Tots a casa, ara!

Esperant la tardor amb Camus

El parany del 20-Set-2017

David Fernández (CUP): "Va ser una provocació policial per generar violència i acabar amb el referèndum". L'ex diputat de la CUP recorda el setge policial a la seu del partit al carrer Casp de BCN el passat 20-Set-2017, en unes declaracions al programa radiofònic "Versió RAC1".
Podeu escoltar l'entrevista sencera que li fa Benet Íñigo (cap de Societat de RAC1) aquí.

FC Barcelona-Veszprem, 2ªJornada Champions Hàndbol

Per si ahir dissabte a la tarda us el vau perdre, us deixo aquí l'enllaç directe al partidàs de Hàndbol de la 2ª Jornada de la Champions League entre els equipassos del FC Barcelona (CAT) i del MKB Veszprem (HON), emès en directe i en CAT per Esport3. A gaudir-lo, HandBallers!

Coses del meu gatot

Aquí teniu el meu gatot Esquitx estirat als peus del meu llit, com si fós un conill d'aquells que hi ha al súper ben estirats al llarg.
Estem a 23-Set i la temperatura a fora és de 30 graets, massa calor per a una bestiola que no sé si va amb abric de pells o núa tot l'any.

Així estan

Vinyeta d'en Ferreres, avui al diari Ara.

Re-obrim el blog!

9 anys després tornem a ser de nou al rierol de la Pedra Lletraferida, on sovint hi deixarem caure còdols arrodonits o punxeguts que ens facin cercles excèntrics cap a les vores del pensament. He abandonat FB i Twitter només i exclusivament per poguer abocar-hi aquí les meves anades d'olla amb els privilegiats que em vulguin llegir i criticar. S'han acabat les males costums de les XX.SS que no són ni xarxes ni socials, perquè només són poder i control. Sigueu benvinguts, amics meus tots!

Universitari!

El día D i l'hora H era el passat divendres 5 de juny cap al migdia, però la meva floreta estimada no se'n va saber estar, i uns minuts després de les 10 ja erem dins la Intranet de la UOC. Uns segons després, em va dir... Papa, que no ho veus, ets APTE!!! Amb un 6'5 de mitjana!!!.
I el més increible de tot plegat, amb un merescudíssim 8 a l'examen de Filosofía sobre un text infumable de Kant. N'estava convençut de que l'havia suspès, de tant complicat que em va semblar!.
Bé, doncs, alea iacta est. Nous temps, nous canvis, nou rumb. D'ara en endavant espero i desitjo tindre més temps per escriure aquí. A partir del setembre deixaré perdre els meus passos pels passadissos i aules de la UB-Filosofía, per continuar aprenent de tots. Només volia això, continuar aprenent!. I el més gratificant: la meva filla estarà estudiant 2on. any d'Història al mateix edifici de la UB al Raval barcelonés...
Gràcies emocionades a tots els que m'heu donat el vostre suport incondicional des de l'ombra!.

