Heinrich Blücher és el poeta i filòsof alemany amb el que es va casar (en segones núpcies) la filòsofa Hannah Arendt l'any 1940. Durant els següents 30 anys -fins el 1970, any de la mort de l'Heinrich- va ser el camarada ideal de la pensadora ("L'amistat és amor sense l'eros"), el seu Socrates.
Recentment, i dins del centenari del naixement d'Arendt s'han publicat un parell de biografies i s'han reeditat les seves obres, de les que en destaco particularment "Els orígens del totalitarisme", on es tracta la greu problemàtica viscuda al S. XX però amb mires clares i diàfanes cap a un futur que ja vivim.
De la lectura del llibre biogràfic em sobta la tasca a la fosca del seu company estimat i -per sobre de totes les coses- amic. Us en transcric un breu pàrraf de la biografia de la seva dona, escrita per Elisabeth Young-Bruehl. Es pot copsar d'entrelínies quin era el nexe d'unió i quin concepte en tenia ell de "l'amistat", terme filosòfic rebatejat continuament des dels clàssics grecs.
----------------------------------------------------------------------------------
"En su última clase, en 1968, en la que su relación con Hannah Arendt está frecuentemente invocada de forma anónima, Blücher dijo “la amistad significa amor sin eros. El eros es superado. Estaba allí al principio, pero ha sido superado y ha dejado de contar". Lo que ahora cuenta es la percepción mutua de dos personalidades que se reconocen mutuamente como tales; dos personalidades que pueden decirse, en efecto “te garantizo el desarrollo de tu personalidad y tú garantizas el desarrollo de la mía”. Ésta es la base de todo pensamiento comunitario real, y tal comunidad sólo puede originarse con amigos, en relación de los más viejos con los más jóvenes”.
("Hannah Arendt, una biografía", Elisabeth Young-Bruehl. Ed.Paidós. Pág. 532. Cap. “Blücher”)
----------------------------------------------------------------------------------
Segons la definició que trobem al Vocabulari de la "Política" d'Aristòtil (de la web del Mestre Ramón Alcoberro) tenim que "Amistat (philia): Terme general que fa referència a múltiples formes de solidaritat i de benevolència. Estudia aquest tema als llibres VIII i IX de l'Ètica a Nicòmac (el mot hi surt 266 cops, afegeixo) i considera l'amistat com quelcom encara més important que la justícia per a la unitat i l'estabilitat de les ciutats." A la mateixa web de Filosofía hi podeu trobar aquests complerts apunts sobre l'amistat epicúria.
Si ens imaginem les relacions humanes (Documents 1-2-3) com un joc de nines russes, crec que l'amistat seria la més grossa i important de totes elles, a modus de contenidor. La "crisi dels valors" ho és en tant que "crisi" i posterior fallida de les relacions humanes, un plegat d'esquerdes a les "nines" interiors. L'individualisme i els interessos materials primen avui dia pel capdamunt de la recerca de l'alteritat en les relacions. El tantsemenfotisme esquitxa pobles i viles amb personatges submisos i capcots. El ciutadà intel.ligent es troba lligat de peus i mans, sense estris legals i justos amb els que fer front al desori urbà, perquè el "tot ha de canviar, res ha de ser per sempre" és el prejudici a re-seguir. Els lligams s'estableixen amb la premisa del ofici-benefici.
Musico el volcat amistós de la paraula amb "Dónde estàbais (en los malos tiempos)" de "La Unión en Directo", un CD doble fantàsticament marxós. Pels amics i pels enemics, doncs com diu la cançó "hay que tener amigos hasta en el infierno". Sí o què?.
Recentment, i dins del centenari del naixement d'Arendt s'han publicat un parell de biografies i s'han reeditat les seves obres, de les que en destaco particularment "Els orígens del totalitarisme", on es tracta la greu problemàtica viscuda al S. XX però amb mires clares i diàfanes cap a un futur que ja vivim.
