tancar-se. Crec que la notícia és bona pel que us deia més amunt, per un joc democràtic plural.

L'Informatiu de Maig-07

Aquí us deixo un enllaç directe al número 22 de "L'Informatiu", el butlletí municipal de l'Ajuntament de Sant Celoni. En ser l'últim abans de la renovació del Consistori per les eleccions municipals del Diu-27-Mai podeu veure com -més que un informatiu- aquesta darrera edició ha derivat en una pura, vulgar i simple propaganda política del tripartit (PSC+ERC+IC-V) que ha governat el poble. És a dir, només s'hi ensenyen les flors i es tapen les vergonyes.

Amb aquest post començo en aquest blog una série encaminada a donar-vos a conèixer què s'hi diu, qui es mou, i com és políticament la "polis" que m'acull. S'albiren ja les jornades prèvies a l'exposició dels programes i propostes dels diferents grups polítics municipals, doncs el què s'hi decideix a les urnes és nogensmenys que el futur del poble pels propers quatre anys.

I si el Sr. Blogger m'ho permet (el desastrós disseny i presentació m'ha portat mig matí, perquè no funciona ni a patades), en uns dies us posaré al marge dret del blog l'enllaç directe a Punt 7 Ràdio Sant Celoni 107.7, per si us vé de gust escoltar la bona música que ens posen a l'emisora municipal.

Silencis sonors

A les acaballes d'un pont passat per aigües (els meus cunyats Josep i Marisol han tingut bessonada) el crepuscle vespertí del dimarts ens regala un cel encatifat de turquesa i esquitxat de nuvolets esgarriats que lluiten per acaronar una jovenívola Lluna Plena, fidel reflex d'una Terra d'homes amb més forats al seu pensament que l'Emmental d'en Luri ("La ontología dels límits feta formatge", Gregorio?).

I és que de resultes d'un enllaç directe penjat al blog de la Marta me n'assabento de que el terratrèmol que va causar en el seu dia la qüestió de la detenció il.legal de l'Èric Bertran segueix d'actualitat, arran de l'obra de teatre "Èric i l'exèrcit del Fènix" que s'està representant al Teatre Borràs de Barcelona. Podeu llegir-ne més al post “L’Eric de nou perseguit” del blog de "El Llamp" i al post "Contra aquest Estat. V" del blog "Indústries i Caminars". Si hi ha soroll és perquè també hi ha silenci, i d'aquests n'hi han que parlen per sí mateixos tant o més que si ho féssin els seus amos. El director Pere Planella diu a l'AVUI que "la gent riu perquè tot plegat és grotesc".

En les ocasions en que s'imposa a la força la negació de la paraula es fa tant important o més el que es vol fer callar com el que no volen dir els silenciadors. Uns quants exemples més de que "nonempasbé": Montilla fa callar el PSC per les recents declaracions de l'ex-President Maragall, l'eco-socialista Saura tanca boques i portes de garjoles, i "Napoleó" Sarkozy ens vol fer oblidar la història més recent.

Per qui n'hagi gaudit, José Mercé canta a "La vida sale" (del seu CD "Aire"): "Me gusta el puente que tenga 4 días... (...) Puentencito santo, santo puentesito...". Cal dir res més?.

Dill-23-Abr: Recull

Quelcom s'havia de fer per revifar el blog, i aquí estem. No serà per no haver-ho intentat!. Potser el que cal és un nou rentat de fesomia i una urgent ITV de continguts. Volguer tocar el cel del pensament amb els dits és un desig. Aconseguir-ho, un impossible. Viatge a Ítaca, ple d'aventures, ple de coneixences...

Dill-23-Abr, Diada de Sant Jordi. Si n'hi han de motius per escriure i gaudir!. Us en dic la meva pensada, lligada amb un format de petits reculls sobre el que n'he llegit a la premsa, de camí cap a la feina.

Dels seients del tren arreplego el diari gratuït ADN, on a l'article "La columna" d'en Pere Gimferrer hi llegeixo: "És així que tot s'enllaça i, fent giragonses, tot convergeix i els llibres s'arrapen al teixit de tota la nostra vida. No cal que, com Borges, ens imaginem que el paradís és una biblioteca; més aviat cal dir que la biblioteca és una metàfora de l'existència".

Me'n vaig ara cal el suplement d'esports de l'AVUI "Avant", on en parlar d'un eixelebrat Barça, subscribeixo les paraules de l'Isaac Lluch en el sentit de que no tot és de color rosa, i que el camí roman farcit de punxes.