Llençols de fantasmes

A "Deliris de grandesa" us escrivia sobre la vida i miracles d'un determinat tipus de personatge prehistòric, però que m'anava com anell al dit (ecs!) per tal d'explicar-vos el muntatge grotesc dels que es vanten de tindre estatus socio-econòmic, com a tret distintiu i exclusiu de la resta. Aquest altre versa, en canvi, sobre les aparences, les façanes ("fachadas", per entendrens) i els llençols de fantasmes delirants de grandeur. Per tal d'introduïr-vos-hi us transcric un text amb un exemple força entenedor. El llibret em va caure de rebot d'un nebot que fa 1BAT, i ves per on, n'he pogut treure suport literari per a un post. De mica en mica s'omple la pica!:
----------------------------------------------------------------------------------
En un laboratorio de Psicología Social de Estados Unidos se formaron dos grupos de gente de origen y formación análogos, a quienes se proyectó por separado una misma película: una película pesada, aburrida, malísima. A los del grupo A, sin embargo, se les había convencido (gracias a un título y a una explicación previa muy sugestivos) para que pagasen un elevado precio por verla, mientras que a los del grupo B se les ofreció gratis. Pues bien, cuando se les hizo luego a unos y a otros una encuesta sobre la calidad de la película, el grupo que había pagado por verla respondió, en general, mucho más positivamente que el grupo que no había pagado. Y es lógico: para los componentes del grupo A, el hecho de aceptar que habían pagado un precio tan caro para ver un bodrio era confesarse necios y además engañados –tontos y apaleados- . De ahí que hallasen mejor la película precisamente porque habían pagado tanto por verla: la tenían que defender para, de alguna manera, autodefenderse. Y muy bien conocen este mecanismo psicológico los clubs de tenis que cobran inscripciones tan elevadas por hacerse socios, o los cuerpos de catedráticos, de jueces, de notarios. Entrar en estos clubs o cuerpos cuesta mucho (en dinero, en estudios, en oposiciones) y, precisamente porque ha costado tanto entrar en ellos, quienes lo han conseguido valoran altamente su pertenencia y tienen un gran “espíritu de cuerpo”. Lo han de tener, en efecto, pues si no creen ahora que es muy valioso ser notario o catedrático, está claro que fueron unos necios quemándose las pestañas durante cuatro años para preparar las oposiciones…
"Por qué Filosofía", X.Rubert de Ventós, Ed. Península. (Pàg.52).
----------------------------------------------------------------------------------
Els termes "causa" i "efecte" van amb el peu canviat per una d'aquelles coses que té el llenguatge que emprem. No és que paguin "per allò que els agrada", sinó que "els agrada allò que han pagat": comprar-se uns texans envellits, bruts, trencats, foradats i apedaçats per 100 eurus és un senyal diferencial del seu establishment, encara que la vàlua real del producte estigui al nivell de les escombraries. És la trista llufa que els penja d'un gremialisme tronat: l'entrada als clubs exclusius (i a les festasses!) es paga també amb influències, ús d'informació privilegiada, favors i interessos.

Pareu l'autobús, que jo em baixo a la propera!. Estàn empanats!. A poc a poc ja anirant caient, ja... Però, creieu veritablement que el temps és el jutge últim?. Aristòtil , on és "L'Ètica"?. És arribada l'hora de vendre's l'ànima al diable?. Aquesta xavalla és el preu de tot plegat?.

Deliris de grandesa

Admirat Albert: m'ha semblat escoltar aquesta història en un altre lloc. Els francesos en diuen "dejà vu". Això sí, el patró pel qual talles els "delirants" és idèntic i a l'alçada de la seva hipotètica "grandeur".
----------------------------------------------------------------------------------
"La d’Aznar és la lluita desesperada d’un inspector d’Hisenda de províncies per ser algú. Primer ho va provar a l’Iraq amb el Trio de les Açores. És la història d’un home de Castella i Lleó que acaba posant els peus a sobre la taula del ranxo de George Bush. Després va provar de ser algú aspirant a formar part de la beautiful people. La d’Aznar és la història d’un caràcter sec i auster que, quan s’envolta de gent poderosa, acaba casant la filla en una cerimònia d’Estat a El Escorial i prenent el sol al iot de Briatore, mentre el gendre controla els drets de la Fórmula 1 a Espanya. Un home de poble enlluernat pel diner a qui li agrada sortir a l'Hola explicant sopars de duro. Un polític (...) que vol ser un tauró de les finances.(...). Un senyor que pretén jugar a la primera divisió de la lliga d'homes poderosos amb glamur, quan de glamur no n'ha tingut mai, i ara, per no tenir, no té ni el poder. Només deliris de grandesa".
(Diari AVUI del dimarts 9 de setembre del 2008.
Pel darrere, "Latin Lover", Albert Om).
----------------------------------------------------------------------------------
Potser tots plegats es creuen que quan els fiquin dins de la caixa a criar malves, al seu darrere els seguirá el camió de les mudances.
Pobrets, quin desencís i quina angúnia!...
(Nota de l'autor: No us enganyéssiu pas. El post no va pel bigotis. Qui tingui neurones, que pensi. A les penes, Pedregades)

"La catosfera literària 08"

Dimarts 20 de Maig:

Bloguejats fem catosfera.

Aquest és el títol que li posaria a la foto de família (si ens vols veure en vídeo, clica aquí) de la presentació del llibre "La catosfera literària" el passat Dis17Mai pels volts del capvespre al Casal de Vallromanes.

Adictiva i primerenca sensació és el que que em queda després de la desvirtualització de part dels coautors (37 hi vam ser, diuen) de la fusió en un llibre d'una selecció de 100 nuclis-blogs en català.