De la lectura del llibre biogràfic em sobta la tasca a la fosca del seu company estimat i -per sobre de totes les coses- amic. Us en transcric un breu pàrraf de la biografia de la seva dona, escrita per Elisabeth Young-Bruehl. Es pot copsar d'entrelínies quin era el nexe d'unió i quin concepte en tenia ell de "l'amistat", terme filosòfic rebatejat continuament des dels clàssics grecs.
----------------------------------------------------------------------------------
"En su última clase, en 1968, en la que su relación con Hannah Arendt está frecuentemente invocada de forma anónima, Blücher dijo “la amistad significa amor sin eros. El eros es superado. Estaba allí al principio, pero ha sido superado y ha dejado de contar". Lo que ahora cuenta es la percepción mutua de dos personalidades que se reconocen mutuamente como tales; dos personalidades que pueden decirse, en efecto “te garantizo el desarrollo de tu personalidad y tú garantizas el desarrollo de la mía”. Ésta es la base de todo pensamiento comunitario real, y tal comunidad sólo puede originarse con amigos, en relación de los más viejos con los más jóvenes”.
("Hannah Arendt, una biografía", Elisabeth Young-Bruehl. Ed.Paidós. Pág. 532. Cap. “Blücher”)
----------------------------------------------------------------------------------
Segons la definició que trobem al Vocabulari de la "Política" d'Aristòtil (de la web del Mestre Ramón Alcoberro) tenim que "Amistat (philia): Terme general que fa referència a múltiples formes de solidaritat i de benevolència. Estudia aquest tema als llibres VIII i IX de l'Ètica a Nicòmac (el mot hi surt 266 cops, afegeixo) i considera l'amistat com quelcom encara més important que la justícia per a la unitat i l'estabilitat de les ciutats." A la mateixa web de Filosofía hi podeu trobar aquests complerts apunts sobre l'amistat epicúria.
Si ens imaginem les relacions humanes (Documents 1-2-3) com un joc de nines russes, crec que l'amistat seria la més grossa i important de totes elles, a modus de contenidor. La "crisi dels valors" ho és en tant que "crisi" i posterior fallida de les relacions humanes, un plegat d'esquerdes a les "nines" interiors. L'individualisme i els interessos materials primen avui dia pel capdamunt de la recerca de l'alteritat en les relacions. El tantsemenfotisme esquitxa pobles i viles amb personatges submisos i capcots. El ciutadà intel.ligent es troba lligat de peus i mans, sense estris legals i justos amb els que fer front al desori urbà, perquè el "tot ha de canviar, res ha de ser per sempre" és el prejudici a re-seguir. Els lligams s'estableixen amb la premisa del ofici-benefici.
Musico el volcat amistós de la paraula amb "Dónde estàbais (en los malos tiempos)" de "La Unión en Directo", un CD doble fantàsticament marxós. Pels amics i pels enemics, doncs com diu la cançó "hay que tener amigos hasta en el infierno". Sí o què?.
2 comentaris:
"Hasta en el infierno". "Cría cuervos y te sacarán los ojos". Tantsemenfotisme filosòfic="Societat sense valors"=Amistat per utilitat
Tal faràs tal trobaràs. Qui sembra recull.
Els "tantsemenfotistes" fan collita més gran d'enemics que d'amics, como es podia veure en les darreres reflexions d'un bloc d'un personatge que s'hi definia així, un bloc ja tancat que després va aparèixer amb un altre nom.
Amén.
Jordi: L'amistat "veritable" està amarada d'una sèrie de virtuts i característiques que la fan inconfusible a la vista dels amics "veritables".
Aquí és on rau el tresor de l'amistat, que permet -d'entre altres moments- sortir en socors de l'amic sense que se'ns cridi.
Cadascú i cadacual sap i no sap qui és, dins de la seva colla social, amic i/o enemic.
Ells i elles també saben qui és qui. La resta es bufar i fer ampolles, o millor dit, faves comptades.
Només un però: "Són molts els triats i ben pocs els escollits". Tú ja m'entens!.
Ens llegim!
Publica un comentari a l'entrada