Tanmateix com en David Gonzàlez a la seva columna "L'Olla que bull" crec que la llista dels llibres "best-seller" la construeix un mateix a mida que es va obrint pas pel devenir dins del món lletraferit. No me l'empasso aquesta de que "els llibres més venuts són els millors llibres", perquè sobre parers literaris encara n'hem d'escriure i xerrar molt. Que el món, companys i companyes, n'és ben ple d'escriptors i d'escriptores boníssims, molts dels quals mai podran editar el seu treball.

M'ha agradat la vinyeta d'en FER , on el drac li retreu al cavaller Jordi el fet de que ell només compri un llibre avui "per quedar bé", mentres el drac "en compra tot l'any". Anem a pams, bestiola, anem a pams!. Tot arribarà, com diu en Terri en el seu comentari setmanal. Sens dubte és un bon dia per començar el vici de llegir, ni que siguin llibres de còmics. Temps de "sants", ja vindran els dels "dracs"...

El llibre que em volia comprar avui és a casa des de fa 10 dies i ja l'he començat: "El laberint del temps. La simfonía de la matèria" de David Jou. Em va costar molt trobar-lo, i en dir-me abans diferents llibreters que estava esgotat (és de filosofía de la ciència, no pot ser!), no m'ho vaig pensar dos cops. L'ocasió -com el meu cap i idees- la pinten calba!. Mai sortirà a les llistes de vendes, però com us deia més amunt, a la biblioteca particular hi és perquè m'agrada molt, i això és el que compta. Unes línies d'un altre llibre de teoría de la ciència us pot servir d'introducció. Diu així:

----------------------------------------------------------------------------------
"La realitat es compon de dues coses: objectes i fenòmens. Els objectes ocupen l'espai, els fenòmens ocupen el temps. Els objectes son distribucions en l'espai de la matèria, de la energía i de la informació. Els fenòmens són canvis temporals dels objectes. La creació de la realitat coincideix amb la creació del temps. En l'instant següent s'inicia la transformació de la realitat, l'expanssió de l'espai i el desplegament del temps".
"La rebel.lió de les formes" de Jorge Wagensberg. Tusquets Editores. Cap. 1, Objectes i fenòmens, pàg.19.
----------------------------------------------------------------------------------

Porto al cor i al cap unes lletres que em va escriure la meva filla ara tot just fa dos anys al blog "Pensar per viure" dins d'un comentari al post anomenat "Llegir i estimar sempre". Diu així:

"En dies com avui sé perquè m'agrada escriure. Perquè els meus pares (ressaltant pare) em va introduïr a la lectura de ben petita. La mare més ben aviat a altres coses. Gràcies papa, per haver-me donat el millor del món. Gràcies per haver-me donat la sort de sentir amor per la lectura. Si no hagués sigut per tu avui no hauria guanyat els Jocs Florals. Bon Sant Jordi, papa!".

Montaigne va dir que "volia donar testimoni de la seva vida i no pas exemple". Sembla que, almenys en això tan senzill de llegir i de l'aprendre en fer-ho, estic aconseguint ser feliç i fer feliços els altres. No sóc ni vull ser exemple de res ni de ningú. Les gràcies són totes teves, rosa de roses del meu jardí epicuri!. El xivarri de les orenetes ("chiribit-chiribit-chiribit!") em recorda el teu volar lliure. Aquest és el millor fons musical per una tarda primaveral.

El sud també existeix

Torno d'uns dies de descans per escriure mots a pedregades, no tant per dir el que hauria de dir, com per no poguer escriure sobre el que vull dir. La processó va per dins i les distàncies per fora. Em manquen l'inspiració mussaire, projectes factibles, idees a l'abast. Em sobren il.lusions trencades, recolzaments negats, ànims foragitats, esperances desesperades.

"El que no es veu no existeix" no ho pensa qui ha perdut la poca fe que li queda.
"El que sembla ser no és" no ho pensa qui creu que ho sap tot.
"Del que no se'n parla no se'n sap" ho pensa qui no creu en l'altri.
El sud (com la cara fosca de la lluna) també existeix.

Paraules perdudes, confiances molles, angúnies marcides. Temps de reflexió, temps de re-flexió, temps per tornar a flexionar l'esperit davant d'un poder totalitari en la foscor. Només vull llegir-te, llibre que m'esperes a la lleixa. Només vull ensumar-te, paraula per pensar que desconec. Només vull poseïr-te, coneixement que t'escapoleixes de l'estudi. Tot canvia, res permaneix. Tot hauria de canviar, però res canviarà. La garjola basteix subtils barrots per a una ment rebel.