La llavor es va sembrar a finals de Gener-08 a Granollers amb les primeres "Jornades de la Catosfera" i per crèixer ha comptat amb l'abonament dels lletraferits.

Les fulles verdes ja broten, i la flor ja és a les llibreries. Increïble!

El proper Dill26Mai a les 21:00 h. promocionarem el llibre "La catosfera literària 08" i el fet bloguer català a Punt 7 Ràdio de Sant Celoni. Escolta'ns en directe clicant a l'enllaç!.

Dissabte 17de Maig:
Avui és el dia. Dia D. Hora H. Lloc: Casal de Vallromanes. Hora: 19:00h. de la tarda. Presentació en societat de la 1ª criatura bloguera catalana, "La catosfera literària 08". Hi hem publicat un post 100 bloguers de la terra. El cop no m'hi cap al cap. Quarts de 4 i no m'en sé avenir encara a la idea. No sé pas què hauré de fer amb aquest posat de flipat.
D'una cosa, però, me n'alegro molt: estic gaudint, abans de res, de la soletat del lletraferit. Com diu l'Alan Parsons a "Eye in the sky", "Silence and I", el silenci i jo. I ningú més.

Me'n vaig cap a Vallromanes de seguida, doncs. Espero conèixer-vos a tots dintre d'unes hores. La propera setmana us explicaré fil per randa com ha anat tot. La bena lletraferida sembla que torna en bona hora. La musa ja em dona feina per fer. Bentrobada.
Divendres 16 de Maig:
Presentació del Dij15Mai a la Llibreria Catalònia aquí
Tota la història de LCL aquí

Divendres 9 de Maig:
¡¡¡Ja els tenim aquí!!! ¡¡¡Div16Mai a les llibreries!!!
Dijous 24 d'Abril:
¡¡¡Dissabte 17 de Maig a les 19:00h. al Casal de Vallromanes!!!
¡¡¡Ja tenim dia+hora+lloc per a la presentació del llibre LCL!!!

No em preguntis perquè escric. No em preguntis què en trec de la meva disortada lletraferidura. No em preguntis què en faig del que rau al capbaix de la paperera de reciclatge. No em preguntis què caram fot la musa en el seu temps lliure. No em preguntis com pot ser que el blog tingui teranyines. No em preguntis res...
Aquí tens la resposta: en Toni Ibàñez m'envia un email amb la sorprenent notícia de que el llibre "La Catosfera literària" aviat veurà la llum, en un format que recull una selecció de 100 post's de 100 bloguers que escriuen en català. Felicitats a tots!. El post anomenat "Ciber-resistència (I)" (publicat en aquest blog el passat 18-Gen-07) n'és un dels molts que allà hi trobareu, pàgina amb pàgina i al costat de grans mestres escriptors!.
(Podeu trobar el post "Ciber-resistència (I)" en castellà aquí, per gentilesa de Jesús Nava, de "Filosofía Digital".)
No em preguntis què se sent quan et publiquen 4 ratlles d'aprenent en un llibre. No em preguntis què ha passat. No em preguntis com ni quan va començar tot. No em preguntis si em corre orxata per les venes. No em preguntis si es reobrirà o no aquest llogaret. Deixa de fer-me preguntes, i quan el llibre sigui a les lleixes de les llibreries el Divendres 16 de Maig, compra'l i opina!.
Perquè els beneficis que s'obtinguin seran destinats a fins solidaris ( "La Bressola" de la Catalunya Nord).
Perquè gairebé ningú que escriu sap de veres el perquè de tot plegat.
Perquè només penso en gaudir tant com pugui d'aquest bell instant.

Gràcies a tots els que han fet possible aquesta criatura i a la bona gent de Cossetània Edicions!.

Dedico la publicació del meu post al llibre de LCL a molta gent, i d'entre tots ells a la memòria d'en Cristóbal (q.e.p.d.) i a la d'en Jaume Martori, amic, mestre i lluitador incansable (q.e.p.d.).

