Primer post d'una série de reculls curts, per tal de re-pensar sobre les "Meditacions" del magnífic emperador i filósof romà Marc Aureli, representant de la darrera etapa de l'estoïcisme junt amb Séneca i Epíctet. Aquí podeu llegir també les parts (I) i (II) d'unes particulars meditacions personals, encetades i escrites per un servidor en l'anterior etapa d'aquest blog. Qualsevol coincidència amb l'original és pura realitat.(La aceptación de la realidad de la vida forma parte del promontorio interior) (...)
----------------------------------------------------------------------------------
(...) "donde sin cesar se quiebran las olas. Él permanece inconmovible, y a su alrededor se adormece la furia burbujeante del agua. "Desgraciado de mí, porque me ha pasado esto." Nada de eso, sino "Afortunado yo, porque a pesar de pasarme esto, continúo sin pesar ni quebranto por el presente ni atemorizado por el porvenir".
"Meditaciones", Marco Aurelio, Libro IV, 49.
----------------------------------------------------------------------------------
Enyoro la remor escumosa de les onades a les tardes d'estiu a la Cala Sant Francesc (Blanes), mentres escolto "Sulthans of Swing" (Dire Straits), "Tenth Avenue" (B. Springsteen & E Street Band) i "A mi manera" (Verssió de Il Divo).
2 comentaris:
Em sembla que Marc Aureli no s'hi hauria deixat temptar per la música... :)
I, d'altra banda, molt encertada la seua metàfora de la vida com a onatge, amb els seus fluxos i refluxos, que suggereix que la impertorbabilitat del filòsof que s'hi enfronta és com l'escull que rep i resisteix l'embat de les onades.
Èlsinor: N'estic molt convençut que en escriure aquestes "Meditacions" tan meditades (valgui la redundància!) Marc Aureli tenia com a música de fons uns sons que li féssin trascendir més enllá dels mots.
"La metàfora de la vida com a oratge" és també, malgrat la impassibilitat imaginària de l'escull, una lluita envers la realitat, que tanmateix esdevé brisa encalmada, com forta tempesta de llevant.
Grácies per la visita, company!.
Ens llegim!
Publica un comentari a l'entrada