----------------------------------------------------------------------------------
-"Caram, oncle Cristòfol, que no se'n va vostè a veure la Processó?".
-"Tú te n'aniries a veure el mateix, any rera any? Que vingui "ella" a veure'm, si vol!"
(Converses al carrer d'una polis d'Al-Andalus, Div-06-Abr).
----------------------------------------------------------------------------------

A la terra d'Averroes, Séneca i Maimónides els més savis saben llatí. Tots plegats són una colla d'escèptics, forjats a cop de vida i d'arrugues al front. La fe, o es reflecteix en una imatge o no serveix per a res. Les creences s'han de tocar amb els dits. I si la "realitat" dels altres no se m'adapta, ja farà ella per adaptar-se a mi. El caràcter extrovertit i alegre que mostren és l'embolcall d'un entorn personal impenetrable com les confraries. Aquests dies de desfilades religioses es viuen allà baix com una festa, on es mostren les millors gales i drapets.

El mòn a l'inrevés: camps més verds que la seva bandera, passeig amb abric i bufanda per carrers emblanquinats, i el diluvi universal en traspassar Despeñaperros. Els tòpics estàn per trencar-los. Els camins dels senyors de Fomento són inescrutables i plens d'esvorancs. De la capital baixen tots fent l'Alonso a la creu. Un ganivet que serveix per a tot no serveix per a res, diu un anunci. I d'aquesta no se'n salva ni Alà: L'art andalusí s'esmicola, esbocinat per l'oblit de subvencions (la foto és de la muralla de Marchena). Els crucificats són els de sempre, voluntaris inclosos. Incívic és carregar sobre les espatlles el pes d'una processó de ginys de ferro... pagant i aguantant el ciri!.

Sigueu tots benvinguts a la crua realitat. S'ha acabat la barreja dolça d'incens i tarongina. Ara toca tocar els nassos, ni que sigui per parlar en català a Catalunya (on, sinó?). "Imperialisme castellà: Fote't!" han pintat en una paret. Mentrestant no m'esclafen, escolto la "Laura" d'en Llach, la meva Laura, les meves Laures, totes les Laures del món. Inmens, Lluís, inmens: "la nostra angoixa per l’avui, la nostra joia pel demà".

La memòria de Montaigne

Un Mestre proper va escriure que "el temps de vacances ha de ser-ho" , és a dir, hem de fer coses que durant la resta de l'any no podem o no volem fer. Un servidor, per exemple, només deixarà de treballar (mòbil apagat, patronal: "don't disturb and missing in action!"), que ja és molt, per primer cop en 8 anys. I per tant, aquí em teniu recomanant-vos bona matèria per passar aquests dies de descans, si us bé de gust. Us deixo l'enllaç directe a l'escriure senzill i pròxim de Michel de Montaigne (1553-1592) als seus "Assaigs" , escrits pel filòsof francès del Renaixement, etiquetat d'escèptic, d'estoïc i d'epicuri. Recentment s'ha traduït i publicat en català per primer cop el seu volum inicial.

----------------------------------------------------------------------------------

No hi ha home a qui més convinga parlar de la memòria que a mi. Perquè no en reconec quasi cap senyal en mi, i no crec que hi haja al món cap altra que siga tan escandalosament insuficient. La resta de les meues facultats són mediocres i banals. Però, quant a la memòria, sóc un ésser singular i ben rar, i digne de guanyar-me en conseqüència un nom i una reputació. A més de l’inconvenient natural que patisc a causa d’això –ja que, certament, vista la seua necessitat, Plató té raó quan l’anomena «gran i poderosa deessa»–, quan al meu país es vol dir que un home no té senderi, la gent diu que no té memòria, i quan em queixe de la manca de la meua em marmolen i no volen creure’m, com si m’acusara d’ésser un insensat. No veuen diferència entre memòria i enteniment. És una manera d’empitjorar el meu cas. I no em fan justícia, perquè, per experiència, més prompte es veu el contrari: que les memòries excel·lents s’ajunten freqüentment amb els enteniments febles. Tampoc no em fan justícia pel fet que no sé fer res millor que ser amic, ja que les mateixes paraules que denuncien la meua malaltia representen la ingratitud. En combatre la meua memòria, posen en dubte el meu afecte; i, d’un defecte natural, en fan un altre de conscient. «Ha oblidat» diuen «aquest prec o aquesta promesa. Ja no recorda els seus amics. No ha recordat dir, o fer, o callar allò per amor cap a mi». Certament, puc fàcilment oblidar, però negligir allò que un amic m’ha encarregat, això no ho faig de cap de les maneres. Que s’acontenten amb la meua misèria sense fer-ne una mena de malícia, una malícia tan enemiga del meu estat d’ànim.
"Assaigs" de Montaigne, Llibre I capítol XI "Sobre els mentiders".

----------------------------------------------------------------------------------

Si cliqueu sobre "La vida segons Montaigne" veureu el vídeo complert del programa del C33 "Millénium" emès el passat dissabte 24-Feb-07. L'Anna S. va fer-ne un magnífic post després i arran del tema.