Divendres 18 d'Abril: Novetats LCL-1 i Novetats LCL-2

Pedregades (1)

Amb aquest post m'apunto a una costum bloguera, com és la de crear una série amb el caràcter propi de l'administrador. De collita pròpia, o no, amb bona milk. No és el primer intent ni serà l'últim, però si ens quedem mirant el dit que ens assenyala la Lluna...
----------------------------------------------------------------------------------
*És de llibertins defugir totes i cadascuna de les responsabilitats, per raons de llibertat.
*Per molt grossa i mòbil que sigui la gàbia, l'ocell que hi viu dins mai serà lliure.
*La felicitat es troba en l'equilibri emocional, i no en l'assoliment dels bens materials que creiem necessitar.
*"El problema rau on brolla l'aigua, no pas on esquitxa" (Proverbi xinès).
*Mai és tard per aprendre Ètica, ni que sigui de franc (Encàrrec del poble).
----------------------------------------------------------------------------------
Ah! Se m'oblidava. Per a les ferides de les "Pedregades" tinc a la vostra disposició mercromina, gasses i esparadrap. Ho sento, però si us fa mal, és bona senyal!. El pensament ja ho té això. Porto l'ànima curulla de traus. Què us fa més mal, no pensar o malpensar?.
(La foto de la capçalera és un petit homenatge "oriental" que li faig a un àngel que se m'ha creuat, miraculosament, a la vida. Gràcies, Rosa sense punxes!).

Meme de l'Intel.lecte

Des de ca l'Intel.lecte em van encomanar ja fa uns dies aquest meme, però fins ara no he trobat una estona per a omplir-lo i fer-lo públic. Aquí el teniu:

1.- Quan temps portes com a blocaire?
Si no vaig errat crec que va ser pels volts de principis del 2005 quan vaig començar en un blog que es diu "Pensar per viure" (temps de l'Imagine!), i que tinc enllaçat ara des d'aquest, que el va susbstituïr en el seu dia. O sia gairebé fa 3 anys.
2.- Com vas saber l'existència dels blogs?
A través de la meva curiositat per saber i aprendre cada día una mica més i de tothom vaig veure que alguns mestres en tenien un, i em vaig preguntar si jo també podria tindre'n, ni que fós per guixar la paret, passar l'estona, i satisfer l'ego de lletraferit.
3.- Digues 5 blogs que segueixes diàriament.
Molts, moltíssims més que només 5, però en destaco aquests 9 d'imprescindibles per mi:
*L'Home que Mira
*Terricabras-Filosofía
*Entrellum
*El Café de Ocata
*Paraula d'Stone
*En el Bosque
*Meditacions des de l'Esfera
*Creació Filosòfica
*Filosofía Digital
4.- Ets lector anònim d'algun blog?
Oitant! De moltíssims blogs que ara i aquí m'és del tot impossible d'enumerar un per un, perquè no acabaríem mai. De tots n'aprenc a diari, sens dubte!. Per això me'ls llegeixo.
5.- Alguns autors que et generin especial simpatia.
Us dic el mateix que a la resposta de la pregunta anterior, però en aquest cas referida a escriptors de blogs. O sinó, dona un cop d'ull al meu esquifit blogroll. No t'en puc destacar a cap, o millor dit, te'ls destaco a tots i més que no hi caben. Cadascun té la meva simpatía pel sòl fet d'escriure un blog.
6.- Amb quins 5 blocaires aniries de marxa?
Elles i ells ja ho saben (no diré noms, però són del poble gairebé tots), encara que més d'un (i d'una!) es fa el sord, l'orni, el suec, o tot a l'hora... Serà qüestió d'insistir. De bon rotllo!. (Ara que no em llegeix ningú, podríem muntar una trobada de bloguers celonins?).
7.- Amb quins 3 blocaires passaries una nit de bogeria sexual?
Aquesta no, aquesta sí que no te la puc respondre amb noms, perquè llavors sí que aniríem de cap a l'avern. Un és bon noi, i d'aquestes coses no en gasta. Ara més seriosament: "Sexo, ¿y ezo qué é?"...
8.- T'has enamorat mai d'algun(a) blocaire?
Ves per on, fa ben poc que gairebé he deixat de creure -ni que sigui per un temps- en això de l'enamorament "real". Coses que passen. A més, tampoc he conegut de ben a prop i a fons a cap noia blocaire, punt que considero imprescindible. Resposta a la pregunta: No.
9.- Estàs satisfet amb el teu blog?
No, ras i curt. No li dedico tot el temps que li cal. M'agradaria postejar més sovint. I escriure millor. I expresar-me millor. I que se m'entengués millor. I tindre una musa més treballadora...
10.- Escull entre 3 i 5 blocaires per a que facin aquest meme.
Com ja deuen saber els que em llegeixen, no sóc partidari de passar meme's a ningú.