Per acabar quatre cites interessants dels convidats sobre Montaigne, algún dels quals va arribar a dir que "els Assaigs s'han convertit en el meu llibre de capçalera":

* "Fer assaig és posar a prova el pensament, perquè la vida és assaig: si hi ha assaig, hi ha error".

* "Més val un cap ben fet que un cap ben plè" (sobre la capacitat de judici dels humans).

* "El bon pedàgog dona testimoni, no pas exemple".

* "Cada home, dins seu, porta la forma sencera de la humana condició".

Bones vacances a tots els visitants de la caseta de pedra que en tinguin, i ja ho sabeu: a la tornada passo llista!. Mira que n'arribeu a ser de silenciosos tots plegats... Vull xibarri! Qui ha parat l'equip de música?.

La Tieta

Ahir dijous pels volts del capvespre va marxar per sempre més la tieta que vivia al carrer del Sol, al barri del Centre de Badalona. Després d'una llarga agonia (sembla que els gens de la família porten el "durs-de-pelar" escrit al front) ens quedem amb el seu record viu. Ningú millor que en Serrat ha sapigut copsar en una cançó la història de la seva vida, lletra per lletra, estrofa per estrofa.

Quantes "tietes" hi ha enmig de les nostres famílies! Quantes persones resignades amb el seu destí, amb un cor inmens que no els hi cap dins del pit... Generoses, abnegades, sempre a punt... Amb una humanitat inconmensurable... D'aquella humanitat de la que en faries una lliçó a determinats personatges del país, massa allunyats de la ciutadania. La cançó d'en Serrat regalima sentiments llestos per a un comiat, i és tot un estendard de "les tietes".

La despertarà el vent d'un cop als finestrons.
És tan llarg i ample el llit... I són freds els llençols...
Amb els uls mig tancats, buscarà una altra mà
sense trobar ningú, com ahir, com demà.

La seva soledat és el fidel amant
que coneix el seu cos plec a plec, pam a pam...
Escoltarà el miol d'un gat capat i vell
que en els seus genolls dorm ells llargs vespres d'hivern.

Hi ha un missal adormit damunt la tauleta
i un got d'aigua buit quan es lleva la tieta.

Un mirall esquerdat li dirà: «Ja et fas gran.
Com ha passat el temps! Com han volat els anys!
Com somnis de jovent pels carrers s'han perdut!
Com s'arruga la pell, com s'ensorren ells ulls!...»

La portera, al seu pas, dibuixarà un somris:
Amb l'orgull de qui té algú per escalfar-li el llit.
Com cada dia el mateix: agafar un autobús
per treballar al despatx d'un advocat gandul,

amb qui en altre temps ella es feia l'estreta.
D'això fa tant de temps... Que ni ho recorda la tieta.

La que sempre tè un plat quan arriba Nadal.
La que no vol ningú si un bon dia pren mal.
La que no té més fills que els fills dels seus germans.
La que diu: «Tot va bé». La que diu: «Tant se val».

I el Diumenge de Rams li compra al seu fillol
un palmó llarg i blanc i un parell de mitjons
i a l'església tots dos faran com fa el mossèn
i lloaran Jesús que entra a Jerusalem...

Li darà vint durets per obrir una llibreta:
cal estalviar els diners com sempre ha fet la tieta.

I un dia s'ha de morir, més o menys com tothom.
Se l'endurà una grip cap al forat profund.
Però ella ja haurà pagat el ninxol i el taüt,
els salms dels capellans, les misses de difunts

i les flors que han de seguir al seu enterrament;
són coses que sovint les oblida, la gent,
i fan bonic les flors amb negres draps penjant
i al darrere uns amics, descoberts fa un instant

i una esquela que diu...«Ha mort la senyoreta...
... descansi en pau. AMÉN.» ... I oblidarem la tieta.

"La Tieta" (Joan Manel Serrat).

D'ençà de la mort de la mare fa més de dos anys que no se'm posa bé el fet d'anar a enterraments i cementiris. En un període molt curt de temps la mort m'ha fregat la mà per la cara fent-me veure la realitat de la vida, una realitat que defugim tots. Aquest cop, però, farem l'esforç per la tieta.

Per ella, que era nadiua d'un poble emblanquinat, perdut a la serra del nord d'Almería. Per ella, que de petita va vindre amb els pares cap a Catalunya per guanyar-se el pa (aquesta gent també ha fet gran aquest país!). Per ella me'n estaré avui de filosofades, i ho deixarem en un ram de roses negres i blanques. Per ella i a contracor -afededéu!- tornarem a aprendre de què va això de fotre el camp d'aquest món. Per ella, passarem pel tràngol del dol i del dolor, i esquitxarem amb llàgrimes el seu portal.

Adéu, Tieta!