Gràcies, Intel.lecte i companyia per l'encàrrec, que espero hagi cumplert i sigui del vostre agrat. Una abraçada!.

Poble i comunitat

Amb tristor observo com des de les alçades de la meva urbs, i per dissort de la democràcia, cauen bocins de llotja al capdamunt de les misèries dels vilatans. Amb angùnia escolto el xiuxiueig de les bales de moralina esbombant-me el poc cervell enraonat que em queda. Amb sorpresa copso dins meu el naixement d'una sobtada il-lusió que no es torça davant l'huracà mercenari que bufa a la polis. Prefereixo morir d'empeus abans que viure agenollat!.
----------------------------------------------------------------------------------
"Un pueblo es una comunidad. Lo cual supone que los individuos que lo componen comulgan en algo. Por mucho que ésta comunión sea siempre desigual y relativa, siempre conflictiva (la civilización no es un largo río tranquilo) siempre fràgil y provisional (ninguna civilización es inmortal), no es por ello menos necesaria, o más bien lo es más. Sin ella, ninguna sociedad podría desarrollarse, ni siquiera subsistir. La ley no lo puede todo. La represión tampoco. No se va a poner a un policía detrás de cada individuo... por lo demás, si tal fuese el caso, ¿quién vigilaría a los policías? La democracia es una gran cosa. El orden público también. Pero no pueden, ni una ni el otro, sustituir la comunión que ambos suponen".
El alma del ateísmo, André Compte-Sponville, Paidós, pàgina 34.
----------------------------------------------------------------------------------
El mal ús de l'intel.ligència i de la raó han justificat barbàries, i la naturalitat és una més de les disfresses de la mentida. I qui no sàpiga què és el que manté el poble cohesionat i en comunió, que ho pregunti, o que calli per sempre. Tan sols una pista: no es tracta ni d'idees ni de sigles polítiques. Qui suspengui l'examen, que plegui de polític o de flamant "aspirante a lo que sea". El respecte i la dignitat no fugen pas d'estudi quan s'acaben els Plens. De res!.

Afegitó del Dim15Gen a les 18:15h.: Em queda per dir als al.ludits que l'ironía és eina preuada de savis i mestres. Ans al contrari, el vostre cinisme no us serveix per parlar amb el ciutadà, sinó per controlar-lo. "Keep your eyes on prize" (mantingueu els ulls sobre el premi) us canta The Boss des del doble CD+DVD "Live in Dublín". Els voltors, per descomptat, mengen en un post apart.

2mil8 amb il.lusió

Feia tot just un any ahir Dis29Des que en aquest post us feia esment d'una nova i renovada etapa pel blog que llegiu. Tanmateix com llavors, i paradoxalment, empro les mateixes lletres (que no les circumstàncies, qui m'ho havia de dir!) per tancar aquest vell i nefast 2mil7 , però també per obrir el nou 2mil8, amb il.lusions renovades. Potser us semblarà que m'he limitat a fer-ne un senzill "tallar-i-enganxar" (realment és així), però aneu errats, us ho asseguro!. Paraula de Pedra picada. El post s'adapta, en aquest cas, al riu de la vida d'avui.
----------------------------------------------------------------------------------
L'Àgora és al carrer i no pas dins dels temples personals, i la pulsió lletraferida és massa intensa com per fer-la oblidar del tot. Som potència vital i sovint ens veiem abocats a l'avern de la potent escriptura virtual. El proper Dim01Gen comença una nova etapa pel blog que us llegiu. Provarem a tornar, i tornarem a provar canvis. Només us puc assegurar una distància mitjana amb la realitat, i una periodicitat aleatòria marcada per les circumstàncies de qui us escriurà a pedregades. Sigueu de nou ben trobats. Disculpeu la nosa que us faci el polsim que s'aixeca en passar l'escombra. Fora queda el pòsit d'èpoques tèrboles. A fi de comptes la xarxa ens permet penjar-hi tantes pinzellades com colors, que sempre ens resulta més de profit que llençar les idees a les escombraries de reciclatge.
----------------------------------------------------------------------------------
Ho repeteixo per si de cas no se m'ha entès prou bé: és el mateix post, però no pas el sentit personal que li donc. Les paraules no em forçaran a ser el que no sóc. M'embafen els bocamolls fent safareig sobre la vida dels altres. Els propòsits per l'any que comença me'ls marco jo mateix. A partir del Dill07Gen la Pedra (potser) navegui pels fons d'altres rius de la Terra, passant abans l'ITV. No rodaré més de canto. No se'n salvarà ni En Destí, a qui li tinc amagada una imprevista carta que li esmicolarà els malucs. M'he posa't les piles. Ara decideixo jo!. Bon Any Nou Fi2lOsOf8ic a tothom!!!

Postal de Nadal

Per felicitar-vos les festes a tots i per desitjar-vos un bon any 2mil8 he cregut oportú fer-vos un breu relat d'una interessant excurssió que vaig fer pel pont de la Consti&Puri (primers de desembre) a Les Guilleries, al bonic poble d'Osor (comarca de La Selva), a mig camí entre St. Hilari Sacalm i Anglès. Tot seguit entendreu el perquè. És la meva Postal de Nadal.

Abans d'arribar-hi ja te'n adones de que la Vall d'Osor és un lloc on de ben segur t'hi amagaries sota les seves llegendes, on hi escaparies per fugir del que sigui necessari escapar, on mai voldries ser trobat per res ni ningú, i on voldries fondre't amb la natura salvatge que t'acarona els sentits. La carretera que ens hi porta és ben molla per la boira ploranera del matí, i es dibuixa neguitejant corbes enmig d'esquerps entrants, resseguint el curs de la riera d'Osor.

Després de gaudir d'una part dels setze punts de l'itinerari turístic pel poble (indrets de visita imprescindible), vam escollir el "Restaurant del Coll" per anar a tastar les excel.lències de la comarca, situat al capdamunt d'un turonet, i a tocar de l'antic priorat de la Verge del mateix nom. Un bon àpat en companyonia, en el marc incomparable dels cingles del Far al capdavant, i amb l'embassament de Susqueda als nostres peus.

Si doneu un cop d'ull a la web del poble d'Osor estareu potser d'acord amb mi en que aquest llogaret és talment aquell poblet petit fet amb cuques casetes de pedres de riu, foradat amb carrers estrets i costeruts, i que de minyons hi posavem al pessebre, amb les seves rieres i els seus ponts. Per encapçalar el post he escollit una foto del Pont Vell, romànic de pedra del S. XV. (Cliqueu-hi al damunt per veure-la millor).
---------------------------------------------------------------------------------
"La situació de Ossor en lo fons de una vall, regada per una copiosa riera, ab fonts y torrents per tot arreu y voltada de altas montanyas, rublertas de bosch espessíssim, és verament incomparable."
Artur Osona. "Itineraris d'Excursions per Collsacabra i les Guilleries", 1882 .
---------------------------------------------------------------------------------
"Fue interrogando al joven Teeteto cuando Sócrates se presentó a sí mismo como partero. Su interlocutor se encontraba empantanado en una maraña de argumentos y era incapaz de abrirse un camino de salida" (Teeteto 148e).
Gregorio Luri. "Guía para no entender a Sócrates", pág 63. Editorial Trotta.
---------------------------------------------------------------------------------
En el fons de nosaltres mateixos, en el "coneix-te a tú mateix" de l'ideal socràtic, és des d'on albirem la vall de la nostra ànima, autèntic esvoranc d'angúnies i tristors. L'embassament sobtat i forçat dels sentiments hi ha produït un pantà de raonaments que des del cor lluiten per obrir-se camí cap els altres, els que més ens estimem, en els que ens re-coneixem i projectem, deixant els egoïsmes muntanyes amunt.

Una vida amb afecte és la força de l'aigua que mou la turbina del món, en fer-nos bolcar sencers pels cingles, si s'escau. Per emprendre aquest camí, al sarró només hi portem la certesa de que serem prejutjats injusta i impunement, que les errades seran magnificades fins a l'infinit, i que qualsevol encert (potser) no serà tingut mai en compte. Qui m'havia de dir que la maièutica socràtica es podia utilitzar com a punt de sortida d'una situació d'emergència emocional.

Vaig deixar a la Soletat (imposada) tancada a casa amb clau, en una habitació ben fosca a pa i aigua, i me'n hi vaig endur l'Esperança. "Un bon començament" són les paraules més belles i adients que mai hagués gosat escoltar en aquells paratges, cau i testimoni de les trapelleries d'en Serrallonga (a la tardor de l'any vinent està prevista l'emissió per TV3 d'una sèrie en 2 capítols sobre la seva llegenda). A mi m'hi van robar el cor, a Osor¡.

Control de plagas

No postejar no implica no-pensar, i ni molt menys no-llegir. I és en aquestes que en els darrers dies, i de resultes d'un passeig per la xarxa filosòfica, em vaig topar amb aquesta perla que a continuació us enganxo. Em sobren els comentaris (sóc humanista de mena, ves), però sí que us puc assegurar que per més endavant us dec un comentari personal acurat, calmat i arran de gespa. Ara sóc a la vora de l'avern, i a baix ja veieu quina marona tèrbola hi fa. Vindran temps millors, oitant que sí!. Gaudiu-ne de la seva lectura, i digueu-me, si us plau, què us vé al caparró...
----------------------------------------------------------------------------------
Cuando aumenta demasiado el número de individuos de una especie y daña considerablemente el medio ambiente, se le llama plaga. Por el mismo daño realizado al medio ambiente, sumado a la escasez de recursos, el número de indivduos de la plaga se reduce y ésta deja de serlo. Los mecanismos para reducir el número de individuos bien pueden denominarse como “control de plagas”; y dado que por la definición anterior, la humanidad puede ser entendida como una plaga, se puede decir que los mecanismos de control de plagas de la naturaleza se han retardado en rebajar la cantidad de seres humanos satisfactoriamente, de modo que, el hombre, como buen control externo, se encarga de ser su propio control de plaga. “Ojos que no ven, corazón que no siente” reza el viejo adagio y el hombre le ha comprendido bien, pues no suele matar de forma directa a menos que sea estrictamente necesario; actualmente, crea instituciones -o permite su existencia- encargadas de reducir el número de sujetos de los modos que se sientan más lejanos posibles. Una de esas creaciones, el “dicom” en Chile, famosa por su método de laberinto sin salida, se encarga de marcar un hombre cualquiera basándose en una deuda que pueda tener, no para su apedreamiento -que sería muy directo-, sino para que, una vez marcado, nadie le dé trabajo, de modo que se vea obligado a robar para vivir o a caer en desgracia para que, en lo posible, se quite la vida y la sociedad quede totalmente libre de toda sensación de injusticia o culpa.
----------------------------------------------------------------------------------
Post publicat al blog de l'amic Alejandro "Filosofía y Café", el passat Dim-23-Oct. Gracias, compañero.

El Jardí d'Epicur

----------------------------------------------------------------------------------

El jardí d’Epicur és un espai per a la llibertat, on s’intentà viure en una fraternitat dels savis, fora de l’abast de la política de l’època. Viure amagat i practicar la moderació fou la seva norma. Això converteix l’escola epicúria en un grup més o menys marginal, precari i amb un estatut jurídic no gaire clar a la ciutat d’Atenes. Però Epicur és també un personatge obsessionat per la mort i per la inseguretat de l’època, que vol fer de la seva filosofia un refugi en les maltempsades. En un moment de crisi (i quin moment no és de crisi!...) llegir-lo ens pot ensenyar, sobretot, el valor de les petites coses: el cos, l’amistat i la felicitat basada en la moderació són els eixos de la seva filosofia.

Apunts d'Epicur a "Filosofía i Pensament", de R.Alcoberro.Cap I. Epicur: Època i ambient. Notes per a una biografia d’Epicur.

----------------------------------------------------------------------------------

Resumint: "El valor de les petites coses: el cos, l'amistat i la felicitat basada en la moderació, vivint amagat, fora de l'abast de la política de l'època, en un espai per a la llibertat".

La disposició de l'esperit vers l'ataràxia. En vaig prendre bona nota ja fa uns anys, i cap allà me'n torno: El Jardí d'Epicur. Tota una filosofía de la vida de la que n'haurien d'aprendre tots aquells que creuen (erròniament, ai las!) que "la filosofía i el pensament formen part només d'un grup de tronats, que l'únic que fan és complicar el que és senzill per tal de fer-se notar" (Converses a la polis del Dij-06-Set).

Només haig d'obrir les portes i finestres de bat a bat per albirar els prats i boscos per on s'envola feliç la papallona. Ja ho va dir en el seu día Schopenhauer: "La filosofía no m'ha donat res, però m'ha estalviat tantes coses!". I és aquí on ens trobem.

"Tú-estàs-tonto-o-què?" em diu sempre, en un intent inútil per obrir-me els ulls a la mirada real i essencial de tot quan esdevé al nostre present. Tants dies sens veure la llum m'han deixat cec, resignat, ilús. "El Sol surt per a tothom, cada día!", però jo ara també tinc a la Lluna, apa, reflexada dins del llac de El Jardí d'Epicur. L'amic Jesús també hi passeja, des del seu blog Filosofía Digital.

Multillibres.

Mancat d'inspiració i d'idees, crec oportú apuntar-vos quelcom sobre l'espai de "Multillibres" que tinc apilonats al capdamunt de la taula i que fullejo a diari per fer el que en Ferran en diu "(ser) plenament conscient dels meus plagis, del meu pensament collage i de que només sé que no sé res", en un magnífic post penjat fa uns dies al seu blog.

Us preguntareu molts de vosaltres quin és el motiu de tindre tantes lectures a l'hora. És ben senzill: començar a llegir-ne un de sòl ho trobo massa avorrit i monogràfic, i d'aquesta manera distrec l'intelecte que em queda... Els experts en la matèria també diuen que és un bon exercici mental. Alguns d'aquests llibres ja és el 2on. cop que me'ls llegeixo!

Son aquests 7 volums, tots d'assaig, excepte el del filòsof italià Ludovico Geymonat, que el tinc com a manual de consulta i suport de la lectura dels altres 6 llibres:

-La intel.ligència fracassada, J.A. Marina, Ara Llibres.

-Historia de la Filosofía y la Ciencia, L.Geymonat, Ed. Crítica.

-Goodbye Platón, Filosofía a martillazos, J.Muñoz Redón, Ed. Ariel.

-Los problemas del Islam, Irshad Manji, Ed. Proa.

-El alma del ateismo, André Comte-Sponville, Ed. Paidós Ibérica.

-L'art de saber escoltar, Francesc Torralba, Pages Editors.

-El retorn de Voltaire, Martí Domínguez, Ed. Destino.

En uns post's (veure aquí i aquí) escrits fa uns mesos ja vaig emprar cites i comentaris trobats en aquests assajos, però ara que he recuperat la seva lectura amena, els torno a recomanar i n'afegeixo 3 més.

Tots ells depassen per poc o no arriben a les 200 pàgines, fet que em permet emportar-me'ls a qualsevol racó del meu verd entorn i perdre-m'hi dins d'ells, enbolcallat de natura. Me'ls han deixat tots en préstec a les biblioteques populars.

En un lloc preferent a tocar dels llibres citats tinc, però, un cuadern amb els apunts magistrals sobre Epicur del mestre R.Alcoberro. Els podeu trobar penjats a la seva web.

Bona lectura a tots, doncs. Siguin quines siguin, bones son!. Des de fa unes setmanes que barrejo la lectura de llibres amb la lectura d'ulls, mirades i aletejos. Apassionant i lliure!.

Festa Major Sant Celoni 2007

El proper Div-07-Set pels volts del capvespre es donarà el tret de sortida de la Festa Major de Sant Celoni 2007, a celebrar fins el proper Dim-11-Set. Fa quinze dies ja vaig tindre l'oportunitat de capbussar-me també amb la gent de La Batllòria (gràcies i moltes felicitats a tots!) dins de la seva Festa Major.

Per mi, que m'he criat durat 25 anys en una urbs de l'àrea metropolitana barcelonina, des de fa 5 anys i des que visc al poble que les festes majors em són quelcom de diferent, més proper, més enrauxat, més de carrer. Tot gira al voltant de la gent del poble, polítics!.

Animeu-vos tots, ciutadans i foranis, a vindre a la festa i a gaudir-ne. Porteu els colors dels Senys o dels Negres. Perquè entre el Montseny i el Montnegre hi ha tot un poble disposat a engrescar-se i passar-ho bé amb vosaltres. Ens hi veiem?. Hi esteu convidats!.